Associació Wagneriana de Barcelona

Soprano alemanya. Neboda de Richard Wagner, debuta el 1844 a Dresde com Agatha. El 1845 estrena l´Elisabeth de Tannhäuser. Destaca amb repertori de Bellini i de Rossini.

Soprano alemanya. Obté èxits en els Festivals de Edimburg, Salzburg, Glyndebourne i principalment a Bayreuth com a Noia Flor a Parsifal, varies filles del Rin i Walkiries a L´Anell del Nibelung i Mary de L´Holandès Errant. Va participar el 1950 en l´enregistrament de L´Anell del Nibelung a La Scala de Milà dirigida per Wilhelm Furtwängler. Ha interpretat el paper de Magdalena de Els Mestres Cantaires. Carmen, Annina (El cavaller de la rosa), Cyrus (Belsazar) de Händel.

Baix austríac. Debuta a Volksoper el 1920. Destaca internacionalment amb repertori de Wagner, Strauss i Mozart. El 1938 participa en l´estrena de Friedenstag de Richard Strauss.

Bayreuth: és el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1952 i 1953;  Fasolt (L´Or del Rin) del 1951 al 1955 i el 1958; Veit Pogner el 1952 i Fitz Kothner el 1960 i 1961 (Els Mestres Cantaires); el rei Heinrich (Lohengrin) el 1954; Daland (L´Holandès Errant) el 1955 i 1956; Gurnemanz del 1951 al 1956 i el 1961 i Titurel el 1955, 1961 i 1963 (Parsifal).

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser) el 1934 i 1952, el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1934, 1955 i 1959, el rei Heinrich (Lohengrin) el 1935, Hunding (La Walkiria) el 1935 i 1959, Hagen (El capvespre dels déus) el 1952, Gurnemanz  (Parsifal) el 1955 i Daland (L´Holandès Errant) el 1959.

Baríton alemany. El 1968 guanya el concurs de cant de Berlín i debuta en l´Òpera de Hannover com a Ottokar (El caçador furtiu). Triomfa amb repertori wagnerià.

Bayreuth: interpreta el rol de l´Holandès del 1990 al 1994, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) del 1972 al 1974, 1977 i 1978, Amfortas (Parsifal) del 1975 al 1981 i del 1989 al 1996, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i del 1986 al 1989 i l´Herald (Lohengrin) el 1979 i 1982.

Liceu de Barcelona: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1983, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1989 i Amfortas (Parsifal) el 1999 en versió de concert al Palau de la Música Catalana.

Baríton-baix alemany. Debuta el 1974 a l´Òpera d´Aquisgran, on hi canta fins el 1980. Destaca com Don Pizarro (Fidelio) i Kaspar (Der freischütz), i en els wagnerians de Friedrich von Telramund (Lohengrin), Kurwenal (Tristany i Isolda), Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires), Wotan-Viatger, Mime i Alberich (L´Anell del Nibelung), Klingsor (Parsifal),

Bayreuth: és Klingsor (Parsifal) el 2000 i 2001; Wotan el 2001, Alberich i Mime del 2002 al 2004 (L´Anell del Nibelung), Friedrich von Telramund (Lohengrin) el 2005, Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2005 i 2006.

Liceu de Barcelona: és Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) el 1976.

Tenor búlgar. Debuta el 1954 en la seva ciutat natal. Destaca amb repertori wagnerià, sobre tot com a Tristany. També triomfa com a  Parsifal, Otello, Florestan i Max.

Bayreuth: debuta l´any 1976 en el paper de Tristany, interpretant-lo novament el 1977, 1982, 1983 i 1985 i Tannhäuser el 1978.

Liceu de Barcelona: és Tristany i Parsifal el 1983.  

Baríton-baix nord-americà. Estudia a Chicago i París. Debuta el 1898 a La Monnaie de Brussel·les amb Romeo i Julieta. Després de continuar els estudis a Frankfurt amb Julius Stockhausen, esdevé especialista en rols wagnerians. Triomfa en el Covent Garden en un Cicle de l´Anell en anglès. Debuta el 1909 en el Metropolitan com a Hans Sachs (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1904, Amfortas (Parsifal) el 1908 i 1909 i Gunther (El capvespre dels déus) el 1909.

Soprano noruega. Debuta el 1888 com Aida. Altres personatges del seu repertori son Brünnhilde (L´Anell del Nibelung), Venus (Tannhäuser) i Senta (L´Holandès Errant).

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1891, 1892 i 1894.

Baríton austríac. Debuta el 1953 a Graz com a Simon Boccanegra. Intervé en el Festival de Salzburg el 1955. Interpreta el paper de Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) en el Covent Garden i en el Metropolitan.

Bayreuth: és Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1957 al 1959 i el 1963; Gunther el 1958 i Wotan el 1962 i 1963 (L´Anell del Nibelung) i l´Holandès el 1959

Tenor alemany. Format a Stuttgart. Debuta el 1941 a Pforzheim com a Don Álvaro (La forza del destino). Triomfa en tot el món com a Siegfried, Tristany i Parsifal.

Bayreuth: Freqüenta els Festivals del 1951 al 1970: És Parsifal del 1951 al 1953 i el 1963; Froh el 1951 i 1952, Siegfried del 1953 al 1956, 1957, 1958 i del 1965 al 1968, Siegmund el 1956 i 1960 i Loge del 1965 al 1969 (L´Anell del Nibelung); Lohengrin el 1953, 1954 i 1960; Erik (L´Holandès Errant) el 1955 i 1960; Tannhäuser el 1955, 1961, 1962, 1964 i 1965; Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) del 1956 al 1958, 1960, 1961 i 1963; Tristany del 1957 al 1959, del 1962 al 1964, 1966 i del 1968 al 1970

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria), Tristany i Parsifal en els Festivals Wagner de 1955; Tristany el 1958 i 1959, Siegmund (La Walkiria) el 1959, Tannhäuser i Siegfried (Siegfried) el 1961.

Tenor alemany. Debuta el 1875 a Sondershausen com Manrique de Il Trovatore.

Bayreuth: És elegit per Wagner el 1882 per estrenar Parsifal, repetint el 1884 i 1886. El 1891 és Tannhäuser. Es conserven gravacions discogràfiques.

Tenor australià. Obté èxits a Australia, en el Covent Garden, en el Festival de Glyndebourne, principalment en els papers de Ferrando (Cosi fan tutti), Belmonte (El rapte del serrall), Don Ottavio (Don Giovanni), Alfredo (La Traviata) i en els personatges wagnerians de Walther, Kunz Vogelgesang (Els Mestres Cantaires), l´Holandès i Lohengrin.

Bayreuth: és Tannhäuser el 2002 i 2003.  

Baix nord-americà. Estudia en la Universitat de Yale amb Horatio Parker i a Nova York amb Max Treumann. Viatja a Europa i continua els estudis a París, Milà, Londres i Berlín.  Debuta el 1888 amb una petita companyia oferint concerts i oratoris. Debuta en òpera el 1888 a Nova York com a Ramfis d´Aida. El 26 de novembre de 1908 debuta en el Metropolitan com a Titurel (Parsifal). El 1916 interpreta els papers de Sarastro, Rei Marke (Tristany i Isolda), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), Landgrave (Tannhäuser) i Gurnemanz (Parsifal). El 1925 és president del Chicago Music College i el 1931 del Cincinnati Conservatory. El 1933 torna a Nova York i succeeix Gani-Casazza com a Director General del Metropolitan.

Soprano alemanya. Debuta el 1892 a Magdeburg con Azucena (Il Trovatore) i en el 1905 en el Covent Garden com Brünnhilde.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) i Kundry (Parsifal) el 1901, 1902, 1904 i 1909 i Isolda el 1906.

Baríton alemany. Debuta el 1961 a Gera com a Don Fernando (Fidelio). Baríton heroic de l´Òpera de Berlín des de 1982. Kaspar de El caçador furtiu a Dresde el 1985. Alberich en el Covent Garden i en el Metropolitan el 1988. 

Bayreuth: és Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1986, Friedrich de Telramund (Lohengrin) del 1987 al 1991 i el 1993, Biterolf (Tannhäuser) el 1992, 1993 i 1995, Alberich i Mime del 1994 al 1998 (L´Anell del Nibelung) i Klingsor (Parsifal) el 1998.

Liceu de Barcelona: és l´Holandès el 1994.

Tenor alemany. Format a Würzburg. Reconegut intèrpret wagnerià, actua en els principals Teatres europeus i dels Estats Units.

Barcelona: és Ulrich Eislinger el 1925 i Walther von Stolzing el 1933 (Els Mestres Cantaires), Loge (L´Or del Rin) el 1925, 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i del 1936 al 1941, Melot (Tristany i Isolda) el 1927 i Parsifal el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933 i 1937.

Liceu de Barcelona: és Erik (L´Holandès Errant) i Siegfried (Siegfried) el 1923 i Melot (Tristany i Isolda) el 1940.

Tenor alemany. Format en la Juilliard School de Nova York. Debuta el setembre de 1992 com Casio a Wiesbaden. Ofereix concerts amb les principals orquestres d´Europa i americanes.

Bayreuth: debuta el 1996 com a David (Els Mestres Cantaires), paper que interpreta fins el 2000. Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) el 2001 i 2002. un mariner (Tristany i Isolda) el 1996. Froh del 2001 al 2004 i Siegmund del 2006 al 2009 (L´Anell del Nibelung). Erik (L´Holandès Errant) el 2003, 2005 i 2006.  Parsifal el 2004.

Tenor alemany. Debuta a Friburg el 1954 com a Tamino (La flauta màgica) en una representació estudiantil. El seu primer rol professional va ésser el de Ulrich Eislinger(Els mestres Cantaires). Important tenor líric de repertori mozartià.