Associació Wagneriana de Barcelona

2010: Noble Brabantí (Lohengrin).

Ulrich Eisslinger (Els Mestres cantaires) de setembre a desembre de 2009 al Staatstheater Darmstadt.

És Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" al Theater Kiel de gener a juny del 2010.

Soprano alemanya. Neboda de Richard Wagner, debuta el 1844 a Dresde com Agatha. El 1845 estrena l´Elisabeth de Tannhäuser. Destaca amb repertori de Bellini i de Rossini.

Soprano alemanya. Obté èxits en els Festivals de Edimburg, Salzburg, Glyndebourne i principalment a Bayreuth com a Noia Flor a Parsifal, varies filles del Rin i Walkiries a L´Anell del Nibelung i Mary de L´Holandès Errant. Va participar el 1950 en l´enregistrament de L´Anell del Nibelung a La Scala de Milà dirigida per Wilhelm Furtwängler. Ha interpretat el paper de Magdalena de Els Mestres Cantaires. Carmen, Annina (El cavaller de la rosa), Cyrus (Belsazar) de Händel.

Baix-baríton.  El seu repertori comprèn els rols d'Amonasro (Aida); Don Pizarro (Fidelio); Colline (La Bohème) entre d'altres. Intervè en els drames wagnerians com a Titurel (Parsifal); Wotan (L'Anell del Nibelung); Holandès;

2010: Noble Brabantí (Lohengrin).

Soprano alemanya. Especialista en rols wagnerians és Elsa (Lohengrin); Senta (L'Holandès Errant); Elisabeth i Venus (Tannhäuser); Gutrune i Sieglinde (L'Anell del Nibelung).

Baix austríac. Debuta a Volksoper el 1920. Destaca internacionalment amb repertori de Wagner, Strauss i Mozart. El 1938 participa en l´estrena de Friedenstag de Richard Strauss.

Bayreuth: és el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1952 i 1953;  Fasolt (L´Or del Rin) del 1951 al 1955 i el 1958; Veit Pogner el 1952 i Fitz Kothner el 1960 i 1961 (Els Mestres Cantaires); el rei Heinrich (Lohengrin) el 1954; Daland (L´Holandès Errant) el 1955 i 1956; Gurnemanz del 1951 al 1956 i el 1961 i Titurel el 1955, 1961 i 1963 (Parsifal).

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser) el 1934 i 1952, el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1934, 1955 i 1959, el rei Heinrich (Lohengrin) el 1935, Hunding (La Walkiria) el 1935 i 1959, Hagen (El capvespre dels déus) el 1952, Gurnemanz  (Parsifal) el 1955 i Daland (L´Holandès Errant) el 1959.

Baríton alemany. El 1968 guanya el concurs de cant de Berlín i debuta en l´Òpera de Hannover com a Ottokar (El caçador furtiu). Triomfa amb repertori wagnerià.

Bayreuth: interpreta el rol de l´Holandès del 1990 al 1994, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) del 1972 al 1974, 1977 i 1978, Amfortas (Parsifal) del 1975 al 1981 i del 1989 al 1996, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i del 1986 al 1989 i l´Herald (Lohengrin) el 1979 i 1982.

Liceu de Barcelona: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1983, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1989 i Amfortas (Parsifal) el 1999 en versió de concert al Palau de la Música Catalana.

Siegmund (La Valkiria) el setembre i desembre de 2009 a la Royal Swedish Opera.

És Mary "L'Holandès Errant" gener 2010.

2009-2010: Fritz Kothner (Els Mestres Cantaires) al Stadtteater Hildesheim.

Mezzo-soprano alemanya. El 2006 obté el segon premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas; És Laura (La Gioconda); Herodias (Salome); Annina (El Cavaller de la Rosa); Magdalena (Rigoletto). En el repertori wagnerià és Waltraute, Erda i Schwertleite (L'Anell del Nibelung); Mary (L'Holandès Errant).

Bayreuth: 2013 i 2017: Erda i Schwertleite (L'Anell del Nibelung).

Erik (L'Holandès Errant) desembre 2009 i gener 2010 a Deutsche Oer am Rhein, Duisburg.

Baríton-baix alemany. Debuta el 1974 a l´Òpera d´Aquisgran, on hi canta fins el 1980. Destaca com Don Pizarro (Fidelio) i Kaspar (Der freischütz), i en els wagnerians de Friedrich von Telramund (Lohengrin), Kurwenal (Tristany i Isolda), Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires), Wotan-Viatger, Mime i Alberich (L´Anell del Nibelung), Klingsor (Parsifal),

Bayreuth: és Klingsor (Parsifal) el 2000 i 2001; Wotan el 2001, Alberich i Mime del 2002 al 2004 (L´Anell del Nibelung), Friedrich von Telramund (Lohengrin) el 2005, Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2005 i 2006.

Liceu de Barcelona: és Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) el 1976.

2010: Missatger (Rienzi).

Soprano australiana nascuda a Sydney i estudia cant al Conservatori de la seva ciutat natal.

Debuta a Viena com a Fiordiligi (Cosi fan tutte), interpretant més tard el paper de Donna Anna (Don Giovanni); Comtessa (Les Noces de Figaro); Desdemona (Otelo).

És Gerhilde en producció de L'Anell del Nibelung a Viena el 2009.

Bayreuth: 2016 i 2017: Freia i Gerhilde (L'Anell del Nibelung).

Tenor búlgar. Debuta el 1954 en la seva ciutat natal. Destaca amb repertori wagnerià, sobre tot com a Tristany. També triomfa com a  Parsifal, Otello, Florestan i Max.

Bayreuth: debuta l´any 1976 en el paper de Tristany, interpretant-lo novament el 1977, 1982, 1983 i 1985 i Tannhäuser el 1978.

Liceu de Barcelona: és Tristany i Parsifal el 1983.  

Brünnhilde (Siegfried) octubre i desembre 2009 al Karlsruhe, Badisches Staatstheater.

Baríton-baix nord-americà. Estudia a Chicago i París. Debuta el 1898 a La Monnaie de Brussel·les amb Romeo i Julieta. Després de continuar els estudis a Frankfurt amb Julius Stockhausen, esdevé especialista en rols wagnerians. Triomfa en el Covent Garden en un Cicle de l´Anell en anglès. Debuta el 1909 en el Metropolitan com a Hans Sachs (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1904, Amfortas (Parsifal) el 1908 i 1909 i Gunther (El capvespre dels déus) el 1909.

Soprano noruega. Debuta el 1888 com Aida. Altres personatges del seu repertori son Brünnhilde (L´Anell del Nibelung), Venus (Tannhäuser) i Senta (L´Holandès Errant).

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1891, 1892 i 1894.

Baríton austríac. Debuta el 1953 a Graz com a Simon Boccanegra. Intervé en el Festival de Salzburg el 1955. Interpreta el paper de Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) en el Covent Garden i en el Metropolitan.

Bayreuth: és Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1957 al 1959 i el 1963; Gunther el 1958 i Wotan el 1962 i 1963 (L´Anell del Nibelung) i l´Holandès el 1959

Soprano americana.  Debuta a Stuttgart com Fiordiligi (Cosi fan tutte); ës Agata (El caçador furtiu); Gretel (Hänsel i Gretel); Comtessa (Les Noces de Figaro); Kate Pinkerton (Madama Butterfly); Anna (Nabucco); Princesa (Rusalka);  En repertori wagnerià destaca com Ortlinde, Sieglinde, Freia (L'Anell del Nibelung); Noia Flor (Parsifal);

Mezzo-soprano alemanya. Estudia a Dresde i debuta a aquesta ciutat com a Hänsel "Hänsel i Gretel". Dorabella "Cosi fan tutte"; Cherubino "Les Noces de Figaro"; Octavian "El Cavaller de la Rosa"; Rosina "El Barber de Sevilla"; Rossweisse "La Valkiria"

2010: Fafner (Siegfried).

2010: Friedrich von Telramund (Lohengrin).

Tenor alemany. Format a Stuttgart. Debuta el 1941 a Pforzheim com a Don Álvaro (La forza del destino). Triomfa en tot el món com a Siegfried, Tristany i Parsifal.

Bayreuth: Freqüenta els Festivals del 1951 al 1970: És Parsifal del 1951 al 1953 i el 1963; Froh el 1951 i 1952, Siegfried del 1953 al 1956, 1957, 1958 i del 1965 al 1968, Siegmund el 1956 i 1960 i Loge del 1965 al 1969 (L´Anell del Nibelung); Lohengrin el 1953, 1954 i 1960; Erik (L´Holandès Errant) el 1955 i 1960; Tannhäuser el 1955, 1961, 1962, 1964 i 1965; Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) del 1956 al 1958, 1960, 1961 i 1963; Tristany del 1957 al 1959, del 1962 al 1964, 1966 i del 1968 al 1970

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria), Tristany i Parsifal en els Festivals Wagner de 1955; Tristany el 1958 i 1959, Siegmund (La Walkiria) el 1959, Tannhäuser i Siegfried (Siegfried) el 1961.

Tenor alemany. Debuta el 1875 a Sondershausen com Manrique de Il Trovatore.

Bayreuth: És elegit per Wagner el 1882 per estrenar Parsifal, repetint el 1884 i 1886. El 1891 és Tannhäuser. Es conserven gravacions discogràfiques.

Tenor australià. Obté èxits a Australia, en el Covent Garden, en el Festival de Glyndebourne, principalment en els papers de Ferrando (Cosi fan tutti), Belmonte (El rapte del serrall), Don Ottavio (Don Giovanni), Alfredo (La Traviata) i en els personatges wagnerians de Walther, Kunz Vogelgesang (Els Mestres Cantaires), l´Holandès i Lohengrin.

Bayreuth: és Tannhäuser el 2002 i 2003.  

Biterolf (Tannhäuser) novembre 2009 a juny 2010 al Städische Theater Chemnitz.

Baix nord-americà. Estudia en la Universitat de Yale amb Horatio Parker i a Nova York amb Max Treumann. Viatja a Europa i continua els estudis a París, Milà, Londres i Berlín.  Debuta el 1888 amb una petita companyia oferint concerts i oratoris. Debuta en òpera el 1888 a Nova York com a Ramfis d´Aida. El 26 de novembre de 1908 debuta en el Metropolitan com a Titurel (Parsifal). El 1916 interpreta els papers de Sarastro, Rei Marke (Tristany i Isolda), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), Landgrave (Tannhäuser) i Gurnemanz (Parsifal). El 1925 és president del Chicago Music College i el 1931 del Cincinnati Conservatory. El 1933 torna a Nova York i succeeix Gani-Casazza com a Director General del Metropolitan.

Soprano alemanya. Debuta el 1892 a Magdeburg con Azucena (Il Trovatore) i en el 1905 en el Covent Garden com Brünnhilde.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) i Kundry (Parsifal) el 1901, 1902, 1904 i 1909 i Isolda el 1906.

Baríton alemany. Debuta el 1961 a Gera com a Don Fernando (Fidelio). Baríton heroic de l´Òpera de Berlín des de 1982. Kaspar de El caçador furtiu a Dresde el 1985. Alberich en el Covent Garden i en el Metropolitan el 1988. 

Bayreuth: és Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1986, Friedrich de Telramund (Lohengrin) del 1987 al 1991 i el 1993, Biterolf (Tannhäuser) el 1992, 1993 i 1995, Alberich i Mime del 1994 al 1998 (L´Anell del Nibelung) i Klingsor (Parsifal) el 1998.

Liceu de Barcelona: és l´Holandès el 1994.

Mime (Siegfried) octubre i desembre 2009 al Karlsruhe, Badisches Staatstheater.

Mezzo-soprano polonesa (1/6/1960).   Intervè en el rols de Dalila (Samson i Dalila); Anna (Els Troyans); Erda i Fricka (L'Anell del Nibelung).

Tenor alemany. Format a Würzburg. Reconegut intèrpret wagnerià, actua en els principals Teatres europeus i dels Estats Units.

Barcelona: és Ulrich Eislinger el 1925 i Walther von Stolzing el 1933 (Els Mestres Cantaires), Loge (L´Or del Rin) el 1925, 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i del 1936 al 1941, Melot (Tristany i Isolda) el 1927 i Parsifal el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933 i 1937.

Liceu de Barcelona: és Erik (L´Holandès Errant) i Siegfried (Siegfried) el 1923 i Melot (Tristany i Isolda) el 1940.

És Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" al Theater Kiel de gener a juny del 2010.

Tenor alemany (13/10/1964 - 26/4/2017).

Format en la Juilliard School de Nova York. Debuta el setembre de 1992 com Casio a Wiesbaden. Ofereix concerts amb les principals orquestres d´Europa i americanes. Erik (L'Holandès Errant) al Teatro Real de Madrid el gener de 2010. És Lohengrin el 2010 al Tampereen Opera.

Bayreuth: debuta el 1996 com a David (Els Mestres Cantaires), paper que interpreta fins el 2000. Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) el 2001 i 2002. un mariner (Tristany i Isolda) el 1996. Froh del 2001 al 2004 i Siegmund del 2006 al 2009 (L´Anell del Nibelung). Erik (L´Holandès Errant) el 2003, 2005 i 2006.  Parsifal el 2004.

Tenor alemany. Debuta a Friburg el 1954 com a Tamino (La flauta màgica) en una representació estudiantil. El seu primer rol professional va ésser el de Ulrich Eislinger(Els mestres Cantaires). Important tenor líric de repertori mozartià.