Associació Wagneriana de Barcelona

Soprano catalana nascuda a Barcelona. Estudia en el Conservatori del Liceu. Durant la guerra espanyola, es trasllada a Estrasburg continuant els estudis de cant i de dicció. Quan acaba la carrera obté el primer premi i rep el Premi Wolff. Es presenta a Estrasburg i actua a França amb els més eminents directors i conjunts simfònics. Es presenta a Barcelona el 1942 a l´Associació de Cultura Musical  i participa en el Recital Brahms de 1944. A Portugal, interpreta Tosca amb Lauri Volpi. Cantant molt completa per les seves immillorables condicions tant per l´òpera com pel Lieder. El 21 de juny de 1945 interpreta en un concert, entre d´altres dos dels Lieder de Mathilde Wesendonk  de Richard Wagner, "Somnis" i "Dolors".

Baríton-baix suec. Format en la Royal Opera School d´Estocolm, essent membre de la seva Òpera des del 1952. El seu repertori comprèn 115 rols. (El comte de Les noces de Figaro, Sixtus Beckmesser (Els Mestres Cantaires), Wolfram (Tannhäuser), Scarpia (Tosca), Pimen (Boris Godunov), Orlando, Dulcamara, etc.

Bayreuth: interpreta els papers de l´Herald (Lohengrin), Kurwenal (Tristany i Isolda) i Donner (L´Or del Rin) el 1958.

Baix finlandès. Format a la Acadèmia Sibelius d´Helsinki, a Roma amb Luis Ricci i a Alemanya. Debuta el 1969 a Helsinki com Felip II (Don Carlo), i a Bayreuth el 1976. Destaca amb òperes de Mozart, Verdi, Mussorgsky entre d´altres. Gran cantant wagnerià, és invitat als principals teatres d´Òpera del món.

Bayreuth: interpreta el paper de Daland (L´Holandès Errant) del 1978 al 1982, 1984 i 1985; Hermann (Tannhäuser) el 1985; el rei Heinrich (Lohengrin) el 1981; el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1981, 1983, 1985 i 1987; Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1983; Fasolt el 1976, 1979 i 1980, Fafner el 1977 i 1978 i Hunding del 1976 al 1980 (L´Anell del Nibelung) i Titurel (Parsifal) del 1976 al 1985 i 1987.

Liceu de Barcelona: és el rei Heinrich (Lohengrin) el 1981; Hunding (La Walkiria) el 1983 i 1990; el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1989; Hagen (El capvespre dels déus) el 2003 i Gurnemanz (Parsifal) el 2004.

Soprano nord-americana. Formada a Chicago. Debuta el 1909 en el Covent Garden com a Brünnhilde de La Walquiria. Actua en els principals Teatres d´Europa, especialitzant-se en Wagner.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) i Kundry (Parsifal) els anys 1911 i 1912.

Soprano hongaresa. Debuta en la seva ciutat natal com a Gutruna (El capvespre dels déus) el 1972, després es Freia (L´Or del Rin). El 1973 guanya el Concurs Internacional de Sofia i el Gran Premi de la Unió de Músics Búlgars. El 1976 triomfa en el Covent Garden. Considerada per alguns, la successora de Maria Callas. 

Soprano nord-americana. Debuta el 1958 en la National Opera Company com Rosalinda (Die Fledermaus). Debuta el 1961 en la New York City Opera com Giorgetta (Il tabarro). En el seu repertori figuren Carmen, El caçador furtiu i Els Mestres Cantaires entre d´altres.

Baix austríac. Debuta el 1860 a Budapest. Wotan (paper en el que destaca) en la primera Tetralogia completa de Berlín (1881) i en la de Londres (1882).

Bayreuth: interpreta el 1882 el paper de Gurnemanz en l´estrena de Parsifal.

Baríton austríac. Format amb Julius Stockhausen. Debuta el 1878 com a Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser). Reconegut intèrpret wagnerià i de Strauss. És Faninal (El cavaller de la rosa) i Kunrad (Feuersnot) de Strauss.

Bayreuth: és Kurwenal (Tristany i Isolda; Titurel el 1886, Klingsor el 1886 i 1888, i Amfortas el 1888, 1991, 1992 i 1994 (Parsifal); Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1888 i Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1891, 1892 i 1894.

Baríton austríac. Debuta el 1910 en el paper de l´Herald (Lohengrin).

Bayreuth: és Donner (L´Or del Rin) el 1914; Klingsor el 1914 i Amfortas el 1924, 1925, 1928 i 1930 (Parsifal) i Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1927.

Baix alemany. Debuta el 1960 a Ratisbona com Ochs. Triomfa amb papers Wagnerians (Wotan, Hans Sachs, Gurnemanz, rei Marke, Veit Pogner, rei Heinrich, Hagen).

Bayreuth: és Hermann (Tannhäuser) el 1989, 1992 i 1993; El rei Heinrich (Lohengrin) del 1987 al 1991; Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i del 1986 al 1989; Fasolt el 1983 i 1984 i Hagen el 1994 (L´Anell del Nibelung) ; Gurnemanz (Parsifal) el 1982, 1990, 1991 i 1994.

Liceu de Barcelona : el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1970 i Hagen (El capvespre dels déus) el 1986.

Mezzosoprano alemanya. Especialista en rols wagnerians.

Bayreuth: és Magdalena (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i del 1986 al 1989; Flosshilde i Siegrune (L´Anell del Nibelung) del 1978 al 1980; Un Escuder el 1981 i una Noia Flor (Parsifal) del 1979 al 1981.

Liceu de Barcelona: Fricka (L´Or del Rin) el 1985.

Soprano alemanya. Debuta en la seva ciutat natal com a contralt el 1922. Triomfa a Düsseldorf i Hamburg. Primera cantant alemanya invitada en el Met (1946), com a Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) i Isolda. És Ortrud (Lohengrin) i Erda i Fricka (L´Or del Rin). Destacada Elektra i Leonora.

Liceu de Barcelona: és Brünnhilde (La Walkiria) el 1940, 1942 i 1943, Brünnhilde (Siegfried) el 1936, 1940, 1941 i 1943, Brünnhilde (El capvespre dels déus) el 1936 i 1941, Ortrud (Lohengrin) el 1942 i Isolda el 1940, 1942, 1943, 1944 i 1949.

Soprano alemanya. Formada a Berlín. Debuta el 1948 en el Stadttheater de Halle com Bastiana (Bastien und Bastienne) de Mozart. Obté un gran èxit com Desdemona (Otello) el 1959. Actua a Glyndebourne i en els principals Teatres d´Europa.

Bayreuth: interpreta el rol de Mary (L´Holandès Errant) del 1978 al 1982 i el 1984 i 1985.

Liceu de Barcelona:  Mary (L´Holandès Errant) el 1993.

Tenor danès. Estudia a París, Berlín i Viena. Debuta com baríton a Wiesbaden en el paper de l´Herald (Lohengrin). Com a tenor heroic wagnerià, debuta a Viena el 1898 com a Siegfried.

Bayreuth: és Siegfried (L´Anell del Nibelung) el 1899 i 1901 i Parsifal el 1899, 1901, 1902, i 1906.

Baríton-baix alemany. Alumne de Dietrick Fischer-Dieskau. Debuta el 1984 a la Deutsche Oper de Berlín en el paper de Malatesta de Don Pasquale. Cantant d´èxit en els principals teatres d´Òpera d´Europa i en el Metropolitan de Nova York.

Bayreuth: Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2005; Sixtus Beckmesser (Els Mestres Cantaires) del 1996 al 2002; Amfortas (Parsifal) del 1997 al 2001.

Liceu de Barcelona: Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) la temporada 1991-92.

Tenor alemany.  Estudia a Frankfurt. Actua a La Scala, Viena, Metropolitan, La Bastilla, Dresden, Berlín.

Bayreuth: Tannhäuser el 1992 i 1993. Siegfried (L´Anell del Nibelung) del 1994 al 1998 i del 2000 al 2004. Mime (L´Anell del Nibelung) el 2009. Tristany el 1996.

Liceu de Barcelona : Erik (L´Holandès Errant) el 1993

Mezzosoprano alemanya. Debuta el 1976 a Stuttgart. Especialitzada en Wagner, entre el seu repertori destaquen Venus, Sieglinde, Ortrud, Fricka, Isolda i Brünnhilde (en la Tetralogia de 1944 en el Châtelet de París.

Bayreuth: és Waltraute del 1977 al 1980, Wellgunde el 1980, Sieglinde el 1986 i Brünnhilde el 2000 (L´Anell del Nibelung); Venus (Tannhäuser) el 1985 i 1986, Ortrud (Lohengrin) del 1987 al 1991 i el 1999,

Liceu de Barcelona: Venus (Tannhäuser) el 1991.

Tenor alemany. Format a la Musikhochschule de Colònia. El 1998 entra a formar part de l´Òpera de Stuttgart. Canta regularment a Bayreuth.

Bayreuth: Noble brabantí el 2001 i 2002 (Lohengrin); Mariner el 1999 (Tristany i Isolda); Kunz Vogelgesang del 1996 al 2002 (Els Mestres Cantaires); Un Escuder el 2000 (Parsifal).

Tenor alemany. Protagonista de Norma a Karlsruhe el 1855. Meravellós Tannhäuser i Lohengrin, estrena el 10 de juny de 1865 a Munic Tristany i Isolda. La seva mort va ésser una pèrdua irreparable per Wagner.

Soprano danesa. Esposa de Ludwig Schnorr von Carolsfeld. Formada amb Manuel García. D´una poderosa veu i gran domini tècnic, és una magnífica intèrpret d´Isolda. Va interpretar el paper d´Isolda en l´estrena de l´òpera el 10 de juny de 1865.

Baríton-baix alemany. Debuta el 1924 en l´Òpera de Dresde en el paper de l´Herald (Lohengrin). Gran intèrpret de Wagner, Mozart i Verdi, destaca con Don Giovanni i Figaro.

Bayreuth: interpreta el paper de Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1943 i 1944 i l´Holandès el 1956.

Baríton-baix austríac nacionalitzat nord-americà. Estudia a Brno i Viena. Debuta a Graz el 1912. Canta en els principals teatres d´òpera d´Europa i en el Metropolitan. El 1943 intervé en el Met en un concert excepcional amb Lotte Lehmann, Lauritz Melchior, Kirsten Flagstad i Helen Traubel.

Bayreuth: és Wotan (L´Anell del Nibelung) el 1925, 1927, 1928, 1930 i 1931.

Soprano alemanya. Debuta el 1821 en el Kärntnerthortheater de Viena com a Pamina. Excel·lent actriu, de temperament romàntic i dotada de gran musicalitat, estrena obres de Weber i Wagner. Assoleix fama internacional com Leonora de Fidelio de Beethoven. Extraordinària intèrpret dels rols d´Adriano (Rienzi), Senta (L´Holandès Errant) i Venus (Tannhäuser).

Soprano alemanya. Estudia en la seva ciutat natal. Debuta el 1963 a Gelsenkirchen amb Aida i en el Metropolitan el 1970 amb Crisotemis (Elektra).

Bayreuth: és Ortrud (Lohengrin) el 1972, Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) el 1973 i Kundry (Parsifal) el 1975.

Mezzosoprano austríaca nacionalitzada nord-americana. Comença cantant en un cor a Praga intervenint després, el 1876 com a solista en la Novena Simfonia de Beethoven. Debuta el 1878 a Dresden com a Azucena. Del 1883 al 1887 és membre de l´Òpera d´Hamburg. Debuta en el Covent Garden el 1892 com a Erda i Fricka (L´Anell del Nibelung) i Brangäne (Tristany i Isolda) i també del 1897 al 1901. A Chicago és Ortrud (Lohengrin) el 1898 i també en el Metropolitan el 1899. Molt aplaudit el seu rol de Klytemnestra (Elektra) a Dresden el 1909. El seu últim paper és el d´Erda (L´Anell del Nibelung) en el Metropolitan el 1932.

Bayreuth: actua regularment interpretant els papers d´Erda el 1896, 1897, 1899, 1901, 1902, 1906, 1911, 1912 i 1914 i Primera Norna el 1897, 1899, 1901, 1902, 1906, 1911, 1912 i 1914 (L´Anell del Nibelung); Magdalena (Els Mestres Cantaires) el 1899 i 1912 i Mary (L´Holandès Errant) el 1901, 1902 i 1914.

Tenor alemany. Debuta el 1973 en l´Òpera de Karlsruhe. Destaca amb repertori wagnerià i com a Florestan, Max (El caçador furtiu) i l´emperador (La dona sense ombra).

Bayreuth: és Siegmund (La Walkiria) el 1977, Melot (Tristany i Isolda) el 1977, 1981, 1982, 1985 i 1986, Walther von der Vogelweide (Tannhäuser) el 1977, 1978, 1985, 1986 i 1987, Erik (L´Holandès Errant) el 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1984 i 1985.

Liceu de Barcelona: Walther von der Vogelweide (Tannhäuser) el 1982 i 1991 ; Erik (L´Holandès Errant) el 1987 ; Siegmund (La Walkiria) el 1990.

Mezzosoprano alemanya. Formada a Hamburg, Hannover i Essen. Debuta el 1970 a Hannover com a Maddalena (Rigoletto). El 1973 entra a formar part de l´Òpera d´Hamburg. El 1977 debuta a San Francisco com a Fricka. El 1980 és Waltraute a Salzburg.

Bayreuth: debuta el 1975 com a Flosshilde, és Rossweisse el 1975, Erda el 1976 i 1977, Fricka del 1978 al 1980, del 1984 al 1986 i del 1994 al 1998, Waltraute del 1984 al 1986 i del 1994 al 1998, Segona Norna el 1985 i 1986 (L´Anell del Nibelung), Brangäne (Tristany i Isolda) del 1981 al 1983, 1985 i 1987. A Parsifal intervé com un Escuder el 1975 i del 1977 i 1981, una veu a l´altura del 1977 al 1983 i el 1987 i una Noia Flor el 1975 i del 1977 al 1983.

Soprano nord-americana. Formada a Indiana i Alemanya. Debuta en el Hessisches Staatstheater de Wiesbaden.. Destaca com a Sieglinde (La Walkiria), Elsa (Lohengrin), Elisabeth (Tannhäuser), Chrysothemis (Elektra) i Katia Kabanová.

Bayreuth: és Elsa (Lohengrin) del 1987 al 1989, Sieglinde (La Walkiria) del 1988 al 1992 i Elisabeth (Tannhäuser) el 1989.

Liceu de Barcelona: Sieglinde (La Walkiria): 1990

Soprano alemanya. Contractada per Karajan, debuta el 1938 a Aquisgran. Debuta a Viena el 1943 com a Eva (Els Mestres Cantaires). Especialitzada en papers mozartians, triomfa a Salzburg des del 1946. Destaca amb Richard Strauss i contemporanis.

Baríton català. Estudia a Mataró presentant-se com a cantant en el Liceu el 1905. Debuta el 1908 a La Scala amb Louise de Charpentier. Adquireix molta fama en el Teatro Real de Madrid on hi canta una sèrie de temporades seguides: el 1910 és l´Holandès, el 1914 és Wotan (La Walkiria) i Amonasro (La flauta màgica), el 1915 és Amfortas (Parsifal) amb Francesc Viñas, Kurwenal (Tristany i Isolda) , Marcello i Scarpia. A més de les mencionades, el seu repertori comprèn Otello, El trobador, Faust, La favorita, Dinorah, Rigoletto, La Gioconda, Les noces de Figaro i Herodiade  entre d´altres.

Liceu de Barcelona: és l´Holandès el 1910 i 1918; Gunther el 1910 i 1911 i el Vianant el 1910, 1911 i 1916 (L´Anell del Nibelung); Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1910 i 1911, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1911 i Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1911 i 1915.

Va estudiar a la Musikhochschule de la seva ciutat. El 1979 va guanyar el Primer Premi del Deutsche Musikrat de Bonn. Debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Lohengrin. Canta regularment a la Staatsoper de Munic, on ha cantat entre d´altres els rols d´Erik, Narraboth, Nureddin, Kaiser, Max, Hans i Siegmund. El 1992 li fou concedit el títol de Kammersänger. Ha interpretat els rols de Tamino, Parsifal, Erik, Florestan i Turiddu a l´Òpera de Zuric, Bacchus a Los Angeles, Tannhäuser al Metropolitan de Nova York, Siegmund (La Walkiria) al Théâtre du Châtelet de París, Max a Venècia, Turiddu, Tannhäuser  i Tristany a Berlín. Tannhäuser a Zuric.

Bayreuth: és Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) del 1996 al 1998 i Lohengrin del 2001 al 2003 i el 2005.

Liceu de Barcelona: Temp. 1988-89: Arabella; Temp. 1990-91: Don Giovanni;Temp. 2002-03: Siegmund (La Walkiria) i un concert ; Temp. 2006-07: Recitalamb Petra Maria Schnitzer; Temp. 2007-08: Tannhäuser (Tannhäuser); Oct.2008: Pedro (Tiefland). 2010: Tristany (Tristany i Isolda).

Mezzo soprano anglesa. Estudia a Londres en la Royal Academy of Music. Debuta en un concert el 1944. El 1946 debuta en el Covent Garden amb La Fada Reina de Pourcell. El 1947 canta el paper d´Azucena (El Trovador),  Maddalena (Els Mestres Cantaires) i Brangäne (Tristany i Isolda). És Fricka (L´Or del Rin i La Walkiria). Erda (Siegfried), Primera Norna (El capvespre dels déus) i Ortrud (Lohengrin).

Baix alemany. Debuta a Oroveso amb Norma.

Bayreuth: és Gurnemanz (Parsifal) del 1882 al 1884, 1886 i 1889, Hagen (El capvespre dels déus) el 1876 i el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1886.

Soprano i directora d´escena alemanya. Debuta el 1956 a Brunswick com a Rosina (El barber de Sevilla). El 1990 realitza a Brussel·les la seva primera direcció d´escena. A Berlín és La Comtessa de (La dama de Picas) el 2009.

Bayreuth: Wieland Wagner la converteix en model wagneriana, trionfant com a Senta (L´Holandès Errant) el 1960, 1961 i 1965, Elsa (Lohengrin) el 1962, Elisabeth el 1962 i 1967 i Venus 1965 i 1966 (Tannhäuser), Eva (Els Mestres Cantaires) el 1963 i 1964, Freia (L´Or del Rin) del 1965 al 1967, Noia Flor (Parsifal) del 1961 al 1967, i la veu de l´ocell (Siegfried) el 1967.

Liceu de Barcelona: és Senta (L´Holandès Errant) el 1967 i Elisabeth (Tannhäuser) el 1969.

Tenor finlandès. Format a Helsinki, Londres i Roma. Contractat per l´Òpera de Kiel del 1983 al 1985 i per la de Dormund del 1985 al 1986. En el seu repertori figuren La Traviata, Lucia de Lammermoor, L´Holandès Errant i Parsifal entre d´altres. En el 1996 inaugura la temporada de l´Òpera Nacional d´Helsinki com a Siegmund (La Walkiria). Actua en els principals Teatres d´Europa.

Baríton danès nascut a Ikast. Estudia en el Conservatori de Aarhus, Copenhague i Nova York. Considerat un dels més importants intèrprets de lied de la seva generació, cantant en els millors Festivals de tot el món. El seu repertori operístic inclou, entre d´altres els papers de Don Giovanni, Almaviva (Les noces de Figaro), Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser), Sixtus Beckmesser (Els Mestres Cantaires), Guglielmo (Così fan tutte), Olivier (Capriccio), Billy Budd.  Ha actuat en concert amb les orquestres més importants d´Europa, Estats Units i l´Orient Llunyà. És especialista en obres de Gustav Mahler.

Liceu de Barcelona: Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 2008, Sixtus Beckmesser (Els Mestres Cantaires) el 2009, Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2010.

Tenor austríac. Debuta a Brno el 1896 com a Lohengrin. Triomfa des del 1901 a Viena com tenor dramàtic. Destaca com a Tannhäuser, Lohengrin, Canio (I Pagliacci), Otello i Radamés Aida). És famós el seu Otello en el Metropolitan dirigit per Toscanini.

Tenor nord-americà nascut a Kansas. Format en la Universitat de Pittsburg i en la Juilliard School de Nova York. Tenor heroic wagnerià, assoleix grans èxits en els principals Teatres d´Europa i Nord Amèrica.

Bayreuth: debuta el 1997 com a Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires), paper que interpreta fins el 2002, és Lohengrin del 2000 al 2002, Siegmund (La Walkiria) del 2001 al 1004 i el 2006 i 2007 i Tristany el 2005, 2006, 2008 i 2009.

Liceu de Barcelona: Parsifal (Parsifal): 1998, Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires): 2009

Mezzosoprano alemanya. Formada en el Conservatori de Munic. Membre de l´Òpera de Stuttgart del 1973 al 1982. Debuta el 1982 en el Covent Garden com a Sesto (La Clemenza di Tito). Dotat d´una gran versatilitat, interpreta personatges com el d´Octavian,  Dorabella o Carmen. El 1999 interpreta el paper d´Ortrud (Lohengrin) a Liepzig i Berlín, on és Kundry (Parsifal) el 2000. Aquest mateix any, és Fricka a Colònia.

Bayreuth: és Fricka el 1983 i Waltraute el 1976 (L´Anell del Nibelung).

Baríton hongarès.

Bayreuth : Reinmar von Zweter (Tannhäuser) del 1985 al 1987, 1989, 1992 , 1993 i 1995 / Pilot (Tristany i Isolda) del 1985 al 1993 i 1995 / Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) 1981 al 1984, 1986 al 1989 i 1996 al 2002 / Cavaller del Grial (Parsifal) del 1989 al 2001.

Baríton-Baix. Intèrpret wagnerià, obté gran èxit en el Metropolitan.

Bayreuth: debuta el 1906 com a Donner el 1906, Wotan del 1908 al 1914, Fasolt, Hunding i Hagen el 1924 i 1925 (L´Anell del Nibelung); Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1906; Klingsor el 1908, Amfortas el 1909 i Gurnemanz el 1925 (Parsifal); Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1911 i 1912, l´Holandès el 1914.

Baix alemany. Debuta el 1962 a Essen com a Comissari (El cavaller de la rosa). D´àmplia veu i gran presència escènica, és un destacat intèrpret del repertori wagnerià. El 1970 debuta a Glyndebourne com Sarastro. Triomfa en el Met des del 1972. El 1974 debuta en el Covent Garden com a Hunding (La Walkiria).

Bayreuth: és el Landgrave (Tannhäuser) el 1970, del 1972 al 1974, 1977, 1978, 1985, 1987, 1989 i 1995; Daland (L´Holandès Errant) el 1990, del 1991 al 1994, 1998 i 1999; el rei Heinrich (Lohengrin) del 1979 al 1981 i 1983; Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) del 1973 al 1976; Wotan el 1976, 1978 i 1979, Fafner el 1972 i 1973 i Hunding el 1994, 1995, 1997 i 1998 (L´Anell del Nibelung); Gurnemanz del 1975 al 1985, del 1987 al 1995 i del 1997 al 1999 i Titurel el 1972 i 1973 (Parsifal).

Liceu de Barcelona: és Gurnemanz (Parsifal) el 1983 i 1999 (en versió de concert al Palau de Música Catalana), Hermann (Tannhäuser) el 1992 i el rei Heinrich (Lohengrin) el 1993.

Mezzosoprano austríaca. Estudia a Viena on hi debuta en un concert el 1879. Debuta en Òpera a Hamburg com Amneris. Canta en els principals Teatres d´Europa i en el Metropolitan.

Bayreuth: és Brangäne (Tristany i Isolda) el 1886, 1889, 1891 i 1892 i Magdalena (Els Mestres Cantaires) el 1888, 1889, 1892, 1911 i 1912.

Soprano nord-americana. Estudia piano en el Conservatori de Bòston i després cant amb William Whitney. Debuta el 1936 en la Commonwealth Opera com a Senta (L´Holandès Errant). El 1940 debuta en el Metropolitan com a Sophie (El cavaller de la rosa). Canta en els principals Teatres d´Europa i Estats Units. Obté èxit amb els papers de Comtessa (Les noces de Figaro), Pamina, Donna Anna, Desdemona, Mimi, Tosca i en els wagnerians Eva (Els Mestres Cantaires) i Elsa (Lohengrin).

Bayreuth: és Elsa (Lohengrin) el 1953.

Mezzo soprano noruega. Estudia a Oslo i a Copenhague. Debuta en un concert el 1981. En òpera debuta el 1988 en la seva ciutat natal. Comença la seva carrera internacional el 1993 com a Octavian (El Cavaller de la Rosa) en el Chatelet de París. Segueix el paper de Silla (Palestrina) en el Covent Garden, i en el Estats Units debuta en el Metropolitan com a Varvara (Káta Kavanová). El seu repertori inclou els papers de Brangäne (Tristany i Isolda), Fricka (L´Anell del Nibelung), Orfeo de Gluck i Gertrude de Hamlet de Thomas.

Soprano sueca nascuda a Estocolm. Efectua els seus estudis en el Stockholm Operastudio. Debuta a Cortona (Itàlia) el 1989 com Cherubino. Guanyadora del Concert Internacional de Cant Plácido Domingo, participa en un concert amb el tenor a La Bastille l´any 1993, repetint aquest concert a Munic l´any següent. Obté grans èxits en els principals teatres d´Òpera d´Europa. Del seu repertori destaquen els papers de Rosalinde (Die Fledermaus), Mimi, Euridice, Diana (La Fedelta premiata), Madama Butterfly, Donna Elvira (Don Giovanni), i els wagnerians Senta (L´Holandès Errant), Elisabeth (Tannhäuser), Isolda (Tristany i Isolda), Freia, Sieglinde, Brünnhilde, Gutrune (L´Anell del Nibelung).

Bayreuth: és seleccionada per Alfred Kirchner i James Levine per interpretar el paper de Freia (L´Or del Rin) el 1994, rol que també interpreta el 1995 i 1997. És Isolda el 2005 i 2006. 

Baríton norueg. El seu repertori comprèn entre d´altres, els rols de Don Pizarro, Barak, Jochanaan, Escarpia i Escamillo, actuant als principals Teatres d´Òpera d´Europa. Debuta al Liceu de Barcelona el 2009 en el paper de Don Pizarro (Fidelio). Obté exits amb els rols wagnerians de l´Holandès, Wotan (L´Anell del Nibelung), Klingsor (Parsifal).

Baríton nord-americà. Format a Nova York i Berlín. Debuta el 1954 en el New York City Opera com el Comanador (Don Giovanni), i a Berlín el 1964 com Don Fernando (Fidelio). Al Metropolitan ha actuat en 169 representacions amb un total de 23 rols.

El 1977 intervé al Palau de la Música Catalana en la versió de concert de La Walkiria i Tristany i Isolda.   

Bayreuth: ha interpretat el paper de Donner el 1960 i 1961, Gunther el 1960, 1961,  del 1965 al 1969 i 1972 i Wotan el 1967 i del 1969 al 1972 (L´Anell del Nibelung); Amfortas (Parsifal) del 1960 al 1972, L´Holandès el 1965 i 1971, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1966 i 1967, i L´Herald (Lohengrin) el 1968.

Tenor alemany. Actor en els seus inicis, debuta el 1949 en l´Òpera de Dresde. Especialitzat en repertori wagnerià. Canta en els principals escenaris. Estrena obres d´Egk i Orff.

Bayreuth: ha cantat els papers d´Augustin Moser el 1951 i 1952 i David del 1956 al 1961 (Els Mestres Cantaires); Froh el 1953, Mime el 1957, 1958, 1968 i 1969 i Loge del 1960 al 1962 i el 1964 (L´Anell del Nibelung), Heinrich der Schreiber el 1954 i 1955 i Walther von der Vogelweide el 1961 i 1962 (Tannhäuser). 

Baríton-baix alemany, nascut a Heilbron el 1958. Debuta a Kiel i és convidat a Basilea, on ha interpretat la major part dels rols del seu repertori. Actua als principals Teatres europeus, Festivals de Bayreuth, Salzburg i Budapest i al Metropolitan entre d´altres. El seu repertori comprén el rols de Pizarro (Fidelio), Escamillo (Carmen), Scarpia (Tosca), Orest (Elektra), Jochanaan (Salome), Kaspar (El caçador furtiu), Wozzeck i els wagnerians de l´Holandès (L´Holandès Errant), Wotan, Donner, Gunther (L´Anell del Nibelung), Friedrich von Telramund (Lohengrin), Hans Sachs (Els Mestres Cantaires), Amfortas (Parsifal), Kurwenal i el rei Marke (Tristany i Isolda)

Bayreuth: és Kurwenal (Tristany i Isolda) del 1993 al 1997 i el 1999; Donner del 1994 al 1996, Gunther del 1994 al 1998 i Wotan el 2006 (L´Anell del Nibelung); Amfortas (Parsifal)  del 1997 al 1999.

Liceu de Barcelona: és el rei Marke i Kurwenal (Tristany i Isolda) la temporada 2001-02, Wotan (La Walkiria) la temporada 2002-03, Wotan (L´Or del Rin) la temporada 2003-04.

Soprano nord-americana. Formada als Estats Units i Viena (amb Hans Hotter). Debuta el 1981 a l´Òpera de Munic. Obté un gran èxit amb el paper de Mariscala (El cavaller de la rosa) de Richard Strauss el 1995 a Salzburg. Triomfa amb repertori de Wagner.

Bayreuth: interpreta el paper d´Elisabeth (Tannhäuser) el 1985, que li reporta fama internacional en una producció dirigida per Giuseppe Sinopoli, repetint aquest mateix rol el 1989; és Senta (L´Holandès Errant) el 1998 i 1999, Sieglinde (La Walkiria) el 2000 i Elsa (Lohengrin) el 1988 i 1989.

Liceu de Barcelona: Freia (L´Or del Rin): 1986.

Soprano alemanya. Casada amb Josef Sucher (1844-1908), compositor i director d´orquestra a Liepzig. Debuta a Munic el 1981 com a Waltraute (La Walkiria). Assoleix fama internacional com cantant wagneriana a Londres del 1882 al 1982.

Bayreuth: és Kundry (Parsifal) el 1886, 1889 i 1994, Isolda el 1886, 1889, 1991 i 1992, Eva (Els Mestres Cantaires) el 1888, Venus (Tannhäuser) el 1991 i Sieglinde (La Walkiria) el 1896, 1897 i 1899.

Tenor alemany. Debuta el 1928 a Aquisgran com a Walther von Stolzing (Els mestres cantaires). Gran tenor heroic (el preferit per Furtwängler), amb repertori de Wagner i Richard Strauss.

Bayreuth: és Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) el 1943 i 1944; Loge el 1956 i 1957 i Siegmund el 1957 (L´Anell del Nibelung).

Liceu de Barcelona: és Tristany el 1956.

Tenor suec. Format en el Conservatori d´Estocolm amb Jussi Björling. Debuta com a baríton a Estocolm el 1930 com a Silvio (I Pagliacci). El 1936 debuta com a tenor en el paper de Radames d´Aida. El 1937 comença amb els rols wagnerians de Lohengrin i Siegfried. Canta regularment en el Metropolitan del 1946 al 1956, a l´Òpera de Viena del 1938 al 1942 i en el Covent Garden del 1948 al 1957. El seu reperetori comprén els rols de Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires), Siegfried i Loge (L´Anell del Nibelung), Lohengrin, Tannhäuser i  Tristany.

Bayreuth: és Erik (L´Holandès Errant) i Siegfried (L´Anell del Nibelung) el 1942.

Mezzosoprano sueca. Formada a Estocolm. Especialista wagneriana, triomfa mundialment. Invitada a Bayreuth en diverses ocasions. Directora de l´Òpera d´Estocolm des del 2005.

Bayreuth: Magdalene (Els Mestres Cantaires) del 1996 al 1999; Erda 1991, 1992 i del 1994 al 1998, Flosshilde del 1983 al 1986, Primera Norna del 1990 al 1998, Grimgerde del 1984 al 1986, del 1991 al 1995 i 1997 i 1998 (L´Anell del Nibelung);  Un Escuder el 1986 i Noia Flor el 1987 (Parsifal).