Associació Wagneriana de Barcelona

Baix alemany. Debuta als 23 anys a l´Òpera de l´Estat de Dresde amb l´Ermità de El caçador furtiu. Debuta a Salzburg el 1969 com el Baró Ochs de El Cavaller de la Rosa, el 1972 Wozzeck. Debuta en el Coven Garden el 1967 com a Wotan. Debuta en el Metropolitan com a Sachs el 1969. En tres temporades va cantar catorze funcions que van incloure els Wotan de L´Anell del Nibelung. Debuta al Teatre Colón de Buenos Aires com a Amfortas del Parsifal, rol que també interpreta al Palau de la Música de Barcelona el 1981. Des de 1953 forma part del Staatsoper de Berlín. Encara que està especialitzat en Wagner, també ha cantat Richard Strauss amb èxit a Salzburg amb Karl Böhm, així com obres de Verdi, Berg i altres compositors.

Bayreuth: és Landgraf (Tannhäuser) el 1954, Reinmar von Zweter (Tannhäuser) el 1954 i 1961, el rei Heinrich (Lohengrin) el 1954, 1959 i 1960, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1968 al 1970 i del 1973 al 1976, Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) el 1952, Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1960, 1961 i 1963, Fasolt (L´Or del Rin) el 1954 i 1958, Wotan (L´Or del Rin) del 1963 al 1975, Wotan (La Walkiria) del 1964 al 1975, Vianant (Siegfried) del 1966 al 1975, Amfortas (Parsifal) el 1965, 1972 i 1973, Titurel (Parsifal) el 1954 i 1959, Gurnemanz (Parsifal) del 1976 al 1980.

Liceu de Barcelona: és Titurel (Parsifal) el 2004-05

Soprano nord-americana. Formada a París amb Pauline Viardot. Debuta el 1876 a Casalmonferrato amb I Puritani, seguint Dinorah a Varese. Debuta a París el 1887 amb Le Cid. El seu repertori inclou entre d´altres Il Trovatore, Lucrezia Borgia, L´Africaine, La Juive, Lucia de Lammermoor. Obté un gran èxit al Teatro Lírico de Barcelona el 1882 amb Il Trovatore. El 1884 a la Scala, el 1898 a Torí i el 1899 a Roma és Brünnhilde (La Walkiria). El 1895 és Venus i Elisabeth (Tannhäuser) al Covent Garden.

Liceu de Barcelona: és Elsa (Lohengrin) el 1899, Brünnhilde (La Walkiria) en l´estrena d´aquest drama en aquest Teatre el 25 de gener de 1899 i Isolda el 1903.

Mezzo-soprano eslovena. El 1951 entra a formar part de l´Òpera de Ljubljana i el 1956 a l´Òpera d´Hamburg. El seu principal repertori va ser de Massenet y Strauss. Intervé en la gravació de La Walkiria de Wagner en el paper de Grimgerde.

Soprano alemanya. Casada amb Richard Strauss. Formada a Munic. Debuta a Weimar el 1890 com a Pamina (La flauta màgica). Obté èxits en els papers d´Àgata (El caçador furtiu), Leonora (Fidelio), Donna Anna (Don Giovanni), Ada (Les Fades).

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1891 i 1984 i Noia Flor (Parsifal) el 1891.

Mezzosoprano italiana. Comença a estudiar cant el 1897 a Torí a l´escola d´Anetta Casalone. Especialista wagneriana, triomfa en els papers de Brangäne, Ortrud, Fricka, Erda.

Liceu de Barcelona: és Fricka (La Walkiria) i Erda (Sigfried) el 1913.

Soprano  canadenca.  De familia de músics, reuneix diners per estudiar a Europa, primer a França amb el tenor Gilbert-Louis Duprez i després a Italia. El seu començament operístic va ésser a Messina el 30 de març de 1870 com Amina en La Sonnambula. Debuta en el Covent Garden el 2 d´abril de 1872 amb el mateix rol. Segueixen viatges a Russia i als Estats Units. Flotow i Gounod composen obres per a ella. Estrena Redempció de Gounod, sota la direcció del compositor. Va començar a familiaritzar-se amb Wagner, aprenent el paper d´Elsa de Lohengrin en dues setmanes i el va cantar a Nova York l´any 1874.  Al Covent Garden és Elisabeth (Tannhäuser) el 1876 i Senta (L´Holandés Errant) el 1877.

Soprano catalana. Estudia en el Conservatori del Liceu. Finalitza la carrera amb Premi d´Honor. Perfecciona amb Joan Oncina i Tatiana Menotti. Participa en el Curset d´Interpretació Gino Becchi el 1987, 88 i 89. Obté el diploma Viñas i la beca de la Diputació de Barcelona el 1990. Guanyadora per dos anys de la Marató de Noves Veus organitzada per l´Òpera de Cambra de Catalunya. Segon premi del concurs nacional Eugenio Marco a Sabadell. Ha intervingut com a solista amb l´Orquestra del Metropolitan Opera House de Nova York a Pamplona. Debuta el 1998 a Sabadell (Teatre de la Faràndula) com a Euridice (Orfeo i Euridice). En el seu repertori figuren entre d´altres Manon Lescaut, Jenufa, Boris Godunov, Salomé, Una cosa rara i Les Noces de Figaro.

Liceu de Barcelona: debuta el 1989 amb La Fiamma. El 1998 és Ortlinde (La Walkiria), el 1899 intervé a l´Oratori La Vierge de Massenet, Norma i Luisa Miller, el 2000 és un Jove Noble (Lohengrin) i una veu del Cel (Don Carlo).

Tenor alemany. Comença cantant al cor de l´Òpera de Colònia com a solista on es forma musicalment. Del 1938 al 1944 és membre de l´Òpera de Düsseldorf. Canta amb èxit a l´Òpera de Frankfurt amb òperes de Verdi. Del 1944 al 1952 forma part de l´Òpera de Dresde. És Siegfried (El capvespre dels déus) al Covent Garden el 1957, debutant aquest mateix any al Metropolitan com Tannhäuser, paper que canta a la Scala, París i Zuric.

Bayreuth: és Siegfried (Siegfried) el 1951 i 1952.

Liceu de Barcelona: és Tannhäuser el 1952 i Siegfried (El capvespre dels déus) el 1957.

Baix austríac. Estudia violí a la seva ciutat natal i cant a Berlín. Després de cantar com a solista a La Creació de Haydn, interpreta el paper de Hagen (El capvespre dels déus) a Westfàlia. Segueix Fidelio i Don Giovanni amb Bruno Walter. És Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) dirigit per Toscanini. Obté un gran èxit com a Gurnemanz (Parsifal) en els principals Teatres europeus.

Liceu de Barcelona: és el rei Marke (Tristany i Isolda) i Hagen (El capvespre dels déus) el 1943, Hunding (La Walkiria) el 1944, Fafner (Siegfried) i Gurnemanz (Parsifal) el 1951. És Raimondo (Rienzi) en l´estrena en aquest Teatre el 20 de gener de 1951.

Soprano nacionalitzada Suïssa. Estudia cant amb Lotte Lehman i Luigi Ricci. L´any 1971 guanya el primer premi del concurs de cant del Metropolitan i queda contractada. El 1973 canta a Salzburg amb Karajan. Es decanta pel repertori wagnerià a nivell internacional. El 1975 és Salomé a Stuttgart, amb escenografia de Ponelle.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) el 1979, convertint-se en figura assídua dels festivals, representant aquest mateix rol el 1980, 1983, 1984 i 1985. És Gutrune (El capvespre dels déus) el  1979, 1980 i Isolda el 1986.

Liceu de Barcelona: és Brünnhilde (El capvespre dels déus) el 1987.

Tenor alemany. Format a Frankfurt i Milà. Important cantant wagnerià. Actua des del 1895 en els principals Teatres d´Amèrica i d´Anglaterra. El 1892 és Tristany i Siegfried (Siegfried) en el Covent Garden. El 1894 és Siegfried (Siegfried)  a Mannheim. Es retira dels escenaris el 1897.

Bayreuth: és Tannhäuser i Tristany el 1891.

Baríton italià. Debuta el 1889 en el paper de Silvio de I Pagliacci. Actua amb èxit als principals Teatres d´Europa, Mèxic, Nova York i Buenos Aires.

Liceu de Barcelona: és Friedrich de Telramund (Lohengrin) el 1912.

Mezzosoprano hongaresa. Debuta el 1921 a l´Òpera de Viena amb Carmen, teatre on desenvolupa la major part de la seva carrera. Cantant wagneriana, obté grans èxits en els papers de Brangäne (Tristany i Isolda), Fricka (La Walkiria), Erda (L´Or del Rin), Waltraute (El capvespre dels déus)  i Adriano (Rienzi).

Liceu de Barcelona: és Fricka (La Walkiria) el 1927 i Brangäne (Tristany i Isolda) el 1926, 1927 i 1930.

Tenor alemany. Estudia a Berlín. Debuta el 1932 no assolint fama fins el 1936, alternant l´òpera amb oratoris i lieder. Canta en diverses ciutats alemanyes i en els Festivals de Salzburg (Tamino) i Edimburg, així com en el Covent Garden.  Obté un gran èxit com Otello l´any 1950 a l´Òpera d´Hamburg. El seu repertori inclou els papers de Rodolfo de La bohème, Florestan de Fidelio, Cavaradossi de Tosca, Don José de Carmen, Walther de Els mestres cantaires i Lohengrin. Mor en accident d´automòvil.

Soprano estatunidenca. Inicia els estudis de cant als 11 anys i és finalista en les audicions d´òpera del Metropolitan als 17. Debuta l´any 1978 a l´Òpera de Nova York com la Reina de la Nit en La flauta màgica de Mozart. El debut europeu és a Roma el 1982 en el paper principal de Semiramide de Rossini. Especialitzada en el bel canto, apareix assiduament en els més importants escenàris d´Europa i Amèrica del Nord.

Baix noruec. Format a Estocolm, debuta en la seva Òpera en 1919 com el Faraó d´Aida. Debuta en el Covent Garden el 1928 amb El capvespre dels déus, Els Mestres Cantaires, Tannhäuser i La Walkiria i el 1929 en el mateix Teatre és Hagen (El capvespre dels déus), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), el rei Marke (Tristany i Isolda) i el Landgrave (Tannhäuser).

Bayreuth: és el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1927 i 1928, Gurnemanz (Parsifal) el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i 1936, Landgrave (Tannhäuser) el 1930 i 1931, Hunding (La Walkiria) el 1931, Titurel (Parsifal) el 1933, Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1933 i 1934 i Fasolt (L´Or del Rin) el 1934 i 1936.

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser) el 1929 i el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1929.

Soprano lírica nascuda a Barcelona, demostrant de petita qualitats extraordinàries per l’art. Deixeble del Mestre Antoni Colomé i Bosomba, va cantar en diferents capitals d’Espanya i França. Obté grans èxits cantant “lieders” i òpera. Dotada d’una dicció molt pulcre i impecable entonació.

Tenor català. Comença cantant com a baríton en el Teatro Miguel de Cervantes de Málaga, després en el Teatro Calderón de Valladolid i el 1891en el Teatro Real de Madrid. El 1896 alterna amb Francesc Viñas el paper de Lohengrin en el Teatre San Carlo de Nàpols i el 1905 substitueix a Leo Slezak a la Scala de Milà com a Tannhäuser. El seu repertori conté entre d´altres, les òperes Un ballo in maschera, Otello, Els hugonots i Carmen. El 1902 estrena a Madrid l´òpera de Bretón Raimundo Lulio, i el 1906 Emporium d´Enric Morera.

Liceu de Barcelona: és Lohengrin el 1889 i Tannhäuser el 1902.

Tenor mèxicà.  Perfecciona els seus estudis a Europa.  Estudia a la Musikhochschule de Munic. S´especialitza amb Mozart i forma part de les companyies de les Òperes de Karlsruhe i Zuric. Actúa també en els Festivals d´Aix-en-Provence, de Bayreuth, de Salzburg, Viena, Munic i París. Al 1991 és Lohengrin a La Fenice de Venècia. Al 1993, Walter von Stolzing (Els Mestres Cantaires) al Metropolitan, dirigit per James Levine. A partir del 1996, dona classes magistrals a Viena, Gramisch, Munic i a la Escuela Superior de Música Reina Sofía a Madrid.

Bayreuth: és el Timoner (L´Holandès Errant) el 1978 i 1979

Soprano nord-americana. Debuta el 1958 en el Carnegie Hall i guanya el concurs d´òpera del Metropolitan. Canta en els principals escenaris d´Europa i Amèrica. Aida li proporciona fama internacional i Verdi es converteix en el pilar del seu repertori, sobre tot en els papers de soprano lírico-spinto. En el seu repertori figuren entre altres Samsó i Dalila, Don Giovanni (Donna Elvira amb Karl Böhm i Donna Anna amb Sir Colin Davis), Lohengrin, L´Anell del Nibelung, La Gioconda, Andrea Chénier, etc. Es retira de l´Òpera l´any 1989 i es dedica a l´ensenyança a Luisiana, Universitat d´Indiana i Salzburg. És fundadora de la "Fundació Martina Arroyo" dedicada al desenvolupament dels joves cantants.