Associació Wagneriana de Barcelona

"Lohengrin": Quart Patge 2016 Copenhague; //

Guarda de Nit "Els Mestres Cantaires" 2015 Helsinki; //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2013 Säo Paulo; // "L'Holandès Errant": Daland 2016 Kopparberg; //

"Parsifal": Escuder 2017 Hamburg; // "L'Holandès Errant": Timoner 2018 Hamburg; //

"Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2009 Graz; 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; // "Lohengrin": Herald 2013, 2014, 2015 Weimar; //

Nascut el 1967, estudia a Viena.  Debuta el 1997 a París com a Goro de "Madama Butterfly". Els seus papers wagnerians són Mime i Loge,

"L'Or del Rhin": Mime 2010, 2012 Berlín; 2012, 2014 Amsterdam; Loge 2011, 2016 Leeds; // "L'Anell": Mime 2012, 2013, 2018 Munich; 2013 París; 2016 Londres; 2017 Viena; // "Siegfried": Mime 2013, 2014 Amsterdam; 2016 Toronto; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2016 Melbourne; // "Tristany i Isolda": Isolda 2018 Melbourne; //

"La Walkiria": Hunding 2010 San Francisco; // "L'Holandès Errant": Daland 2013 Phoenix; 2013 Tucson; // "L'Anell": Hunding 2016 Washington; 2018 San Francisco; Fafner 2018 San Francisco; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2010 Wels; // "Els Mestres Cantaires": Konrad Nachtigall 2010 Linz; // "Parsifal": Escuder 2012 Wels; // "Tannhäuser": Biterolf 2013 Wels; Wolfram 2015 Wels; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2018, 2019 Linz; //

"L'Or del Rin": Alberich 2009, 2010, 2011, 2012 Hannover; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2010 Kassel; 2017, 2019 Hannover; // "Siegfried": Alberich 2011 Hannover; 2013 Dessau; // "Parsifal": Klingsor 2011 Catania; // "El capvespre dels déus": Alberich 2011 Hannover; // "Tannhäuser": Wolfram von Eschenbach 2012 Hannover; // "Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2013, 2014 Hannover; // "L'Anell": Alberich 2014, 2015 Dessau; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2018 Hannover; //

Baix alemany. Debuta als 23 anys a l´Òpera de l´Estat de Dresde amb l´Ermità de El caçador furtiu. Debuta a Salzburg el 1969 com el Baró Ochs de El Cavaller de la Rosa, el 1972 Wozzeck. Debuta en el Coven Garden el 1967 com a Wotan. Debuta en el Metropolitan com a Sachs el 1969. En tres temporades va cantar catorze funcions que van incloure els Wotan de L´Anell del Nibelung. Debuta al Teatre Colón de Buenos Aires com a Amfortas del Parsifal, rol que també interpreta al Palau de la Música de Barcelona el 1981. Des de 1953 forma part del Staatsoper de Berlín. Encara que està especialitzat en Wagner, també ha cantat Richard Strauss amb èxit a Salzburg amb Karl Böhm, així com obres de Verdi, Berg i altres compositors.

Bayreuth: és Landgraf (Tannhäuser) el 1954, Reinmar von Zweter (Tannhäuser) el 1954 i 1961, el rei Heinrich (Lohengrin) el 1954, 1959 i 1960, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1968 al 1970 i del 1973 al 1976, Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) el 1952, Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1960, 1961 i 1963, Fasolt (L´Or del Rin) el 1954 i 1958, Wotan (L´Or del Rin) del 1963 al 1975, Wotan (La Walkiria) del 1964 al 1975, Vianant (Siegfried) del 1966 al 1975, Amfortas (Parsifal) el 1965, 1972 i 1973, Titurel (Parsifal) el 1954 i 1959, Gurnemanz (Parsifal) del 1976 al 1980.

Liceu de Barcelona: és Titurel (Parsifal) el 2004-05

2009-2010: Ulrich Eislinger (Els Mestres Cantors) al Stadtteater Hildesheim.

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2018, 2019 Poznan; //

Flosshilde "L'Or del Rhin" 2015 Ruhr; //

Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2010: Cincinnati / 

"L'Anell": Gerhilde 2018 San Francisco; //

"Tristany i Isolda": Mariner 2016 Berlín; //

"L'Or del Rhin": Donner 2013 Biel; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2019 Berna; //

"L'Anell": Veu de l'ocell 2020 Leipzig; // "Siegfried": Veu de l'ocell 2020 Londres; //

Nascuda a Nürnberg.  Debuta el 2014 com a Princesa esxtrangera a Russalka.

"Els Mestres Cantaires": Eva Pogner 2010 Linz; // "L'Holandès Errant": Senta 2011 Klagenfurt; 2013, 2014 St. Gallen; 2016, 2017 Heidelberg; // "Lohengrin": Elsa 2012 Kiel; // "L'Anell": Gutrune 2017 Nürnberg; //"La Walkiria": Sieglinde 2017 Nürnberg; //

Soprano nord-americana. Formada a París amb Pauline Viardot. Debuta el 1876 a Casalmonferrato amb I Puritani, seguint Dinorah a Varese. Debuta a París el 1887 amb Le Cid. El seu repertori inclou entre d´altres Il Trovatore, Lucrezia Borgia, L´Africaine, La Juive, Lucia de Lammermoor. Obté un gran èxit al Teatro Lírico de Barcelona el 1882 amb Il Trovatore. El 1884 a la Scala, el 1898 a Torí i el 1899 a Roma és Brünnhilde (La Walkiria). El 1895 és Venus i Elisabeth (Tannhäuser) al Covent Garden.

Liceu de Barcelona: és Elsa (Lohengrin) el 1899, Brünnhilde (La Walkiria) en l´estrena d´aquest drama en aquest Teatre el 25 de gener de 1899 i Isolda el 1903.

Luzio "La prohibició d'estimar" 2013, 2014, 2015 Leipzig; //

"Tannhäuser": Heinrich 2015 Gent; 2015 Antwerpen; // "Parsifal": Escuder 2018 Antwerpen; // "Lohengrin": Noble brabantí 2018 Gant; //

Ortrud "Lohengrin" 2015 Pforzheim; //

Mezzo-soprano eslovena. El 1951 entra a formar part de l´Òpera de Ljubljana i el 1956 a l´Òpera d´Hamburg. El seu principal repertori va ser de Massenet y Strauss. Intervé en la gravació de La Walkiria de Wagner en el paper de Grimgerde.

Soprano alemanya. Casada amb Richard Strauss. Formada a Munic. Debuta a Weimar el 1890 com a Pamina (La flauta màgica). Obté èxits en els papers d´Àgata (El caçador furtiu), Leonora (Fidelio), Donna Anna (Don Giovanni), Ada (Les Fades).

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1891 i 1984 i Noia Flor (Parsifal) el 1891.

És el Guardia de nit "Els Mestres Cantaires" al Theater Kiel de gener a juny del 2010.

Flosshilde "El capvespre dels déus" 2012 Säo Paulo; // Flosshilde "L'Or del Rhin" 2013 Säo Paulo; // 

"L'Holandès Errant": Timoner 2016 Seattle; //

Biterolf "Tannhäuser" 2013 Clermont-Ferrand; //

"L'Or del Rhin": Froh 2019, 2020 Coburg; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013, 2014 St. Petersburg; //

"El capvespre dels déus": Segona Norna 2017 Tokyo; Wellgunde 2017 Tokyo; //

"Lohengrin": Patge 2019 Salzburg; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2019 Amsterdam; //

Nacut a Berlín. Estudia al Conservatori d'Esmirna debutant a l'Òpera Estatal d'Izmir. El 2012 entra a la Komische-Opera de Berlín. El 2015 debuta a Salzburg com a Beppe "I Pagliacci". Forma part del seu repertori: Beppe (I Pagliacci); Tamino (La Flauta Màgica).  En el repretori wagnerià: Froh (L'Anell del Nibelung); Cavaller (Parsifal). "L'Anell": Froh 2018 Dresden; // "L'Or del Rhin": Froh 2018 Seoul; // "L'Holandès Errant": 2019 Dresden; //

Bayreuth:"L'Anell del Nibelung": Froh 2016; // "Parsifal": Primer Cavaller 2016 a 2018; // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2017 a 2019; // "Tristany i Isolda: Un pastor 2015, 2017 a 2019; Mariner 2015, 2017 a 2019; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2019; //

Bayreuth: Lohengrin "Lohengrin" 2018 / 

Mime "L'Anell" 2011 Helsinki // Augustin Moser "Els Mestres Cantaires" 2015 Helsinki; //

"El capvespre dels déus" Flosshilde 2010 La Coruña;  Filla del Rhin 2010 La Coruña; // "La Walkiria": Grimgerde 2015 Oviedo; //

Liceu de Barcelona: "El capvespre dels déus": Wellgunde 2016; //

Mezzosoprano italiana. Comença a estudiar cant el 1897 a Torí a l´escola d´Anetta Casalone. Especialista wagneriana, triomfa en els papers de Brangäne, Ortrud, Fricka, Erda.

Liceu de Barcelona: és Fricka (La Walkiria) i Erda (Sigfried) el 1913.

Soprano  canadenca.  De familia de músics, reuneix diners per estudiar a Europa, primer a França amb el tenor Gilbert-Louis Duprez i després a Italia. El seu començament operístic va ésser a Messina el 30 de març de 1870 com Amina en La Sonnambula. Debuta en el Covent Garden el 2 d´abril de 1872 amb el mateix rol. Segueixen viatges a Russia i als Estats Units. Flotow i Gounod composen obres per a ella. Estrena Redempció de Gounod, sota la direcció del compositor. Va començar a familiaritzar-se amb Wagner, aprenent el paper d´Elsa de Lohengrin en dues setmanes i el va cantar a Nova York l´any 1874.  Al Covent Garden és Elisabeth (Tannhäuser) el 1876 i Senta (L´Holandés Errant) el 1877.

Soprano catalana. Estudia en el Conservatori del Liceu. Finalitza la carrera amb Premi d´Honor. Perfecciona amb Joan Oncina i Tatiana Menotti. Participa en el Curset d´Interpretació Gino Becchi el 1987, 88 i 89. Obté el diploma Viñas i la beca de la Diputació de Barcelona el 1990. Guanyadora per dos anys de la Marató de Noves Veus organitzada per l´Òpera de Cambra de Catalunya. Segon premi del concurs nacional Eugenio Marco a Sabadell. Ha intervingut com a solista amb l´Orquestra del Metropolitan Opera House de Nova York a Pamplona. Debuta el 1998 a Sabadell (Teatre de la Faràndula) com a Euridice (Orfeo i Euridice). En el seu repertori figuren entre d´altres Manon Lescaut, Jenufa, Boris Godunov, Salomé, Una cosa rara i Les Noces de Figaro.

Liceu de Barcelona: debuta el 1989 amb La Fiamma. El 1998 és Ortlinde (La Walkiria), el 1899 intervé a l´Oratori La Vierge de Massenet, Norma i Luisa Miller, el 2000 és un Jove Noble (Lohengrin) i una veu del Cel (Don Carlo).

Freia "L'Or del Rhin" 2013 Oviedo; //

"L'Or del Rhin": Donner 2016 Minnesota; //

Magdalene "Els Mestres Cantaires" 2010: Mannheim / 

"Lohengrin": Noble Brabantí 2011, 2012 Innsbruck; // "Tannhäuser": Heinrich der Schreiber 2016 Innsbruck; //

Tenor alemany. Comença cantant al cor de l´Òpera de Colònia com a solista on es forma musicalment. Del 1938 al 1944 és membre de l´Òpera de Düsseldorf. Canta amb èxit a l´Òpera de Frankfurt amb òperes de Verdi. Del 1944 al 1952 forma part de l´Òpera de Dresde. És Siegfried (El capvespre dels déus) al Covent Garden el 1957, debutant aquest mateix any al Metropolitan com Tannhäuser, paper que canta a la Scala, París i Zuric.

Bayreuth: és Siegfried (Siegfried) el 1951 i 1952.

Liceu de Barcelona: és Tannhäuser el 1952 i Siegfried (El capvespre dels déus) el 1957.

"L'Anell": Segona Norna 2017 Nürnberg; Wellgunde 2017 Nürnberg; 2018 Hamburg; Rossweisse 2018 Hamburg; // "El capvespre dels déus" Primera Norna 2015 Nürnberg; Flosshilde 2015 Nürnberg; // "La Walkiria": Siegrune 2017 Nürnberg; // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2018, 2019 Hamburg; // "Parsifal" Noia Flor 2019 Hamburg; Una veu de dalt 2019 Hamburg; //

2010: Adriano (Rienzi).

"La Walkiria": Rossweisse 2020 Madrid; //

"La prohibició d'estimar": Antonio 2016 Madrid; //

"La prohibició d'estimar": Antonio 2016 Madrid; //

"L'Anell": Siegrune 2013 Sofia; // "Parsifal": Noia Flor 2019 Sofia; //

Nascut el 16/9/1972 a Neubranderburg, entra a formar part del Mozarteum d'Hamburg, debutant com a Sarastro "La Flauta Màgica". el 2007 s'incorpora al Landestheater d'Innsbruck i el 2011 a Detmold. "L'Holandès Errant": Daland 2010 Erl; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2011 Ulmer; "L'Or del Rhin": Fafner 2015 Dessau; // "L'Anell": Fasolt 2012 Detmold; Fafner 2012 Detmold; 2014, 2015 Dessau; //  "Parsifal": Titurel 2012, 2013 Detmold; "Parsifal": Gurnemanz 2013, 2014 Poznan; // "Siegfried": Fafner 2013 Dessau; // "Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2013 Salzburg; //

Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2013: Amsterdam / 

"Tristany i Isolda" 2015 Atenas; //

"Tannhäuser": Wolfram 2015 Bielefeld; // "L'Or del Rhin": Donner 2018 Bielefeld; //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2016, 2017 Karlsruhe; // "L'Anell": Veu de l'ocell 2017, 2018 Karlsruhe; Woglinde 2018 Karlsruhe; //

Heinrich "Tannhäuser" 2010: Halle / 

"Parsifal": Noia Flor 2017 Sydney; //

"La Walkiria": Helmwige 2019 Napols; //

"L'Or del Rhin": Freia 2011, 2016 Leeds; // "L'Holandès Errant": Senta 2013 Belfast; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2016 Leeds; 2016 Londres; // "L'Anell": Gerhilde 2016 Leeds; // "La Walkiria": Gerhilde 2016 Londres; //

Froh "L'Or del Rhin" 2013 Berlín; // Gunther "Les Fades" 2014 Leipzig; //

"Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2010 Cincinnati; Kunz Vogelgesang 2016 Berlín; //

"L'Holandès Errant": Daland 2010 Toronto; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de Nit 2011 Glyndebourne; // "Tristany i Isolda": Marke 2013 Goteburg; // "Siegfried": Fafner 2013, 2016 Leeds; 2016 Londres;  // "El capvespre dels déus": Hagen 2014, 2016 Leeds; 2016 Palermo; 2016 Londres; // "L'Or del Rhin": Fafner 2016 Leeds; 2018 Göteborg; // "La Walkiria": Hunding 2019, 2020 Göteborg; //

"Parsifal": Escuder 2020 Toulouse; //

Baix austríac. Estudia violí a la seva ciutat natal i cant a Berlín. Després de cantar com a solista a La Creació de Haydn, interpreta el paper de Hagen (El capvespre dels déus) a Westfàlia. Segueix Fidelio i Don Giovanni amb Bruno Walter. És Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) dirigit per Toscanini. Obté un gran èxit com a Gurnemanz (Parsifal) en els principals Teatres europeus.

Liceu de Barcelona: és el rei Marke (Tristany i Isolda) i Hagen (El capvespre dels déus) el 1943, Hunding (La Walkiria) el 1944, Fafner (Siegfried) i Gurnemanz (Parsifal) el 1951. És Raimondo (Rienzi) en l´estrena en aquest Teatre el 20 de gener de 1951.

Waltraute "La Walkiria" 2013 Rennes; // Flosshilde "Siegfried" 2014 Nancy; //

Soprano nacionalitzada Suïssa. Estudia cant amb Lotte Lehman i Luigi Ricci. L´any 1971 guanya el primer premi del concurs de cant del Metropolitan i queda contractada. El 1973 canta a Salzburg amb Karajan. Es decanta pel repertori wagnerià a nivell internacional. El 1975 és Salomé a Stuttgart, amb escenografia de Ponelle.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) el 1979, convertint-se en figura assídua dels festivals, representant aquest mateix rol el 1980, 1983, 1984 i 1985. És Gutrune (El capvespre dels déus) el  1979, 1980 i Isolda el 1986.

Liceu de Barcelona: és Brünnhilde (El capvespre dels déus) el 1987.

Tenor alemany. Format a Frankfurt i Milà. Important cantant wagnerià. Actua des del 1895 en els principals Teatres d´Amèrica i d´Anglaterra. El 1892 és Tristany i Siegfried (Siegfried) en el Covent Garden. El 1894 és Siegfried (Siegfried)  a Mannheim. Es retira dels escenaris el 1897.

Bayreuth: és Tannhäuser i Tristany el 1891.

"Lohengrin": Noble brabantí 2019 Nürnberg; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2019, 2020 Hamburg; //

L'Anell": Wellgunde 2011 Helsinki; // "Parsifal": Noia Flor 2018 Helsinki; //

"La Walkiria": Fricka 2011 Oldenburg; Schwertleite 2011 Oldemburg; Grimgerde 2017 Oldenburg; //

"Parsifal": Segon cavaller 2017 Budapest; //

"L'Holandès Errant": Mary 2018 Zagreb; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2016, 2017 Dessau; // "L'Anell": Froh 2014, 2015 Dessau; //

Mezzo-soprano.  Destaca en rols de Verdi i Wagner. Interpreta els papers de Suzuki (Madama Butterfly); Tercera Dama (La Flauta Màgica); Olga (Eugene Onegin); Emilia (Otelo); Maddalena (Rigoletto); Quickly (Falstaff); Floshilde, Waltraute i Primera Norna (L'Anell del Nibelung); Brangäne (Tristany i Isolda); Waltraute "L'Anell" 2013 Seattle; // Gerhilde "La Walkiria" 2014 Amsterdam; //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2016 Chicago; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2013 Stuttgart; Primera Norna 2017 Toronto; // "L'Anell": Erda 2016 ; Schwertleite 2016 Washington; Primera Norna 2016 Washington; // "La Walkiria": Rossweisse 2017 Chicago; //

"Lohengrin": Elsa 2010 Wels; // "La Walkiria": Sieglinde 2011 Lübeck; Gerhilde 2013 Amsterdam; Ortlinde 2013 Ginebra; // "L'Or del Rhin": Freia 2013 Biel; // "Tristany i Isolda": Isolda 2013 Elsinki; 2013 Antwerpen; //"Lohengrin": Elsa 2015 Sao Paulo; // "La prohibició d'estimar": Isabella 2016 Strasbourg; // "L'Anell": Ortlinde 2019 Ginebra; //

"Siegfried": Veu de l'ocell 2017 Oviedo; //

Waltraute "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2017 Atenas; //

Klingsor "Parsifal" 2011: Basel / 

"Els Mestres Cantaires": David 2010: Kassel; // "L'Holandès Errant": Timoner 2010: Kassel; // "Tannhäuser": Walther von der Vogelweide 2013: Kassel; // "Tristany i Isolda": Melot 2018 Kassel; //

"L'Anell": Veu de l'ocell 2017 Wiesbaden; // "Tannhäuser": Un pastor 2017 a 2019 Wiesbaden; //

Hans Schwarz "Els Mestres Cantaires" 2012: Leipzig / 

Bayreuth: Groma "Les Fades" 2013; //

Baríton italià. Debuta el 1889 en el paper de Silvio de I Pagliacci. Actua amb èxit als principals Teatres d´Europa, Mèxic, Nova York i Buenos Aires.

Liceu de Barcelona: és Friedrich de Telramund (Lohengrin) el 1912.

Mezzosoprano hongaresa. Debuta el 1921 a l´Òpera de Viena amb Carmen, teatre on desenvolupa la major part de la seva carrera. Cantant wagneriana, obté grans èxits en els papers de Brangäne (Tristany i Isolda), Fricka (La Walkiria), Erda (L´Or del Rin), Waltraute (El capvespre dels déus)  i Adriano (Rienzi).

Liceu de Barcelona: és Fricka (La Walkiria) el 1927 i Brangäne (Tristany i Isolda) el 1926, 1927 i 1930.

"Tannhäuser": Reinmar 2019 Amsterdam; //

Tenor alemany. Estudia a Berlín. Debuta el 1932 no assolint fama fins el 1936, alternant l´òpera amb oratoris i lieder. Canta en diverses ciutats alemanyes i en els Festivals de Salzburg (Tamino) i Edimburg, així com en el Covent Garden.  Obté un gran èxit com Otello l´any 1950 a l´Òpera d´Hamburg. El seu repertori inclou els papers de Rodolfo de La bohème, Florestan de Fidelio, Cavaradossi de Tosca, Don José de Carmen, Walther de Els mestres cantaires i Lohengrin. Mor en accident d´automòvil.

Mary "Els Mestres Cantaires" 2010: Stuttgart / Erda "L'Or del Rin" 2010: Colònia / Schwertleite "La Walkiria" 2010: Colònia / Erda "Siegfried" 2010: Colònia / 

"Tristany i Isolda": Un pastor 2019 Kobenhavn; Un mariner 2019 Kobenhavn; //

Tannhäuser "Tannhäuser 2009, 2010, 2013 Copenhague; 2013 Tokyo; // Parsifal "Parsifal" 2011, 2012 Copenhague; // Tristany "Tristany i Isolda" 2010 Copenhague; 2011, 2015 Wels; // Siegfried "Siegfried" 2014 Amsterdam; // Siegfried "El capvespre dels déus" 2014 Amsterdam; //

Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2010: Göteborg / 

Soprano estatunidenca. Inicia els estudis de cant als 11 anys i és finalista en les audicions d´òpera del Metropolitan als 17. Debuta l´any 1978 a l´Òpera de Nova York com la Reina de la Nit en La flauta màgica de Mozart. El debut europeu és a Roma el 1982 en el paper principal de Semiramide de Rossini. Especialitzada en el bel canto, apareix assiduament en els més importants escenàris d´Europa i Amèrica del Nord.

Woglinde "El capvespre dels déus" 2015 Saint Louis; //

"Els Mestres Cantaires": Hans Schwartz 2018 Melbourne; //

"Lohengrin": Friedrich von Telramund; //

"La Walkiria": Helmwige 2011 Oldenburg; // "L'Holandès Errant": Senta 2017 Heidenheim; 2018, 2019 Braunschweig; //

Helmwige "La Valkiria" 2009: Royal Swedish Opera / Eva "Els Mestres Cantaires" 2010: Göteborg / 

"Tannhäuser": Elisabeth 2012 Otsu; // "L'Or del Rhin": Freia 2015 Tokyo; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2017 Tokyo; //

Siegrune "La Walkiria" 2010: Colònia / 

"L'Anell": Siegfried 2013 Sofia; // "Parsifal": Parsifal 2017, 2019 Sofia; //

Froh "L'Anell" 2013 Sofia; / 

"Tannhäuser": Venus 2013, 2014, 2017 Moscou; //

Baix noruec. Format a Estocolm, debuta en la seva Òpera en 1919 com el Faraó d´Aida. Debuta en el Covent Garden el 1928 amb El capvespre dels déus, Els Mestres Cantaires, Tannhäuser i La Walkiria i el 1929 en el mateix Teatre és Hagen (El capvespre dels déus), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), el rei Marke (Tristany i Isolda) i el Landgrave (Tannhäuser).

Bayreuth: és el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1927 i 1928, Gurnemanz (Parsifal) el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i 1936, Landgrave (Tannhäuser) el 1930 i 1931, Hunding (La Walkiria) el 1931, Titurel (Parsifal) el 1933, Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1933 i 1934 i Fasolt (L´Or del Rin) el 1934 i 1936.

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser) el 1929 i el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1929.

"Tannhäuser": Elisabeth 2011, 2012 Bremen; // "L'Holandès Errant": Senta 2013, 2014, 2019 Bremen; //

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

Soprano lírica nascuda a Barcelona, demostrant de petita qualitats extraordinàries per l’art. Deixeble del Mestre Antoni Colomé i Bosomba, va cantar en diferents capitals d’Espanya i França. Obté grans èxits cantant “lieders” i òpera. Dotada d’una dicció molt pulcre i impecable entonació.

Mary "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

"Tannhäuser": Venus 2018, 2019 Meiningen; // "La Walkiria": Sieglinde 2018 Essen; //

Baix estonià, nascut el 17/6/1971.

Comença els estudis a l'Acadèmia de Música de Tallin. Canta principalment a Liepig i Viena. Debuta a Viena el 2001 com a Monterone (Rigoletto).

En el seu repertori wagnerià destaca: Titurel (Parsifal); Daland (L'Holandès Errant); Veit Pogner (Els Mestres Cantaires); Heinrich (Lohengrin); Hunding (La Valkiria).

"Lohengrin": Heinrich 2009, 2010, 2020 Viena; 2014, 2015, 2017 Berlín; 2018 Tokyo;  // "Tannhäuser": Hermann 2010 Viena; 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 Berlín; 2013 Londres BBC Proms:  // "La Walkiria": Hunding 2010 Frankfurt; 2012 París; 2014 Viena; 2015 Houston; 2017 Chicago; 2019 Amsterdam; 2020 Madrid; // "L'Anell": Hunding 2011, 2013, 2016, 2017 Viena; 2012, 2018 Munich; 2012, 2016 Frankfurt; 2018 Londres;  Fafner 2018 Munich;  // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2012 Viena; 2015 San Francisco; // "L'Holandès Errant": Daland 2013 Milà; 2015 Washington; 2016 a 2018 Tallin; 2018, 2019 Riga; 2019 Tokyo; // "El capvespre dels déus": Hagen 2017 Toronto; 2017 Tokyo; 2019 Edinburgh; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2017 Tanglewood; 2019 Madrid; //

Liceu de Barcelona: Fasolt "L'Or del Rhin" 2013 /  

Bayreuth: Fafner (L'Or del Rhin) i Siegfried (L'Anell) el 2009/ Fafner "L'Or del Rhin" 2016: Dresde /

Tenor català. Comença cantant com a baríton en el Teatro Miguel de Cervantes de Málaga, després en el Teatro Calderón de Valladolid i el 1891en el Teatro Real de Madrid. El 1896 alterna amb Francesc Viñas el paper de Lohengrin en el Teatre San Carlo de Nàpols i el 1905 substitueix a Leo Slezak a la Scala de Milà com a Tannhäuser. El seu repertori conté entre d´altres, les òperes Un ballo in maschera, Otello, Els hugonots i Carmen. El 1902 estrena a Madrid l´òpera de Bretón Raimundo Lulio, i el 1906 Emporium d´Enric Morera.

Liceu de Barcelona: és Lohengrin el 1889 i Tannhäuser el 1902.

"L'Holandès Errant": Mary 2017 Ciutat del Cabo; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2012: Karlsruhe / 

"Lohengrin; Noble brabantí 2017 Mannheim; // "Parsifal" Segon Cavaller 2017, 2018 Mannheim; //

Segon Cavaller "Parsifal" 2011-2012: Copenhague / 

"L'Anell": Froh 2017 Estocolm; //

Biterolf "Tannhäuser" 2013 Zurich; // Segon Cavaller "Parsifal" 2013 Zurich; // Guarda de Nit "Els Mestres Cantaires" 2013 Zurich; //

Ortrud "Lohengrin" 2012: Karlsruhe / 

Lohengrin "Lohengrin" 2015 Sao Paulo; 2019, 2020 Cehmnitz; // "Parsifal": Parsifal 2017 Chemnitz; // "L'Anell": Siegmund 2019, 2020 Chemnitz; //

"Tannhäuser": Heinrich 2017 La Fenice; // "Tristany i Isolda": Un pastor 2020 Bolonya; Un mariner 2020 Bolonya; //

Melot "Tristany i Isolda" 2015 Bordeaux; //

"Parsifal": Noia Flor 2019 Mannheim; //

"Tristany i Isolda": Timoner 2019 Sofia; //

"L'Anell": Froh 2011 Helsinki; Siegmund 2011 Helsinki // "Tannhäuser": Tannhäuser 2016, 2017 Tallin; // "Tristany i Isolda": Tristany 2016 Helsinki; // "L'Holandès Errant": Erik 2017, 2018 Tallin; //

"L'Holandès Errant": L'Holandès 2016 Otsu; // "L'Or del Rhin": Wotan 2017 Otsu; // "La Walkiria": Wotan 2018 Otsu, // "Siegfried": Vianant 2019 Otsu; //

"Tannhäuser": Wolfram 2017 Riga; //

"Lohengrin": Heinrich 2017 Atenas; //

Ulrich Eisslinger "Els Mestres Cantaires" 2010: Kassel / Primer Cavaller i Quart Escuder "Parsifal" 2012: Kassel / 

"L'Anell"; Woglinde 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; //

Tenor mèxicà.  Perfecciona els seus estudis a Europa.  Estudia a la Musikhochschule de Munic. S´especialitza amb Mozart i forma part de les companyies de les Òperes de Karlsruhe i Zuric. Actúa també en els Festivals d´Aix-en-Provence, de Bayreuth, de Salzburg, Viena, Munic i París. Al 1991 és Lohengrin a La Fenice de Venècia. Al 1993, Walter von Stolzing (Els Mestres Cantaires) al Metropolitan, dirigit per James Levine. A partir del 1996, dona classes magistrals a Viena, Gramisch, Munic i a la Escuela Superior de Música Reina Sofía a Madrid.

Bayreuth: és el Timoner (L´Holandès Errant) el 1978 i 1979

"Tannhäuser": Reinmar 2018 Chemnitz; // "L'Or del Rhin": Fafner 2019 Coburg; //

Mime "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

Flosshilde "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

"El capvespre dels déus": Woglinde 2014 Sevilla; // "L'Anell": La veu de l'ocell 2017 Kiel; Woglinde 2017 a 2019 Kiel; Ortlinde 2017, 2018 Kiel; //

Erda "L'Or del Rhin" 2013 Monte-Carlo; //

Heinrich "Tannhäuser" 2013: Tallinn / 

"L'Anell": Wotan 2018 a 2020 Chemnitz; //

"Parsifal": Tercer escuder 2011 Würzburg; // "La prohibició d'estimar": Antonio 2011, 2012, 2013 Meiningen; 2013, 2014, 2016 Leipzig; // 

Freia "L'Or del Rhin" 2011: Ulm / 

"L'Anell": Fasolt 2017 Nürnberg; Hagen 2017, 2018 Wiesbaden; // "L'Or del Rin": Fasolt 2009, 2010, 2011 Hannover; 2016, 2017 Wiesbaden; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2013, 2014 Hannover; // "Tannhäuser": Hermann 2014 Lübeck; // "L'Holandès Errant": Daland 2017, 2019 Hannover; // "Tristany i Isolda": Marke 2018 Hannover; // "Lohengrin": Heinrich 2019, 2010 Dortmund; //

Freia "L'Or del Rin" 2009-2010-2011-2012: Hannover / Helmwige "La Walkiria" 2012: Hannover / Tercera Norna "El capvespre dels déus" 2012: Hannover / 

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2016 Innsbruck; // "Rienzi": Raimondo 2018 Innsbruck; //

"Tannhäuser": Walther 2019, 2020 St. Petersburg; //

"L'Or del Rhin": Freia 2019 Longborough; //

"Lohengrin": Noble 2016 Copenhague; //

Daland "L'Holandès Errant" 2013: Cluj-Napoca / 

Soprano nord-americana. Debuta el 1958 en el Carnegie Hall i guanya el concurs d´òpera del Metropolitan. Canta en els principals escenaris d´Europa i Amèrica. Aida li proporciona fama internacional i Verdi es converteix en el pilar del seu repertori, sobre tot en els papers de soprano lírico-spinto. En el seu repertori figuren entre altres Samsó i Dalila, Don Giovanni (Donna Elvira amb Karl Böhm i Donna Anna amb Sir Colin Davis), Lohengrin, L´Anell del Nibelung, La Gioconda, Andrea Chénier, etc. Es retira de l´Òpera l´any 1989 i es dedica a l´ensenyança a Luisiana, Universitat d´Indiana i Salzburg. És fundadora de la "Fundació Martina Arroyo" dedicada al desenvolupament dels joves cantants.  

"Tristany i Isolda": Pastor 2012: Aachen; // "Tannhäuser": Walter von der Vogelweide 2016 Aachen; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2018 Varna; //

"L'Anell": Hunding 2013, 2016 Melbourne; Fafner 2016 Melbourne; ////

Klingsor "Parsifal" 2012: Malmo / 

"L'Or del Rhin": Erda 2010 Frankfurt; 2014 Houston; 2018 Montreal; //  "Siegfried": Erda 2011 Frankfurt; 2016 Houston; // "L'Anell": Erda 2012, 2013, 2016 Frankfurt; 2013 Nova York;  Primera Norna 2012, 2013, 2016 Frankfurt; // Schwertleite "La Walkiria" 2015 Houston; // "El capvespre dels déus; Primera Norna 2017 Houston; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2013 Tallin; Venus 2013 Tallinn; // "L'Holandès Errant": Senta 2017, 2018 Tallin; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2019 Oldenburg; Tercera Norna 2019 Oldenburg; //

"Rienzi": Raimondo 2010 Leipzig; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de Nit 2010, 2011 Leipzig; Hans Foltz 2013, 2019 Salzburg; 2016 París; 2020 Dresden; // "Parsifal": Titurel 2011 Leipzig, 2013 Essen; // "L'Holandès Errant": Daland 2011 Essen; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2013 Roma; // "Tannhäuser": Hermann 2015 Bielefeld; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2018 Londres; //

"L'Anell": Siegrune 2016 Melbourne; //

"L'Or dedl Rhin": Mime 2019 Madrid; //

Liceu de Barcelona: "L'Holandès Errant": Mariner 2017; //

Grimgerde "La Walkiria" 2013: Rennes / 

Grimgerde "L'Anell" 2011: Helsinki / 

Mime "L'Anell" 2011: Weimar / 

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2017 Oldenburg; //

"Rienzi": Cecco del Vecchio 2018 Innsbruck; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2012: Estocolm / 

Mary "L'Holandès Errant" 2011 Liège; // Segona Norna "El capvespre dels déus" 2014 Ginebra; // 

Herald "Lohengrin" 2015 Pforzheim; //

"Tannhäuser": Un pastor 2014, 2019 Eisenach; 2015 a 2019 Meiningen; //

Heinrich "Tannhäuser" 2013, 2014 Moscow; //

Mime "L'Or del Rhin" 2011  Venezia, 2013 Roma; // Melot "Tristany i Isolda" 2014 Florencia; //