Associació Wagneriana de Barcelona

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 Zurich; //

Reinmar "Tannhäuser" 2013: Estrasburg / 

"Lohengrin": Noble Brabantí 2020 Erfurt; //

Woglinde "L'Or del Rhin" 2013 Biel; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2018, 2019 Wiesbaden; // "Tannhäuser·": Heinrich 2019 Wiesbaden; //

Fricka i Grimgerde "La Walkiria" 2010-2011-2012: Vilnius / 

"Lohengrin": Patge 2011, 2012, 2017 Mannheim; // "Tannhäuser": Patge 2018 Mannheim; //

"L'Holandès Errant": Daland 2017 Miskolc; //

Primera Noia Flor "Parsifal" 2010: Budapest / 

Amfortas "Parsifal" 2011, 2015 Zagreb; // Friedrich von Telramund "Lohengrin" 2013, 2014 Zagreb; //

"Tristany i Isolda": Brangäne 2012 Aachen; // "Tannhäuser": Venus 2016 Aacgen; //

Contralt alemanya (7/5/1981 - 24/3/2015 morta en accident aeri).

Destaca en els rols wagnerians de Schwertleite i Erda (L'Anell del Nibelung). El 16/8/2009 intervé en un recital al Wahnfried amb obres de Schubert, Brahms, List i Wagner, interpretant els Lieder de Mathilda Wessendonk.

Primera Norna i Flosshilde "El capvespre dels déus" 2010 Salzburg; // Erda "L'Or del Rhin" 2010 Leipzig; 2013 Genova; // Erda "Siegfried" 2011 Leipzig; 2014 Ginebra; // Primera Norna "El capvespre dels déus" 2012 Londres; // Schwertleite "La Walkiria" 2013 Florencia; //  Erda "L'Anell" 2013 Bucarest; //

Liceu de Barcelona: Del 11 al 23/3/2015:  Erda (Siegfried).

"Parsifal": Noia Flor 2018, 2019 Erl; 2020 Palerm; Una veu de dalt 2018 Erl; //

Lora "Les Fades" 2011: Frankfurt / Helmwige "L'Anell" 2012: Frankfurt / 

"L'Anell": Erda 2013 Karlsruhe; Schwertleite 2013 Karlsruhe; Primera Norna 2013 Karlsruhe; // "L'Holandès Errant": Mary 2013, 2014 Karlsruhe; 2017 Berlín; // "Parsifal": Una veu de dalt 2015 Karlsruhe; //

"Tannhäuser": Venus 2016 Tourcoing; //

"La Walkiria": Helmwige 2016 Kiel; // "L'Anell": Helmwige 2017 Kiel; //

Noia Flor "Parsifal" 2012 Erl; // Grimgerde "La Walkiria" 2014, 2015 Linz; // Schwertleite "L'Anell" 2014 Erl; // Grimgerde "L'Anell" 2015 Linz; //

Wellgunde "L'Or del Rhin" 2011: Geisenkirchen / 

Eva (Els Mestres Cantaires) de setembre a desembre de 2009 al Grazer Oper.

Escuder i Noia Flor "Parsifal" 2010: Stuttgart /

"Lohengrin": Ortrud 2009, 2010 Dordmund; // "L'Holandès Errant": Senta 2014, 2015 Brno; 2017 Miskolc; //

"El capvespre dels déus": Woglinde 2017 Bühnen; //

"L'Or del Rhin": Mime 2018 Göteborg; //

"Parsifal": Noia Flor 2016 Amsterdam; //

Siegrune "L'Anell" 2010, 2013: París / Erda "L'Or del Rhin" 2013 Dalhalla; //

"L'Anell": Schwertleite 2012 Essen; // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2012, 2014 Amsterdam; // "La Walkiria"; Schwertleite 2013 Hamburg; 2015, 2018 Essen; Fricka 2018 Essen; Siegrune 2019 Amsterdam; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2013, 2014 Amsterdam; //

"Tannhäuser": Walther von der Vogelweide  2009, 2010, 2013, 2014, 2017, 2018 Chemnitz; // "Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2016, 2017 Chemnitz; // "Parsifal": Primer Cavaller 2016, 2017, 2018 Chemnitz; // "L'Or del Rhin": Loge 2018 Chemnitz; Mime 2018 Chemnitz; //

Bayreuth: Balthasar Zorn "Els Mestres Cantaires" 2010-2011 / 

"Els Mestres Cantaires": Agustin Moser 2010, 2011, 2012, 2013 Leipzig; Kunz Vogelgesang 2016, 2017 Chemnitz; // "Parsifal": Escuder 2017, 2018 Leipzig; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2019, 2020 Chemnitz; //

"Lohengrin": Heinrich 2010 Hamburg: // "L'Holandès Errant": Daland 2012 Tokio; // "Parsifal": Titurel 2012, 2013 Munich; Gurnemanz 2013 Manaus; // "L'Anell": Fasolt 2013 Munich; // "Tristany i Isolda": Marke 2016 Roma; //

Bayreuth: Fafner "L'Anell del Nibelung" 2010 / Titurel "Parsifal" 2010, 2011, 2012 / Hans Foltz "Els Mestres Cantaires" 2010-2011 / Biterolf "Tannhäuser" 2011 / Fasolt "L'Anell" 2012, 2013: Munich / 

Mezzosoprano txeca. Formada a Usti i Praga. Debuta a Ostrava cantant els grans papers per a mezzosoprano de Verdi i Wagner (Éboli, Venus, Ortrud, Amneris, Azucena) amb els que més tard es farà mundialment famosa. En el Covent Garden és Ortrud i Venus. Debuta el 1981 en el Metropolitan com a Fricka. El 1995 és nomenada Directora de l´Òpera Estatal de Praga.

Bayreuth: és una Noia Flor el 1973 i Kundry del 1975 al 1977 i el 1981 (Parsifal); Gutrune i Waltraute del 1973 al 1975 i  Fricka el 1976 i 1977 (L´Anell del Nibelung).

Liceu de Barcelona: és Kundry (Parsifal) el 1977, 1983 i 1988, Brangäne (Tristany i Isolda) el 1982, Ortrud (Lohengrin) el 1986 i Fricka (La Walkiria) en versió de concert la temporada 1997-98.

Flosshilde i Waltraute "L'Anell" 2011: Helsinki / 

"El capvespre dels déus": Alberich 2011, 2012 Riga; Gunther 2019 Würzburg; //  "L'Holandès Errant": L'Holandès 2013 Estocolm; // "L'Anell": Alberich 2013 Riga; //

Biterolf "Tannhäuser" 2012, 2013: Freiberg / 

"L'Anell": Grimgerde 2018 San Francisco; //

"Tannhäuser": Hermann 2009, 2010, 2014 Chemnitz; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2016 Chemnitz; // "Parsifal": Segon Cavaller 2016 Chemnitz; //

Escuder i Noia Flor "Parsifal" 2011: Colònia / 

"Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2018, 2019 Poznan; //

Pilot "Tristany i Isolda" 2015 Atenas; //

Baríton.baix finès. Estudia a Roma, debutant com a Leporello (Don Giovanni). Especialista wagnerià debuta el 1991 a Flensburg com l´Holandès. També formen part del seu repertori, els rols de Wotan (L´Anell del Nibelung), Friedrich von Telramund (Lohengrin), Amfortas (Parsifal), Kurwenal (Tristany i Isolda). 

"Tristany i Isolda": Kurwenal 2010 Genova; 2010 Luzerna; 2010 Londres; 2010, 2011 Tokyo; 2011 Wels; 2012 Elsinki; 2014 Madrid; 2015 Nàpols; 2019 Sofia;  // "L'Or del Rhin": Wotan 2010 Sevilla; 2015 Tokyo; alberich 2019 Elsinki;  // "Parsifal": Amfortas 2012 Wels; Klingsor 2018 Elsinki;  // "L'Holandès Errant": Holandès 2013 Kiel; 2015 Seoul: // "L'Anell": Wotan-Vianant 2017 a 2019 Wiesbaden; 2018, 2019 Chemnitz; Alberich 2018 a 2020 Chemnitz; // "Tannhäuser": Hermann 2018 Chemnitz; Biterolf 2019 Dresden; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2018 Viena; //

Bayreuth: és l´Holandès el 2005, Amfortas (Parsifal) el 2006 i 2007 i Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2008, 2009, 2011, 2012 // Friedrich von Telramund "Lohengrin" 2015; //

Liceu de Barcelona: Kurwenal "Tristany i Isolda" 2012 / 

Greimgerde "La Walkiria" 2013, 2014 Amsterdam; //

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2014 Bremen; //

"Parsifal": Titurel 2017 Coburg; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2019, 2020 Coburg; //

"Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar;  //

Noia Flor i Una veu de dalt "Parsifal" 2012 Wels; // Mary "L'Holandès Errant" 2014 Wels; // Gerhilde "L'Anell" 2015 Linz; //

Elisabeth "Tannhäuser" 2010: Bühnen der Stadt Gera / 

Tenor nascut a Colònia, estudia en la seva ciutat natal amb Josef Metternich i després a Itàlia. El 1984 és membre de la Bayerische Staatsoper de Munic on hi debuta com a Papageno (La flauta màgica). Ha actuat a La Scala, Viena, Covent Garden, Berlín, Hamburg, Dresden, Colònia, Amsterdam, Bohn, Niça, Marsella, Toulouse, Roma i Burdeus. El seu repertori comprén entre d´altres els rols de Papageno (La flauta màgica): Teatre del liceu la temporada 1998-99, Posa (Don Carlo), Herald (Lohengrin), Enrico (Lucia de Lammermoor), Comte (Les noces de Figaro), Escamillo (Carmen), Sharpless i Marcello (La Bohème). El 1994 és Ping (Turandot) al Palau Sant Jordi de Barcelona. Al Palau de la Música Catalana actua el 1995-96 com el rei Marke (Tristany i Isolda), el 1996-97: Le pouvre Matelot i Pagliacci, el 2000-01: La dona sense ombra i La Flauta Màgica.

Liceu de Barcelona: és l´Herald (Lohengrin) la temporada 1992-93 i 1999-2000, el rei Marke (Tristany i Isolda) la temporada 2001-02, Donner (L´Or del Rin) el 2004.

Woglinde "L'Or del Rhin" 2011: Leeds / 

Tenor català.  Especialista en repertori dramàtic i wagnerià. Estudia en el Conservatori del Liceu amb Antoni Ribera. Junt amb el seu mestre, intervé en l´Associació Wagneriana de Barcelona en unes audicions comentades sobre els drames de Wagner, cantant en aquest escenari el primer acte de La Walkiria en català. Debuta en Teatre del Liceu en la temporada 1911-12 amb El barber de Sevilla. Establert a Munic i Graz, canta en els principals Teatres centreeuropeus a Berlín, Munic i Viena entre d´altres. El 1936 estrena a Barcelona Canigó del Pare Massana.

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria) el 1911, Tannhäuser el 1912 i Siegfried (Siegfried) el 1916.

Erik "L'Holandès Errant" 2013, 2014 St. Gallen; //

"Tristany i Isolda": Melot 2013 Houston; // "L'Holandès Errant": Erik 2017, 2018 Tallin; //

Waltraute i Flosshilde "L'Anell" 2013: Sofia / 

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2016 Minnesota; //

Un Mariner "Tristany i Isolda" 2013: Munich / Mime "L'Anell" 2013 Munich; //

Flosshilde "L'Anell" 2011: Karlsruhe / Rossweisse "La Walkiria" 2011: Essen / 

"Els Mestres Cantaires": Ulrich Eislinger 2013 París; // Tristany i Isolda"Melot 2013 Enschede; 2016 París; 2016 Roma; 2018 Amsterdam; //

"Lohengrin": Lohengrin 2013 Savonlinna, 2014 Hong Kong; // "Tristany i Isolda": Tristany 2014 Kiel; 2016 Northington; 2017 Trieste; 2019 Brussel-les; 2020 Bolonya; // "La Walkiria": Siegmund 2016 Kiel; 2017 Grange Park Opera; // "L'Anell": Siegmund 2018 Kiel; //

"Parsifal": Segoina Noia Flor 2013 Colònia; // "L'Or del Rhin": Woglinde 2016, 2017 Wiesbaden; Helmwige 2017 Wiesbaden; // "L'Anell": Woglinde 2017 Wiesbaden; //

Bayreuth: "Lohengrin": Noble brabantí 2019; //

Baríton alemany. Format a Berlín, Milà i Praga. Actua en els principals Teatres d´Europa i en el Metropolitan. Famós per la seva interpretació d´Amfortas (Parsifal).

Bayreuth: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1891, Amfortas (Parsifal) el 1882, 1883, 1884, 1886, 1888, 1889, 1891 i 1902 i Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1888 i 1889.

Grimgerde "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; //

Claudio "La prohibició d'estimar" 2012: Frankfurt / 

Bayreuth: Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2010-2011 / 

"L'Holandès Errant": Erik 2013 Bolonya; 2015 Caen; 2015 Luxemburg; // "L'Or del Rhin": Froh 2012, 2014 Amsterdam; // "Parsifal": Cavaller 2016 Amsterdam; //

Liceu de Barcelona: Froh "L'Or del Rhin" 2013 / 

La veu de l'ocell "Siegfried" 2014 Saint Louis; //

2009-2010: Balthasar Zorn (Els Mestres Cantaires) al Stadtteater Hildesheim.

"Parsifal": Quarta Noia Flor 2012, 2013 Lübeck; // "Tannhäuser": Un Pastor 2015 a 2019 Meiningen; 2019, 2020 Eisenach; //

Froh "L'Or del Rhin" 2010: Leipzig / 

Hagen "El capvespre dels déus" 2012: Säo Paulo / 

Bayreuth: "Parsifal": Noia Flor 2019; //

Soprano austríaca. Debuta en l´Òpera de Viena el 1931 amb papers de soubrette. Debuta en la Staatsoper de Munic i el 1937 en la Staatsoper de Viena com Elsa de Lohengrin, ambdues sota la direcció de Knappertsbusch. Destaca amb una veu bonica i elegant presència escènica en repertori de Wagner (Eva de Els Mestres Cantaires) i Strauss (Mariscala de El cavaller de la rosa).

Soprano austríaca nascuda a la ciutat de Viena. Estudia cant a Viena i a Trieste. Actua en diverses produccions del Teatro Verdi de Trieste.

Ortlinde "L'Anell" 2009 Viena; // Segona Noia Flor "L'Anell" 2013 Viena; // Freia i Gutrune "L'Anell" 2013 Bucarest; //

Noia Flor "Parsifal" 2013: Leipzig / 

Segona Noia Flor "Parsifal" 2012, 2013: Lübeck / 

Baix alemany nascut a Augsburg. Va estudiar música sacra al Conservatori de Munic, i amb Astrid Varnay i Hans Hotter. Guanyador del primer premi de la Richard Strauss Gesellschaft de Munic el 1993. Comença la seva carrera a Wiesbaden i Nuremberg, on ha cantat Sarastro, Sparafucile, Fafner, Seneca, Rocco i Pogner. Invitat als Festivals de Stuttgart, a l´Staatsoper de Viena, Ais de Provença i Salzburg.

"Siegfried": Fafner 2008 Ais de Provença //  "Tristany i Isolda": Marke 2009 Colonia; 2011 Frankfurt;  //  "Parsifal": Gurnemanz 2010 Frankfurt; 2015 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2010, 2018 Frankfurt; 2013 Genova;  // "Les Fades": Gernot 2011 Frankfurt // "L'Anell": Fasolt 2012, 2013, 2016 Frankfurt // "Rienzi": Raimondo 2013 Frankfurt //

Bayreuth: Hans Schwarz (Els Mestres Cantaires) del 1996 al 2001 / Titurel (Parsifal) 2000 i 2001.

Liceu de Barcelona: Tomasso (Tiefland) l´octubre de 2008.

"L'Anell": Ortlinde 2012 Frankfurt; Helmwige 2013 Frankfurt; // "L'Or del Rhin": Woglinde 2018 Frankfurt; // "La Walkiria": Ortlinde 2019 Frankfurt; //

"Tristany i Isolda": Un mariner 2017 Torí; //

"Tristany i Isolda": Marke 2010 Londres; 2016 Roma; // "Parsifal": Gurnemanz 2013 Madrid; 2020 Palermo; // "Tannhäuser": Hermann 2015 Chicago; //

Augustin Moser "Els Mestres Cantaires" 2014 Bremen; //

Mezzosoprano alemanya nascuda a Braunschweig. Estudia en el Conservatori de Detmold, debutant a Londres en un concert dirigit per Nikolaus Harnoncourt de la Novena Simfonia de Beethoven. Interpreta els rols de Suzuki (Madama Butterfly), Quickli (Falstaff), Zita (Gianni Schicchi), Ulrica (Un Ballo in Maschera). Actua a Salzburg el 1993 com a Nutrice de L´Incoronazione di Poppea; // "L'Or del Rhin": Erda 2013 Oviedo; // "Siegfried": Erda 2016 Odense; //

Bayreuth: "L'Anell": Fricka 2000, 2001; //

"Parsifal": Noia Flor 2018 Chemnitz; // "L'Anell": Wellgunde 2018 a 2020 Chemnitz; Segona Norna 2018, 2019 Chemnitz; Waltraute 2020 Chemnitz; //

"La Walkiria": Rossweisse 2018 Magdeburg; //

Patge "Tannhäuser" 2012, 2013: Hamburg / 

Bayreuth: "Parsifal": Noia Flor 2017, 2018; //

Soprano nord-americana. Estudia en el Conservatori de Bòston. Debuta a Bòston el 1903 amb Tosca, i el mateix any a Nova York al West End Theatre com Marguerite (Faust). El 1909 debuta en el Covent Garden com a Elsa (Lohengrin).

Bayreuth: és Elsa (Lohengrin) el 1909 i Siegrune (La Walkiria) i Noia Flor (Parsifal) el 1909 i 1911.

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2010, 2011, 2012, 2016 Berlín; //

"Les Fades": Lora 2017, 2018 Kosice; //

"Lohengrin" Noble Brabantí 2015 Berna; //

"Tannhäuser": Venus 2009, 2013  Copenhague; // "Lohengrin": Ortrud 2012 Estocolm; 2012 Tokyo; // "Parsifal": Kundry 2012: Malmo; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2017 Trieste; //

Mezzosoprano nord-americana. Fritz Busch la contracta com soprano el 1942 per cantar Lady Macbeth amb la New York Opera Company. El 1956 debuta com mezzosoprano en el Met com Marina de Boris Godunov.

Bayreuth: és Sieglinde amb Ramon Vinay el 1953 i Fricka el 1961 (L´Anell del Nibelung).  

"Tannhäuser": Walter von der Vogelweide 2010, 2012, 2013 Múnic; Heinrich der Schreiber 2017, 2019 Munich; // "Parsifal": Primer escuder 2011, 2012: Munich; // "Tristany i Isolda": Un pastor 2011 Munich; // "L'Anell": Mime 2012, 2013 Munich; // "Els Mewstres Cantaires": Balthasar Zorn 2016, 2018, 2019 Munich; //

"Lohengrin": Friedrich von Telramund 2013 Putbus; // "Tannhäuser": Biterolf 2016. 2017 Putbus; 2017 Szczecin; //

Soprano austriaca. Formada a Viena, debuta el 1881 en aquesta ciutat com a Elsa (Lohengrin). Debuta el 1901 en el Metropolitan en el paper de Venus, interpretant en la mateixa temporada el rol d´Elisabeth (Tannhäuser). El 1902 i també en el Metropolitan és Brünnhilde, Fricka, Gutrune i Sieglinde (L´Anell del Nibelung),  Elsa i Ortrud (Lohengrin), Isolda (Tristany i Isolda), Eva (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: és Noia Flor (Parsifal) el  1886; Eva (Els Mestres Cantaires) el 1889; Siegrune el 1896, Tercera Norna el 1896 i 1897, Gutrune el 1896, 1897, 1901 i 1902, Fricka el 1899, 1901, 1902, 1904, 1906 i del 1908 al 1912 i Segona Norna el 1901 i 1904 (L´Anell del Nibelung).

Veu de dalt "Parsifal" 2012: Amsterdam / 

Baríton danès (1969). Estudia a la Royal Danish Academy of Music i entra a formar part de la Royal Danish Opera des del 1996.

El seu repertori comprèn entre d'altres, Leporello (Don Giovanni); Figaro (Les Noces de Figaro); Papageno (La Flauta Màgica); Posa (Don Carlo); L'Holandès (L'Holandès Errant);

"L'Anell": Wotan 2012, 2013 Munich; 2019 Budapest; // "La Walkiria": Wotan 2015 Toronto; 2019 Augsburg; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2013, 2016 Munich; 2014, 2016 Copenhague; // "Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2018 Beijing; //

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Hildesheim; //

Mezzosoprano anglesa. Estudia piano en la Royal Academy of Music de Londres i després cant, continuant els estudis a Roma. Debuta a Parma el 1960 com Suzuki (Madama Butterfly). Debuta a Glyndebourne el 1962 com Genoveva (Pelléas et Mélisandre). Debuta el 1967 en el Covent Garden com Adelaide (Arabella).

Bayreuth: és Fricka, Waltraute i Segona Norna del 1970 al 1975 i Sieglinde del 1972 al 1975 (L´Anell del Nibelung) i Magdalena (Els Mestres Cantaires) del 1973 al 1975.

"L'Holandès Errant": Mary 2017 Hof; //

"La prohibició d'estimar": Mariana 2011, 2012, 2013 Meiningen; // "Tannhäuser": Elisabeth 2014, 2019, 2020 Eisenach; 2015 a 2019 Meiningen; 2018, 2019 Weimar; Venus 2019, 2020 Eisenach; // "Els Mestres Cantaires": Eva 2017 Meiningen; //

"Tristany i Isolda": Melot 2020 Bolonya; Pilot 2020 Bolonya; //

Freia "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / Gutrune "El capvespre dels déus" 2012: Säo Paulo / 

Parsifal "Parsifal" 2010, 2011, 2013 Stuttgart; 2011 Brussel.les; 2014 Bolonya; // "La Walkiria": Siegmund 2018 Otsu; //

"Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2010, 2011 Berlín; // "L'Holandès Errant": Erik 2014, 2015 Saarbrucken; //

Liceu de Barcelona: L'Holandès Errant": Erik 2017; //

Hunding "L'Anell" 2013 Longborough; / 

Daland "L'Holandès Errant" 2013: Belfast / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2010 París; Erik 2015 Viena; // "L'Anell": Froh 2013 París; // "La prohibició d'estimar": Claudio 2016 Madrid; //

"Tannhäuser": Heinrich 2016, 2017 Putbus; 2017 Szczecin; //

"L'Or del Rin": Wellgunde 2010 Colònia; // "La Walkiria": Waltraute 2010 Colònia; // "El capvespre dels déus": Wellgunde 2010 Colònia; // "Parsifal": Tercera Noia Flor 2011, 2016 Colónia; //

Baix alemany. Debuta el 1961 a Münster com Felip II. Amb repertori wagnerià, triomfa en el Met, en  el Covent Garden i en el Festival de Bayreuth.

Bayreuth: és Daland (L´Holandès Errant) el 1971; el rei Heinrich (Lohengrin) el 1967, 1968, 1971 i 1972; el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1976 i 1977; Hans Sachs del 1973 al 1975 i Veit Pogner del 1968 al 1970 (Els Mestres Cantaires); Fasolt del 1967 al 1975, Hunding del 1970 al 1976 i Hagen del 1970 al 1977 (L´Anell del Nibelung) i Titurel (Parsifal) del 1967 al 1972 i del 1975 al 1977.  

Mary "L'Holandès Errant" 2011: Dortmund / 

Rossweisse "La Walkiria" 2014 Nürnberg; //

"Tristany i Isolda": Pilot 2011, 2013, 2015, 2017 Munich; // "Els Mestres Cantaires": Konrad Nachtigall 2016, 2018, 2019 Munich; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2017 Munich; //

"Tannhäuser": Heinrich der Schreiber 2009, 2010, 2013, 2014, 2017 Chemnitz; // "Tristany i Isolda": Un Pastor 2014 Chemnitz; Un Mariner 2014 Chemnitz; Escuder 2017 Chemnitz; // "Els Mestres Cantaires": David 2016, 2017 Chemnitz; // "Parsifal": Tercer Escuder 2016 Chemnitz; //

Mezzosoprano anglesa. Debuta el 1982 amb la English National Opera. Destaca com la Lucrecia de Britten, Maddalena de Rigoletto, Magdalena (Els Mestres Cantaires) i Marina de Boris Godunov.

Heinrich der Vogler "Lohengrin" 2011: Savonlinna / 

Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2015 Helsinki; //

"Parsifal": Segon Cavaller del Grial 2010, 2011 Dusseldorf; // "L'Or del Rhin": Fafner 2010 Berlín,  // "L'Anell": Fasolt 2011 Helsinki; 2015 a 2019 Kiel; Hunding 2016 a 2018 Kiel; Fafner 2017 Kiel; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2013 Dusseldorf; Hermann 2017 a 2019 Riga; // "Tristany i Isolda": 2014 Kiel; // "L'Holandès Errant". Daland 2020 Wiesbaden; //

Bayreuth: "Lohengrin": Noble Brabantí 2018, 2019; // "Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2017 a 2019; // "Parsifal": Segon Cavaller del Grial "Parsifal" 2016 a 2019; //

Tenor danès (16/7/1969).  Composa el seu repertori Alfredo (La Traviata); Werther; Fenton (Falstaff); Rodolfo (La Bohème); Edgardo (Lucia de Lammermoor); Erik (L'Holandès Errant). // Erik "L'Holandès Errant" 2014, 2016 Copenhague; //

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014, 2015, 2016 Ekateringburg; //

Waltraute "L'Anell" 2014 Erl; //

És un Cavaller del Grial "Parsifal" a l'Òera de Niza el gener de 2010.

Mary "L'Holandès Errant" 2011, 2013 Wuppertal; // 

Tenor austríac. Estudia a Viena, debutant en la seva Òpera el 1910.

Bayreuth: debuta el 1924 com a Siegfried (L´Anell del Nibelung) repetint rol el 1925, Tannhäuser el 1930.

Wellgunde "El capvespre dels déus" 2014 Sevilla; //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2016 Tourcoing; //

Alberich "El capvespre dels déus" 2012 Longborough; / Alberich "L'Anell" 2013 Longborough; / 

Veu de l'ocell "L'Anell" 2014 Erl; //

Venus "Tannhäuser" 2010-2011 Mainz; // Brangäne "Tristany i Isolda" 2013 Mainz; //

Baríton danès. És Friedrich von Telramund en el Metropolitan el 1986.

Bayreuth: és Fiedrich von Telramund (Lohengrin) el 1982.

"L'Or del Rin": Wellgunde 2010, 2011 Essen; // "L'Anell": Wellgunde 2012 Essen: Brünnhilde 2018 Innsbruck; //

Heinrich der Schreiber "Tannhäuser" 2010, 2012, 2013 Munich; / Noble brabanti "Lohengrin" 2011: Munich / Segon Escuder "Parsifal" 2011-2012: Munich / Quart Escuder "Parsifal" 2013: Munich / 

Timoner "L'Holandès Errant" 2014 Lyon; //

"Parsifal": Tercera Noia Flor 2016, 2019 Berlín; // "Tannhäuser": Venus 2019 Klagenfurt; //

"L'Or del Rhin": Mime 2011, 2016 Leeds; // "Siegfried": Mime 2013, 2016 Leeds; 2016 Londres: // "L'Anell": Mime 2013 Longborough; //

Magdalena "Els Mestres Cantaires" 2010 Linz; // Fricka "L'Or del Rhin" 2013, 2014, 2015 Linz; // Fricka "La Walkiria" 2014, 2015 Linz; // Fricka "L'Anell" 2015 Linz; // Segona Norna "L'Anell" 2015 Linz; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2014, 2015 Zurich; //

Waltraute i Segona Norna "L'Anell" 2011: Karlstad / 

L'Or del Rin": Fasolt 2010 Los Angeles; 2017 Tanglewood; //

Tenor anglès. Estudia en el New College a Oxford i en l´Escola Guildhall de Música i Dansa. Comença la seva carrera oferint concerts i representacions a Amsterdam, Viena, Paris i en els Festivals d´Aix-en-Provence i de Glyndebourne. El seu repertori inclou entre d´altres, Alcina, La clemenza di Tito, Falstaff, Tristany i Isolda. Amb la Companyia del Covent Garden ha interpretat els papers de Vasek (La núvia venuda) i Froh (L´Or del Rin). Ha col·laborat amb directors de renom com Sir Colin Davis, Sir Simon Rattle, Bernard Haitink i Charles Mackerras.

Walther "Tannhäuser" 2010-2011: Londres / 

Hunding "La Walkiria" 2011: Norfolk / 

Eva "Els Mestres Cantaires" 2010: Cincinnati / 

"Parsifal": Noia Flor 2010 Niza; // "La Walkiria": Waltraute 2013 Ginebra; // "L'Anell" Waltraute 2019 Ginebra; //

"Tannhäuser": Patge 2019, 2020 Eisenach; //

Baríton alemany. Debuta el 1909 a Erfurt. Nomenat el 1933 director de l´Òpera de Berlín. Gran baríton wagnerià dels anys vint i trenta, destaca com a Wotan (L´Anell del Nibelung) i Hans Sachs (Els Mestres Cantaires).

Liceu de Barcelona: és Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1923.

Patge "Tannhäuser" 2012: Hannover / 

"Lohengrin": Elsa 2019 Hong Kong; 2019, 2020 Lviv; //

"Tristany i Isolda": Kurwenal 2017 Lisboa; //

"El capvespre dels déus": Primera Norna 2010 La Coruña; // "L'Holandès Errant": Mary 2017 València; //

"Tristany i Isolda": Timoner 2011 Oviedo; // "L'Or del Rhin": Froh 2013 Oviedo; // 

Liceu de Barcelona; "Tristany i Isolda": Mariner 2017; //

Baireuth: "Tannhäuser": Heinrich 2019 / 

David "Els Mestres Cantaires" 2014 Karlsruhe; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 París; //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2019, 2020 Heideshelm; Un mariner 2019, 2020 Heideshelm; //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2016 Munich; // "L'Anell": Fafner 2019 Kiel; //

Liceu de Barcelona: "L'Or del Rhin": Fasolt 2013; // "Rienzi": Cardenal Orvieto 2013, //

Bayreuth: "Parsifal": Segon Cavaller 2010, 2011; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de nit  2010, 2011; //

"L'Or del Rin": Loge 2010 Essen; // "L'Anell": Loge 2012 Essen; Mime 2012 Essen; // "Parsifal": Tercer Escuder 2013 Essen; // "Tristany i Isolda": Mariner 2013, 2017 Essen ; // "L'Holandès Errant": Timoner 2014, 2016 Essen; //

"Parsifal": Noia Flor 2011, 2013, 2016 Colònia; //

Ortlinde "La Walkiria" 2015 Houston; //

"Tannhäuser": Biterolf 2019, 2020 St. Petersburg; //

"Parsifal": Noia Flor 2018 Helsinki; //

Parsifal "Parsifal" 2011 Basel; // "Lohengrin "Lohengrin" 2013, 2014 Basel; // Froh "L'Or del Rhin" 2015 Ruhr; //

Flosshilde "El capvespre dels déus" 2012: Enschede / 

Konrad Nachtigall "Els Mestres Cantaires" 2015 Helsinki; //

"Tannhäuser": Biterolf 2010, 2011, 2014 Dresden; Hermann 2013 Dresden; // "L'Or del Rhin": Wotan 2013 Cottbus; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2016 Dresden; //

Eva Pogner "Els Mestres Cantaires" 2010: Cardiff / 

"L'Anell": Froh 2013 Longborough; // "Tristany i Isolda": Melot 2015, 2017 Longborough; 2016 Londres: //

Eva "Els Mestres Cantaires" 2014 Bemen; //

Baríton-baix alemany. Fill del tenor Hendrikus Rootering, de qui rep la formació, seguint a Hamburg. Debuta el 1982 a l´Òpera de Munic amb La dona sense ombra de Richard Strauss, triomfant en aquest Teatre amb els rols wagnerians de Wotan i Fasolt (L´Anell del Nibelung), Veit Pogner i Hans Sachs (Els Mestres Cantaires),  Gurnemanz (Parsifal), Landgraf (Tannhäuser) i Daland (L´Holandès Errant).

Debuta el 1986 en el Metropolitan com el Landgraf (Tannhäuser) / Daland (L'Holandes) a la Deutsche Oper am Rhein de Duisburg el desembre de 2009 // "Parsifal": Gurnemanz 2010 Dresden; 2011 Brussel.les; 2011 Catania; 2013, 2014 Leipzig; 2013 Zurich; Titurel 2018 París; // "Tristany i Isolda": Marke 2010, 2011 Budapest; // "Tannhäuser": Hermann 2010, 2011 Dresden; 2013 Zurich; // "L'Holandès Errant": Daland 2012 Beijing; // "L'Or del Rhin": Fafner 2012, 2014 Amsterdam; // "Siegfried": Fafner 2013, 2014 Amsterdam; // "Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2013 Zurich; //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2018, 2019 Poznan; //

Fafner "L'Or del Rin" 2010: Essen / Hunding "La Walkiria" 2010-2011: Essen / Daland "L'Holandès Errant" 2011: Bucarest / Fafner, Hunding "L'Anell" 2011-2012: Essen / Titurel "Parsifal" 2013: Essen / Marke "Tristany i Isoloda" 2013: Essen / 

"Tannhäuser": Walther von der Vogelweide 2009, 2010, 2011 Bonn; // "L'Or del Rhin": Froh 2010 Colònia; // "L'Holandès Errant": Erik 2017 Hagen; // "Lohengrin": Lohengrin 2018, 2019 Bonn; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2019 Dresden; //

"Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2014 New York; // "Tristany i Isolda": Marke 2016 Londres; // "La Walkiria": Hunding 2017 Edinburg; //

Baix-baríton britànic.  Debuta el 1986 a Glyndebourne com el Comendador a Don Giovanni. El seu repertori wagnerià comprén: Gurnemanz i Rei Marke (Tristany i Isolda); Hundig i Fasolt (L'Anell del Nibelung); Daland (L'Holandès Errant). Veit Pogner (Els Mestres Cantaires). //

"Parsifal": Gurnemanz 2011, 2012 Hamburg; 2014 Viena; 2019 Melbourne; 2020 Toulouse; // "L'Holandès Errant": Daland 2012, 2016 Munich; 2014 Viena; 2015 Londres; 2015 Budapest; 2015 Berlín; // "L'Anell": Hunding 2012 Hamburg; // "Tristany i Isolda": Marke 2012 Hamburg; 2012 París; 2013, 2015 Berlín; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2013 Hamburg; // "La Walkiria": Hunding 2013 Hamburg; // 

Liceu de Barcelona: Steffano Colonna "Rienzi" 2013; /  

Bayreuth: "L'Holandès Errant": Daland 2016, 2018; //

Tenor filipí (Manila). És Goro (Madama Butterfly); Spoletta (Tosca); Monostatos (La Flauta Màgica); Mime (L'Anell del Nibelung). // "L'Or del Rhin": Mime 2014 Houston; 2016 Chicago; Loge 2018 Phoenix; // "Siegfried": Mime 2016 Houston; //

Mezzo-soprano.  Interpreta els rols de Carmen i Mercedes (Carmen); Hänsel (Hänsel i Gretel); Dorabella (Cosi fan tutte); Zerlina (Don Giovanni); Suzuki (Madama Butterfly); Segona dama (La Flauta Màgica); Wellgunde (L'Anell del Nibelung); Wellgunde (L'Or del Rhin) 2016: Lyric Opera of Chicago;

Noia Flor "Parsifal" 2012, 2013: Berlín / 

2009-2010: Augustin Moser (Els Mestres Cantaires)al Stadtteater Hildesheim.

Un Pastor "Tannhäuser" 2011-2012: Eisenach / Un Pastor "Tannhäuser" 2012: Meiningen / 

"L'Anell": Wotan 2014, 2015, 2017 Erl; 2018 Innsbruck;  Gunther 2014, 2015, 2016 Erl; 2018 Innsbruck; Wotan 2016 Erl; // "Tristany i Isolda": Timoner 2015 Erl; // "Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2015 Erl; 2015 Beijing; // "Parsifal": Amfortas 2019 Melbourne; //

Un Pastor "Tannhäuser" 2013 Bogota; //

"Lohengrin"; Lohengrin 2015 Pforzheim; // "L'Anell": Mime 2019, 2020 Chemnitz; //

"L'Or del Rhin": Fafner 2018, 2019 Hamburg; // "Siegfried": Fafner 2018 Hamburg; //

"La prohibició d'estimar": Dorella 2016 Strasbourg; // "Parsifal": Noia Flor 2018 Antwerpen; //

"Parsifal"; Noia Flor 2011, 2012, 2017, 2019 Hamburg; // "La Walkiria": Ortlinde 2011, 2013, 2018 Hamburg; // "Siegfried": Veu de l'ocell  2011 Hamburg; // "L'Anell": Ortlinde 2012, 2018 Hamburg; Veu de l'ocell 2012 Hamburg; //

Tenor danès. Debuta el 1921 a Neustrelitz com Don José. Desenvolupa la seva carrera essencialment a Viena, destacant en papers mozartians. A Salzburg és un Tamino incomparable.

Bayreuth: és Parsifal el 1934. 

"Parsifal": Amfortas 2010 Ginebra; 2012: París; 2014 Bolonya; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2012 París; // "Les Fades": Morald 2013 Leipzig; // "Lohengrin": Herald 2014 Viena; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2017 La Scala; //

Bayreuth: Amfortas "Parsifal" 2010, 2011, 2012; // Morald "Les Fades" 2013; // 

Rossweisse "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Wellgunde "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; //

"Tannhäuser": Reinmar 2017 Saarbrücken; //

"L'Holandès Errant": Daland 2019 Ulm; //

Siegmund "La Walkiria" 2010-2011: Vilnius / Timoner "L'Holandès Errant" 2011: Vilnius / 

Soprano madrilenya. Debuta en la seva ciutat natal el 1948. Primer Premi del Concurs de Cant de Ginebra el 1953. El 1954 triomfa a Buenos Aires com Mimí i Eva. Destaca com Beatrice di Tenda de Bellini i Rosario de Goyescas de Granados. És Elsa a Lohengrin.

"Tannhäuser": Patge 2017, 2018 Wiesbaden; //

L'Holandès "L'Holandès Errant" 2011: Liège / 

"L'Anell": Veu de l'ocell 2016 Frankfurt; //

"Lohengrin": Escuder 2020 Erfurt; //

"Parsifal": Segon Cavaller 2016 Wroclaw; // "La prohibició d'estimar": Friedrich 2018 Wroclaw; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Brno; //

"L'Anell": Flosshilde 2017 Estocolm; //

"L'Or del Rhin": Loge 2010, 2012, 2013 Berlín; // "L'Anell": Loge 2013 Milà; 2013, 2016 Londres; 2019 Ginebra; Mime 2016 Londres: // "Tristany i Isolda": Melot 2018, 2019 Berlín; // "Els Mestres Cantaires": David 2019 Berlín; //

"Lohengrin": Tercer Noble 2016 Copenhague; //

"L'Or del Rhin": Froh 2011 Geisenkirchen; // "Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2016 Budapest; //

Daland "L'Holandès Errant" 2014 Calgary; //

Patge "Tannhäuser" 2010 Gera; // Patge "Tannhäuser" 2011 Altenburg; // Drolla "Les Fades" 2014 Liepzig; // 

"Tannhäuser": Reinmar 2017 Berna; //

Baix suec. Format a Estocolm, debutant en la seva Òpera el 1962 com el Comendador de Don Giovanni. El 1978 és el gran inquisidor de Don Carlos en el 200 aniversari de la Scala.

Bayreuth: és Hagen i Fafner (L´Anell del Nibelung) el 1976, en les funcions del Centenari.

Liceu de Barcelona: és Fafner (L´Or del Rin) el 1986.

"L'Holandès Errant": Timoner 2019, 2020 Riga; //

Noia Flor "Parsifal" 2012: París / 

Bayreuth: Noia Flor "Parsifal" 2010, 2011, 2012 / 

"El capvespre dels déus": Wellgunde 2011, 2012 Riga; // "L'Anell": Ortlinde 2013 Riga; Wellgunde 2013 Riga; Segona Norna 2013 Riga; // "Tannhäuser": Venus 2017, 2018 Riga; // "L'Holandès Errant": Senta 2018 Riga; //

Venus "Tannhäuser" 2012 Tampere; // Ortrud "Lohengrin" 2015 Sao Paulo; //

"Tristany i Isolda": Isolda 2016 Helsinki; //

"Tannhäuser": Biterolf 2012 Tampere; // "Tristany i Isolda": Melot 2016 Helsinki; //

Siegfried "Siegfried" 2014 Nancy; //

"L'Anell": Donner 2016, 2017 Wiesbaden; // "·Tannhäuser": Wolfram 2017 a 2019 Wiesbaden; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2018, 2019 Wiesbaden; //

Melot "Tristany i Isolda" 2013: Mainz / 

"Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2009 Grazer Oper; 2012 Viena; 2013 Hamburg; 2016 Budapest; Fritz Kothner 2010 Cardiff; // "Lohengrin": Herald 2016 Frankfurt; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2011, 2012: Hamburg; 2015 Budapest; 2015 Frankfurt; 2017 Stuttgart; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2013 Washington; // "Parsifal": Amfortas 2015 Birmingham; // "La prohibició d'estimar": Friedrich 2016 Madrid; // "L'Anell": Wotan-Vianant 2016 Frankfurt; 2017 Budapest: 2018, 2019, 2020 Dusseldorf; 2019, 2020 Duisburg; // "Tannhäuser": Wolfram 2017 Berlín; // "L'Or del Rhin": Wotan 2017, 2018 Dusseldorf; 2018 Frankfurt; 2018, 2019 Hamburg;  // "La Walkiria": Wotan 2019 Frankfurt; 2020 Madrid; //

Bayreuth: Hans Sachs "Els Mestres Cantaires" 2010-2011 / 

"Tannhäuser": Venus 2011, 2012: Bremen; // "La Walkiria": Siegrune 2013 Florencia; 2013 Valencia; 2016 Dresden; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2014 Florencia; // "L'Anell": Siegrune 2016 Berlín; 2018 Dresden; // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2017 Baden-Baden; //

Bayreuth: "L'Anell": Siegrune 2013, 2014, 2015; Wellgunde 2013, 2014, 2015; //

Sieglinde "La Walkiria" 2013: Rennes / 

"El capvespre dels déus": Wellgunde 2012 Londres; // "L'Holandès Errant": Mary 2016, 2017 Madrid; // "L'Anell": Waltraute 2018 Londres; // "La Walkiria": Waltraute 2019 Amsterdam; //

Liceu de Barcelona: Siegrune "La Walkiria" 2014; //

Klingsor "Parsifal" 2011: Hèlsinki / Alberich "L'Anell" 2011: Helsinki / 

Gutrune "El capvespre dels déus" 2012 Dessau; // Veu de l'ocell "Siegfried" 2013 Dessau; // Freia "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Sieglinde "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Gutrune "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Veu de l'ocell "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; //

"Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2016, 2017 Weimar; //

Gunther "L'Anell" 2013 Melbourne; //

Tenor canadenc (1/5/1971).  Estudia a la Universitat de Columbia i continua els seus estudis a Europa amb Gianni Raimondi i Carlo Bergonzi.

Destaca en els rols wagnerians de Siegfried (L'Anell del Nibelung) i Lohengrin.

"La Walkiria": Siegmund 2010 Colònia; 2012 Munich; 2012 París; 2014 Viena; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2011 Estrasburg; 2015 Munich; 2017, 2018 Wiesbaden; 2019 Taiwan; // "L'Anell": Siegfried 2011 Karlsruhe; 2012, 2013 Munich; 2012, 2013 Frankfurt; 2013 Milà; 2013 Londres BBC Proms; 2013, 2014 Berlín; 2018 Wiesbaden; // "Siegfried": Siegfried 2011 Frankfurt; 2012 Berlín; 2012 Milá; 2012 Sevilla; // "Lohengrin": Lohengrin 2012 Karlsruhe; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2013 Frankfurt; 2014, 2015 Hamburg; 2017 a 2019 Wiesbaden;  // "Tristany i Isolda": Tristany 2014 Frankfurt; 2015, 2016 Dortmund; // //

Bayreuth: Siegfried "L'Anell" 2010, 2013, 2014; //

Liceu de Barcelona: "Siegfried": Siegfried 2015; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2016; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Basel / 

Dorella "La prohibició d'estimar"v 2012: Frankfurt / 

Baix austríac. Format a Viena i Moscou. Debuta a Stuttgart el 1973 com Daland (L´Holandès Errant). Actua a l´Òpera de Viena des del 1976. Destaca amb Wagner, Strauss, Mozart, Verdi i Puccini. El rol de Gurnemanz (Parsifal) el consagra mundialment. També és Titurel (Parsifal), Hagen, Hunding, Fasolt i Fafner (L´Anell del Nibelung), Daland (L´Holandès Errant), el rei Heinrich (Lohengrin), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) i el Landgraf (Tannhäuser).

Gurnemanz "Parsifal" 2010 Dusseldorf; // Gurnemanz i Titurel "Parsifal" 2011 Torí; // Titurel "Parsifal" 2012 Amsterdam; // Klingsor "Parsifal" 2012  Amsterdam; // Daland "L'Holandès Errant" 2012 Torí; 2015 Marseille; // Fafner "L'Or del Rhin" 2013 Roma; 2013 Oviedo; // Hagen "El capvespre dels déus" 2013, 2014 Amsterdam; // Hunding "La Walkiria" 2014 Amsterdam; //

Liceu de Barcelona: és Fafner (Siegfried) el 1975; Hunding (La Walkiria) el 1983 i 1985; Gurnemanz i Titurel el 1988 (Parsifal) i el rei Heinrich (Lohengrin) el 1992.

Hans Foltz "Els Mestres Cantaires" 2009-2010: Colònia / 

Mime "LÒr del Rhin" 2011: Estocolm / 

Baix finés nascut a Tampere. Estudia a Helsinki, Copennhague i Roma on hi debuta el 1972. Debuta el 1981 en l´Òpera Bolshoi amb Macbeth, i en el Metropolitan el 1983. Notable intèrpret de Daland (L´Holandès Errant), Hunding i Fafner (L´Anell del Nibelung), Landgraf (Tannhäuser), Sarastro, Boris Godunov, Leporello i Basilio amb els directors de més prestigi internacional.

Bayreuth: és Daland (L´Holandès Errant) del 2003 al 2006.

Soprano austríaca. Debuta el 1949 a Innsbruck com Agatha (El caçador furtiu). Obté gran èxit el 1959 com Lady Macbeth, al substituir Maria Callas en el Metropolitan.  Gran intèrpret de Wagner i Strauss. En el Liceu de Barcelona és Kostelnicha de Jenufa de Janácek i la Comtessa de Pique Dame de Tchaikovski. 

Bayreuth: Triomfa el 1951 en la seva reobertura com a Sieglinde (La Walkiria), que també interpreta el 1958 i del 1965 al 1969, Senta (L´Holandès Errant) el 1959, 1969 i 1970, Elsa (Lohengrin) el 1958, Elisabeth (Tannhäuser) del 1964 al 1966 i Kundry (Parsifal) el 1982 i 1983.