Associació Wagneriana de Barcelona

"L'Holandès Errant": Mary 2019 Berlín; // "El capvespre dels déus": Primera Norna 2019 Oldenburg; //

"Parsifal": Noia Flor 2010, 2011 Dusseldorf; // "La Walkiria": Siegrune 2013 Dusseldorf; 2013, 2014 Duisburg; // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2017, 2018 Dusseldorf; // "L'Holandès Errant": Mary 2018 Dusseldorf; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2010 Immling; // "L'Anell": Mime 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; // "Tristany i Isolda": Un mariner 2015 Erl; 2015 Beijing; // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2015 Erl; 2015 Beijing; // "Parsifal": Escuder 2018, 2019 Erl; //

Un jiove pastor "Tannhäuser" 2013 Bucarest; //

"L'Anell": Ortlinde 2016 Leeds; // "La Walkiria": Ortlinde 2016 Londres: //

Tenor. Format musicalment a Granada i Madrid.  Debuta el 30 de març de 1878 al Teatro Real de Madrid en un paper secundari de Fra Diavolo (Auber). Obté èxit al Teatro Comedia de Madrid amb Mignon i Faust. Perfecciona a Itàlia a partir de 1880, cantant a Milà La Favorita, Faust i Werther. Triomfa a Nova York, Bòston, Chicago i Filadelfia. El 1895 és Lohengrin al Teatro Real de Madrid.

Liceu de Barcelona: 1892-93: Lohengrin

Erik "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Ekaterinburg; //

"Siegfried": Fafner 2010 Mannheim; // "La Walkiria": Hunding 2011 Oldenburg; // "Tannhäuser": Hermann 2016, 2017 Putbus; 2017 Szczecin; //

"Parsifal": Escuder 2018 Zurich; Noia Flor 2018 Zurich; //

"Parsifal": Patge 2018 Helsinki; Noia Flor 2018 Helsinki; //

Titurel "Parsifal" 2010: Budapest / Guarda de nit "Els Mestres Cantaires" 2010 i 2011: Budapest / Titurel "Parsifal" 2011: Budapest / Reinmar von Zweter "Tannhäuser" 2012: Budapest / Titurel "Parsifal" 2012: Debrecen / 

Tenor heroic holandès. Debuta el 1995 a Roma en el paper de Cavaradosi. El seu repertori inclou els papers de Calaf, Werther, Don José, Florestan, i els wagnerians d´Erik, Lohengrin, Tannhäuser i Parsifal  actuant amb èxit als principals teatres europeus.

"Parsifal": Parsifal 2010, 2015 Frankfurt; 2015 Chemnitz; // "L'Holandès Errant": Erik 2010, 2011 Stuttgart; 2013 Berlín; 2013 París; // "La Walkiria": Siegmund 2010 Frankfurt; // "Tristany i Isolda": Tristany 2011 Frankfurt; 2013 Dresden; // "L'Anell": Siegmund 2012, 2013, 2016 Frankfurt; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2012 Santiago; 2018 Mannheim; // 

Liceu de Barcelona: Siegmund "La Walkiria" 2014; //

Bayreuth: debuta el 2007 com a Tannhäuser. 

Rossweisse "La Walkiria" 2014 Amsterdam; //

Konrad Nachtigall "Els Mestres Cantaires" 2013: Amsterdam / 

"Lohengrin": Elsa 2011 Munich; 2014, 2015 Zurich; 2018 Viena; //

"Parsifal": Escuder 2010 Niza; Cavaller del Grial 2011, Brusel.les; // "Lohengrin": Noble brabantí 2018 Brussel.les; //

Bayreuth: "Lohengrin": Noble brabantí 2010, a 2015; // "Parsifal": Escuder 2010, 2011, 2012; //

"Parsifal": Escuder 2011 Brussel.les; // "Tannhäuser": Walther 2013 Estrasburg; Heinrich 2017 Monte-Carlo; // "L'Holandès Errant": Timoner 2014 Estrasburg; // "Tristany i Isolda": Melot 2015 Strasbourg; // "Les Fades": Arindal 2017, 2018 Kosice; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Stuttgart / 

Tenor belga. Estudia a París. Debuta a Amberes el 1884 com Lohengrin i a París el 1887 amb el mateix paper. Triomfa com a Werther, Des Grieux, Lohengrin, Tristany, Tannhäuser, Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) i Loge (L´Or del Rin).

Bayreuth: és Lohengrin el 1894 i Parsifal el 1888, 1889, 1891, 1892, 1894, 1897, 1901, 1911 i 1912. 

"Tristany i Isolda": Melot 2019 Hagen; //

Tannhäuser "Tannhäuser" 2009, 2010, 2013 Copenhague; // Siegfried "Siegfried" 2011, 2012 Essen; // Siegfried "L'Anell" 2012 Essen; 2013 Riga;  // Erik "L'Holandès Errant" 2014 Copenhague; //

"Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2010 Mannheim; Hans Sachs 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; 2017 Meiningen; 2018, 2019 Poznan; // "Parsifal": Gurnemanz 2013 Mannheim; 2013 Freiburg; 2015 Karlsruhe; 2018 Poznan; //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2016 Londres; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Brussel.les / 

"Tannhäuser": Heinrich 2019 Amsterdam; //

"L'Or del Rhin": Alberich 2012, 2014 Amsterdam; 2018, 2019 Hamburg; // "Parsifal": Amfortas 2013 Aachen; 2013: Antwerpen; 2013 Luxemburg; 2013 Gant; // "Siegfried": Alberich 2013, 2014 Amsterdam; // "El capvespre dels déus": Alberich 2013, 2014 Amsterdam; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2016 Hamburg; // "L'Anell": Alberich 2016 Erl; 2017 Berlín; 2018 Innsbruck; 2018 Hamburg; 2020 Leipzig; // "Tannhäuser": Wolfram 2017 Saarbrücken; // "Lohengrin": Herald 2018 Brussel.les;

Liceu de Barcelona: "Rienzi": Cecco del Vecchio 2013; //

Bayreuth: "Parsifal": Klingsor 2017; //

Baix holandès. Debuta el 1946 en La Monnaie. Des de 1951 canta Bayreuth papers de baix profund. Destaca com Rei Marke (Tristany i Isolda), Ramfis d´Aida i Osmin de El rapte del serrall.

Bayreuth: debuta com a Titurel (Parsifal) el 1951 i és Hunding (La Walkiria) i Hans Foltz (Els Mestres Cantaires) el mateix any; també és Titurel (Tristany i Isolda) el 1956 i 1957; Fafner el 1956 i Fasolt el 1957 i 1960 (L´Anell del Nibelung); Daland (L´Holandès Errant) el 1956 i el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1957.

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser), el rei Marke (Tristany i Isolda), Fasolt (L´Or del Rin) i Hunding (La Walkiria) el 1952.

Soprano sudafricana.  Interpreta els rols de Marschalin (El Cavaller de le Rosa); Comtessa (Les Noces de Figaro); Micaela (Carmen); Mimi (La Bohème); Elsa (Lohengrin); Eva (Els Mestres Cantaires);

"Els Mestres Cantaires": Eva 2009. 2016 Berlín; // "Lohengrin": Elsa 2013, 2014, 2015 Weimar; 2015 Wiesbaden; 2018, 2019 Bonn; // "L'Holandès Errant": Senta 2016 Heidelberg; 2017 Ciutat del Cabo; 2019 Québec; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Brussel.les / 

Baríton holandès. Format amb Julius Stockhausen. El 1898 debuta a Berlín i Londres. El desembre del mateix any debuta en el Metropolitan com a Wotan (La Walkiria). Especialista en Wagner, presenta a Amèrica la primera representació de Parsifal.

Bayreuth: debuta el 1897 com a Wotan (L´Anell del Nibelung), paper que representa el 1899, 1901 i 1902; és l´Holandès el 1901 i 1902 i Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1899.

"Parsifal": Escuder 2012, 2016 Amsterdam; Noia Flor 2012, 2016 Amsterdam; //

"La Walkiria": Siegrune 2019 Amsterdam; Rossweisse 2019 Amsterdam; //

"Parsifal": Noia Flor 2018 Antwerpen; Escuder 2018 Antwerpen; //

Heinrich "Tannhäuser" 2010-2011: Mainz / 

"Parsifal": Primera Noia Flor 2010, 2011, 2013, 2017, 2018 Budapest; 2012 Debrecen; // "Tannhäuser": Un pastor 2012 Budapest; // "El capvespre dels déus" Woglinde 2018 Budapest; //

"Les Fades": Lora 2017, 2018 Kosice; //

"L'Anell": Ortlinde 2011 Helsinki; // "Lohengrin": Elsa von Brabant 2015 Vilniuis; Ortrud 2019 Salzburg;  // "L'Holandès Errant": Senta 2016 Bremen; 2017 Lübeck; 2018 Helsinki; //

"Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2017 Chemnitz; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2016 Hamburgh; //

Melot "Tristany i Isolda" 2010: Dusseldorf / 

"Parsifal": Tercera Noia Flor 2010, 2012, 2017, 2018 Budapest, 2012 Debrecen; // "L'Anell": Siegrune 2014, 2016, 2017 Budapest; //

Soprano sueca nacionalitzada nord-americana. Formada a Nova York. Debuta el 1941 en el Metropolitan com a Sieglinde (La Walkiria), substituint a Lothe Lehmann. Intèrpret wagneriana d´una gran força expressiva i de veu impressionant. Actua a Buenos Aires el 1947 en una Tetralogia.

Bayreuth: Actua del 1951 fins el 1967 on interpreta quasi la majoria dels rols wagnerians: Isolda el 1952 i 1953; Ortrud (Lohengrin) el 1953, 1954, del 1958 al 1960 i 1962; Gutrune el 1954, Sieglinde el 1954 i 1955, Brünnhilde del 1951 al 1960, del 1961 al 1964, 1966 i 1967; Tercera Norna el 1955, 1956 i 1958 (L´Anell del Nibelung), Senta (L´Holandès Errant) el 1955, 1956 i 1959; Kundry (Parsifal) el 1956, 1957, 1962, 1965 i 1966, excepte els que denominava de les "tres E": Elsa, Eva i Elisabeth, i el de Freia.

Liceu de Barcelona: és Isolde el 1956, Brünnhilde (La Walkiria i El capvespre dels déus) el 1957.

Tenor nascut a Saragossa. Estudia cant i violí a Barcelona. Obté el Premi d´Interpretació en el IV concurs Nacional de Cant ONCE´89. Becat a Holanda, estudia amb Aldo Baldini i Magda Olivero. En concerts ha cantat a la Missa en Si menor i a l´Oratori de Nadal de Bach, i al Te Deum de Charpentier. El seu repertori comprén entre d´altres, Don Giovanni, Cosi fan tutte, El Giravolt de maig, L´Atlàntida al Festival de Granada, Los amantes de Teruel al Teatro de la Zarzuela, L´occasione fa il ladro, El barber de Sevilla, Lucia de Lammermoor, canta a Babel 46 de Montsalvatge, Pepita Jiménez d´Albéniz, Carmen, La flauta màgica a Peralada, L´Isola desabitata, La Canterina, La Belle Hélène a l´Opéra de Chambre de France. El 2001 debuta a Lisbos amb Falstaff.  Debuta a Glyndebourne amb El barber de Sevilla. A França amb Rita de Donizetti. // "La prohibició d'estimar": Pontio Pilato 2016 Madrid; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2020 Bilbao; //

Liceu de Barcelona: 1993-94: Debuta amb un Festival líric, 1998-99. Flavio (Norma), 1999-2000. Pang (Turandot), Arturo (Lucia de Lammermoor) i Don Curzio   (Le  nozze di Figaro). 2000-01 Don Quijote a Barcelona de Turina, La flauta màgica i Billy Budd. 2001-02: Lady Macbeth; 2005-06: Wozzeck, Otello, Idomeneo, Die tote Stadt i Madama Butterfly. 2006-07: Boulevard Solitude, Khovantxina i Manon. 2007-08: Andréa Chénier. Heinrich der Schreiber (Tannhäuser)."Tristany i Isolda": Un Pastor 2001, 2002, 2010; Mariner 2001, 2002; Melot 2017; // "L'Or del Rhin": Mime 2003, 2004; Loge 2013; // "Tannhäuser": Heinrich 2010; //

Baríton estonià nascut a Tallin. Va estudiar violí, viola i cant a la seva ciutat. Va continuar els seus estudis al Mozarteum de Salzburg. Va debutar al Festival de Salzburg amb Die Bacchantinnen i Don Carlo. Ha cantat amb éxit als principals teatres d´Òpera d´Europa i el Japó.

"Tannhäuser": Wolfram von Eschenbach 2012, 2013, 2014, 2015 Hamburg; 2014 Budapest; 2017 Tallinn; // "Parsifal": Amfortas 2017, 2018 Berlín; 2017 Budapest; // "L'Anell": Gunther 2019 Budapest; // "El capvespre dels déus": Gunther 2019 Taiwan; //

Liceu de Barcelona: debuta com a Biterolf (Tannhäuser) el 2008.

"Tannhäuser": Venus 2013, 2014, 2017 Moscou; //

"L'Holandès Errant": Mary 2018 Varna; //

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2018 París; //

"Lohengrin": Friedrich von Telramund 2012, 2014 Bucarest; 2017 Atenas; // "L'Anell": Donner 2013 Bucarest; Gunther 2013 Bucarest; //

Rossweisse "La Walkiria" 2010-2011-2012: Vilnius / 

Freia "L'Anell" 2013 Sofia; / 

Fasolt "L'Or del Rhin" 2010, 2011, 2013, 2015 Halle; // Gurnemanz "Parsifal" 2012, 2013 Lübeck; // Fasolt "L'Anell" 2014 Halle; //

"Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2018, 2019 Wiesbaden; //

Venus "Tannhäuser" 2010, 2011 Dresden; // Ortrud "Lohengrin" 2011 Dresden; // Mary "L'Holandès Errant" 2013, 2014, 2015 Dresden; // 

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Ústi Nad Labem; //

"El capvespre dels déus": Waltraute 2010 La Coruña; Segona Norna 2010 La Coruña; // "La Walkiria": Waltraute 2013 Florencia; 2013 Valencia; 2018 Toulouse;  // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2013 Oviedo; // "L'Holandès Errant" Mary 2016, 2017 Madrid; //

Liceu de Barcelona: "La Walkiria": Waltraute 2014; // "El capvespre dels déus": Segona Norna 2016; //

"La Walkiria": Waltraute 2009 Estocolm; // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2011 Estocolm; // "L'Anell": Wellgunde 2017 Estocolm; Segona Norna 2017 Estocolm; //

Woglinde "El capvespre dels déus" 2012: Hannover / Veu de l'ocell "Siegfried" 2012: Hannover / 

"L'Holandès Errant": Erik 2011 Dormund; // "L'Anell": Siegfried 2016, 2017, 2018 St. Petersburg; Loge 2016, 2017, 2018 St. Petersburg; // "L'Or del Rhin": Loge 2016 Edimburg; 2018 París; // "Siegfried": Siegfried 2017 Oviedo; // "Parsifal": Parsifal 2018 a 2020 St. Petersburg; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2019, 2020 St. Petersburg; // "Tristany i Isolda": Tristany 2019 St. Petersburg; // "Lohengrin": Lohengrin 2020 St. Petersburg; //

Liceu de Barcelona: Mime "L'Or del Rhin" 2013 / 

Baix. Debutà al Teatro Real de Madrid el mes de març de 1924 amb Aida, on també hi va cantar a Manon, Rigoletto, Els Hugonots i La Favorita. El 1925 incorpora al seu repertori La Bohème, El barber de Sevilla i La Africana. Participa en l’estrena al Liceu de Barcelona de Turandot.

Liceu de Barcelona: 1931-32: el rei Heinrich (Lohengrin)

"Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2010 Linz; // "L¡Or del Rhin": Loge 2013, 2014, 2015 Linz; // "L'Or del Rhin": Froh 2013, 2014, 2015 Linz; // "L'Anell": Loge 2015 Linz; // "L'Anell": Froh 2015 Linz; // "L'Holandès Errant": Erik 2016 Heidelberg; //

Klingsor "Parsifal" 2013: Manaus / 

"Lohengrin": Noble Brabantí 2016 Hamburg; // "Parsifal": Cavaller 2017 Hamburg; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2018 Hamburg; //

Gunther "El capvespre dels déus" 2012: Säo Paulo / 

Kurwenal "Tristany i Isolda" 2011: La Plata / 

Reinmar "Tannhäuser" 2013 Clermont-Ferrand; //

Tenor català. Als set anys ingressa a l´Escolania de Santa Maria del Mar i després a l´Orfeó Català, on es forma amb Lluís Millet. El 1912 és l´Evangelista a La Passió segons Sant Mateu de Bach. El 1922 estrena en el Teatre Tívoli Don Joan de Serrallonga d´Enric Morera. El 1923 estrena a Madrid Los Gavilanes i el mateix any és Fernando Soler a Doña Francisquita d´Amadeu Vives, paper que canta novament en el Teatro Olimpia de Mèxic. El 1930 estrena La Dolorosa en el Teatre Apolo de València. Interpreta en català Manon de Massenet. Al Teatre Tívoli és Lohengrin l´any 1924 en la versió en català de Joaquim Pena, representant-se l´òpera completa. El 1953 canta la funció 1.315 de Doña Francisquita retirant-se després.

"Lohengrin": Friedrich von Telramund 2012 Karlsruhe; 2014 Augsburg; // "L'Anell": Gunther 2013 Karlsruhe; Alberich 2017, 2018 Karlsruhe; Wotan 2018 Karlsruhe; // "Parsifal": Klingsor 2015 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin": Alberich 2016, 2017 Karlsruhe; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2017 Ciutat del Cabo; 2018, 2019 Braunschweig; // "El capvespre dels déus": Alberich 2018, 2019 Karlsruhe; //

Tenor anglès nascut a Londres el 1965. Debutà a Glyndebourne amb Katia Kabánova. El seu repertori comprén entre d´altres, The Rake´s Progress (Tom Rakewell), Jenufa (Steva), El cas Makropoulos (Janácek), Salome, Lady Macbeth de Msensk, Peter Grimes, Katia Kavánova, La núvia venuda, Der Freischütz i La Walkiria, L´Holandès Errant, Lohengrin i Parsifal.   

"L'Anell": Siegmund 2009, 2010, 2011, 2015, 2016, 2018, 2019 Viena; 2016 Washington; 2017 Budapest; // "Parsifal": Parsifal 2010, 2011, 2017, 2018 Viena; 2011 Torí; 2012 París; 2012, 2016 Amsterdam; 2012 Munich; 2015 Buenos Aires; // "La Walkiria": Siegmund 2010 San Francisco; 2012, 2013 Berlín; 2013, 2014 Amsterdam; 2016 Tokyo; 2020 Madrid; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2011: París //  "Rienzi": Cola Rienzi 2013 Salzburg; // "Lohengrin": Lohengrin 2014 Madrid; 2018 Viena; // "Tristany i Isolda": Tristany 2019 Brussel-les; 2019 Kobenhavn; //

Bayreuth: "Parsifal": Parsifal 2008, 2009, 2010; // "L'Anell": Siegmund 2016, 2017, 2018; //

Liceu de Barcelona: debutà el 2002 amb Lady Macbeth de Msensk;  Peter Grimes el 2004 i Parsifal el 2005 i 2008.

Erda "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

Fricka "La Walkiria" 2011: Leipzig / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2018 Marsella; // "Parsifal": Titurel 2020 Toulouse; //

Tenor nord-americà. Debuta a l´Òpera de Viena en el paper de Florestan de Fidelio i a l´Òpera de Berlín com Tristany. Obté grans èxits en el Metropolitan, a Hamburg, Berlín, Madrid (en el paper de Tristany amb Montserrat Caballé) i Sidney. Mor en el Metropolitan d´un atac cardíac, mentre interpretava El Cas Makropoulos.

Bayreuth: és Tannhäuser el 1985, 1986, 1987 i 1989.

"L'Or del Rhin": Loge 2017, 2018 Dusseldorf; // "L'Holandès Errant": Erik 2018 Dusseldorf; // "L'Anell": Loge 2019, 2020 Duisburg; 2019, 2020 Dusseldorf;  //

"L'Anell": Helmwige 2011 Helsinki; // "Tannhäuser": Elisabeth 2013, 2016, 2017 Tallinn;  Venus 2013, 2016, 2017 Tallinn; // "L'Holandès Errant": Senta 2017, 2018 Tallin; //

Erda "L'Or del Rhin" 2011: Ulm / 

"El capvespre dels déus": Gutrune 2010 Salzburg; // "L'Holandès Errant": Senta 2011 Ulmer; 2011 Riga; 2013 Berlín; 2013 París; // "L'Or del Rhin": Freia 2011 Estocolm; // Lohengrin": Elsa 2012 Estocolm; // "La Walkiria": Sieglinde 2013 Estocolm; // "Tannhäuser": Elisabeth 2014 Estocolm; // "Tristany i Isolda": Isolda 2015 Esatocolm; // "L'Anell": Tercera Norna 2017 Estocolm; //

Tenor canadenc nascut a Prince Albert el 29/10/1926. Debuta a Toronto el 1954 com Don José. Dotat d´innat sentit dramàtic, destaca amb repertori wagnerià i com Radamés, Otello, Don Carlos i Sansón.

El 1979 és Tristan al Palau de la Música Catalana, en la versió de concert de Tristan und Isolde i en el 1981 es el Parsifal.

Bayreuth: és Siegmund (La Walkiria) el 1958 i Parsifal el 1964.

Soprano catalana. Estudia en el Conservatori Superior de Música del Liceu. El 1940 debuta com a amateur al Teatre Victòria de Barcelona com a Mimí (La Bohéme). Debuta professionalment al Palau de la Música de Barcelona el 1944. El 1945 és la Comtessa a Les noces de Fígaro al Liceu de Barcelona on hi actua cada any fins el 1950, i el 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i 1992.  Debuta en el Teatre de l´Òpera de París el 1949 i en Festival de Salzburg, en el Covent Garden i a la Scala de Milà el 1950, el 1951 en el Metropolitan i el 1957 a l´Òpera de Viena. El seu repertori també incorpora els personatges de Donna Anna, Rosina, Manon, Nedda, Desdemona, Cio-Cio-San, Violetta, Melisandre, l´Elsa de Lohengrin, l´Eva d´Els mestres cantaires i l´Elisabeth de Tannhäuser. Privilegiada cantant de lied amb un repertori que comprèn Schubert, Schumann, Wolf, Brahms, Strauss, Ravel, Berlioz, Fauré entre d´altres.

Bayreuth: va debutar el 1961 com a Elisabeth (Tannhäuser), repetint aquest mateix paper l´any següent.

Liceu de Barcelona: Elisabeth (Tannhäuser) el 1948 i 1950, Elsa (Lohengrin) el 1949 i Eva (Els Mestres Cantaires) el 1950. 

"L'Or del Rhin": Fricka 2019 Londres; Wellgunde 2019 Londres; //

Kurwenal "Tristany i Isolda" 2011 Gera; 2013, 2014 Lübeck; 2015 Atenas; // 

"L'Holandès Errant": Erik 2016 Kopparberg; // "La Walkiria": Siegmund 2017 Esbjerg; 2019 Napols; // "L'Or del Rhin": Froh 2019 Esbjerg; // "Lohengrin": Lohengrin 2019, 2020 Praga; //

Reinmar "Tannhäuser" 2013: Tallinn / 

"Parsifal": Kundry 2011 Tallinn; // "L'Anell": Tercera Norna 2012 Munich; Waltraute 2018 Dresdsen; 2018 Hamburg; Segona Norna 2018 Londres; // "Tristany i Isolda": Isolda 2012 Seoul; // "La Walkiria": Sieglinde 2014 Nürnberg; 2019 Bari; Ortlinde 2016 Dresden; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2013 Stuttgart; // 

"L'Anell"·: Woglinde 2017 Nürnberg; Tercera Norna 2017 Nürnberg; // "La Walkiria": Ortlinde 2017 Nürnberg; //

Tenor català. Format en el Conservatori de Barcelona, debuta en el Liceu el 1888 com a Lohengrin, paper que canta el 1889 a la Scala. En tres anys l´interpreta 120 vegades. Canta tots els papers de tenor heroic, obtenint grans èxits en Teatres europeus i americans: Covent Garden el 1893 i 1895, Metropolitan 1893 i 1894.  El 1908 és Tristany en el San Carlos de Lisboa i el Real de Madrid. El més gran cantant català genuïnament wagnerià, cantant sempre els seus paper en italià o en català. Altres papers habituals del seu repertori foren Faust, Radames i Turiddu.

Liceu de Barcelona: interpreta els papers de Lohengrin el 1887, 1888, 1889, 1903, 1909, 1912 i 1915, Tannhäuser el 1908, 1910, 1911, 1914 i 1915, Tristany el 1909, 1911, 1913 i 1915 i Parsifal en l´estrena en aquest teatre el 31 de desembre de 1913 i el 1914.

Tenor i baríton xilè. Debuta en la Ciutat de Mèxic el 1931 com a Alfonso (La favorita). Després de formar-se amb René Maison, debuta com a tenor el 1943 en el paper de Don José (Carmen). Triomfa com a Otello i amb Wagner.

Bayreuth: Actua del 1952 al 1957, com a Tristany el 1952 i 1953; Siegmund (La Walkiria) el 1953 i del 1955 al 1957; Friedrich von Telramund (Lohengrin) el 1962; Parsifal el 1953 i del 1955 al 1957 i Tannhäuser el 1954.

Eva (Els Mestres Cantaires) de setembre a desembre de 2009 al Staatstheater Darmstadt / Freia "L'Or del Rhin" 2011: Darmstadt / Siegrune "L'Anell" 2011-2012: Darmstadt / Freia i Siegrune "L'Anell" 2012, 2013: Darmstadt / 

"Les Fades": Ada 2017, 2018 Kosice; //

Tenor alemany (1966).  Del 1999 al 2005 forma part del Teatre Nacional de Mannheim.

Destaca com a Lohengrin, Siegmund (L'Anell del Nibelung), Tristany (Tristany i Isolda), Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires). Debuta a Colonia el 2006 amb el rol de Siegfried (L'Anell del Nibelung) // "Rienzi": Cola Rienzi 2010, 2013 Leipzig; // "Siegfried": Siegfried 2009 Berlín; 2010 Colonia; 2011 Liepzig; 2016 Toronto; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2010 Colònia; 2012 Londres; 2013 Stuttgart; 2014 Sevilla; // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2010, 2011, 2012: Leipzig; 2012 Colonia; 2018 Melbourne; // "Tristany i Isolda": Tristany 2011 Leipzig; 2017 Torí; 2019 Montpelier; 2019, 2020 Karlsruhe; 2020 Bolonya; // "Parsifal": Parsifal 2011, 2012, 2013, 2018 Leipzig; 2014 Berlín; // "L'Anell": Siegfried 2011: Weimar; 2013 Seattle; 2013 Bucarest; 2013, 2016 Melbourne; 2015, 2019 Budapest; 2017 Berlín; 2017 Viena; 2018 Munich; 2018 Londres; 2020 Leipzig; Siegmund 2015 Budapest; // "La Walkiria": Siegmund 2011 Leipzig; // "Lohengrin": Lohengrin 2012 Toulon; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2014, 2015, 2016 Berlín; 2017 La Fenice; 2018 Leipzig; 2019 Hong Kong; //

Bayreuth: "L'Anell": Siegfried 2015 a 2017; // "Tristany i Isolda": Tristany 2019; //

Liceu de Barcelona: "Siegfried": Siegfried 2015; // "Tristany i Isolda": Tristany 2017; //

"L'Holandès Errant": Mary 2013, 2014, 2016, 2017 Sr. Petersburg; //

2009-2010: Un Pastor (Tannhauser) al Oper der Stadt Bonn / Noia Flor "Parsifal" 2011: Dusseldorf / Veu de l'ocell "L'Anell" 2012, 2013: Munich / 

"Les Fades": Posol 2017, 2018 Kosice; //

Erik "L'Holandés Errant" 2013, 2014 Ústi Nad Labem; 2014, 2015 Brno; // 

"Tannhäuser": Reinmar 2017 a 2019 Riga; //

"L'Anell": Flosshilde 2013 Lucerna; Swertleite 2013 Lucerna; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2016 Palermo; //

"L'Anell": Froh 2013 Milà; 2013 Londres; 2013 Bucarest; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2013 Bucarest; 2013, 2014, 2017 Cluj-Napoca; 2016 Melbourne; // "Lohengrin": Lohengrin 2014 Bucarest; 2017 Melbourne; //

"L'Anell": Fasolt 2013 Sofia; // "Parsifal": Cavaller 2017, 2019 Sofia; //

Heinrich "Lohengrin" 2014, 2015 St. Petersburg; //

"Tannhäuser": Biterolf 2014, 2015 Praga; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2017 a 2020 Praga; //

"El capvespre dels déus": Wellgunde 2010 Salzburg; // "L'Anell": Rossweisse 2013 Lucerna; // "L'Holandès Errant": Mary 2017 Heidenheim; //

"Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2009; 2013 Nürnberg; // "Tannhäuser": Biterolf 2010 Halle // "Siegfried: Alberich 2010 Detmold; 2012, 2013, 2015 Halle; // "L'Or del Rhin": Alberich 2010, 2011, 2013, 2015 Halle; // "El capvespre dels déus": Gunther i Alberich 2013, 2015 Halle; // "L'Anell": Gunther i Alberich 2014 Halle; // "Parsifal": Klingsor 2014 Darmstadt; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2016, 2017 Halle; //

"Parsifal": Escuder 2017, 2018 Leipzig; // "Tannhäuser": Walther 2018 Leipzig; 2019 Hong Kong; // "Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2019 Salzburg; 2020 Dresden; // "Tristany i Isolda": Un Mariner 2019, 2020 Leipzig; //

"Lohengrin": Patge 2011, 2012, 2017 Mannheim; // "Tannhäuser": Patge 2018 Mannheim; //

Melot "Tristany i Isolda" 2010: Zurich / 

Tenor i compositor alemany. El 1865 debuta com a Max (El caçador furtiu) a l´Òpera de Munic, on hi actua durant 35 anys. Gran intèrpret wagnerià, estrena el Siegmund i el Loge de La Tetralogia.

Bayreuth: és Siegmund el 1886 i 1887 i Loge el 1876, 1896 i 1897 (L´Anell del Nibelung); Tristany el 1886, 1889 i 1892, i Parsifal el 1886.

Tenor líric alemany nascut el 12-4-1970.

Destacat intèrpret wagneria, incorpora els rols de Lohengrin, Walther (Els Mestres Cantaires); Erik (L'Holandès Errant); Parsifal; Siegmund (La Walkiria)

"Els Mestres Cantaires": Walter von Stolzing 2009, 2010 Colònia; 2013 Hamburg; 2015 Berlín; 2018 Munich; 2019 Salzburg; 2020 Dresden; // "Parsifal": Parsifal 2010 Ginebra; 2010, 2011 Amsterdam; 2011 Hamburg; 2012, 2013, 2014, 2016 Berlín; 2018 Nova York; // "Lohengrin": Lohengrin 2010, 2019, 2020 Hamburg; 2012, 2016, 2018 Tokyo; 2012, 2013, 2016, 2019 Munich; 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 Berlín; 2014, 2016 Viena; 2014, 2015 Zurich; 2015 Amsterdam; 2018 Londres; // "L'Holandès Errant": Erik 2010 París; 2012, 2013, 2016 Munich; 2013 Milä; // "L'Anell": Siegmund 2012 Munich; 2013 Lucerna; // "La Walkiria": Siegmund 2015 Munich; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2017, 2019 Munich; 2017, 2018 Wiesbaden; //

Liceu de Barcelona: Parsifal "Parsifal" 2011; // Lohengrin "Lohengrin" 2012; // Siegmund "La Walkiria" 2014; // 

Bayreuth: "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2007, 2008 a 2010, 2017 a 2019; // "Lohengrin": Lohengrin del 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2019; // "Parsifal": Parsifal 2016; //

"L'Anell": Siegfried 2011, 2012 Freiburg; 2011, 2012, 2013 Darmstadt; 2016 Leipzig; // "La Walkiria": Siegmund 2011 Oldenburg; // "Siegfried": Siegfried 2015 Palermo; 2019 Otsu;  // "El capvespre dels déus": Siegfried 2016 Palermo; // "Lohengrin": Lohengrin 2013 Freiburg; 2015 Rennes; // "Parsifal": Parsifal 2013 Freiburg; // "Tristany i Isolda": Tristany 2013 Oldenburg; 2015 Bordeaux; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2014 Freiburg; // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2018 Poznan; //

Senta "L'Holandès Errant" 2010 New York; // Brünnhilde "L'Anell" 2011, 2012, 2013 New York; // Isolda "Tristany i Isolda" 2013 Washington; //

Liceu de Barcelona: Es Isolda "Tristany i Isolda" gener i febrer del 2010.

Tenor alemany. Descobert per Clemens Krauss, debuta en l´Òpera de Frankfurt el 1926 com a Florestán.

Bayreuth: interpreta el 1936 un Lohengrin memorable; destaca com a Siegmund (La Walkiria) el 1933, 1934, 1936 i del 1938 al 1942, Erik (L´Holandès Errant) del 1939 al 1942 i Parsifal el 1938 i 1939.

Wolfram von Eschenbach "Tannhäuser" 2012: Schwerin / 

Donner "L'Or del Rhin" 2010 Frankfurt; // Melot "Tristany i Isolda" 2011, 2014 Frankfurt; // Donner "L'Anell" 2012, 2013 Frankfurt; //

"Tannhäuser": Wolfram von Eschenbach 2010 Munich; 2011 Zurich; // "Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2010 Zürich; Hans Sachs 2012 Zurich; 2013 Salzburg; 2014 New York; 2017 La Scala;  // "Parsifal": Amfortas 2011, 2012, 2013 Munich; 2011 París; 2015, 2016 Viena; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2011 Munich; //  "L'Holandès Errant": Holandès 2013, 2015 Berlín; 2015 Viena; 2016 Zurich; 2016 Munich; 2020 Wiesbaden; // "L'Anell": Wotan-Vianant 2013 Milà; 2015 Viena; 2016 Berlín; 2019 New York; // "Siegfried": Vianant 2015 Viena; // "L'=r del Rhin": Wotan 2017 Baden-Baden; //

Bayreuth: "Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2017 a 2019; //

"Parsifal": Titurel 2011 Tallinn; // "Tannhäuser": Biterolf 2013 Tallinn; // "L'Holandès Errant": Daland 2015, 2016 Bonn; 2017, 2018 Tallin; //

Daland "L'Holandès Errant" 2013 Glimmerglass; 2014, 2015 Milwaukee; 2015 Washington; 2016 Austin; // 

Noia Flor "Parsifal" 2012: Lyon / 

Un Pastor "Tannhäuser" 2012, 2013, 2014: Karlsruhe / 

Tenor maltès. Debuta com a Lohengrin.

Bayreuth: és Parsifal el 1904; Siegmund el 1904, 1908 i 1909 i Siegfried el 1911, 1912 i 1914 (L´Anell del Nibelung); Tristany el 1906 i Lohengrin el 1908 i 1909.

"L'Holandès Errant": L'Holandès 2018, 2019 Fiensburg; //

"L'Holandès Errant": Erik 2010 Erl; 2011: Stuttgart; // "Lohengrin": Lohengrin 2012 Erl; 2013 Bratislava; 2015 Vilnius; //  "Tannhäuser": Walther 2012 Erl; // "L'Anell": Froh 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; Loge 2015, 2016 Erl; // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2015 Erl; // "Parsifal": Parsifal 2018, 2019 Erl; //

"Parsifal": Escuder 2019 Mannheim; Noia Flor 2012 Lyon; 2019 Mannheim; Una veu de dalt 2019 Mannheim;  // "La Walkiria": Grimgerde 2014 Duisburg; // "L'Anell": Grimgerde 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg; // "L'Holandès Errant": Mary 2016, 2017 Mainz; //

Elsa von Brabant "Lohengrin" 2011-2012: Innsbruck / 

Mezzosoprano alemanya. Del 2006 al 2010 forma part de l'Òpera de Hannover; El 2010 i 2011 a la Bayerischer Staatsoper.  El seu repertoti consta dels rols de Tercera Dama (La Flauta Màgica); Tisbe (La Cenerentola); Destaca en el rols de Flosshilde, Primera Norna, Erda, Grimgerde (L'Anell del Nibelung).

"L'Or del Rin": Erda 2010, 2011 Hannover; 2016 Chicago; // "Parsifal": Noia Flor 2011 Munich; // "L'Holandès Errant": Mary 2012, 2014, 2016, 2018, 2019 Munich; 2018 Moscou; // "La Walkiria": Grimgerde 2012 Munich; Fricka 2019 Amsterdam:  // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2012, 2015 Munich; Primera Norna Munich 2015; 2017, 2018 Dresden; // "L'Anell": Flosshilde 2012, 2013 Munich;  Grimgerde 2012, 2013, 2015 Munich; Primera Norna 2013, 2015, 2018 Munich; 2018 Dresden; Erda 2015, 2018 Munich; 2017 Viena; Waltraute 2015, 2018 Munich; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2016, 2019 Munich; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2017 Munich; 2018 Hannover;  // "Lohengrin": Ortrud 2018, 2020 Stuttgart; //

Bayreuth: Flosshilde i Primera Norna L'Anell 2013, 2014; // Grimgerde "L'Anell" 2014; // 

Hans Sachs "Els Mestres Cantaires" 2009, 2010 Hildesheim; // Wotan "La Walkiria" 2010, 2011, 2012 Vilnius; // L'Holandès "L'Holandès Errant" 2012, 2013 Varsovia; 2013, 2014 Hildesheim; //

Fasolt "L'Or del Rhin" 2012: Saint Louis / 

"L'Anell": Siegrune 2018 Karlsruhe; //

Woglinde "Siegfried" 2010: Detmold / Wellgunde, Ortlinde i Veu de l'ocell "L'Anell" 2012: Detmold / 

Titurel "Parsifal" 2010: Niza / Titurel "Parsifal" 2011: Brussel.les / Titurel "Parsifal" 2013: Madrid / 

Baríton-baix, membre de l´Òpera de Zuric.

Bayreuth: és Alberich del 1988 al 1992, 2000 i 2001 ; Mime el 2000 i 2001 ; Klingsor el 1990, 1996, 1997 i 1999.

Liceu de Barcelona: Alberich (L´Or del Rin) el 2004.

Baix austríac. Format a la Universitat de Viena. Especialista wagnerià.

Bayreuth: Actúa amb el paper de Hagen (El capvespre dels déus) el 1899 i 1909; Gurnemanz el 1899, 1902, 1904, 1906, 1908 i 1909 i Titurel el 1902, 1904, 1906 i 1908 (Parsifal); Landgraf (Tannhäuser) el 1904 i el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1906.

Tercera Norna "El capvespre dels déus" 2013: Stuttgart / 

Mezzosoprano txeca. Debuta el 1935 en el paper d´Erda.

Bayreuth: debuta el 1954 on és Fricka i Grimherde (L´Anell del Nibelung) fins el 1957 i Magdalena (Els Mestres Cantaires) el 1956 i 1957.

Liceu de Barcelona: és Brangäne (Tristany i Isolda) el 1954 i 1959 i Fricka (La Walkiria) el 1954 i en els Festivals Wagner del 1955.

"Lohengrin": Noble Brabantí 2019, 2020 Chemnitz; //

Mezzo-soprano sueca, nascuda a Estocolm el 9-5-1955.   Estudia a Estocolm i a Londres.

Debuta el 1983 com a Alcina (Orlando Paladino).  El 1985 debuta al Coven Garden com a Cherubino i el 1988 al Metropolitan de Nova York amb la mateixa òpera. El 1987 debuta a La Scala de Milà.

Waltraute "El Capvespre dels déus" 2010 Salzburg; // Waltraute "L'Anell" 2013, 2014 Berlín; // Brangäne "Tristany i Isolda" 2010 Londres; //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2018 Göteborg; //

Tenor alemany (11/11/1953).  És Pedrillo (El Rapte del Serrall); Monostatos (La Flauta Màgica); Joaqquino (Fidelio); Goro (Madama Butterfly); David i Balthasar Zorn (Els Mestres Cantaires); Mime (L'Anell del Nibelung); Melot (Tristany i Isolda).

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2009 Graz; // "Tristany i Isolda": Melot 2016 Graz; //

"L'Anell": Wotan 2016, 2017 St. Petersburg; // "L'Or del Rhin": Wotan 2018 París; // "Parsifal": Gurnemanz 2018 a 2020 St. Petersburg; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 Zurich; // "Tannhäuser: Reinmar 2019 Zurich; //

"Lohengrin": Lohengrin 2015, 2017 St. Petersburg; // "L'Holandès Errant": Erik 2015 St. Petersburg; // "L'Anell": Siegmund 2016, 2017, 2018 St. Petersburg; Siegfried 2017, 2018 St. Petersburg; ////

"La Walkiria": Waltraute 2016 Budapest; // "Parsifal": Una veu de dalt 2018 Budapest; //

"L'Holandès Errant": Mary 2017 Atlanta; //

Mezzo soprano nord-americana. Formada en la seva ciutat natal. Debuta en el Metropolitan el 16 de desembre de 1935 amb La Traviata. El seu repertori inclou Rigoletto, Faust, Lucia de Lammermoor, Carmen, El Cavaller de la Rosa, Aida, La Walkiria i Cavalleria Rusticana. Ha cantat en el Metropolitan un total de 1.422 representacions.

Tenor. Conegut artísticament com a Giovanni Voyer. Format a Milà, debuta el 1927 a Ostiglia com a Pinkerton (Madama Butterfly). Del 1933 al 1948 canta a La Scala de Milà el paper de Florestan i els wagnerians de Tristany, Parsifal, Lohengrin i  Tannhäuser. Intervé el 1933 en l´estrena a Anglaterra de La condemnació de Faust (Berlioz). El 1938 estrena a Itàlia La dona sense ombra i el 1939 en l´estrena absoluta de El rei Lehar (Frazzi). El seu repertori també comprèn Nabucco, Goyescas, Adriana Lecouvreur. El 1936 comença a cantar rols wagnerians al Teatre Carlo Fenice de Gènova amb Lohengrin. Després cantarà Tristany i Isolda a l´Òpera de Roma, triomfant en els principals teatres italians. Intèrprets el rol de Tannhäuser a Nàpols i Trieste el 1948, sempre amb Renata Tebaldi com a Elisabeth i Raimon Torres com a Wolfram. Canta el paper de Siegmund per primera vegada a Venècia el 1949. Es retira el 1953 i es dedica a ensenyar cant al Conservatori de Lisboa.

Liceu de Barcelona: 1947: Tristany Tristany i Isolda), Siegmund (La Walkiria).

"L'Holandès Errant": Timoner 2018 Zagreb; //

"Tristany i Isolda": Mariner 2018, 2019 Berlín; Un pastor 2019 Berlín; // "Parsifal": Escuder 2018 Berlín; //

"La Walkiria": Ortlinde 2019 Bari; //

"L'Anell": Gerhilde 2016 Frankfurt; // "La Walkiria": Siegrune 2019 Frankfurt; //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2017 Otsu; //