Associació Wagneriana de Barcelona

(Barcelona 14/11/1897 - id. 2/5/1975)  Soprano catalana. Especialitzada en cançons d´autors espanyols, lied i àries d´òpera, actuà poc en l´escena. Deixeble d´Enric Granados i professora de cant. El seu debut professional va tenir lloc al Palau de la Música Catalana l´any 1913, interpretant una de les Noies-Flor de Parsifal, en un concert commemoratiu del centenari del naixement de Wagner.  Gran liederista, triomfa a Barcelona, Madrid, Lisboa, Londres, Brussel.les, Suïssa, Holanda, Viena, París, Sao Paulo i Buenos Aires. Destaca la seva interpretació de María del Carmen de Granados al Liceu de Barcelona l´any 1935. Estrena la composició Cançons epigramàtiques d´Amadeu Vives. Va viure intensament l´activitat musical catalana, estrenant obres dels seus amics compositors Mompou, Vives, Blancafort, Homs, Montsalvatge, Manel Valls i Narcís Bonet entre d´altres destacats músics catalans.

Soprano danesa. Estudia a Salzburg, Roma i París. Debuta el 1976 amb El Príncep Igor. A l´Òpera d´Hamburg del 1979 al 1983. Són famoses les seves interpretacions de Senta (L´Holandès Errant) que canta a Bayreuth el 1978. Els seus personatges wagnerians són Brünnhilde i Sieglinde (L´Anell del Nibelung), Elisabeth i Venus (Tannhäuser), Isolda (Tristany i Isolda), Senta (L´Holandès Errant), Elsa (Lohengrin) i Kundry (Parsifal), que interpreta en els principals Teatres d´Òpera.

Bayreuth: és Senta (L´Holandès Errant) el 1978, 1982, 1984 i 1985 i Gutrune (El capvespre dels déus) el 1986.

Liceu de Barcelona: és Senta (L´Holandès Errant) la temporada 1993-94.

Mezzosoprano nord-americana, més tard soprano. Debuta el 1929 amb Faust. Canta principalment en el Metropolitan de Nova York, però també en altres Teatres d´Òpera del món. Debuta en el Met el 1932 amb La Gioconda. El mateix any va cantar el paper de Wooddove en Gurre-Waldtaube de Schönberg, en les primeres representacions als Estats Units, dirigida per Stokowski. Coneguda per la seva tessitura, que assolia tres octaves. Del seu repertori destaquen els papers de Donna Anna (Don Giovanni) i Aida, i els wagnerians de Sieglinde (La Walkiria), Elisabeth (Tannhäuser), Elsa (Lohengrin) i Kundry (Parsifal)..   

Baríton italià, considerat per la crítica especialitzada com una de les millors veus de la història musical dels segles XIX i XX. Format a la seva ciutat natal, debuta en aquesta ciutat el 1878 amb La Favorita,  cantant en els principals teatres italians amb òperes de repertori: La forza del destino, Rigoletto, IlTrovatore, Dinorah, Lucia de Lammermoor, Aida, Hernani, etc. Al 1881 obté contractes internacionals: Barcelona, Madrid, Sud-amèrica. Debuta el 1883 al Covent Garden. Al 1892 viatja a Rússia on hi canta durant 23 anys consecutius, essent el cantant favorit del Tsar i de l´aristocràcia russa.

Liceu de Barcelona: interpreta el paper de Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1908 i 1916.

Baríton baix alemany. Format musicalment a Leipzig, debuta el 1921 en l´Òpera d´aquesta ciutat com l´Herald de Lohengrin. Canta en l´Òpera de Munic i en la de Berlín del 1926 al 1945. Assidu de Bayreuth des del 1928 fins el 1942,  la seva poètica interpretació de Hans Sachs és una de les millors de la història. Actua en el Covent Garden del 1929 al 1938 i a l´Òpera de Chicago del 1930 al 1932. Estrena el paper protagonista de La vida d´Orestes de Krenek. Ensenya cant a Dresde i a Leipzig.

Bayreuth: és L´Holandès (L´Holandès Errant) el 1939, 1940, 1941 i 1942. Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1928, 1930 i 1931. Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1933 i 1934. El Vianant (Siegfried) el 1931, 1933, 1934 i del 1936 al 1941. Gunther (Siegfried) el 1928 i 1931.

Baix alemany. Estudia en el conservatori de la seva ciutat. El 1929 debuta a Bautzen com Kaspar de El caçador furtiu. Del 1930 al 1950 va ésser membre de l´Òpera de Munic i al 1955 de l´Òpera de Viena. La seva carrera internacional el porta a cantar en els principals escenaris. El 1932 intervé com Dominik en l´estrena mundial, a Dresde, d´Arabella de Richard Strauss.

Bayreuth: Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1952, 1963 i 1964 ; Fafner (L´Anell del Nibelung) el 1952 i del 1965 al 1967 ; Klingsor (Parsifal) el 1952; Titurel (Parsifal) el 1952 i 1966.

Soprano alemanya. Estudia cant a Friburg. Coneguda pel seu extens repertori que inclou obres de Wagner, Weber, Mozart, Puccini, Janácek, Richard Strauss, Alban Berg i Shostakovich.  Debuta el 1971 a Friburg com la comtessa de Les noces de Fígaro. El 1972 ingressa com a membre de la Òpera Alemanya de Berlín, cantant en Il Tabarro, Der Freischütz i Lohengrin. El 1976 debuta al Covent Garden amb Fidelio, i a l´octubre del mateix any, al Metropolitan amb Il Tabarro. Al 1977 canta Salomé al Festival de Salzburg dirigida per Herbert von Karajan. El 1980 a París canta La dona sense ombra. Obté els grans èxits mundials en interpretacions wagnerianes. El 1979 és Sieglinde en La Walkiria de Peter Busse, i després del gran èxit obtingut a Monte-Carlo és contractada immediatament a Dusseldorf, Munic i pel Metropolitan de Nova York. Amb un gran sentit de la interpretació teatral, efectua en el Metropolitan una perfecta interpretació de Brünnhilde (L´Anell del Nibelung), inmortalitzada en Vídeo i en DVD. El seu repertori també inclou els papers de Senta (L´Holandès Errant) i Isolda (Tristany i Isolda). Ha cantat amb els més importrants directors: Herbert von Karajan, Karl Böhm, Georg Solti, Leonard Bernstein, Wolfgang Sawallisch i Lorin Maazel. El 1998 va rebre el Leonie-Sonning-Musikpreis i el 2008 el premi Herbert von Karajan per les seves legendaries interpretacions amb el gran mestre.

Bayreuth: és Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) el 1983 dirigida per Georg Solti, paper que canta novament el 1984, 1985 i 1986.

Liceu de Barcelona: debuta com a Leonora (Fidelio) el 1994-95 i és Brünnhilde el 1998 en una versió de concert de La Walkiria.  

Tenor austríac. Un dels més famosos intèrprets de Parsifal. Intèrpret fins avançada edat de diversos papers wagnerians i d´altres com Otello o Sansón.

Bayreuth: és Parsifal des del 1958 fins el 1962, Tristany el 1959 i Tannhäuser el 1961.

Liceu de Barcelona: és Siegfried (Siegfried) el 1955 i Tannhäuser el 1956.

Tenor hongarès. Va actuar a Bayreuth el 1930 en el paper de Walther von der Vogelweide (Tannhäuser).

AW: Àudio: Walther von der Vogelweide (Tannhäuser) Bayreuth-1930

Soprano alemanya. Estudia cant a la seva ciutat natal amb el seu marit, el tenor Max Hirzel. El 1925 entra a l´Òpera de Dresden en papers de Soubrette, debutant amb La flauta màgica. Interpreta el paper de Jove Pastor de Tannhäuser a Bayreuth, amb direcció de Toscanini. Altres papers són el d´Oscar de Un ballo in Maschera, Ännchen de El caçador furtiu, Blondchen de El rapte del serrall, rol que també interpreta en el Festival de Salzburg. El 1934, Wilhelm Furtwängler la contracta per l´Òpera de Berlín, i obté grans èxits com Violetta, Martha, Gilda, Constance, Mimi i Madama Butterfly, cantant més de 30 rols diferents, incloent Sophie de El Cavaller de la Rosa i Zerbinetta de Ariadne auf Naxos. Canta en els principals Teatres d´Europa oferint concerts de lied a Amèrica, Austràlia i el Japó.  

Bayreuth: Pastor (Tannhäuser) el 1930 i 1931; Veu de l´Ocell (Siegfried) el 1931; Noia Flor (Parsifal) el 1930 i 1931.

Baríton-baix suís. Format en el Conservatori d´Estocolm. Debuta el 1929 com Monterone de Rigoletto. Actua en els principals Teatres d´Europa i Amèrica.

Bayreuth: és l´Holandès (L´Holandès Errant) el 1942.

Baríton baix austríac. Format musicalment en la seva ciutat natal, participa habitualment en el Festival de Salzburg des de l´any 1952, on interpreta el 1954 el paper de Massetto de Don Giovanni dirigit per Wilhelm Furtwängler i el 1955 el del Comte de Les noces de Fígaro amb Karajan. El 1960 ingressa en la Staatsoper de Viena i interpreta amb gran èxit el paper del Comte. El 1966 debuta en el Metropolitan de Nova York i el 1976 en el Covent Garden de Londres. El seu ampli repertori inclou des de Mozart a Berg, passant per Wagner, Strauss i Bartók.

Baríton alemany. Debuta a Ulm el 1889. Actua en l´Òpera d´Hamburg, Colònia, Munic, al Metropolitan, i altres teatres d´Europa i Amèrica.

Bayreuth: intervé com a l´Holandès (L´Holandès Errant) el 1901 i 1902, Konrad Naghtigall (Els Mestres Cantaires) el 1892, Wotan i Vianant (L´Anell del Nibelung) el 1901, 1902, 1904 i 1906 i Amfortas (Parsifal) el 1901 i 1906.

Baríton alemany. Debuta el 1856 a Hannover com el rei Heinrich (Lohengrin). El 1859 debuta en la Hofoper de Berlín amb el paper de Don Carlo a Hernani. Especialitzat en papers wagnerians, el seu predilecte és el de Hans Sachs (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: intervé en el paper de Wotan i Vianant en la primera representació íntegra de L´Anell del Nibelung el 1876. Rei Marke (Tristany i Isolda), Kurwenal (Tristany i Isolda)  i Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1889.

Tenor holandès. Comença la seva carrera a Augsburg i a Bremen amb els papers de Pinkerton, Rodolfo, Turiddu, Casio, Alfredo i Loge. Actua en Teatres d´Europa, Estats Units i el Japó. Debuta en el Covent Garden com a David (Els Mestres Cantaires). Boris Godunov en el Teatre del Liceu. Ha cantat dirigit pels millors directors (Sir Andrew Davis, James Levine, Seiji Ozawa, Christian Thielemann, etc.) El 2006/07 és Loge a Colònia.

Bayreuth: és Loge (L´Or del Rin) el 1998, del 2002 al 2004, del 2006 al 2009. Heinrich (Tannhäuser) del 2002 al 2005 i el 2007. Augustin Moser (Els Mestres Cantaires) el 2000. Balthasar Zorn (Els Mestres Cantaires) el 2001 i 2002. Pastor (Tristany i Isolda) el 2008 i 2009. Primer Cavaller (Parsifal) el 2008 i 2009.

Tenor alemany. Format en el Conservatori de Colònia. Debuta el 1893 a l´Òpera d´Hamburg com Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires). Canta en els Teatres d´Europa i els Estats Units amb repertori de Mahler, D´Albert i Leoncavallo. El 1912 és Tannhäuser a Hamburg.

Bayreuth: és Lohengrin i Parsifal el 1894.

Baríton suec. Format musicalment a la seva ciutat natal, debuta com Billy Jackrabbit de La fanciulla del West a l´Òpera Reial d´Estocolm. Especialitzat en papers wagnerians.

Bayreuth: canta el paper de Wotan i Vianant (L´Anell del Nibelung) el 1951, en la reobertura dels festivals.

Liceu de Barcelona: és Kurwenal (Tristrany i Isolda) i Wotan (La Walkiria) el 1954.

Baríton català. Debuta el 1885 en el teatre del Liceu com a Valentí a Faust. El 1894 és Falstaff a Florència i el 1896 en el Teatre del Liceu. Actua amb regularitat en el Teatro Real de Madrid, Rigoletto el 1899,  La Walkiria el 1900, La Gioconda, Els hugonots, Lohengrin el 1901, Aida, Lucia de Lammermoor. Obté un gran èxit com a Yago a la Scala de Milà, i posteriorment a Berlín, París, Sant Petersburg, Varsòvia i Lisboa. El 18 de juny de 1903 intervé junt amb Raventós,en una de les audicions organitzades per l´Associació Wagneriana, cantant en català fragments de L´Or del Rin, La Walkiria, Siegfried, Lohengrin, Tannhäuser i Tristany i Isolda. Als Estats Units, debuta el 1907 a Boston amb La Gioconda i Aida. El 1908 intervé en El barber de Sevilla a Filadelfia, La Gioconda a Washington i Aida a Chicago. El 1909 interpreta junt amb Francesc Viñas fragments en català de Tannhäuser. El 1911 La fanciulla del west a Boston, i Amonasro (Aida) el 1912. El 18 de juny de 1903 intervé en un concert organitzat per l´Associació Wagneriana de fragments en català de L´Or del Rin, La Walkiria, Siegfried i Lohengrin.

Liceu de Barcelona: és l´Holandès (L´Holandès Errant) el 1892, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1887, 1897, 1902, 1908 i 1915, Lohengrin el 1909 bisant "l´Acusació d´Elsa" en català i Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1899, 1903, 1908 i 1909.

Soprano alemanya. Formada a Berlín i Salzburg. Debuta a Bonn, Basel i Düsseldorf el 1971. En el seu repertori figuren els papers de Agatha (El caçador furtiu), Mariscala (El cavaller de la rosa), Rusalka i Desdemona.

Bayreuth: interpreta diversos rols des del 1968 al 1978: Una Noia Flor (Parsifal) del 1968 al 1973, és la veu de l´Ocell (Siegfried) el 1969 i 1970, Woglinde (L´Or del Rin) el 1970, Elsa (Lohengrin) el 1971 i 1972, Freia (L´Or del Rin) del 1972 al 1974,  Eva (Els Mestres Cantaires) el 1973, 1974 i 1976, Gerhilde (La Walkiria) el 1974, Sieglinde (La Walkiria) del 1976 al 1978 i Gutrune (El capvespre dels déus) el 1977 i 1978.

Liceu de Barcelona: és Sieglinde (La Walkiria) el 1979.

Contralt alemanya.  Formada en la seva ciutat natal. Actua a l´Òpera d´Hamburg (Zar und zimmerman), Covent Garden, la Scala, Roma, Viena, Paría, Colón de Buenos Aires, i altres.

Bayreuth: és Flosshilde (El capvespre dels déus) i Rossweisse (La Walkiria) el 1958, Segona Norna (El capvespre dels déus) el 1958 i 1965, Grimgerde i Fricka (La Walkiria) el 1965. Un Escuder (Parsifal) el 1958, 1959 i 1962, i la veu de les altures (Parsifal) el 1959, 1961 i 1962.

Liceu de Barcelona: és Erda (Siegfried) el 1970 i Waltraute (El capvespre dels déus) el 1972.

Baríton alemany. Estudia en el Conservatori de Colònia, debutant el 1910 a Düsseldorf, el 1912 a Berlín i el 1922 al Metropolitan de Nova York.

Bayreuth: és Daland (L´Holandès Errant) i Hunding (La Walkiria).

Soprano catalana. Estudia cant amb la seva mare, també soprano, Carme Bonaplata-Bau. Fa la primera actuació en públic el 1906. El 1912 debuta en el Teatro Colón de Buenos Aires amb Falstaff i Madama Butterfly, òpera que interpretaria habitualment tant a Itàlia com al Teatre del Liceu, on obté un gran èxit amb La Dolores de Bretón. Actua a Madrid amb Manon i en els millors Teatres d´Europa. El 1911 canta en el Teatre Carlo Fenice de Gènova una Madama Batterfly dirigida per Arturo Toscanini, rebent grans elogis d´aquest director. El seu repertori també inclou Aida, Tosca, Faust, La bohème, Mefistòfel, Otello, Iris, Las Golondrinas i L´Estudiant de Salamanca del mestre Gaig.

Liceu de Barcelona: estrena la versió definitiva de La princesa Marguerida, intervé en la reposició de María del Carmen d´Enric Granados el 1933 dirigida pel mestre Lamote de Grignon, i el 1935 és Sieglinde (La Walkiria), fent una substitució.

Soprano catalana. Filla de l´actor, escriptor i director teatral Teodor Bonaplata. Formada amb el pianista Llorenç Bau. Debutà a Milà com a Aida, obtenint gran èxit internacional, sobretot en el Teatro Colón de Buenos Aires. La temporada 1893-94 canta a Madrid La Gioconda dirigida per Joan Goula.  També és aclamada a Milà i Nàpols. El seu repertori incloïa entre d´altres Aida, Cristoforo Colombo, Els Hugonots, Lucrezia Borgia.

Liceu de Barcelona: és Elsa (Lohengrin) el 1892.

Tenor italià.  Estudia a Bolonya, debutant l´any 1892 a l´Accademia de Castelfranco Veneto amb Fausto. El 1894 debuta a Torí. Després de l´èxit obtingut per Manon Lescaut en el Teatre Malibran de Venècia, el setembre de 1894 canta el seu primer Lohengrin en el Dal Verme a Milà. El 1899 i dirigit per Toscanini, canta la primera versió en italià de Siegfried. El 1900 és invitat a cantar tots els papers de tenor wagnerians i el 1904 canta en el Festival de Bayreuth. El 1914, assajant Parsifal a La Scala, té els primers símptomes de glaucoma que el duen a la ceguesa en deu anys.

Bayreuth: el 1904 és Siegfried (L´Anell del Nibelung), essent el primer tenor italià invitat.

Liceu de Barcelona: és Siegfried (Siegfried) el 1904, 1910 i 1911 i Siegfried (El capvespre dels déus) el 1910 i 1911. 

Soprano alemanya nacionalitzada suïssa. Estudia a Austria, Suïssa i Itàlia, debutant l´any 1940 en el Teatre Municipal de Luzerna com Agata d´El caçador furtiu. Actua en els principals teatres del món destacant les interpretacions de Salomé, Elektra, Lady Macbeth, Turandot i Antigona.

Debuta al Liceu de Barcelona amb Fidelio el 1953. En el repertori wagnerià va cantar amb èxit els papers d´Elsa Lohengrin), Sieglinde (La Walkiria) i Senta (L´Holandès Errant).

Bayreuth: és Freia (L´Or del Rin) i Sieglinde (La Walkiria) el 1952.

Tenor sud-africà. Als 13 anys entra a estudiar a Pretòria amb Eric Muller. Debuta el 1989 a l´Òpera de Roodeport. Debuta a Kaiserslautern en el paper de Gustavo de Un Ballo in Maschera. El 1993 debuta en el Teatro Bellini de Catània com Pinkerton, a Berlín com Canio, a Hamburg com Florestan i al Covent Garden com Rodolfo. El 1993 interpreta en l´Òpera de Viena el paper de Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) i el 1996 el de Lohengrin.  El 1998 debuta en el Festival de Salzburg amb Fidelio i a l´Òpera de Chicago amb La Gioconda. El 2008 és Otello al Metropolitan de Nova York. El 2009 és Lohengrin a Londres, Siegmund (La Walkiria) i Tannhäuser a Viena. D´extens repertori, actua en els principals teatres d´Òpera d´Europa i Amèrica.

Mezzosoprano sueca. Estudia a Estocolm, Berlín i Nova York. Debuta a Estocolm el 1812. El 1924 debuta en el Metropolitan en el paper de Fricka (La Walkiria). En el Covent Garden el 1935, 1937 i 1938. En l´Òpera de San Francisco el 1941. La seva veu excepcional, fa que pugui assolir papers de soprano, especialment en Wagner. És Ortrud (Lohengrin), Venus (Tannhäuser), Brangäne (Tristany i Isolda), Erda i Brünnhilde (L´Anell del Nibelung). També és Amneris, Dalila, Herodias i Clitmenestra.

Bayreuth: és Fricka (La Walkiria) i Waltraute (El capvespre dels déus) el 1930 i 1931.

Baix alemany. Integrat a l´Òpera de Berlín canta a Berlín, Wiesbaden, Viena i al Metropolitan.

Bayreuth: és Fafner (L´Or del Rin) del 1906 al 1909 i 1931, Gurnemanz (Parsifal) el 1909, 1911, 1912, 1924, 1925 i 1930, Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 1911, Hagen (El capvespre dels déus) el 1911, 1912, 1925, 1927 i 1928, Wotan i Vianant (L´Anell del Nibelung) el 1924 i Hunding (La Walkiria) el 1925, 1927, 1928 i 1930.

Inicia els estudis de música religiosa i cant amb Charlotte Lehrmann. Obté diversos premis en concursos internacionals de cant. Debuta a la Karlsruhe i n´és membre del 1987 al 1989. El 1899 ingressa al Volksoper de Viena i el 1991 a la Staatsoper de Viena on participa en L´Anell del Nibelung. A Mannheim és Fricka (L´Or del Rin), Venus (Tannhäuser), Brangäne (Tristany i Isolda), Carmen i Dalila. El 1994 debuta a La Scala - Milà amb L´Anell del Nibelung. Canta a Dresden, Leipzig, Gènova, Roma, Milà, Stuttgart. Actua amb els directors Blomstedt, Herreweghe, Levine, Sawallisch, Stein, Sinopoli i Wagasuki. El 1999-2000 és Kundry (Parsifal) a Mannheim. A Roma intervé en El capvespre dels déus. A Dresden canta a Tannhäuser, a Viena a L´Or del Rin, a Stuttgart a La Walkiria i a Tokio amb Tristany i Isolda. 2009: És Venus (Tannhäuser) al Teatro Real de Madrid; Ortrud (Lohengrin) a Wels (Richard Wagner Festival)

Bayreuth: és Brangäne (Tristany i Isolda) el 1994, dirigida per Baremboim, repetint rol el 1999

Liceu de Barcelona: és Brangäne (Tristany i Isolda) el 2002, Fricka (La Walkiria) el 2003, Fricka (L´Or del Rin) el 2004.

AW: Vídeo: Fricka (L´Or del Rin) Liceu de Barcelona-2004

<!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:6.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} -->

Mezzosoprano sud-africana. Estudia a la Universitat de Stellenbosch. El 1990 forma part de l’Òpera de Colònia. Canta en diversos Teatres alemanys: Dresde, Hamburg i Colònia. Posseeix un important repertori (Romeo, Carmen, Mélisandre, Dorabella, Suzuki, Octavian i els wagnerians Fricka, Magdalena i Brangäne.

Bayreuth: Magdalena (Els Mestres Cantaires) del 2000 al 2002, Fricka (La Walkiria) el 2006 i 2007, Brangäne (Tristany i Isolda) i Fricka (L’Or del Rin) el 2008 i 2009.

Baríton alemany. Format a Wiesbaden. Debuta el 1971 a Kaiserslautern com Guglielmo de Così fan Tutte. Actua durant 15 anys en el Teatre d´Òpera d´Hamburg. Canta en els principals Teatres un repertori que inclou entre d´altres Els Contes de Hoffmann, Lucia de Lammermoor, Carmen, La Traviata, Don Carlo, La flauta màgica, Don Giovanni, Les noces de Figaro, Arabella, i repertori wagnerià de Els Mestres Cantaires, Tannhäuser, Tristany i Isolda i Parsifal.

Bayreuth: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1985.

Liceu de Barcelona: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1983.

Tenor alemany. Format a l´escola de Cosima Wagner.

Bayreuth: és Mime (Siegfried) el 1896, 1897, 1899, 1901, 1902, 1904, 1906, 1908, 1909, 1911, 1912 i 1914, i un Escuder (Parsifal) el 1894, 1899, 1901, 1902, 1904, 1906, 1908 i 1909.

Tenor alemany. Canta principalment en el Metropolitan i a l´Òpera de Berlín.

Bayreuth: és Kunz Vogelgesang (Els Mestres Cantaires) el 1899, Loge (L´Or del Rin) el 1899, 1901, 1902, 1904, 1906, 1908 i 1909, Melot (Tristany i Isolda) el 1906 i Primer Cavaller del Grial (Parsifal) el 1906, 1908 i 1909.

Tenor suec. Va estudiar a Estocolm, Roma i Salzburg. Debuta el 1959 com baríton en el paper de Bartolo de El barber de Sevilla de Pasiello. Va cantar a Bielefeld del 1962 al 1964. Després, i en la corda de tenor va cantar a Estocolm el paper de Don José. El 1970 canta en el Festival de Pasqua de Salzburg el paper de Siegfried (El capvespre dels déus). Inclou Tristany en el seu repertori. El 14 de novembre de 1970 debuta en el Metropolitan com a Parsifal, on hi segueix actuant fins el 1974. Es converteix en el gran tenor heroic de Bayreuth, del Covent Garden i del Metropolitan.

Bayreuth: debuta el 1969 com a Siegmund (La Walkiria), rol que també interpreta el 1970 i 1971, Tristany el 1974 i 1975.

Liceu de Barcelona: és Siegfried (El capvespre dels déus) el 1972 i Tristany el 1978.

Soprano holandesa.  Estudia cant en l´Amsterdam Muzieklyceum i debuta el 1940 com una de les dames de La Flauta Màgica. El 1946 entra a formar part de la Companyía d´Òpera Holandesa i canta el paper de Giulietta de Els contes de Hoffmann. Obté un gran èxit en les seves interpretacions de Tosca (1946) i Leonora (1949). És cantant habitual d´òperes de Verdi en el Covent Garden. Actua a Viena, Buenos Aires, Chicago i San Francisco.

Bayreuth: va cantar el paper d´Elisabeth (Tannhäuser) el 1954, 1955 i 1965, Sieglinde (La Walkiria), Freia (L´Or del Rin) i Eva (Els Mestres Cantaires) el 1956 i Gutrune (El capvespre dels déus) el 1955 i 1956.

Liceu de Barcelona: va cantar el paper de Sieglinde (La Walkiria) en els Festivals Wagner del 1955.

Tenor català nascut a Barcelona. Estudia i forma el seu repertori amb el Mestre Antoni Colomer i Basomba. Debuta com a solista amb l´Orquestra Simfònica de Barcelona dirigida per Joan Lamote de Grignon, amb elogis de la crítica. Fixa la seva residència a Milà i actua en els millors teatres d´Europa i Amèrica. És ovacionat en el Liceu de Barcelona, Teatro Real de Madrid i La Scala de Milà. Entre el seu repertori cal destacar Aida, Carmen, La Africana, Sanson i Dalila, Norma, I pagliacci, Tannhäuser i Otello. En els seus concerts (anys quaranta) és habitual la inclusió del "Racconto" de Lohengrin en català.

Mezzosoprano nascuda a Lucerna. Estudia a Lucerna, Zuric i Basilea. Debuta a Basilea amb La Cenerentola i Orontea, a Innsbruck amb L’Incoronazione di Poppea. Actua als principals teatres d’Òpera d’Europa. El seu repertori comprés entre d’altres Anna Bolena, Cosi fan tutte, Hänsel und Gretel, Faust, Das Lied von der Erde i Kindertotenlieder, La Cenerentola, La clemenza di Tito, Die Fledermaus, Le nozze di Figaro, Hänsel und Gretel, Orfeo, El barber de Sevilla, Maria Magdalena, Ariadne auf Naxos, Els contes de Hoffmann, El cavaller de la Rosa. Intervé a Munic en la nova producció de Faust. Al Liceu de Barcelona ha cantat La clemenza di Tito el 2002.

Liceu de Barcelona : 2001: Brangäne (Tristany i Isolda)

Contralt iugoslava.  Formada musicalment a Belgrad, debuta en l´Òpera Nacional d´aquesta ciutat el 1930. Gran estrella de l´Òpera de Viena on hi va debutar el 1938, apareix en importants escenaris europeus. El seu repertori inclou entre d´altres, els papers d´Amneris Aida), Azucena (Il trovatore), Ulrica (Un ballo in maschere), Herodias (Salome), Clitemnestra (Elektra), Brangäne (Tristany i Isolda), Fricka i Waltraute (L´Anell del Nibelung).  

Bayreuth: és Erda (Siegfried) el 1952. Segona Norna i Waltraute (El capvespre dels déus) el 1952. Grimgerde (La Walkiria) el 1952.

Mezzosoprano nord-americana. Estudia a Santa Barbara, California amb la cantant wagneriana Lotte Lehmann i després a París. Debuta el 1960 a París com Amneris d´Aida. El 1963 debuta en el Covent Garden, el 1964 a La Scala i a l´Òpera de Viena, el 1965 en el Metropolitan com a Princesa d´Eboli de Don Carlo i al 1966 a Salzburg en Carmen. Des de 1970 canta alternant papers de mezzosoprano amb els de soprano dramàtica.

Wieland Wagner la contracta l´any 1961 per cantar a Bayreuth el rol de Venus (Tannhäuser), amb Victòria dels Àngels i Wolfgang Windgassen.   

Bayreuth: és Venus (Tannhäuser) el 1961 i 1962.

Soprano francesa.  El 5 de gener de 1928 debuta a l´Opéra Comique amb Ariadne et Barbe-bleue de Dukas, sis setmanes després canta el paper de Brünnhilde (El capvespre dels déus). Debuta a La Monnaie de Brussel.les com a Isolda. Canta en importants escenaris d´Europa i en el Teatro Colón de Buenos Aires.

Bayreuth: és Noia-flor i supleix a la soprano titular com a Kundry (Parsifal) el 1931 amb direcció de Toscanini i el 1933 és Woglinde i Helmwige (L´Anell del Nibelung).

Tenor alemany. Estudia a Frankfurt i a Bayreuth School amb Julius Kniese. A Europa canta a París, Zuric, Budapest, Londres, Amsterdam i Moscou. A Amèrica debuta al Metropolitan el febrer de 1903 com a Siegmund (La Walkiria) i el desembre del mateix any, intervé en la primera representació americana de Parsifal.

Tenor preferit de Cosima Wagner.

Bayreuth: és Heinrich der Schreiber (Tannhäuser) el 1894, Siegfried (L´Anell del Nibelung) el 1896, 1897 i 1908, Froh (L´Or del Rin) el 1896, 1897, 1899, 1901 i 1902, Siegmund (La Walkiria) el 1899, 1901, 1902 i 1909, Parsifal el 1899 i 1902 i Erik (L´Holandès Errant) el 1901.

Mezzosoprano alemanya. Debuta el 1956 a Erfurt amb Els Contes de Hoffmann. El 1962 entra a formar part de l´Òpera de Berlín. Canta en els principals teatres d´Europa. Són notables els seus rols d´Azucena /Il Trovatore), Ulrica (Un Ballo in Maschera), Maddalena (Rigoletto) i Magdalena (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: interpreta els papers de Fricka i Siegrune (La Walkiria) el 1966 i 1967, Escuder (Parsifal) i Segona Norna (El capvespre dels déus) el 1967, Fricka (L´Or del Rin) el 1971.