Associació Wagneriana de Barcelona

"Tristany i Isolda": Timoner 2016 Kaiserlautern; //

"L'Or del Rhin": Donner 2021 Birmingham //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2021 Glyndebourne; Un mariner 2021 Glyndebourne //

Noia Flor "Parsifal" 2010; Münster / 

"Lohengrin": Patge 2018 Brussel.les; //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2011, 2012 Nürnberg; 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; //

"La Walkiria": Brünnhilde 2022 Coburg // "Siegfried" 2023 Coburg //

"Parsifal": Escuder 2023 Bergen; Una veu de dalt 2023 Bergen //

"L'Or del Rhin": Mime 2013 Biel; // "La prohibició d'estimar": Pontio Pilato 2016 Strasbourg; //

Wellgunde "L'Or del Rhin" 2011: Ulm / 

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2011 Venezia; // "El capvespre dels déus": Primera Norna 2016 Palermo; // "L'Holandès Errant": Mary 2019 Florència; //

"Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2011, 2012, 2013 Nürnberg, 2023 Leipzig;  Guarda de Nit 2011, 2012 Nürnberg; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2012, 2013, 2014 Nürnberg; Daland 2017 Heidenheim, 2019, 2020, 2021 Leipzig // "L'Or del Rhin": Wotan 2013, 2014 Nürnberg; // "La Walkiria": Hunding 2014 Nürnberg; // "Parsifal": Titurel 2017, 2018, 2022 Leipzig; Segon Cavaller 2017, 2018, 2022 Leipzig; // "Tannhäuser": Biterolf 2018 Leipzig; 2019 Hong Kong; // "L'Anell": Hunding 2019, 2020, 2021, 2022 Leipzig; Fafner 2019, 2020, 2022 Leipzig; Hagen 2020 Oldenburg // "El capvespre dels déus": Hagen 2019, 2021 Oldenburg; // "Rienzi": Cecco del Vecchio 2021, 2022 Leipzig // "Les Fades": Gernot 2021, 2022 Liepzig // "Lohengrin": Heinrich 2022 Leipzig //

"Tannhäuser": Hermann 2013, 2017 Tallinn; //

Daland "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

"Els Mestres Cantaires": Eva 2016, 2019 Munich; // "L'Or del Rhin": Freia 2018 Frankfurt; // "Tannhäuser": Elisabeth 2020, 2021 Los Angeles, 2020, 2021 Berlín; Venus 2020, 2021 Berlín // "Lohengrin": Elsa 2021 Viena // "Rienzi": Irene 2022 Budapest //

"Parsifal": Noia Flor 2011-2012 Praga // "Tristany i Isolda": Brangäne 2020, 2021 Ústi nad Labem //

"Els Mestres Cantaires": Eva 2009 Graz; // "Lohengrin": Elsa 2013, 2014 Graz, 2022 Leipzig // "L'Anell": Freia 2017, 2018, 2021, 2022 Leipzig; Gerhilde 2017, 2018, 2020, 2021, 2022 Leipzig; Gutrune 2017, 2018, 2020, 2021 Leipzig; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2022 Oper Leipzig //

"L'Anell": Fafner 2022 Nashville // "L'Or del Rhin": Fafner 2018 Phoenix; //

Froh "L'Or del Rhin" 2010 i 2011: Lübeck / 

"L'Anell": Flosshilde 2013, 2016, 2017, 2020, 2021, 2022 Leipzig; Schwertleite 2013, 2014, 2016, 2017, 2020, 2021, 2022 Leipzig; 2015 Halle; Segona Norna 2022 Leipzig // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2022 Oper Leipzig // "Parsifal": Escuder 2011 Colònia; Noia Flor 2013, 2017, 2022 Leipzig; Una veu de dalt 2017, 2022 Leipzig; // "L'Holandès Errant": Mary 2021 Leipzig //

Fafner "L'Or del Rhin" 2010 Lübeck; // Hagen "El capvespre dels déus" 2010, 2011 Lübeck; 2014 Cottbus; // Fafner, Hunding, Hagen "L'Anell" 2011 Freiburg; // Fafner i Hagen "L'Anell del Nibelung" 2011; 2012 Lübeck; // Fafner "Siegfried" 2011 Bergen; // 

"L'Holandès Errant": Mary 2021, 2022 Graz //

"La Walkiria": Ortlinde 2022 Marsella //

Soprano alemanya. Formada a Graz, debuta el 1960 a Viena. Triomfa al Festival de Bayreuth, Salzburg, Glyndebourne i en els principals teatres internacionals, especialment amb repertori de Wagner, Strauss, Mozart, Beethoven, Bach i Weber.

Bayreuth: és una Noia Flor (Parsifal) el 1960 i Woglinde (L´Anell del Nibelung) el 1962.

Liceu de Barcelona: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1983.

"Tannhäuser": Wolfram 2017 a 2019 Riga; //

"Tannhäuser": Heinrich 2017 a 2019 Riga; //

Baríton alemany. Descendent d´una família de músics, rep d´ells lliçons de cant. El 1922 és contractat per l´Òpera de Berlín i el 1923-1924 canta el paper de Wolfram von Escehnbach (Tannhäuser). El 1926 canta regularment en el Covent Garden. Després, actua a Viena, Munic, Paris, Dresden i Barcelona. El 1939 debuta en el Metropolitan. En el seu repertori, destaquen els papers del comte de Les noces de Fígaro, el Zar a Zar und zimmermann, el comte de El Trovador, Renato de Un ballo in maschera, Iago de Otello. En repertori wagnerià destaquen Kurwenal, Amfortas i Wolfram.

Bayreuth: és Wolfram von Escehnbach (Tannhäuser) el 1930; Amfortas (Parsifal) el 1931, 1934, 1936 i 1937; Gunther (El capvespre dels déus) el 1933 i 1934; Donner (L´Or del Rin) i Fritz Kothner (Els Mestres Cantaires) el 1934 i l´Herald (Lohengrin) el 1936 i 1937.

Liceu de Barcelona: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1927, 1929 i 1930, Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1928 i 1929 i Donner (L´Or del Rin) el 1929.

"Parsifal": Noia Flor 2011, 2012 Copenhague; 2018 Baden-Baden; Escuder 2018 Baden-Baden; //

"La Walkiria": Sieglinde 2010, 2011, 2012 Vilnius; Gerhilde 2015, 2018 Essen; // "Lohengrin": Elsa von Brabant 2015 Vilnius; // "L'Holandès Errant": Senta 2018 Vilnius; //

"Siegfried": Alberich 2011, 2012 Cottbus; 2012 Goertlitz; // "L'Or del Rhin": Donner 2013 Cottbus; // "El capvespre dels déus": Gunther 2014 Cottbus; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2019, 2020, 2021, 2022 Cottbus; 2020 Brandenburg // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2023 Cottbus; //

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2014, 2019, 2020, 2022 Eisenach; 2015 a 2019, 2022, 2023 Meiningen; // "Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2017 Meiningen; // "Les Fades": Harald 2023 Meiningen //

"La prohibició d'estimar": Friedrich 2018 Wroclaw; //

"Parsifal": Segon cavaller 2012 Saarbrücken; // "Tannhäuser": Biterolf 2017 Saarbrücken; //  "L'Or del Rhin": Fasolt 2020, 2022 Sarrebruck; 2020, 2023 Versalles //

"Tannhäuser": Heinrich 2023 Ostrava; //

Noia Flor (Parsifal) novembre idesembre 2009 al Meininger Theater.

"Lohengrin": Patge 2017 París; //

"Tristany i Isolda": Pilot 2010 Londres; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2013 Chicago; 2016 Glyndebourne; 2020 Oslo // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2018 Enschede; // "L'Or del Rhin": Wotan 2019 Longborough, 2020 Melbourne //

"Parsifal": Quart Escuder 2023 Dornach; //

"Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2022 Berlín // "Tristany i Isolda": Melot 2022 Berlín //

"Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2010, 2011 Budapest; Hans Foltz 2016 Budapest; // "L'Holandès Errant": Daland 2017 Miskolc; //

"L'Anell": La veu de l'ocell 2021 Leipzig; Woglinde 2021, 2022 Leipzig // "L'Or del Rhin": Woglinde 2020 Saarbrücken; 2020 Versalles // "El capvespre dels déus": Woglinde 2022 Oper Leipzig // "Les Fades": Drolla 2021, 2022 Leipzig // "Parsifal": Noia Flor 2022 Liepzig //

Quart Escuder "Parsifal" 2013: Viena / 

Siegrune "La Walkiria" 2011: Norfolk / 

"Lohengrin": Friedrich von Telramund 2016 Osnabrück; // "L'Holandès Errant": Holandès 2022 Sachsen; //

Escuder "Parsifal" 2011-2012: Copenhague / 

Baix alemany.  Intèrpret dels rols de Orestes (Elektra); Osmin (El Raprte del Serrall); Sarastro (La Flauta Màgica); Rocco (Fidelio); Felip II (Don Carlo); Mephisto (Faust);  En drames wagnerians obtè èxits amb Veit Pogner (Els Mestres Cantaires); Rei Marke (Tristany i Isolda); Hermann (Tannhäuser); Hunding (L'Anell del Nibelung); Gurmenanz (Parsifal).

"Tannhäuser": Hermann 2009, 2010, 2011 Nürnberg, 2016 Innsbruck, 2022 Wuppertal // "Tristany i Isolda": Marke 2016 Graz; 2010, 2011 Tokyo; 2011 Ausburg; 2012, 2013 Nürnberg; // "Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2011, 2012, 2013 Nürnberg; Konrad Nachtigall 2013 Salzburg; Veit Pogner 2013 Zurich; 2011, 2012 Nürnberg; 2014 Karlsruhe; // "L'Holandès Errant": Daland 2012, 2013: Nürnberg; 2012 Augsburg; 2018 Passau; // "Parsifal": Gurnemanz 2012 Kaiserslautern; 2014 Innsbruck; Cavaller 2018 Baden-Baden; // "L'Or del Rhin": Wotan 2020 Würzburg //

Bayreuth: Hermann (Tannhäuser) el 2005 i 2007; Veit Pogner (Els Mestres Cantaires) el 2001 i 2002.

"Lohengrin": Lohengrin 2009, 2010 Dormund, 2012 Berlín, 2015, 2023 Wiesbaden; // "Els Mestres Cantaires": Walter von Stolzing 2009, 2010 Colònia; 2010 a 2012 Berlín; 2011 Glindebourne; 2018, 2019, 2022 Wiesbaden; // "L'Or del Rhin": Froh 2010, 2012 Berlín; Loge 2022 Berna // "La Walkiria": Siegmund 2023 Berna // "Parsifal": Parsifal 2011, 2013, 2016 Colònia, 2023 Hannover // "L'Holandès Errant": Erik 2011, 2012 Hamburg; 2012 a 2014, 2016, 2018 Zurich; 2015, 2016 Wiesbaden; 2017, 2018 Praga; 2017, 2018 Darmstadt;  // "Tannhäuser": Tannhäuser 2019 Klagenfurt; // "Tristany i Isolda": Tristany 2021, 2022, 2023 Wiesbaden //

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2010 Linz; // "L'Holandès Errant": Timoner 2013, 2014 Hildesheim; 2017 Lübeck; // "Tristany i Isolda": Un pastor 2013, 2014 Lübeck, 2019 Hagen, 2022 Viena; Un jove mariner 2013, 2014 Lübeck; 2019 Hagen; // "Tannhäuser": Walter von der Vogelweide 2014 Lübeck; // "L'Anell": Froh 2022, 2023 Viena //

Bayreuth: "Tristany i Isolda": Un Pastor 2024 //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2015 Nürnberg; 2015 Modena; Un Mariner 2015 Nürnberg; 2015 Modena; // "L'Holandès Errant": Erik 2018, 2019 Braunschweig; // "L'Or del Rhin": Froh 2022 Brunswick; //

"Tannhäuser": Walther 2022 Wuppertal // "Tristany i Isolda": Un pastor 2023 Wuppertal; Veu dùn matiner 2023 Wuppertal //

"Lohengrin": Noble bravantí 2023 Dordmund //

Fricka "L'Or del Rhin" i "La Walkiria" 2010: Berlín / 

"L'Anell": Donner 2022 Nashville // "Siegfried": Alberich 2023 Norfolk // "Tristany i Isolda": Timoner 2022 Seattle, //

"Rienzi": Steffano Colonna 2010, 2012 Berlín; //"L'Anell": Fafner 2011, 2013, 2014 Berlín; Alberich 2013, 2014 Berlín; Hunding 2013 Frankfurt // "L'Or del Rin": Fafner 2010 Colònia; Fasolt 2023 Brussel.les // "Parsifal": Titurel 2010, 2011 Amsterdam; Gurnemanz 2020 Estrasburg; // "La Walkiria": Hunding 2012 Berlín; // "Siegfried": Fafner 2010 Berlín, 2010 Colonia // "Tristany i Isolda": Marke 2013 Antwerpen; 2013 Essen; 2018 a 2020 Berlín;  // "Tannhäuser": Hermann 2014 a 2020 Berlín; 2015 Gent; 2015 Antwerpen; // "La prohibició d'estimar": Brighella 2016 Madrid; // "L'Holandès Errant": Daland 2017 Berlín; //

Liceu de Barcelona: Titurel "Parsifal" 2011; // Fafner "L'Or del Rhin" 2013; // Hunding "La Walkiria" 2014; // 

"La prohibició d'estimar": Angelo 2016 Madrid; // "L'Or del Rhin": Donner 2017, 2018 Dusseldorf; // "L'Anell": Donner 2019 Duisburg; //

Tenor alemany. Fagotista en els seus inicis, comença a estudiar cant el 1971 a Stuttgart, on debuta el 1975. Triomfa internacionalment, en especial en papers wagnerians. Estrena obres de Henze i Penderecki.

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2015, 2019 Berlín; //

Bayreuth: és Froh del 1977 al 1980, Siegmund del 1983 al 1986, Siegfried del 1988 al 1992 i Loge (L´Anell del Nibelung) del 1994 al 1997; Lohengrin el 1979 i 1980, Parsifal el 1979, 1980, 1982, 1987 i 1988, Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i el 1986, Tristany del 1993 al 1997 i el 1999

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria) el 1985 i Lohengrin el 1986.

"Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2010, 2018, 2019 Mannheim; 2018, 2019 Ekaterinburg; // "Siegfried": Alberich 2010, 2012 Mannheim; Vianant 2012, 2020 Mannheim; // "Parsifal": Klingsor 2011 a 2020, 2022 Mannheim, 2023 Dornach // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2011, 2012, 2017 Mannheim; 2014 Madrid; 2016 Copenhague; 2018 Brussel.les; // "L'Or del Rhin": Wotan 2011, 2012, 2016 Mannheim; //"L'Anell": Wotan-Vianant 2013, 2016, 2022 Mannheim; Alberich 2013 Mannheim; //

Bayreuth: Klingsor "Parsifal" 2008 a 2012; // Biterolf "Tannhäuser" 2007; 2011 a 2014; //

Soprano austríaca. Estudia en el Conservatori de la seva ciutat natal. Debuta a Teplice el 1930 com a Elsa (Lohengrin). Invitada per Edward Johnson, debuta en el Metropolitan el 1936 amb Haensel i Gretel. Obté gran èxit en els rols de Desdèmona (Otello) i de Mariscala (El Cavaller de la Rosa). Existeix un enregistrament pirata de Els Mestres Cantaires en el Metropolitan del 2 de desembre de 1939.

Noia Flor "Parsifal" 2010: Münster / 

Woglinde "L'Anell" 2013: Sofia / 

"L'Anell": Grimgerde 2016 a 2018 Kiel; Flosshilde 2015 a 2019 Kiel; Erda 2017 a 2019 Kiel; Waltraute 2018, 2019 Kiel; Primera Norna 2018, 2019 Kiel; //

Un pastor "Tannhäuser" 2014 Praga; //

Liceu de Barcelona" Noia Flor "Parsifal" 2011 / 

"Parsifal": Escuder 2018, 2019 Erl; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2013: Freiburg / 

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014, 2015 Brno; //

Noia Flor "Parsifal" 2011-2012: Praga / 

"Tannhäuser": Patge 2021 Tokyo //

Flosshilde-Grimgerde "L'Anell" 2012: Hamburg / Noia Flor i Una veu de dalt "Parsifal" 2012: Hamburg / 

"Tannhäuser": Biterolf 2017 Monte-Carlo; //

"Lohengrin": Patge 2018 Gant; //

Siegrune "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

"La Walkiria": Waltraute 2010, 2011, 2015, 2018 Essen; // "El capvespre dels déus": Wellgunde 2010, 2011, 2012: Essen; //  "L'Anell": Waltraute 2011 Weimar; 2012 Essen; // "L'Holandès Errant": Mary 2011, 2014, 2016 Essen; //

"Lohengrin": Tercer Noble 2017, 2023 París; //

Veu de l'ocell "Siegfried" 2011: Frankfurt / Veu de l'ocell "L'Anell" 2012: Frankfurt / 

Noia Flor "Parsifal" 2010: Münster / 

"L'Or del Rhin": Froh 2016 Dresde; // "Tristany i Isolda": Pilot 2012 Oslo: "Lohengrin": Lohengrin 2016, 2017 Essen; 2018, 2019 Berlín; // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2021 Estocolm // "Tannhäuser": Tannhäuser 2022 Essen; // "Parsifal": Parsifal 2023 Ginebra; //

Soprano danesa. Formada en la seva ciutat natal i a Nova York. Debuta el 1952 a l´Òpera de Copenhague com la Comtessa de Les noces de Figaro. El seu repertori wagneriá compren els personatges de Senta (L´Holandès Errant), Elsa (Lohengrin), Brünnhilde, Freia i Gerhilde (L´Anell del Nibelung)

"L'Anell": Brünnhilde 2011 Hamburg; 2011 Viena; 2013 Lucerna; 2016 Leipzig; // "La Walkiria": Brünnhilde 2013, 2014, 2015 Liepzig; // "Siegfried": Brünnhilde 2011 Liepzig // "L'Holandès Errant": Senta 2012 Beijing // 

Bayreuth: és Elsa (Lohengrin) el 1990, 1991 i 1993; Freia i Gerhilde (L'Anell del Nibelung) del 1988 al1992; Sieglinde el 2004.

"Parsifal": Segon Cavaller del Grial 2021 Kobenhavn //

"La Walkiria": Ortlinde 2020, 2021, 2022 Helsinki //

Mezzosoprano nord-americana. Estudià cant al Conservatori de Música de Nashville. El 1937 viatja a Nova York treballant a la NBC, Radio Music Hall i Lyn Murray. Realitza gires per Amèrica del Nord amb l’orquestra de la CBS. Segueix estudiant cant a  Nova York. Interpreta els papers de Sra. Page (Les alegres comares de Windsor), Bess (Porgy and Bess), Cavalleria Rusticana, Carmen, La forza del destino. El 1943 és la persona més jove que interpreta el paper de Erda (L’Or del Rhin)

Pilot "Tristany i solda" 2010: Seattle / 

Melot i Pastor "Tristany i Isolda" 2012: París / 

"La Walkiria": Grimherde 2022 Norfolk; //

Tenor canadenc. Estudia en la seva ciutat natal. Debuta a Pàdua el 1912 amb Andrea Chénier.  Debuta a la Scala el 1914 cantant la versió en italià de Parsifal. Interpreta a Roma el 1919 les primeres representacions de Il tabarro i Gianni Schicchi. Del 1919 al 1922 canta en l´Òpera de Chicago on hi debuta amb Fedora i també és Lohengrin. Del 1922 al 1925 canta en el Metropolitan. El 1923 en el Covent Garden interpreta Siegfried i Faust.

"Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2010 Cincinnati; 2018 Melbourne; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2010 Los Angeles ; 2011 Buenos Aires; // "L'Anell": Wotan-Vianant 2016 Melbourne; // "La Walkiria": Wotan 2017 Esbjerg; //

"Tannhäuser": Reinmar 2016 Longborough; //

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2011 Leeds; // "L'Anell": Segona Norna 2013, 2015, 2018 Munich; Wellgunde 2015 Munich; Waltraute 2017 Edinburg; Flosshilde 2018 Munich; Rossweisse 2018 Munich; //

Patge "Tannhäuser" 2012: Hannover / 

Kurwenal "Tristany i Isolda" 2012 Cardiff; 2012 Edinburg; / Wotan "L'Anell" 2013 Longborough; / 

"Lohengrin": Segon Noble brabantí 2023 Berlín //

"Tannhäuser": Un pastor 2017 Saarbrücken; //

"L'Holandès Errant": Mary 2024 Toulouse //

"Els Mestres Cantaires": Konrad Nachtigall 2018 Melbourne; //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2018 Göteburg; // "La Walkiria": Rossweisse 2019, 2020 Göteburg; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2021 Göteburg //

Soprano dramàtica gal·lesa. Estudia a Londres, Siena i Zuric. El 1962 debuta a Zuric com a mezzo, interpretant Orfeo i Euridice de Gluck. El 1963 passa a soprano cantant Lady Macbeth en la Welsh Opera i el 1964 interpreta Amelia en Un ballo in maschera. Ha actuat en varies ocasions en el Liceu de Barcelona. Una de les més grans sopranos de la seva època, destaca en papers wagnerians.

Bayreuth: és Eva (Els Mestres Cantaires) el 1968; Venus del 1972 al 1974 i el 1977 i Elisabeth (Tannhäuser) del 1972 al 1974 i el 1977; Kundry (Parsifal) el 1969 i 1970; Senta (L´Holandès Errant) del 1969 al 1971 i el 1982 i Sieglinde (La Walkiria) del 1974 al 1980, intervenint en la representació de L´Anell del centenari en el paper de Brunhilde (1974 al 1980).

Liceu de Barcelona: és Senta (L´Holandès Errant) el 1984 i Brünnhilde (La Walkiria) el 1991.

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2018 Melbourne; //

"Tannhäuser": Wolfram 2017 Chemnitz; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2021, 2022 Chemnitz //

"La Walkiria": Fricka 2010, 2011, 2012 Vilnius; // "L'Holandès Errant": Mary 2011, 2017, 2018 Vilnius; //

"Lohengrin": Patge 2018 Gant; //

"Tannhäuser": Heinrich 2017 a 2019 Riga; // "L'Holandès Errant": Timoner 2019, 2020 Riga; //

Bayreuth: "Els Mestres Cantaires" del 2017 al 2019 / 

"Parsifal": Escuder 2018 París; //

"L'Anell": Donner 2012 Detmold; Gunther 2012 Detmold; // "Parsifal": Amfortas 2012, 2013 Detmold; // "Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2016, 2017 Detmold; //

Ortlinde "L'Anell" 2011, 2012, 2013: Darmstadt / 

"Lohengrin": Escuder 2020 Erfurt; //

Senta "L'Holandès Errant" 2011: Berna / 

"Tannhäuser": Reinmar 2020 Berlín //

"L'Anell": Fricka 2016, 2017, 2021 Wiesbaden; 2017 Nürnberg; Waltraute 2017, 2018, 2021 Wiesbaden; Primera Norna 2017, 2018, 2021 Wiesbaden; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2018, 2019 Wiesbaden; // "La Walkiria": Waltraute 2019 Bordeaux; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2020, 2021, 2022 Wiesbaden //

"Parsifal": Cavaller 2020 Strasburg; //

"La Walkiria": Sieglinde 2021 Londres //

Baix francès. Format a Niça i a París. Debuta el 1891 a Béziers amb La favorita. Obté el seu primer gran èxit en el Téâtre de la Monnaie de Brussel·les el 1984 amb Romeo i Julieta, Faust, Fidelio i Lohengrin. Destaca com a Mefistófeles. Especialista en el repertori francès (65 rols), italià (27 rols) i alemany (8 rols wagnerians).

Liceu de Barcelona: interpreta els papers de Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1919 i 1920, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) i Hunding (La Walkiria) el 1920, Gurnemanz (Parsifal) el 1920 i 1923 i Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1921.

Holandès "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

"L'Anell"; Froh 2011, 2018 San Francisco; Siegmund 2011, 2018 San Francisco, 2017, 2021 Berlín;  // "Lohengrin": Lohengrin 2012 San Francisco; 2017 Zurich; 2017 Berlín; 2022 Londres // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2015 San Francisco, 2016 París; // "La Walkiria": Siegmund 2017 Chicago; 2020 Berlín // "Parsifal": Parsifal 2018 Zurich, 2019 Berlín, 2021 Munich, 2021 París, 2021 Viena //

"L'Or del Rhin": Froh 2013 Monte-Carlo; // "Tannhäuser": Walther 2017 Monte-Carlo; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2011, 2016 Glyndebourne; 2011, 2012 Londres; // "Siegfried": Mime 2011 Longborough; 2022 Londres // "L'Anell": Mime 2011: Helsinki; //

"L'Holandès Errant": Erik 2022 Viena //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2016 Sevilla; // "L'Holandès Errant": Daland 2010, 2011, 2017 Stuttgart; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2010  Sevilla; Fafner 2011 Venècia; 2018 Seoul; // "L'Anell": Hagen 2012, 2013 Hamburg; 2012: Essen; // "Tristany i Isolda": Marke 2012 Venecia; 2014 Stuttgart; 2015 Strasbourg; //"El capvespre dels déus": Hagen 2013 Stuttgart; 2014 Viena; // "Parsifal": Gurnemanz 2013, 2018 Stuttgart; // "Siegfried": Fafner 2014 Stuttgart; // "La Walkiria": Hunding 2019 Seoul; //

Liceu de Barcelona: "L'Holandès Errant": Daland 2017; //

Bayreuth:  "L'Anell": Hagen 2013; //

Mezzo soprano alemanya. Debuta a St. Gallen (Suïssa) en papers wagnerians: Fricka i Waltraute (L´Anell del Nibelung), Kundry (Parsifal), Ortrud (Lohengrin), Venus (Tannhäuser)). Habitual Brangäne (Tristany i Isolda)  en l´Òpera d´Hamburg. Canta amb gran èxit en Teatres d´Europa i Amèrica. També formen part del seu repertori els rols de Amme (La dona sense ombra), comtessa Geschwitz (Lulu), Iocasta (Oedipus Rex), comtessa (Pikovaia Dama), Herodies (Salome), Kostelnicka (Jenufa), Kabanija (Katia Kabanova), entre d´altres.

Gurnemanz "Parsifal" 2011: Stuttgart / 

Liceu de Barcelona:  1996: Tristany i Isolda; 2004: Waltraute (El capvespre dels déus);  2006: L´Holandés Errant; 2008: Rosalia (Tiefland). 2010: El Rei Marke "Tristany i Isolda".

Guarda de Nit "Els Mestres Cantaires" 2011, 2012, 2013 Nürnberg; // Fasolt "L'Or del Rhin" 2013, 2014 Nürnberg; //

Erda "L'Anell" 2011, 2012 Freiburg // Fricka i Schwertleite "L'Anell" 2011, 2012 Freiburg // Waltraute i Primera Norna "L'Anell" 2011, 2012 Freiburg // Waltraute "L'Anell" 2011, 2012 Kaiserslautern // Waltraute "L'Anell" 2011, 2012, 2013 Darmstadt // Schwertleite "L'Anell" 2012 Freiburg // Rossweisse "La Walkiria" 2015 Leipzig; //

"Tannhäuser": Patge 2017, 2018 Wiesbaden; //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2016 Kiel; //

"L'Anell": Siegrune 2021 Wiesbaden //

Tercer Noble Brabantí "Lohengrin" 2011 Dresden; // Timoner "Tristany i Isolda" 2013 Dresden; //

Tenor alemany (9/7/1940 - 1/4/2017).

Participa el 1967 en el Festival Juvenil de Bayreuth com Arindal (Les Fades) de Wagner. Debuta com a solista el 1971 a Dordmund. El seu repertori comprèn Tanino (La Flauta Màgica); Max (El Caçador Furtiu); Don José (Carmen);

Bayreuth: inicia el 1976 la seva carrera com a tenor wagnerià com a Siegfried (L´Anell del Nibelung), que interpreta fins el 1980 i del 1983 al 1986; Parsifal del 1977 al 1981; Loge el 1983, 1985 i 1986 i Mime (L´Anell del Nibelung) del 1994 al 1998.

Liceu de Barcelona: és Siegfried (Siegfried) el 1981.

"Tannhäuser": Wolfram 2014 Karlsruhe; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de Nit 2014 Karlsruhe; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2016, 2019, 2020 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin; Donner 2016, 2017 Karlsruhe; // "L'Anell": Donner 2018 Karlsruhe; //

"Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2017 Londres; //

"L'Holandès Errant": Senta 2022 Graz //

"Parsifal": Escuder 2021 Kobenhavn //

"L'Anell": Alberich 2011 Karlstad, 2011 Karlsruhe, 2013 Riga; Gunther 2013 Riga // "L'Or del Rhin": Alberich 2011 Estocolm, 2015 Budapest; // "La Walkiria": Wotan 2013 Dusseldorf; 2013 Duisburg // "El capvespre dels déus": Gunther 2011, 2012 Riga; // 

"L'Or del Rhin": Donner 2017 Dusseldorf; // "L'Anell": Donner 2019, 2020 Duisburg; 2019, 2020 Dusseldorf; //

"Parsifal": Titurel 2011 Zagreb; // "Tannhäuser": Biterolf 2012, 2013 Munich; // "Lohengrin": Heinrich 2014 Madrid; 2018 Stuttgart; // "Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2016 Munich; // "L'Or del Rhin": Wotan 2023 Stuttgart; // "La Walkiria": Wotan 2021, 2022 Stuttgart //

Soprano bosniana. Formada a Zagreb, on debuta el 1942 com a Noia-flor (Parsifal). El director Karl Böhm la contracta per entrar a formar part de l´Òpera de Viena on hi va cantar unes 1300 funcions, principalment com a Cherubino i Octavian a El cavaller de la rosa de Richard Strauss.  Canta regularment a Salzburg, Glyndebourne i Edimburg. D´un ampli repertori, destaca en papers mozartians i wagnerians, i també en els dramàtics de Verdi, i Richard Strauss. És Woglinde a "L´Or del Rhin", Gutrune, Tercera Norna i Woglinde a "El capvespre dels déus" a Roma el 1953. És Elisabeth a "Tannhäuser" el 1967 a La Scala /

Bayreuth: Eva "Els Mestres Cantaires" 1957 / 

"Lohengrin": Noble Brabantí 2011 Savonlinna; // "L'Holandès Errant"; Erik 2015, 2016 Bonn; 2016 Helsinki; //

Soprano francesa. Debuta el 1942 en l´Opéra com Margared de Le Roi d´Ys de Lalo. El 1943 canta els papers de Waltraute, Margarita de Faust i Brunhilde en La Walkiria i Siegfried al costat de Max Lorenz. Gran intèrpret de grans papers dramàtics, especialment Penèlope de Fauré, Brünnhilde, Isolda, Kundry, Tosca i Carmen. Es retira el 1960.

"Lohengrin": Herald 2019 Salzburg; //