Associació Wagneriana de Barcelona

Òpera en tres actes de Jaume Pahissa (1880-1969). Llibret d´Àngel Guimerà. Estrenada LB: de Barcelona el 15 de gener de 1913. Tracta de l´amor que sent Vernulf, soldat got, per Gal-la Placídia, esposa d´Ataülf, rei visigot, i de la conjura dels gots contra Ataülf, en la Catalunya visigòtica. És la primera obra en què Pahissa introdueix les seves teories intertonalistes. En el seu moment va tenir una gran popularitat, però actualment està injustament oblidada.

Òpera d´Enric Granados (1867-1916) sobre un  poema d´Apel·les Mestres. Estrenada al teatre Principal de Barcelona el 27 d´octubre de 1906. És la història de Faust, amb un desenllaç imprevist: el poeta és condemnat per Gaziel a viure sense cap desig.

Terme utilitzat per Richard Wagner per descriure els seus drames musicals com la fusió de música, poesia i representació (mímica, expressió, dansa, actuació, etc.). Literalment, es traduiria per "obra d´art total".

Òpera còmica en un acte i deu escenes d´Eduard Toldrà (1895-1962). Estrenada el 27 d´octubre de 1928 en el palau de la Música Catalana. Llibret de Josep Carner. L´acció transcorre en una màgica nit primaveral del mes de maig en un hostal de muntanya en el segle XVIII. Els personatges somnien allò que voldrien ser i no són.

Òpera en un acte d´Enric Granados (1867-1916). Llibret de F. Periquet. Estrenada amb èxit en el Metropolitan el 28 de gener de 1916, és la primera òpera espanyola representada als Estats Units. El seu origen es troba en un quadern d´obres per a piano inspirades en quadres de Goya.