Associació Wagneriana de Barcelona

Wellgunde "L'Or del Rhin" 2010: Lübeck / Wellgunde i Segona Norna "El capvespre dels déus" 2010: Lübeck / Wellgunde, Siegrune i Segona Norna "L'Anell del Nibelung" 2011: Lübeck / 

Soprano catalana. Estudia durant 12 anys al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i guanya la Medalla d´Or el 1954. També estudia a Milà. Debuta el 17 de novembre de 1956 a Basilea com a Mimi de La bohème.. El 1965 debuta en el Carnegie Hall de Nova York, substituint Marilyn Horne en la versió concert de Lucrezia Borgia de Donizetti. Aquest mateix any debuta en el Festival de Glyndebourne i en el Metropolitan amb el personatge de Marguerite de Faust de Gounot. El 1972 debuta a La Scala amb Norma de Bellini i com Violetta en el Royal Opera House de Londres. El 1980 interpreta Semiramide de Rossini en el Festival de Aix-en-Provence, dirigida per Jesús López Cobos. El 1982 rep la Medalla d´Or de la Generalitat de Catalunya. Triomfa en tots els grans teatres d´òpera del món, especialitzada en papers dramàtics del bel canto principalment de Rossini i Donizetti. Són impressionants les seves llargues frases en legato, així com els seus fortes i pianíssims. Ha interpretat el paper d´Elsa de Lohengrin. Debuta al Liceu de Barcelona el 7 de gener del 1962 amb Arabella i Les noces de Fígaro, el 1963 és Cio-Cio-San i el 1970 canta Lucrecia Borgia.

Liceu de Barcelona: és Elisabeth (Tannhäuser) la temporada 1965-66 i 1968-69, Venus (Tannhäuser) la temporada 1982-83 i Isolda (Tristany i Isolda) la temporada 1988-89.

"Tannhäuser": Biterolf 2017 La Fenice; //

"L'Holandès Errant": Senta 2010, 2011 Schwerin; // "La Walkiria": Brünnhilde 2011 Norfolk; 2016 Londres: // "Tannhäuser": Elisabeth 2012 Schwerin; 2013 Kassel; // "L'Anell": Brünnhilde 2016 Leeds, 2016 Londres, 2021, 2023 Kassel;  Gerhilde 2019 New York; // "Siegfried": Brünnhilde 2019 Kassel; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2020, 2022 Kassel //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2016 Montpelier; 2018 Marsella;  //

"L'Anell": Froh 2023 Basel //

Alberich "Siegfried" 2014 Nancy; //

"L'Or del Rhin": 2020 Melbourne //

Mezzosoprano catalana. Comença els estudis musicals als quatre anys amb el seu pare, continuant-los a l´Escola Municipal de Música. Al setze anys debuta a Barcelona, després a València, al Gran Teatre del Liceu i al Teatro Real de Madrid, entre d´altres, on obté un gran èxit, així com a Amèrica del Sud i Portugal. Col·laboradora assídua de l´Orfeó Català, intervé el 1921 en La Passió segons Sant Mateu. També intervé en la Missa Solemne i en Novena Simfonia de Beethoven. Destaca intèrpret de Leonora (La Favorita), Ulrica (Un ballo in maschera). Dalila (Sanson i Dalila), Amneris (Aida) i Carmen. El 1919 intervé en l´estrena al Liceu de La Morisca de Jaume Pahissa i el 1928 en l´estrena de El giravolt de maig d´Eduard Toldrà. El 1932 és solista en El amor brujo de Falla, dirigida pel propi compositor. El 1945 participa en l´estrena de l´oratori del Pare Massana La Creació, cantant junt amb el seu marit. Importantíssima cantant wagneriana, intervé el 1924 com a Ortrud (Lohengrin) al Teatre Tívoli, cantada en català. Obté clamorosos èxits amb els seus personatges de Flosshilde (L´Or del Rin), Venus (Tannhäuser), Brangäne (Tristany i Isolda), Fricka (La Walkiria), Magdalene (Els Mestres Cantaires). És Ortrud (Lohengrin) a Lisboa, Madrid i Barcelona entre d´altres. Retirada de l´escena, impartí classes de cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Liceu de Barcelona: 1914 i 1915: Venus (Tannhäuser); 1920: Brangäne (Tristany i Isolda) i Magdalene (Els Mestres Cantaires); 1932: Ortrud (Lohengrin)

Bayreuth: "Parsifal": Parsifal 2023 //

Flosshilde, Erda, Rossweisse "L'Anell" 2011: Reims / Wellgunde i Rossweisse "L'Anell" 2013: París / 

"L'Or del Rhin": Freia 2021 Niza //

"Parsifal": Kundry 2023 Minden //

"L'Anell": Ortlinde 2018 San Francisco; Tercera Norna 2018 San Francisco; // "La Walkiria": Sieglinde 2019 Bordeaux; Helmwige 2022 Zurich; //

Rossweisse "La Walkiria" 2011, 2013 Leipzig; //

"L'Anell": Helmwige 2021 Londres // "Lohengrin": Elsa 2023 París //

Grimgerde, Primera Norna "L'Anell" 2013 Melbourne; //

"Tristany i Isolda": Melot 2023 Sevilla //

Biterolf i Reinmar "Tannhäuser" 2012: Erl / 

Un Pastor "Tannhäuser" 2012: Erl / 

Soprano. Debuta al Teatro Real de Madrid amb Mefistofele, debutant amb la mateixa òpera al Teatre Constanzi de Roma. El 1918 estrena La llama (Usandizaga) a San Sebastián. El 1929 estrena la versió operística de Las Golondrinas al Liceu de Barcelona. Triomfa al Teatro Colón de Buenos Aires amb Mefistòfele, La Fanciulla del west, Aida, El Trovador. Als Estats Units canta Tosca i Cavalleria rusticana. Amb repertori wagnerià, debuta el 1936 a La Scala de Milà amb Tristany i Isolda. Dotada de grans facultats, interpretava al mateix temps els papers d´Elsa, Ortrud, Kundry, Isolda i Brünnhilde. Es retira dels escenaris el 1948 a Holanda amb una producció de El capvespre dels déus.

Liceu de Barcelona: Eva (Els Mestres Cantaires) el 1920 i Ortrud (Lohengrin) el 1946.

"Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; // "Tannhäuser": Biterolf 2022 Wuppertal // "El capvespre dels déus": Gunther 2017 Bühnen; //

"Parsifal": Primer Caveller 2016 Wroclaw; // "L'Holandès Errant": Timoner 2018 Landshut; 2018 Passau; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2018 Marsella; //

Tenor català.  Debuta el 1914 en el Teatre del Liceu amb Carmen, amb Conxita Supervia i Mercè Capsir. El mateix any interpreta Sansón i Dalila també amb Conxita Supervia, repetint paper el 1915 amb Dolors Frau. A Madrid, és Siegmund (La Walkiria) el 1917. A Sant Sebastià estrena el 1918 l´òpera La llama de José María Usandizaga. El 1924 efectua gravacions de fragments de La Walkiria i Siegfried.

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria) el 1916 i 1925, aquest amb Lily Hafgren i direcció de Felix Weintgartner, Tristany (Tristany i Isolda) el 1919 i 1926, Siegfried (El capvespre dels déus) el 1925 i Parsifal el 1926.

"L'Anell": Mime 2011, 2018 San Francisco; 2016 Washington; // "L'Or del Rhin": Mime 2017 Tanglewood; 2018 Montreal; // "Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2013 Chicago; //

"Parsifal": Noia Flor 2020 Mannheim //

Herald "Lohengrin" 2013: Bratislava / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2023 Chicago //

L'Holandès "L'Holandès Errant" 2013: Belfast / 

Soprano catalana. Formada en el Conservatori del Liceu de Barcelona. Debuta a Girona el 1913 com a Gilda (Rigoletto) i al Liceu de Barcelona el 1914 amb el mateix rol, fent una substitució. El mateix any  debuta en el Teatro Real de Madrid. El 1915 debuta en el San Carlos de Lisboa i el 1916 en el Teatro Colón de Buenos Aires. Obté gran èxit a París amb Rigoletto el 1917, a Bolonya amb El barber de Sevilla, a Venècia amb I Puritani. Debuta a La Scala el 1924 amb un Rigoletto històric amb Miguel Fleta i dirigida per Arturo Toscanini. El 1926 és Rosina al Covent Garden amb Feodor Chaliapin. El 1930 actua al Liceu amb Rigoletto, Hamlet i La Traviata, cantant en el mateix Teatre la versió en català de El Cavaller de la rosa. En el seu repertori destaquen els papers de Gilda, Amina, Lucia, Rosina, Violeta. És de destacar la seva interpretació a Marina d´Amadeu Vives, amb Hipólito Lázaro. La seva interpretació del personatge de Violetta ha quedat com una de les de la història lírica.

Liceu de Barcelona: Noia Flor (Parsifal) en el seu debut el 1914 i Elsa (Lohengrin) el 1944 i 1946.

Hermann "Tannhäuser" 2011: Bolonya / 

"Tristany i Isolda": Brangäne 2015 Longborough; // "L'Anell": Siegrune 2018 Londres; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2023 Longborough //

"L'Anell": Rossweisse 2018 Innsbruck; //

"L'Or del Rhin": Wotan 2019 Londres; // "La Walkiria": Wotan 2020, 2021 Longborough // "Siegfried": Vianant 2022 Longborough; 2022 Londres  // "Tannhäuser": Biterolf 2022 Saffron Walden; //

"L'Anell": Waltraute 2011 Berlín; 2012, 2013 New York; 2018 Londres; Erda 2019 New York; // "L'Or del Rhin": Fricka 2022 Rotterdam, 2022 Baden-Baden // "El capvespre dels déus": Segona Norna 2012 Londres; 2017 Toronto; 2019 Edinburgh; Waltraute 2017 Toronto; 2019 Edinburgh; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2014 New York; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2016 Londres, 2019 Montpellier, 2021, 2024 Glyndebourne  // "La Walkiria": Fricka 2017 Edinburg; //

"Tannhäuser": Biterolf 2012 a 2019 Berlín; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2013 Berlín; // "L'Anell": Gunther 2017 Berlín; // "L'Or del Rhin" 2019 Londres; // "La Walkiria": Wotan 2023 Berna // "Parsifal": Klingsor 2023 Hannover //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2018, 2019 Wiesbaden; // "Tannhäuser": Reinmar 2019 Wiesbaden; //

Kardinal Orvieto "Rienzi" 2010, 2012, 2013: Berlín /  Biterolf "Tannhäuser" 2009-2010-2011-2012: Berlín / 

"L'Holandès Errant": Senta 2017 Magdeburg; 2017 Heidelberg; 2017 Hof; 2018 a 2020, Riga; // "Tannhäuser": Elisabeth 2017, 2018 Riga; //

Erik "L'Holandès Errant" 2013: Estocolm / 

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2010 Frankfurt; 2018 Hamburg;  // "L'Anell": Wellgunde 2012, 2013, 2016 Frankfurt; // Waltraute 2016 Frankfurt; //

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar;  // "L'Holandès Errant": Timoner 2018 Erfurt; //

Ulrich Eisslinger "Els Mestres Cantaires" 2011, 2012, 2013: Nürnberg / 

Noia Flor "Parsifal" 2012: Kaiserslautern / 

"Lohengrin": Noblr brabantí 2016, 2017 Berlín; //

"Lohengrin": Segon Noble brabantí 2023 Berlín //

Soprano catalana. Estudia solfeig amb Esteve Puig, cant amb Gonçal Tintoré i perfecciona amb el mestre Joan Goula. Debuta a Palerm amb Otello i després a Gènova i Nàpols, on canta vint i tres representacions de Lohengrin, òpera que també canta a Milà i en el seu debut en el Teatro Real de Madrid el 1895. El 1896 és escollida per Giordano per a l´estrena absoluta de Andrea Chénier a La Scala, paper que repetiria en nombroses ocasions.  El 1899 és Brünnhilde (Siegfried) en el Teatro Real de Madrid. Visita El Cairo, Viena i Lisboa. En el seu repertori figuren entre d´altres Aida, Els hugonots, La africana, Falstaff. Estrena Tannhäuser i Otello a Trieste i a Lisboa. En el Liceu estrena Bruniselda d´Enric Morera i a València Sagunto de Salvador Giner. El 1899-90 canta a Torí Andrea Chénier, retirant-se uns anys després en plenes facultats.

Liceu de Barcelona: interpreta els papers wagnerians d´Elsa (Lohengrin) el 1889 en el seu debut en aquest teatre i el d´Elisabeth (Tannhäuser) el 1902.

Tenor català. Format musicalment a Barcelona. Als 8 anys fa la seva primera actuació amb públic, cantant "La donna e mobile" a la ràdio. Als 11 anys apareix per primera vegada en el Liceu amb el paper de narrador de El Retablo de Maese Pedro de Falla, i en un petit paper en el segon acte de La bohème. Debuta al Liceu de Barcelona el 1970 com Ismaele de Nabucco i amb Norma amb Montserrat Caballé, qui l´invita a cantar a Lucrezia Borgia. El 1971 és guardonat en el concurs Verdi de Busseto, cantant el mateix any a Londres Maria Stuarda, també amb Montserrat Caballé. El 1972 debuta als Estats Units com a Pinkerton de Madama Butterfly. El 1973 debuta a Londres i el 1974 a Viena amb La Traviata. El 1978 interpreta Don Carlo en el Festival de Salzburg dirigit per Herbert von Karajan. El 1984 rep la Medalla d´Or de la Generalitat de Catalunya. El 1986 debuta com actor en la pel·lícula Romanza final (Gayarre). El 1987 li és diagnosticada una greu malaltia, que supera i segueix cantant en els escenaris i festivals més importants del món. Crea la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia. El 1991 rep el premi Príncep d´Astúries de les Arts. El 22 de setembre del 2006 inaugura a Fuenlabrada un teatre que durà el seu nom. Dotat d´extraordinaris recursos naturals, la seva especialitat és el repertori romàntic i verista. Ha interpretat lieders de Wagner.

"L'Anell": Rossweisse 2018 Londres; //

"L'Or del Rin": Woglinde 2014 Houston, 2024 La Scala //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2022 Wiesbaden; //

"Parsifal": Noia Flor 2016 Amsterdam; //

Eva "Els Mestres Cantaires" 2012: Viena / Segona Noia Flor "Parsifal" 2013: Viena / 

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2024 Madrid //

Liceu de Barcelona: Escuder "Parsifal" 2011 / 

Erda "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

"Tannhäuser": Biterolf 2019, 2020 Eisenach; //

Patge "Lohengrin" 2015 Sao Paulo; //

"Parsifal" Noia For 2018 New York; //

Ortlinde "L'Anell" 2011: Weimar / 

Soprano nord-americana. Estudià als Estats Units i va començar la seva carrera com a solista a Kaiserlautern. El seu repertori comprèn Cosi fan tutte, Els contes de Hoffmann, Evgueni Oneguin, Il Tabarro i Falstaff, Salome, Fidelio, Madama Butterfly i Der Freischütz entre d’altres. El 2000 debutà als Estats Units, a Filadelfia amb Salome, i el mateix any amb L’Anell del Nibelung a Bonn. Debuta al Liceu la temporada 2001-02 amb Lady Macbeth de Msenck. Interpreta amb éxit els rols wagnerians de Senta (L’Holandès Errant), Isolda (Tristany i Isolda), Brünnhilde (L’Anell del Nibelung), Kundry (Parsifal)..

Isolda "Tristany i Isolda" 2010: Genova / Brünnhilde "Siegfried" 2010: Bari / Isolda "Tristany i Isolda" 2011: Wels / 

Liceu de Barcelona: debutà la temporada 2001-02 amb, interpretant els rols wagnerians de Brünnhilde (La Walkiria) la temporada 2002-03, Brünnhilde (Siegfried i El capvespre dels déus) la temporada 2003-04 i Kundry (Parsifal) la temporada 2004-05.

Noia Flor "Parsifal" 2011: Basel / 

Tenor nord-americà. Format a Baltimore, debuta l´any 1954 a Broadway amb The saint of Bleeker Street, de Menotti. L´any 1958 canta a Brussel·les en la Fira del Món en Susannah. El 1965 canta a Ginebra i a Hamburg. El 1968 canta a Hamburg amb Fidelio, i també a Berlín, Londres, Viena, Milà i París. El 1973 debuta al Metropolitan com a  Radames d´Aida cantant en aquest teatre fins el 1990, incloent Tannhäuser, Tristany i Isolda, Otello, Elektra, Wozzeck, Billi Budd, I Pagliacci, Salome, Edip rei i Peter Grimes. El 1986 comença a ensenyar cant en la Universitat de Boston. El febrer de 1977 és Siegmund al Palau de la Música de Barcelona, en una versió de concert de La Walkiria.

Liceu de Barcelona: és Tannhäuser la temporada 1982-83.

Soprano nascuda a Nova Zelanda. Estudia música a Manchester. Ha interpretat els papers de Siegrune (La Walkiria), Flosshilde (L´Or del Rin i El capvespre dels déus). Actua amb gran èxit en els principals Teatres d´Òpera d´Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2011 Leeds; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2013 Amsterdam; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2014 Leeds; 2016 Londres; // "L'Anell": Flosshilde 2016 Leeds; Siegrune 2016 Leeds; // "La Walkiria": Siegrune 2016 Londres; //

Bayreuth: ha cantat en el 2004 els papers de Flosshilde i Grimgerde (L´Anell del Nibelung).

Wolfram "Tannhäuser" 2014, 2015 Praga; //

"Lohengrin": Heinrich 2017 Saint-Étienne; //

Balthasar Zorn "Els Mestres Cantaires" 2010: Kassel / 

Tenor.  Interpreta els rols de Don José (Carmen); Hoffmann (Els Contes d'Hoffmann); Parsifal, Tristany; Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires); Erik (L'Holandès Errant).

"Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2010 Kassel; 2016 Berlín; // "L'Holandès Errant": Erik 2013, 2014 St. Gallen; // "Tristany i Isolda": Tristany 2014, 2016 Stuttgart; 2016 Karlsruhe; 2017 Lisboa; // "Parsifal": Parsifal 2018 Antwerpen; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2020 Ötsu //

"L'Anell": Froh 2016, 2017, 2021 Wiesbaden  // "La Walkiria": Siegmund 2021 Wiesbaden // "Tannhäuser": Walther 2017 a 2019 Wiesbaden; // "L'Holandès Errant": Erik 2018, 2020 Wiesbaden; // "Tristany i Isolda": Melot 2023 Wiesbaden //

"L'Holandès Errant": Senta 2022 Sachsen; //

Fafner "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

"L'Or del Rhin": Donner 2018 Frankfurt; //

Primer Escuder "Parsifal" 2011: Budapest / 

"L'Holandès Errant": Mary 2015 Seoul; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2012: Karlsruhe / 

"L'Holandès Errant": Mary 2016, 2017 Halle; // "L'Or del Rhin": Erda 2019 Hagen; 2019 Passau; // "La Walkiria": Grimherde 2020 Passau, 2020 Straubing // "Parsifal": Sisena Noia Flor 2023 Minden; Veu de dalt 2023 Minden //

"Tristany i Isolda": Kurwenal 2017 Trieste; //

"L'Holandès Errant": Daland 2019, 2023 Viena; //

"L'Holandès Errant": Mary 2017 Magdeburg; // "La Walkiria": Grimgerde 2018 Magdeburg; //

Woglinde "L'Or del Rhin" 2014 Victoria; //

Siegrune "La Walkiria" 2014 Nürnberg; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2022 Munich //

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2018 Weimar; // "Tristany i Isolda": Timoner 2021, 2022 Halle //

Bayreuth: Debuta el 1912 com a Klingsor (Parsifal) i  el 1914 interpreta els papers de l´Holandès i Hagen (El capvespre dels déus).

Ortrud "Lohengrin" 2011-2012: Innsbruck / 

Elsa von Brabant "Lohengrin" 2013 Savonlinna; 2015 Rennes; //

"Tristany i Isolda": Melot 2014 Berlín; // "Els Mestres Cantaires": David 2016, 2017 Detmold; // "Parsifal" Escuder 2017 Berlín; // "L'Holandès Errant": Erik 2017, 2018 Detmold; Timoner 2017, 2018 Detmold; //

"Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2010 Linz; Hans Foltz 2013 Leipzig; Guarda de nit 2023 Leipzig // "La prohibició d'estimar": Danieli 2013, 2014, 2015, 2016 Leipzig; // "L'Or del Rhin": Donner 2013, 2014, 2015 Linz; // "Les Fades": Groma 2014, 2016, 2021, 2022 Leipzig; El rei de les Fades: 2016, 2021, 2022 Leipzig; // "L'Anell": Donner 2015 Linz;  Gunther 2015 Linz; Alberich 2015 Linz; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2015, 2018 Leipzig; 2019 Hong Kong; // "Rienzi": Raimondo 2016 Leipzig; Kardinal Orvieto 2021, 2022 Leipzig //

Bayreuth: Danieli "La prohibició d'estimar" 2013; //

Ulrich Eisslinger "Els Mestres Cantaires" 2014 Bremen; //

"La prohibició d'estimar": Luzio 2011, 2012, 2013 Meiningen // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2017 Meiningen; //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2023 Linz, //

"El capvespre dels déus": Alberich 2019 Taiwan; // "Tannhäuser": Wolfram 2021 Taichung //

"Lohengrin": Ortrud 2019 Albuquerque; // "La Walkiria": Fricka 2022 Norfolk; Waltraute 2022 Norfolk; //

Erik "L'Holandès Errant" 2010: Erl / 

Brünnhilde "El capvespre dels déus" 2011: Estrasburg / Venus "Tannhäuser" 2012: Toulouse / 

"Parsifal": Noia Flor 2020 Toulouse; //

Adriano "Rienzi" 2012: New York / Adriano "Rienzi" 2012: Toulouse / 

Erda "L'Anell" 2013 Sofia; / 

Grimgerde "La Walkiria" 2010: Enschede / 

"L'Holandès Errant": Erik 2021, 2022, 2023 Ekaterinburg //

"Tannhäuser": Biterolf 2021 Taichung //

"L'Or del Rin": Fasolt 2023 Seattle //

Patge "Tannhäuser" 2012, 2013: Hamburg / 

Elisabeth "Tannhäuser" 2013, 2014 Cluj-Napoca; //

Senta "L'Holandès Errant" 2013: Cluj-Napoca /

"L'Or del Rin": Woglinde 2009-2010-2011-2012 Hannover // "El capvespre dels déus": Woglinde 2011 Hannover // "Els Mestres Cantaires": Eva 2024 Madrid //

Patge "Tannhäuser" 2012, 2013: Hamburg / 

"L'Or del Rhin": Freia 2021 Birmingham //

"Tannhäuser": Hermann 2009, 2010 Bonn; // "L'Anell": Fafner 2021 Niza // "La Walkiria": Hunding 2019 Bari; //

"L'Holandès Errant": Holandès 2022 Utah, // "L'Or del Rin": Donner 2023 Seattle //

"Lohengrin": Herald 2012, 2014, 2022 Bucarest //

"Parsifal": Kundry 2011 Catania // "L'Or del Rhin": Fricka 2013 Palerm // "La Walkiria": Fricka 2013 Palerm // "Lohengrin": Ortrud 2022 Bolonya //

"Lohengrin": Herald 2017 a 2020 Praga; //

"Parsifal": Escuder 2011, 2013, 2016 Colònia; // "L'Holandès Errant": Timoner 2012, 2016 Colònia; 2015, 2016 Wiesbaden; //

"L'Anell": Donner 2013 Sofia; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2018 Varna; //

"L'Anell": Primera Norna 2020 Brisbane //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2019 Hagen; 2019 Passau; // "La Walkiria": Hunding 2020 Passau, 2020 Straubing, 2022 Landshut // "Siegfried": Fafner 2022, 2023 Landshut // "El capvespre dels déus": Hagen 2023 Landshut, //

Grimgerde "L'Anell" 2012, 2013: Darmstadt / 

"Tristany i Isolda": Timoner 2019 Colònia; //

"L'Anell": Woglinde 2018 Innsbruck; //

Segon Cavaller "Parsifal" 2012: Lübeck / 

Lohengrin "Lohengrin" 2013 Putbus; //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2018 Seoul; //

"Els Mestres Cantaires": Guarda de nit 2022 Wiesbaden; //

"Tristany i Isolda": Marke 2012 Aachen; 2015 Nürnberg; // "El capvespre dels déus": Hagen 2015 Nürnberg; // "Tannhäuser": Hermann 2016 Aachen; //

"Lohengrin": Noble bravantí 2023 Dortmund //

"Parsifal": Cavaller 2019 Erl; //

"L'Anell": Fafner 2020 Olsdenburg // "L'Or del Rhin": Fafner 2017 Oldenburg; // "Siegfried": Fafner 2018 Oldenburg; //

Erik "L'Holandès Errant" 2013, 2014, 2015 Brno; 2014 Litomysl; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2018, 2019 Fiensburg; //

"Tristany i Isolda": Isolda 2022 Dortmund //

"L'Holandès Errant": Timoner 2014, 2015 Oslo; //

"L'Or del Rhin": Freia 2017 Tanglewood; // "Siegfried": Veu de l'ocell 2018 Edimburg; //

"L'Anell": Schwertleite 2017, 2018 Kiel; //

Baix búlgar. Estudia a la Universitat de Sofia. Comença com a solista en el cor Gusla de Sofia i en el de la companyia d´òpera amb Lohengrin, Tannhäuser i El Príncep Igor. El 1939 comença els seus estudis formals a Roma i Salzburg, debutant el 12 de maig de 1946 en el Teatre Reggio Calabria de Roma com a Colline (La bohème). El 1947 canta a Roma el seu primer paper com a protagonista a Boris Godunov, debutant el mateix any a Venècia com el Rei Marke (Tristany i Isolda). De gran fama internacional, s´especialitza en el repertori rus, verdià i wagnerià.

"L'Holandès Errant": Erik 2018 Varna; //

"Lohengrin" Noble Brabantí 2015 Berna; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2012: Beijing / 

"Tannhäuser": Walther 2017, 2018 Riga; // "L'Holandès Errant": Timoner 2019, 2020 Riga; //

"Lohengrin": Lohengrin 2013, 2014 Graz;2017 Erl;  // "L'Anell": Loge 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; // "Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2015 Erl; // "Siegfried": Mime 2017 Oviedo; //

"Tristany i Isolda": Timoner 2016, 2017 Passau; //

"Parsifal": Primer Escuder 2023 Hannover; Primera Noia Flor 2023 Hannover //

"Tannhäuser": Elisabeth 2019 a 2021 St. Petersburg; // "Lohengrin": Elsa 2021 St. Petersburg //

"L'Anell": Siegrune 2018 Innsbruck; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

"L'Holandès Errant": Senta 2017 Wels; //

"La prohibició d'estimar": Claudio 2021 Maastricht //

"Lohengrin": Noble brabantí 2010 Wels; // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2010 Linz; 2017 La Scala; 2019 Salzburg; 2020 Dresden; David 2010 Linz; 2015 Erl; 2015 Beijing; "Parsifal": Escuder 2012 Wels; 2018 Baden-Baden; // "L'Or del Rhin": Froh 2013, 2014, 2015 Linz; // "L'Anell": Froh 2015 Linz; 2015 Erl //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2023 Dayton; //

Wellgunde "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

"El capvespre dels déus": Tercera Norna 2010 Los Angeles; // "La Walkiria": Ortlinde Los Angeles; Sieglinde 2011 Norfolk; // "L'Anell": Freia 2011 San Francisco; Gutrune 2011, 2018 San Francisco; 2016 Washington; Helmwige 2018 San Francisco; //

Tenor català. Estudia amb els mestres Vehics i Sabater.  Debuta en el Gran Casino de Masnou amb Rigoletto. Immediatament és contractat per fer una gira per Catalunya, seguint una altra amb Mercè Capsir per Espanya. Marxa a Itàlia on canta Faust i Mefistòfele a Catanzaro. Guanyador de la "Beca Alfonso XIII" pot seguir els seus estudis i fixa la seva residencia a Milà. El 1935 es presenta a Asti amb La Gioconda. Aquest any és Cavaradosi (Tosca) a Parma amb Maria Caniglia. El 1936 és Alfredo (La traviata) a Verona. El 1939 intervé a Bolònia en Simón Boccanegra. A l´Òpera de Roma interpreta La Nave de Montemezzi el 1938, Els Mestres Cantaires el 1939, Les vêpres Siciliennes i Conchita de Zandonai el 1940, Simón Boccanegra i Fedra el 1941, Cecilia de Refice i Casandra de Gnecchi el 1942. A les Termes de Caracalla és Turiddu el 1939. El 1937 debuta a La Scala amb Lucrezia de Respighi, Goyescas i La Bohème el 1937, Manon Lescaut el 1941 i Adriana Lecouvreur el 1942. Obté gran èxit a Budapest. El 21 de juny de 1946 és Lohengrin en el Teatre-cine Coliseum. Al Teatre del Liceu interpreta Adriana Lecouvreur, Manon Lescaut, Madama Butterfly, Boris Godunov i Canigó d´Antoni Massana. Es retira el 1957 en el Teatre Calderón de Barcelona amb Carmen i Lucia de Lammermoor.

Al Teatre-Cine Coliseum de Barcelona és Lohengrin el 1946.

Liceu de Barcelona: és Lohengrin els anys 1944 i 1946.

"La prohibició d'estimar": Brighella 2021 Maastricht //

Veu de l'ocell "Siegfried" 2011: Essen / Veu de l'ocell "L'Anell" 2012: Essen / Segona Noia Flor "Parsifal" 2013: Essen / 

Tenor anglès nascut a Lancashire. Estudia cant a Londres debutant el 1975 en la Scottish Opera.  Debuta el 1985 al Metropolitan amb Jenufa. Debuta a l´Òpera de Los Angeles amb Hansel i Gretel. És Egisto (Elektra) LB: el 2008. Actua en el Teatro Real de Madrid, Liceu de Barcelona, Festival de Luzerna com a Mime (Siegfried). Ha interpretat aquest paper de Mime a Londres, París, Nova York, Chicago, Berlín, Tokio, Amsterdam, Los Angeles //

"Siegfried": Mime 2010 Los Angeles; // "Tristany i Isolda": Mariner 2014, 2020 Londres; // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2015, 2019 Berlín; //

Bayreuth: és Mime (Siegfried) del 1988 al 1992 i del 2001 al 2004, David (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1987, Melot (Tristany i Isolda) el 1983 i 1987, Mariner (Tristany i Isolda) del 1983 al 1987 i Loge (L´Or del Rin) del 1988 al 1992 i el 2001 i 2002.

Liceu de Barcelona: és Mime (L´Or del Rin) la temporada 1985-86, Loge (L´Or del Rin) la temporada 2003-04.

"L'Anell": Gerhilde 2022 Dresdner; // "L'Or del Rhin": Freia 2016 Raleigh; //

Bayreuth: "L'Anell": Freia 2023 //

"L'Anell": Ortlinde 2022 Dresdner; // "La Walkiria": Ortlinde 2023 Nàpols, //

Timoner "L'Holandès Errant" 2014 Calgary; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013 Dorset; //

Donner "L'Or del Rhin" 2013 Säo Paulo; //

"Els Mestres Cantaires": David 2017 Londres; 2019 Munich; // "L'Anell": Froh 2021 Londres //

Flosshilde "L'Or del Rhin" i "El capvespre dels déus" 2010: Los Angeles / 

Soprano alemanya. Inicia la seva trajectòria en el Cor Gürzenich de Colònia. Després en el Conservatori Superior de Música del Liceu amb Eugenia Kemeny i Conxita Badia (1963-67) i finalment en el Mozarteum de Salzburg (1970).  En el seu repertori hi figuren les principals àries de Richard Wagner: "Euch Lueften, die mein Klagen" (Lohengrin), "Dich teure Halle" i "Gebet der Elisabeth" (Tannhäuser), "Evas Anrede an Hans Sachs" (Els Mestres Cantaires), "Isolda Liebestod" (Tristany i Isolda), així com els lieders de Mathilde Wesendonck, Schumann i Schubert i obres de Turina, Mompou, Strauss, Granados, Bach, Weber i Händel entre d´altres. De gran expressivitat, era alabada pels crítics musicals per "la majestuositat dels seus greus i la melodia sostinguda en la zona aguda" i per la seva veu "suau, continguda i melodiosa, amb les qualitats d´una mezzo i l´extensió d´una soprano" Membre de l´Associació Wagneriana, acollia anualment al seu domicili de Barcelona a joves compositors en unes suggestives vetllades musicals.

Timoner "Tristany i Isolda" 2010: Budapest / Segon Cavaller "Parsifal" 2012: Debrecen / 

Tenor suis nascut el 16-6-1958.

Formà part de la Royal Swedish Opera d'Estocolm. Debuta al Covent Garden el 2009 com a Tristany. Debuta al Metropolitan de Nova Yorkl el 2013.

"Tannhäuser": Tannhäuser 2010 Halle; // "L'Anell": Siegfried 2011 Karlstad; 2013 New York; 2013 Riga; 2015 Linz; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2011, 2012: Riga; // "Tristany i Isolda": Tristany 2013 Goteburg; 2020, 2022 Bari // "Parsifal": Parsifal 2013 Londres BBC Proms; // "Siegfried": Siegfried 2014, 2015 Linz; // "La Walkiria": Siegmund 2019 Bari; //

Bayreuth: El 2011 i 2012 és Tannhäuser.

 "L'Holandès Errant": Timoner 2011 Berna; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2015 Berna; // "Tannhäuser": Walther 2017 Berna; // "Tristany i Isolda": Un pastor 2019 Berna; //

"L'Or del Rhin": Fafner 2016 Minnesota; Fasolt 2018 Montreal;  // "La Walkiria": Hunding 2020 Longborough // "Siegfried": Fafner 2011 Longborough; // "El capvespre dels déus": Hagen 2023 Longborough // "L'Anell": Fafner 2013 Longborough; Fasolt 2016 Washington; //

Brünnhilde "El capvespre dels déus" 2012: Säo Paulo / 

Biterolf "Tannhäuser" 2011: Nürnberg / Titurel i Segon Cavaller "Parsifal" 2011, 2012, 2013: Mannheim /  Noble Brabantí "Lohengrin" 2011, 2012: Mannheim / 

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2020 Los Angeles; Biterolf 2021 Los Angeles //

"Tristany i Isolda": Kurwenal 2016 Londres; // "L'Or del Rhin": Donner 2018 Phoenix; Alberich 2021 Erl // "Siegfried": Alberich 2023 Erl // "El capvespre dels déus": Alberich 2023 Erl // "Lohengrin": Friedric von Telramund 2018 Gant, 2022 Londres //

"L'Anell": Gerhilde 2016 Melbourne; Tercera Norna 2016 Melbourne; Sieglinde 2020 Brisbane // "Lohengrin": Elsa 2022 Bolonya // "Tannhäuser": Venus 2023 Sydney //

Sixtus Beckmesser "Els Mestres Cantaires" 2011-2012: Londres / Gunther "El capvespre dels déus" 2012: Londres / 

"Tannhäuser": Hermann 2011, 2012 Viena; // "L'Anell": Fafner 2013 Bucarest; Fasolt 2022 Budapest; Hunding 2022 Budapest // "L'Or del RHin": Fasolt 2014 Viena; // "Siegfried": Fafner 2016 Odense; //

Bayreuth: "L'Anell": Fafner 2013, 2014; //

Amfortas "Parsifal" 2013: Manaus / 

"El capvespre dels déus": Primera Norna 2023 Cardiff //

Melot "Tristany i Isolda" 2010: Seattle / Erik "L'Holandès Errant" 2011: Liège / Froh "L'Anell" 2013 Seattle; //

"L'Or del Rhin": Froh 2016 Minnesota; //

"Tannhäuser": Walther 2013, 2014, 2017 Cluj-Napoca; //

Venus "Tannhäuser" 2013, 2014 Cluj-Napoca; //

Mezzosoprano nascuda a Girona. Debutà el 2000 amb el rol de Drindina (La Drindina) d´Scarlatti al Festival de Musique de Dijon. Ha actuat amb freqüència en teatres d´òpera francesos, amb rols com Rosina o Dorabella. El seu repertori també inclou els rols de Cherubino, Carmen, Isaura (Tancredi), Fidalma (Il matgrimonio segreto), Mrs. Herring (Albert Herring), Mrs. Noah (Noah´s Ark), Serpilla (Il giocatore) de Cherubini, Eco (Narciso) d´Scarlatti, Junon (Acteon) de Charpentier, entre d´altres. També ha dedicat especial atenció a l´oratori, amb obres com Magnificat de Bach. Juditha Triumphans de Vivaldi, Stabat Mater de Pergolesi o Missa de la Coronació de Mozart.

Liceu de Barcelona: Debutà amb L´enfant et les sortilèges el 2004 i és Rossweisse (La Walkiria) en versió de concert el 2008.

Segon Cavaller del Grial "Parsifal" 2010: Dresden / 

Brünnhilde "L'Anell" 2014 Erl; //

Brangäne "Tristany i Isolda" 2010: Genova / 

És Ulrich Esslinger "Els Mestres Cantaires" al Theater Kiel de gener a juny del 2010.

Soprano sud-africana. Comença com a mezzosoprano passant després a un registre més agut. Debuta l´any 1972 en el Festival de l´Òpera de Wexford i canta War and Peace en la inauguració de l´Òpera de Sydney. Canta en els principals teatres del món amb un ampli repertori de Wagner, Verdi i Strauss. Els papers més notables els ha aconseguit com Lady Macbeth i Senta, Ortrud i Brangäne.

Isolda "Tristany i Isolda" 2010-2011: Praga / Ortrud "Lohengrin" 2012: Toulon / 

Bayreuth: és Senta (L´Holandès Errant) el 1990, Ortrud (Lohengrin) del 1980 al 1982 i Brangäne (Tristany i Isolda) el 1981.

"Parsifal": Primer Cavaller 2011 a 2013, 2018 a 2022 Munich, 2021 París // "Tristany i Isolda": Un pastor 2011, 2013, 2015, 2017 Munich; // "L'Holandès Errant": Timoner 2012, 2013, 2014 Munich; // "Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2016, 2018 a 2021 Munich; //

Mezzo-soprano anglesa (13/6/1963).  Debuta el 1994 con a Annina (El Cavaller de la Rosa); El 2005 intervé a Giulio Cesare a Glyndebourne.

"Tristany i Isolda": Brangäne 2012 París, 2014 Londres, 2016 Baden-Baden; // "L'Or del Rhin": Fricka 2017 Tanglewood; 2019 Madrid; // "L'Anell": Fricka 2018 Londres; Waltraute 2020 París; Segona Norna 2020 París // "La Walkiria": Fricka 2020 Madrid; //

Liceu de Barcelona; "Tristany i Isolda": Brangäne 2017; //

Bayreuth: "L'Anell": Fricka 2016; //

Tenor alemany (1959). Debuta el 1997 a Salzburg com a Pedrillo (El Rapte del Serrall);

"L'Or del Rhin": Mime 2013 Genova; 2015 Yokyo; Loge 2013 Monte-Carlo; // "Siegfried": Mime 2014 Ginebra, 2017 Tokyo, 2021 Madrid; 2023 Riga // "L'Anell": Mime 2015 Munich, 2020 Brisbane; Loge 2016 Melbourne; //

Bayreuth: "L'Anell": Mime 2015, 2016, 2017: //

"Tannhäuser": Un pastor 2017 Monte-Carlo; //

"Lohengrin": Herald 2013 Putbus; // "Tannhäuser": Wolfram 2016, 2017 Putbus; 2017 Szczecin; //

Mezzo-soprano romanesa nascuda a la ciutat de Bucarest.

Debuta a Viena el 2007 amb La Flauta Màgica. 

"L'Anell": Siegrune 2009 Viena; Wellgunde 2022 Dresdner; Rossweisse 2022 Dresdner, //

"L'Anell": Wellgunde 2011 Reims; Waltraute 2011 Reims // "Tannhäuser": Venus 2022 Wuppertal //

Liceu de Barcelona" Noia Flor "Parsifal" 2011 / 

"Lohengrin": Primer Noble brabantí 2022, 2023 Berlín // "Parsifal": Cavaller 2022 Berlín //

"Els Mestres Cantaires": Magdalena 2015 San Francisco; //

"Tristany i Isolda": Melot 2014, 2020 Londres, 2016, 2020 Nova York, 2018 Budapest, 2018, 2023 París, 2021 Valencia, 2021 Glyndebourne, 2023 Madrid; Tristany 2015 Longborough; 2016 Kaiserlautern; 2018 Melbourne;  // "Tannhäuser": Tannhäuser 2016 Longborough; 2017 Saarbrücken; 2022 Saffron Walden; // "Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2017 La Scala; // "Parsifal": Cavaller 2018 Baden-Baden, 2022 París ; Escuder 2018 Baden-Baden; // "Siegfried": Siegfried 2022 Londres //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2016 Raleigh; //

"La Walkiria": Siegrune 2022, 2023 Stuttgart // "El capvespre dels déus": Wellgunde 2023 Stuttgart; 2023 Klagenfurt //

Schwertleite "La Walkiria" 2015 Oviedo; //

Erik (l'Holandes) al Deutsche-Oper am Rhein de Duisburg (dec. 2009).

Timoner "L'Holandès Errant" 2011: Bucarest / 

Liceu de Barcelona: Gerhilde "La Walkiria" 2014; //

"L'Or del Rhin": Freia 2013 Palerm; // "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2016 Palerm; Woglinde 2016 Palerm; //

"L'Holandès Errant" 2018 Houston; //

"Lohengrin": Herald 2016, 2017 Essen; //

Baríton. Especialista en rols wagnerians

Bayreuth: és Gunther (El capvespre dels déus) el 1925, 1927 i 1928 i Wotan (L´Anell del Nibelung) el 1927 i 1928.

"L'Holandès Errant": Timoner 2023 Venècia //

"Lohengrin": Elsa 2017 Atenas; //

"Tristany i Isolda": Marke 2015 Bordeaux; // "La Walkiria": Hunding 2022 Marsella //

"L'Or del Rhin": Froh 2022 Brattleboro (EEUU); //

"Parsifal": Titurel 2021 Houston //

Tenor nord-americà. Format a Alabama, Nova Anglaterra, Roma (amb Luigi Ricci) i Munic (amb Max Lorenz). Debuta l´any 1951 a Boston, en el Teatre de l´Òpera de Nova Anglaterra, com Lenski de Eugen Onegin. Canta en els principals teatres d´Europa. Especialitzat en repertori alemany i eslau.

Bayreuth: és el Timoner (L´Holandès Errant) el 1956, Lohengrin el 1967 i 1968, Parsifal el 1968 i 1973, Erik (L´Holandès Errant) el 1969, Siegfried (L´Anell del Nibelung) del 1970 al 1975 i el 1978 i Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) el 1970, 1974, 1975 i 1984.

Liceu de Barcelona: interpreta els papers wagnerians de Parsifal el 1964 i el de Siegfried (Siegfried) el 1975.

Tenor America. Destaca en el rol de Loge (L'Anell del Nibelung).

"L'Or del Rhin": Froh 2010 Frankfurt; Loge 2016 Raleigh; 2016 Minnesota; 2023 Atlanta; // "L'Anell": Froh 2012 Frankfurt; 2016 Washington; //

Baix romanès.

Forma part de l'elenc del Meininger Theater.

Titurel "Parsifal" 2009; // Reinmar von Zweter "Tannhäuser" 2010 Meiningen; // Reinmar von Zweter "Tannhäuser" 2010,2011 Eisenach; // Daland "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Giessen; //

"L'Anell": Ortlinde 2020 Brisbane; Tercera Norna 2020 Brisbane //

Baix-baríton alemany. Estudia en la seva ciutat natal i a Colònia. Debuta l´any 1954 en el Teatre Municipal de Krefeld, i des de 1956 canta en l´Òpera de l´Estat de la Baixa Saxònia. És habitual en els principals escenaris d´Alemanya i Àustria, visitant els principals teatres internacionals. Membre regular de l´Òpera de Colònia del 1962 al 1964, i des d´aquest any, de l´Òpera d´Hamburg.

Bayreuth: debuta el 1959 amb el paper del rei Einrich (Lohengrin), que també interpreta el 1962, 1971 i 1972, és l´Holandès el 1960 i 1961, Biterolf (Tannhäuser) el 1961 i 1962, Fasolt (L´Or del Rin) el 1963, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1964 i Gurnemanz (Parsifal) del 1967 al 1972.

"La Walkiria": Ortlinde 2020 Madrid; // "Tannhäuser": Elisabeth 2022 Saffron Walden; //

Guarda de Nit "Els Mestres Cantaires" 2015 Londres; //

Lohengrin "Lohengrin" 2011: Savonlinna / 

Soprano francesa. Formada a París, hi debuta l´any 1950 com a Elsa (Lohengrin). Canta primer en diversos teatres francesos i en l´Òpera de París. El 1962 és Senta (L´Holandès Errant) en el Metropolitan i el 1967 i 1968 és Brünnhilde (La Walkiria) a Salzburg. Visita els escenaris més importants del món.

Bayreuth: el 1958, Wieland Wagner la converteix en la Kundry (Parsifal), paper que torna cantar al mateix teatre el 1961. És Sieglinde (La Walkiria) el mateix any.

Liceu de Barcelona: és Sieglinde (La Walkiria) el 1959 i Elsa (Lohengrin) el 1960.

"L'Or del Rhin": Fasolt 2011 Leeds // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2012 Londres: Daland 2013 Los Angeles // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2015 Londres; // "L'Anell": Hunding 2016 Leeds; // "La Walkiria": Hunding 2016 Londres; //

Flosshilde "L'Or del Rhin" 2011: Ulm / 

"L'Or del Rin": Donner 2010 New York //

"Parsifal": Una veu de dalt 2022 Leeds //

Loge "L'Or del Rin" 2010: New York / 

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2015 Antwerpen; // "Lohengrin": Noble brabantí 2018 Gant; //

"Tannhäuser": Biterolf 2023 Salzburg; //

"Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2016 Budapest: //

"L'Holandès Errant": L`Holandès 2017 Miskolc; //

"Parsifal": "Parsifal": Segon Escuder 2022 Budapest // "L'Anell": Siegrune 2022, 2023 Budapest; Grimgerde 2023 Budapest; Segona Norna 2023 Budapest //

"Tannhäuser": Reinmar 2014 Budapest; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2015 Budapest; // "Rienzi": Raimondo 2017 Budapest; // "L'Anell": Wotan 2018, 2019 Chemnitz; 2022, 2023 Budapest; Vianant 2023 Sofia; 2023 Budapest //

"Tannhäuser": Reinmar 2014 Budapest; // "Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2016 Budapest; // "Parsifal": Titurel 2017 Budapest; // "Rienzi": Cecco del Cecchio 2017 Budapest;

"Parsifal": Noia Flor 2022 París //

Magdalena "Els Mestres Cantaires" 2010: Kassel / Ortrud "Lohengrin" 2011: Kassel / 

"Tannhäuser": Walther 2019 Riga; //

"L'Or del Rhin": Donner 2020 Buenos Aires //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2017 Londres; //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2017 Monte-Carlo; //

"Tristany i Isolda": Melot 2019 Montpellier; 2019 Kobenhavn;  //

"Lohengrin": Quart Noble 2016 Copenhague; //

"L'Holandès Errant": Erik 2018 Houston, 2021 Viena, 2023 Nova York // "Lohengrin": Lohengrin 2022 Hamburg, 2022 Salzburg // "L'Anell": Siegmund 2024 Zurich // "La Walkiria": Siegmund 2022 Zurich; //

Bayreuth: "L'Holandès Errant": Erik 2021, 2022, 2024;

"Lohengrin": Lohengrin 2018 Brussel.les; //

Contralt eslovena. Formada a Belgrad a l´acabament de la Segona Guerra Mundial. El 1950 debuta en l´Òpera de Belgrad amb Maddalena (Rigoletto). El 1952 aconsegueix el seu primer triomf com a Carlota (Werther). El 1961 debuta en el Metropolitan com Amneris. L´any 1964 canta en el Teatro Regio de Torí el Paper de Brangäne (Tristany i Isolda). Actua en els principals teatres d´Europa i Amèrica.

"L'Anell": Sieglinde 2017 Wiesbaden; Gutrune 2017 Wiesbaden; Tercera Norna 2017 Wiesbaden; // "Tannhäuser": Elisabeth 2017, 2018 Wiesbaden, 2023 Tokyo //

"L'Anell": Woglinde 2022 Oldenburg; Gerhilde 2022 Oldenburg // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2017 Oldenburg; // "La Walkiria": Gerhilde 2017, 2022 Oldenburg; //

Patge "Lohengrin" 2012: Erl / Cigne "Parsifal" 2012: Erl /