Associació Wagneriana de Barcelona

Ramón Bau

Tema: Die Meistersinger von Nürnberg

 

Normalment les llegendes originals en les que es basen els Drames wagnerians, no tenen més interès que el propi llegendari, però no pas a nivell wagnerià, doncs Wagner es basa tant sols en allò que necessita per a exposar els seus problemes humans, de manera que les llegendes primitives del Nibelung, Tristany o de Parsifal tenen molt poc a veure amb el problema o drama humà que realment presenta Wagner.

Per tal de posar un exemple, les llegendes del cicle de Tristany no són precisament un exemple d´amor pur i profund com en les obres de Wagner, i les llegendes del tema Parsifal tenen més de gestes de cavalleria que no pas del tema que presenta Wagner.

En el cas de Els Mestres Cantaires, en canvi, Wagner no s´inspira en llegendes sinó en un procés històric dins de l´Art Alemany. I a més a més es tracta d´un procés dintre de l´art de la música, de tal manera que l´interès en profunditzar en Hans Sachs no és tant sol per la seva influència en altres compositors que han tractat aquest tema i comparar-lo amb el tractament que li dóna Wagner, sinó que ens permet comprovar també, l´evolució musical que representen els Meistersinger alemanys.

 

- ELS MINNESÄNGER: PRECURSORS DELS MESTRES CANTAIRES

 

El Procés històric i les seves raons:

Com sovint s´ha explicat, Els Mestres Cantaires de Nuremberg va tenir més de 20 anys de gestació. Ja l´any 1845, després de Tannhäuser, Wagner pensa en una ´comèdia satírica´ a la manera grega ´´ja que en la tragèdia grega una comèdia satírica seguia a la tragèdia´´.

Wagner diu:

´´Quan vaig acabar el Tannhäuser vaig tractar de refer les meves defallides forces al balneari de Marienbad. Durant les vacances, em vaig sentir expansiu, content i satisfet com poques vegades ho he estat en la meva vida. Aquesta favorable disposició d´ànim es va manifestar exteriorment en profit de la meva producció artística. De la mateixa manera que entre els grecs una peça teatral satírica succeïa  sempre a la representació tràgica, la llarga convivència amb l´assumpte dramàtic del meu Tannhäuser em va suggerir sens cap mena de dubte la imatge d´una comèdia; una comèdia que es pogués encadenar en certa manera amb aquell drama i que servís de producció satírica corresponent.´´

´´Amb aquest fi, vaig inventar ràpidament el pla complet de Els Mestres Cantaires, dibuixant com a figura principal, la de Hans Sachs. Però quan vaig tenir fet l´esbós, em vaig veure obligat a abandonar-lo, perquè l´assumpte de Lohengrin en va atraure amb un poder irresistible.´´

La idea era un drama satíric, on el tema de Els Mestres Cantaires fos paral·lel a la ´´Batalla de cantors a la Wartburg´´ dels Minnesänger.

Hi ha, doncs, una continuïtat entre els Minnesänger del segle XIII i les Confraries de Mestres Cantaires posteriors, essencialment del segle XV i XVI.

La primera intenció de Wagner per a aquesta obra era, doncs, exposar ´l´art del futur´ front l´oposició formalista i plantejar la lluita per a la renovació de l´Art dins la Tradició.  

Però tot resta parat...  quan reprèn el tema ja haurà composat una bona part del Ring (i tot el seu text) i el Tristany. Escriurà el llibret el 1861-62 i la composició del 62 al 69, i la seva intenció és afegir a la primitiva, la idea  central de la Renúncia per Amor de Sachs, què és reflex de la seva pròpia renúncia a Mathilde Wessendonck.

Així doncs, veurem primer d´on surten els Meistersänger alemanys, precisament continuadors i reformadors d´una tradició anterior, els Minnesänger, retratats en el Tannhäuser.

 

"L´art dels Minnesänger"

 

Dels personatges que cita Wagner en el Tannhäuser, quatre són històrics i estan relacionats amb la Wartburg en algun moment de la seva creació artística com a Minnesänger.

Es tracta de Tannhäuser, Wolfram von Eschenbach, Walther von der Vogelweide i Reinmar von Zweter.

Convé entendre primer de tot, que la base del Minnesänger és l´amor cortesà, les regles amoroses de les corts feudals dels segles XI al XII, un esperit cristià ben diferent del de la Reforma puritana o la Contrareforma jesuítica posterior.

La ´Dama´, centre del cant minnesänger, inspiradora dels seus cants, abstracció poètica del més elevat esperit, i al mateix temps acompanyada de vegades d´una certa poesia ´al·legòrica´ a un erotisme suau. Un amor cortesà i un amor a la ´Dama´ elevat i espiritual, formen el conjunt bàsic del Minnesänger. Nobles Dames com Ermengarde de Narbonna o Aliénor d´Aquitània eren prototips vinguts de la Provença que es van copiar per tota Europa.

Hi ha diversos enregistraments actuals dels cants del Minnesänger, tots ells, reconstruïts d´unes bases poc segures. La notació musical medieval, basada en Neumes, era molt reduïda en les seves concrecions i a més a més, els principals manuscrits sobre les obres d´aquests poetes, tant sols contenen la lletra.

El més famós dels manuscrits amb obres dels Minnesänger és el ´Codex Manesse´ del segle XIV, que es conserva a Heidelberg. Afortunadament, tots aquests poemes han estat traduïts a l´alemany actual i d´allí al francès.

 

Els principals Minnesänger

 

Veiem ara, els quatre que Wagner anomena en el Tannhäuser:

Tannhäuser (aprox. 1200-1270) és el menys conegut dels personatges històrics referits en el Tannhäuser wagnerià. De l´Alt Palatinat, va viure a Nuremberg i potser va participar en la creuada amb Frederic II. Hi ha un dibuix seu en el Codex Manesse, però s´ignora el seu verdader nom, doncs el de Tannhäuser és un pseudònim d´artista (´Llar en els avets´). La seva identificació amb Heinrich d´Ofterdingen és del romanticisme, de l´obra de Lucas, d´on el va treure Wagner.

La seva relació amb el Venusberg és també molt curiosa. La primera referència al Venusberg a la literatura, sembla que es remunta al 1830 en l´obra del Mestre Altswert ´El Tresor de les virtuts´ que no té cap referència amb Tannhäuser. Però la llegenda del Venusberg és mol antiga, i un turó prop a la Wartburg, el Hörselberg, ja estava considerat com un antic centre pagà dedicat a les deesses de l´amor i una porta d´entrada a l´infern.

El 1430, una obra anònima: "Tannhäuser und Frau Welt" estableix la primera connexió entre el personatge i el Venusberg, i en el segle XV surten les ´Balades de Tannhäuser´, també anònimes, on en diverses formes s´acosten al que Wagner descriurà.

El text inclou un preciós tros d´un d´aquests lieders. El tema és similar al de Wagner pel que es refereix al Venusberg i Tannhäuser, però no fa cap referència a la Wartburg i el concurs de cant. En aquests cants, també es condemna el tornar amb Venus després del rebuig papal, i el Papa també es condemna per la seva poca misericòrdia.

El Sängerkrieg, o concurs de trobadors de la Wartburg és un tema apart, que surt de la crònica de Johannes Rothe, que ho situa el 1206-1207, durant el temps del Landgrave Hermann de Turingia.

Hi ha dos poemes que ho relaten, el ´Fürstenlob´ on els trobadors elogien als seus diferents sobirans o protectors, i l´enfrontament ve quan Heinrich d´Ofterdingen lloa més a Leopold IV d´Àustria que el Landgrave Hermann de Turingia, una ofensa diplomàtica. I és l´esposa del Landgrave la que el salva i li dóna una nova oportunitat.

Es conserven 16 poemes de Tannhäuser, només dos són sobre l´amor cortesà, i el seu estil està més dedicat a l´amor carnal que no pas al de la Dama ideal.

En un d´aquests poemes ´Per fi s´acaba l´hivern´, per exemple, es barreja l´amor cortesà amb una certa explicitació de l´erotisme.

 

Wolfram von Eschenbach (aprox. 1170-1220) va estar molt temps a la Wartburg protegit de l´Hermann i després del seu successor Lluís IV (l´espòs de l´Elisabeth històrica). Allí, va composar el seu ´Parzival´. També va composar obres con ´Wilhelhalm´ basada en el cicle de mites de Guillem d´Orange  i un fragment de ´Titurel´ sobre la dinastia del Graal i l´ascendència maternal de Parzival.

També ens han arribat nou cançons-poemes seves, dels que se´n reprodueixen alguns en aquest text. És interessant de veure que un d´ells es refereix a ´´L´Estel del matí´´ (no s´indica si Wagner el va conèixer i inspirar-li el seu cant d´igual títol). Aquests poemes ja són un cant a la Dama, esposa llegítima, amor espiritual sobre tot.

 

Walther von der Vogelweide (1170-1230) nascut en el Tirol, format a Viena, i romandrà a la Wartburg diverses vegades, on sabem que es va trobar amb Wolfram.

Va ser molt prolífic: més de 90 cançons i 150 ´Sprüche´ (versos curts sobre política, amor cortesà i moral).

 

Reinmar von Sweter (aprox. 1200 a 1260) va ser alumne dels dos ressenyats darrerament. No va poder participar en el concurs de trobadors de la Wartburg. Wagner el va poder assimilar a Reinmar el Virtuós, que aquest sí que hi va estar i surt en el relat de la Sängerkrieg.

És famós pels seus Sprüches, i en el Codex Manesse n´hi han més de 229 d´ells.

 

D´entre els que no anomena Wagner, però que va ser un dels més famosos poetes-trobadors de la seva època, podem referir-nos a:

Neidhart von Reuental (1180 - 1240). Contemporani de Walther von der Vogelweide. Part de la seva obra s´ha salvat. Va anar a la Creuada de 1217-19 i a la seva tornada, es va assentar a Àustria.

Va ser molt conegut pels seus poemes sarcàstics i humorístics que contrasten amb l´estil normal dels Minnesänger, més cortesà i romàntic.

La seva cançó més coneguda és Meienzît (Temps de Maig) on comença descrivint la pau de la primavera per acabar comparant-la amb l´estupidesa i maldat dels seus enemics.

 

La Decadència

 

Els bards o minnesänger, que pels segles XII i XIII van cantar l´amor en  les corts i en els burgs alemanys, van tenir, contràriament, la seva representació corresponent en els trobadors dels pobles europeus més o menys dominats pel feudalisme, creant una interessant poètica, recopilació i depuració de llegendes i font auxiliar de les cròniques, que era com una continuació de la poesia sagrada cultivada per sacerdots i monjos des del temps de Carlomagne.

L´hecatombe de la dinastia dels Hohenstauffen, extingida per la mort en el patíbul del seu últim rei Conradino, assenyala la ràpida decadència i desaparició de la poesia cavalleresca. En el període anàrquic subsegüent, els nobles bards canvien la lira per l´espasa; la Cavalleria realitza actes de venjança i de pillatge en les mateixes mansions senyorials  on s´hi acabaven de celebrar torneigs poètics i corts d´amor, i la barbàrie de la guerra civil impedeix que fins i tot els més pacífics minnesänger trobin un ambient suficientment tranquil per a seguir plorant les seves desventures o per cantar la virtut i la bellesa de les seves dames.

 

AUDICIONS.

 

Musicalment, és molt instructiu sentir primer un cant del real i històric  Tannhäuser: "Steter dienest der last gvot", (servir fidelment a formoses dames) del Codex Manesse, el Grosse Heildelberger Lieder handschrift, amb flauta i llaüt i una part de "Ich lobe sin wib", (lloo a una dona) amb dolçaina i flauta. Després sentirem un cant del que, Walther en Els Mestres Cantaires indica que un llibre del seu avantpassat Walther von der Vogelweide, va ser el seu mestre de cant: "Abrest leve ich mir werde" amb trompeta i dolçaina:

WALTHER

En els dies d´hivern, assegut tranquil·lament

prop de la llar mentre el meu castell i el pati

es cobrien de neu, tal com la Primavera somriu

dolçament a l´hivern abans de tornar a néixer,

un llibre que em va deixar el meu avantpassat

Herr Walther von der Vogelweide

va ser el meu mestre.

 

Després, podem seguir el cant que Wagner assigna al mateix Wolfram von Eschenbach en el seu Tannhäuser i podrem comprovar que no té res a veure amb l´estil d´ambdós: Cançó de Wolfram von Eschenbach i primera resposta de Tannhäuser.

Finalment, una obra d´un altre participant en l´obra de Wagner: Wolfram von Eschenbach, en la seva obra "Titurel" del segle XIII acompanyat de llaüt, on canta a ´Sigune i Herzeloyde´.

 

A Catalunya hi va haver una gran activitat trobadoresca semblant en les seves bases als minnesänger alemanys, gràcies a l´emplaçament provençal que llavors tenia el català.

Trobadors molt famosos com Berenguer de Palau (1150-85), o Ponç d´Ortafà (1240). O la dramàtica llegenda de la Vida de Guillem de Cabestany: el marit, gelós per la cort que el trobador Guillem de Cabestany feia a la seva esposa, el mata i serveix el seu cor a la seva esposa en el dinar, la qual, quan s´assabenta del que ha menjat diu al seu marit "que la menja era tan bona que mai més en podrà provar d´altre" i se suïcida.

Les seves obres són d´una qualitat semblant a les dels minnesänger alemanys. Podem escoltar, per exemple, de Ponç d´Ortafà (1240) el seu cant ´Si ay perdut mon saber´.

 

-Tannhäuser històric: Del Codex Manesse, el Grosse Heidelberger Lieder

Handschrift: ´Steter dienest der last gvot´, (servir fidelment a formoses dames) amb flauta i llaüt.

 

-Tannhäuser històric: ´Ich lobe sin wib´ (Lloo una dona) amb dolçaina i flauta.

 

-Walther von der Vogelweide: ´Abrest leve ich mir werde´ amb trompeta i dolçaina.

 

-Tannhäuser: Cançó de Wolfram von Eschenbach i primera resposta de Tannhäuser.

 

-Wolfram von Eschenbach: ´Titurel´ segle XIII. Llaüd: Oswaldo Parisi. Veu de R. Wiedenmann. Num. 3: Sigune i Herzeloyde.

 

-Ponç d´Ortafà (1240): ´Si ay perdut mon saber´

 

- ELS MESTRES CANTAIRES

 

´´La institució germànica del Meistergesang - diu l´estudiós Sr. Borrell - no té precedents ni rés semblant en la història universal de la literatura. Ni els Puys francesos de l´Edat Mitjana, ni l´Acadèmia poètica-musical de Bail, del temps dels Valois, poden, en rigor, comparar-se amb aquella ni quan a fins ni en punt a constitució´´.

Com hem vist, l´art poètic i cantat basat en una elegància i una idealització de la Dama, no exempta de vegades d´una certa finor eròtica, mor en l´hecatombe de violència de les guerres i la pesta, amb saqueigs, misèria i mort per tot arreu i amb les corts empobrides i dedicades a la guerra.

En aquest ambient tant sols sobreviuen vagabunds que es fan cantors mercenaris i que corren de porta en porta recitant estrofes i mendicant un tros de pa. Són els nomenats Frabenden, i gràcies a ells es conserva una part de les tradicions poètiques dels minnesänger

La Pau d´Augsburg de 1555 entre Carles V (Carles I d´Espanya) i els prínceps protestants i catòlics d´Alemanya té com a conseqüència la Llei que indica que cada Príncep podrà imposar en el seu territori la religió pròpia...

Això porta a una certa pau, tant sols temporal, doncs del 1618 al 1648 es reprèn la guerra dels 30 anys, i tot això porta a una fragmentació molt forta a Alemanya... que encara existia en part en l´època de Wagner.

L´idioma i la cultura, l´Art, es presenta com a unificador d´aquests reialmes independents que formen Alemanya. Wagner composa aquesta obra en plena febre d´unificació alemanya... i per això Wagner proposarà l´Art i la Cultura com a base d´aquesta idea d´unitat. Les frases del final de l´obra, són, sens dubte, una crida a aquesta idea.

Això és perfectament coherent amb la idea de Wagner: l´Art és l´element de ´Redempció´ del Poble, per a elevar-lo i superar els seus egoismes i desgràcies.

Recordem que en el segle XIV va ser a Nuremberg on es va constituir el Sagrat Imperi Germànic.

Durant el segle XIV es comencen a formar a Alemanya, ciutats importants, on aquests cantors van oblidant el seu freturós passat. En aquestes ciutats, es generen a l´entorn de les Escoles sobre la Santa Escriptura les Meistergessellschafften.

Degut a la debilitat del poder imperial, les ciutats burgeses s´independitzaran i s´aliaran formant ´Lligues´, com la famosa Lliga Hanseàtica del Nord.

En aquest ambient, neix Frauenlob, nomenat Henry de Meissen i fundador de l´escola de Maguncia, qui estableix que es cantin assumptes religiosos i morals, però sense qualitat i amb gens de sentiment artístic.

De mica en mica, entraren en aquests grups els burgesos de les noves ciutats que s´estaven enriquint amb el comerç, gràcies a la major seguretat assolida i els beneficis que l´Emperador els donava, a la seva autonomia i a la no dependència del feudalisme.

Les regles dels cants comencen a ser absurdes i limitatives. Un barber de Worms nomenat Hans Folz, abandona Maguncia per aquest motiu i funda a Nuremberg una verdadera Associació de mestres cantaires, que no va ser la primera a Alemanya, perquè se sap que existien anteriorment les d´Estrasburg, Frankfurt, Augsburg i Wartburg. Però la de Nuremberg, degut als principis de relativa expansió amb que es creava, així com pel talent i les energies de Folz, va arribar a ser la més important de totes.

Un altre dels seus fundadors, Nunnenbech, és el primer meistersinger que va escriure composicions sobre assumptes profans. El mateix Folz va composar historietes alegres o contes d´indole dramàtic.

Generalment, però sense sortir d´una Tabulatura poc menys despòtica que la de Maguncia, els primitius cantors de Nuremberg respiren amb més llibertat i es complauen en servir-se de fonts d´inspiració més humanes i poètiques.

Tot el segle XVI és l´edat d´Or dels Meistergesang. Es funden Associacions per tot arreu, però la de Nuremberg segueix al cap de totes, gràcies a què compta amb el sabater Hans Sachs.

 

Les ciutats alemanyes d´aquell temps, estaven dividides en les Corporacions professionals, els Gremis (encara que el seu poder gremial havia decaigut en les ciutats, front el poder dels burgesos comerciants. A Nuremberg, realment, els Gremis ja estaven clausurats el 1400 degut a una insurrecció, però Wagner els posa en escena de totes maneres). Tenien un poder real, podien jutjar i prohibir als seus membres la professió. El mateix interès amb el que es vetllava per les normes del cant, era el què es tenia en les relacions gremials.

Les Corporacions de Mestres alegraven les festes, cultivaven l´esperit i la seva poesia els elevava sobre el mer interès comercial.

No es va arribar a assolir una gran altura poètica, però es va evitar l´hecatombe cultural i es va començar la seva reconstrucció.

L´Emperador Carles IV, el 1378, atorgà a aquestes Associacions el caràcter i avantatges d´un gremi, quan va donar les primeres llicències autoritzant Confraries de Mestres Cantaires.

Els dirigents d´aquest Gremi de Mestres Cantaires van crear els seus càrrecs, com el de merkmeister (mestre apuntador). Van començar a establir certàmens poètics  i musicals, que normalment, s´efectuaven els diumenges a l´església. Els guanyadors d´aquests certàmens rebien premis, que no eren d´un gran valor. Podien ser en metàl·lic pels que no eren de l´Associació, mentre que el guanyador d´entre els ´Mestres´, als que no s´acceptava "cançó que no s´ajustés a la Sagrada Escriptura, tan si es tractava de l´Antic o del Nou Testament", se´ls entregava un collar amb tres medalles, una de les quals representava al rei David tocant l´arpa, tal i com ho veiem fer al final de l´obra, primer sense èxit a Pogner i després a Sachs.

Els mestres cantaires no s´han de prendre com uns burgesos reaccionaris absurds o negats per l´art, eren petits comerciants i artesans de classe mitjana que compartien una curiositat intel·lectual i un innegable amor per l´art, i eren en certa manera, els hereus dels trobadors (minnesänger) medievals. A més a més, treballaven per a conservar la puresa de la llengua alemanya, prenent com a norma l´alemany utilitzat per Luter en la seva traducció de la Bíblia.

El fet de què una persona aristòcrata com Walther von Stolzing volgués entrar en aquestes Confraries era quasi impensable, i d´aquí la perplexitat dels mestres quan van conèixer l´origen i condició de l´aspirant.

Les assemblees o juntes obertes al públic (Freisingen) eren convocades per mitjà d´anuncis situats en el mercat i se celebraven els diumenges, després dels oficis del migdia. Aquest art de la troba ciutadana es va conservar durant quatre segles, i el 1770 es va cantar per última vegada  una ´escola´ solemne a Nuremberg, la pàtria de Hans Sachs.

Tot i que consta que l´última Confraria de Mestres Cantaires es va dissoldre el 1834 a Ulm, la realitat és que aquesta ja no era una confraria de Cant des de feia molt de temps.

 

Sobre els Mestres Cantaires de Nüremberg, coneixem els seus detalls gràcies a dues obres:

Fonamentalment gràcies a Wagenseil (1633-1705/1708?, és a dir, que neix uns 60 anys després de la mort de Hans Sachs, que va ser escrivà i autor i editor d´una enorme quantitat de llibres. Però, el nostre interès per aquest eminent filòleg es deu avui en dia, a la seva edició de la Crònica de Nuremberg (De Sacri Romani Imperii libera ciuitate Noribergensi commentatio), datada a Altdorf el 1697 on, entre altres coses, s´efectua un detallat estudi dels orígens, pràctica, utilitat i regles ´´del diví art dels mestres cantaires´´.

Certament, Wagenseil proporcionà a Wagner una gran quantitat de dades sobre aquest gremi i va ser la font que el músic va utilitzar amb més assiduïtat i profit.

Wagner va llegir ´Els germans Serapió´ d´E.T.A. Hoffmann on se cita a Wagenseil, i quan es va decidir a composar una obra sobre aquest tema, va consultar també el tractat de Jakob Grimm sobre el cant dels antics mestres alemanys (Über den altdeutschen Meistergesang), la Història de la literatura nacional alemanya (Geschichte der poetischen National-Literatur der Deutschen, 1835-43) de Georg Gottfried Gervinus i el poema dramàtic ´Hans Sachs´ (1827) de Ludwig Franz Deinhardstein.

 

També existeix l´obra Història succinta del cant dels mestres alemanys (1571) d´Adam Puschmann (1532-1600), deixeble d´Hans Sachs i mestre cantor, que deixà anotats, els noms, professions i algunes mostres de l´art de dotze dels seus predecessors a Nuremberg, afegint el del seu mestre.

Això ens porta a repassar els que Wagner indica en la seva obra:

- Fritz Kothner, fabricant d´agulles en la realitat.

- Veit Pogner, que en realitat es diu Veit Bogner.

- Hermann Ortel, artesà de sivelles.

- Balthasar Zorn, que realment es diu Friedrich Zorn (1442-1487), fabricant de claus, tot i que Wagner el qualifica d´estanyador.

- Konrad Nachtigall (1410-1484), llauner, segons Wagner.

- Augustin Moser, Hans Schwarz i Niklaus Vogel dels que no se sap més que el nom.

- Sixtus Beckmesser, que en realitat va ser un Mestre ben reconegut i autor d´obres tan bones com les dels altres.

- Ulrich Eisslinger, dit Erich Eisslinger que era realment fuster i no pas salsitxaire com s´indica a l´obra.

- Hans Foltz (1435-1513), barber-cirurgià convertit en calderer, de qui s´ha de destacar una melodia sobre la mort.

- Kunz Vogelgesang

- Hans Sachs (1494-1576), sabater i el més famós, encara que per les dates no va poder coincidir amb molts dels altres anomenats.

 

AUDICIONS:

 

La música dels Mestres Cantaires era bastant uniforme, poc variada, amb algunes floritures com a adorn, com por veure´s en el cant de Beckmesser davant la finestra de la casa de l´Eva.

Moltes d´aquestes músiques s´han perdut, doncs els recopiladors, normalment tan sols han conservat el text dels cants.

En l´obra de Wagner, el que més s´aproxima a aquest tipus de cant és sens dubte el cant de Beckmesser amb la seva mandolina a la nit de Sant Joan.

El Mestre no componia tant sols la música i el poema, sinó que l´havia de cantar i acompanyar-lo amb algun instrument de corda, per exemple mandolina, etc...

En el segle XVII ja es va permetre l´acompanyament per músics.

Encara que en l´obra de Wagner només hi ha un ´Marcador´, Beckmesser, en realitat eren quatre: un controlava la mètrica del text, un altre el llenguatge (que havia d´ésser alemany segons l´ortografia de la Bíblia de Luter), un tercer les rimes i un últim la moral i ortodòxia religiosa del text.

 

Podem comparar el cant de Beckmesser amb una obra de Mateu Fletxa el Vell (1480-1553): ´´Que farem del pobre Joan´´, de la mateixa època de Sachs, del que també podem escoltar algunes de les seves obres i veurem que la diferència és enorme, i no diguem respecte al cant de Walther en el Concurs de Cant o en el Cant de David per arribar a ser ´oficial´ (molt llunyà de ser Mestre).

 

-Cant de Beckmesser en el concurs de cant.

-Cant de David com aprenent.

-Mateu Fletxa el Vell (1480-1553): ´Que farem del pobre Joan´

 

- EL HANS SACHS HISTÒRIC

 

Hans Sachs, neix el 5 de Novembre de 1494 i mor el 1576. Va ser un poeta que va sobresortir per la seva popularitat; sens dubte, el més popular dels Mestres Cantaires alemanys. Fill d´un sastre, va estudiar llatí i va obtenir el títol d´aprenent de sabater el 1509; més tard, a Munic, es fa deixeble del Mestre Cantaire Gaspar Nunnenbeck, amb el que aprèn i es converteix en Mestre Cantor, ingressant, poc després en el gremi de Mestres Cantaires de Nuremberg, encara que abans va dirigir una escola a Munic.

Després, viatja per tota l´Alemanya, fins que el 1516 torna a Nuremberg. Es casa per primera vegada amb Kunigunda Kreuzer, amb la que tindrà set fills (tots moriran abans que ell mateix). Kunigunda mor el 1560 i Sachs, vidu durant dos anys, es torna a casar a l´edat de quasi 70 anys amb una vídua de 27, Barbara Harscher, amb la que va viure feliç durant 15 anys, morint el 1576.

Wagner el defineix com a vidu en la seva obra, per tant hauria de tenir 68 anys quan transcorre l´acció.

Com que en el seu posterior matrimoni amb una dona de 27 anys va ser molt feliç, sembla clar que en realitat no era tant distant a les delícies de la joventut de la seva dona, i més quan es conserva un poema dedicat a aquest segon matrimoni, bastant ´picant´.

A Nuremberg, els Mestres es reunien a l´Església de Santa Caterina degut a què aquesta Santa, Verge i Màrtir, era la patrona de les Arts lliberals.

Les seves primeres obres són Meister-lieder de caràcter moral i religiós i peces de Carnaval, còmiques i sempre amb una moralitat ètica.

Però, després de conèixer les obres de Luter, s´uneix fanàticament a la Reforma, i el 1523 escriu el seu llarg i molt important cant ´´El Rossinyol de Wittemberg´´ (recordem que Luter, des de 1505 era professor a la Universitat de Wittemberg).

Aquesta obra és molt important per dos motius:

1 - És la que li va donar fama per tot Alemanya i el convertí en un  poeta popular.

2 - Wagner introdueix els primers versos d´aquest poema en el cant del poble a Sachs quan apareix a la Prada de Nuremberg en el Tercer Acte:

Ah! Sachs! És Sachs!

Mireu, Mestre Sachs! Mestre Sachs !

Comenceu, comenceu !

´´Vetlleu! S´acosta el jorn radiant ;

sonar sento a dins del bosc

el cant d´un rossinyol joiós

que valls, muntanyes va omplint.

La nit se´n va per occident,

el jorn despunta per orient,

i avui l´alba, amb els raigs vermells,

dels núvols trenca la foscor´´.

Hola, hola, hola !

Estimat Sachs de Nuremberg !

Hola, estimat Sachs de Nuremberg! Hola...!

 

La part entre cometes és del poema de Sachs, i el canten, perquè era molt popular. ´El rossinyol joiós´ era Luter front els rugits del lleó i els llops, que era el Papa i la Inquisició.

Va ser castigat un temps a no poder cantar, però la seva popularitat el va salvar d´un castic més gran.

Wagner, en el Preludi de l´Acte Tercer fa sonar amb les trompes l´Himne Luterà de Sachs, que és repetit solemnement pel poble de Nuremberg quan rep Sachs a la Prada.

Recordem que l´acció se situa en el temps en què va tenir lloc la Reforma de Luter al Nord d´Europa, atacada per la Contrareforma de Pius IV que va començar el seu pontificat el 1560, just abans de l´acció de Els Mestres Cantaires, doncs Sachs va ser vidu tant sols entre 1561 i 1562.

Va escriure unes 6.000 obres, de les que se´n conserven bastants, gràcies a una edició de 40 volums guardats a Saxònia: 56 tragèdies, 68 comèdies, 220 textos bíblics, 150 salms, 480 contes, 285 faules...

Pel que fa referència a temes wagnerians, té el drama ´´Sewfriedt´´, que tracta del personatge Siegfried, però presentat com un jove anàrquic, malvat que mor precisament pels seus actes incorrectes.

Però, sobre tot, és interessant saber que va escriure un ´´Tristany´, on tracta el tema del perill moral que comporten els amors irregulars i les passions. Per tant, Sachs coneixia realment ´´la trista història del rei Mark´´, que Wagner va posar en la seva boca en el Tercer Acte.

El millor de la producció del Hans Sachs històric, són les seves comèdies satíriques, costumistes i d´una gran sensibilitat.

Als 64 anys publicà un ampli resum de les seves obres, però no hi va voler incloure cap de les seves de Meistergesange, és a dir, les que va escriure com a Mestre Cantaire, per considerar-les de poc interès.

També va tractar el tema del Tannhäuser a la ´´Llegenda de Tannhäuser´´, de l´Edat Mitjana, segle XIII. En aquesta llegenda es tracta de l´estada en el Venusberg i el seu pelegrinatge a Roma. Precisament per ser Sachs un Luterà convençut, tracta el pelegrinatge a Roma com a una forma de condemnar el Papat. Pels luterans, el perdó no el pot donat cap home ni cap Papa, tant sols el propi Déu en contacte directe amb el pecador.

 

AUDICIONS:

 

Hi ha diverses obres enregistrades de Sachs. N´escoltarem per exemple dues: "Die Drey werckmender" i "Die Zwelff Dreck", doncs és interessant escoltar una obra solament musical de la seva època, flautes i percussió, i que comencen amb cops de sabater, de Hans Newsidler (1508-1563).

També comprovarem, en el Segon Quadre del Tercer Acte de Els Mestres Cantaires, l´entrada de Sachs a la Prada, quan el poble li canta els primers versos del seu poema "El Rossinyol de Wittemberg" en el ´Cant Luterà´.

 

-Obra de Hans Sachs: ambdues comencen amb cops de sabater.

´Die Drey werckmender´. Canta Eberhard Kummer, baríton

´Die Zwelff Dreck´

-Hans Newsidler (1508-1563). Obra de 3 flautes i percussió.

-Recepció de Hans Sachs a la Prada: Cant Luterà.

 

- OBRES INSPIRADES EN SACHS

 

ADALBERT GYROWETZ

Nascut a Bohèmia. Als 71 anys va composar l´Òpera Romàntica i Còmica en dos actes titulada "Hans Sachs al final de la seva vida". Va acabar aquesta obra el 1834, quan Wagner composa "Les Fades".

Nascut en una família de músics, va ser primer advocat i va ocupar un càrrec a la burocràcia imperial de Viena, dins dels arxius militars. El 1804 accepta el càrrec d´ajudant de Mestre de Capella al teatre Imperial, on hi va ser, fins que es va retirar el 1831.

Va viure 87 anys, havent conegut a Mozart i Haydn. Wagner no va tenir interès per Gyrowetz, al que veia com un crític musical ancorat en un altre temps.

Va escriure 30 òperes, 40 simfonies i molta música de cambra.

En el seu Hans Sachs, aquest, de 55 anys, ajuda a un jove a conquerir la seva estimada. Sachs l´ajuda a arribar a ser Meistersinger. Amb aquest plantejament, s´acosta a Wagner, però Sachs no està enamorat de la dona a qui ajuda, sinó que ho fa per amistat i comprensió. No hi ha, doncs, la Renúncia que és la base del tema wagnerià.

No hi ha cap enregistrament d´aquesta obra, però la música és de l´estil de Haydn. Va ser apreciada per Hanslick, l´enemic de Wagner, cosa que indica el seu estil ´clàssic´, preromàntic.

Es va estrenar a Dresde el 1834.

 

EL "HANS SACHS" D´ALBERT LORTZING

 

Qui és Albert Lortzing?

Albert Lortzing (1801-1851), va escriure la seva òpera còmica "Hans Sachs" el 1840 i va ser interpretada aquest mateix any a Leipzig.

Durant 150 anys, Lortzing va ser un dels compositors operístics més representat a Alemanya. El 1928-29 s´havien donat en els teatres alemanys 843 representacions de les seves obres, comparades a les 821 de Mozart.

Lortzing tenia parentiu, per matrimoni, amb August Röckel, que era l´assistent de Wagner a Dresde i també el seu company revolucionari, que va passar tretze anys a la presó de Waldheim per la seva participació en la rebel·lió del 1849.

En el seu assaig "Un comunicat als meus amics", Wagner recorda que a la meitat del 1840, "certs bons amics", (incloent sens dubte a Röckel) van intentar convèncer-lo per què composés una òpera de gènere lleuger, per la que Lortzing proporcionava el model adequat. És, doncs, segur que coneixia l´obra de Lortzing, encara que no hagués vist una representació de "Hans Sachs" de Lortzing, ja que en l´època de la seva estrena, el 1840, es trobava a París. Sembla, doncs, improbable que pogués assistir a les de 1841... i el seu primer esbós de Els Mestres és de 1845-46.

Wagner parla sobre Röckel com algú que tenia modestes aspiracions com a poeta, "...tan sols aspirava a arribar a obtenir la mateixa reputació del seu cunyat Lortzing". Coneixia, per tant, quines eren les seves aptituds.

Albert Lortzing tant sols va viure fins els 49 anys, i en el període anterior a la seva mort va patir una gran tensió i nombrosos deutes. La seva dona i els set fills que van sobreviure, es van trobar pràcticament desemparats.

La seva música va ser molt popular, però no li va reportar grans beneficis al ser tocada sense pagar-li drets, i va ser maltractat per les Direccions dels Teatres, fins el punt d´arribar a dirigir un vaudeville a Berlín per a poder malviure.

 

La composició del "Hans Sachs"

L´òpera còmica de Lortzing que és en realitat un "Singspiel" per què té nombrosos diàlegs parlats, es va estrenar a Leipzig el 23 de juny de 1840, just 28 anys després, el 21 de juny es van donar allí Els Mestres Cantaires de Wagner. L´obra es va estrenar formant part d´un Homenatge als 400 anys de la invenció de la Impremta. Aquest tema és d´especial interès en un país luterà, doncs va ser gràcies a la impremta que Luter va poder editar la seva famosa Bíblia de Gutemberg.

El "Hans Sachs" de Lortzing es va basar lliurement en el poema dramàtic del mateix títol, de Johan Ludwig Deinhard von Deinhardstein. Aquesta obra teatral és segur que va ser coneguda per Wagner.

Goethe va escriure un pròleg per a una següent representació a Berlín de l´obra de Teatre de Deinhardstein.

En realitat, va ser Goethe qui va descobrir a Sachs en el transcurs de la seva revisió del món del segle XVI i qui va escriure un poema, el 1776 (el segon centenari de la mort de Sachs) titulat: "Explicació sobre una antiga talla de fusta representant la vocació poètica de Hans Sachs". Ecos d´aquest poema, es poden escoltar a Els Mestres Cantaires, especialment en el monòleg "Wahn" i en l´evocació de les Muses del Parnàs de Walther.

 

Resum de l´argument de "Hans Sachs" de Lortzing

L´argument té algunes semblances amb el de Wagner com és lògic, però la seva trama és molt distinta. Sachs és aquí l´amant, és el Walther de Wagner, per primer queda decebut dels Mestres, però finalment, surt triomfant.

Sachs, sabater ataconador, estima a Kunigunda, la filla del burgmestre de Nuremberg, Steffan.

El Sachs històric es va casar realment als 24 anys amb una dona que es deia Kunigunde Kreutzer, que morí el 1560. Per tant, en l´obra de Lortzing, Sachs és solter de 23 anys i pretén a la que serà realment la seva esposa. En l´obra de Wagner és vidu.

L´ambiciós Steffan ha promès la seva filla al Conseller Eoban Hesse, Regidor d´Augsburg, una ciutat no llunyana de Nuremberg.

Steffan ha promès el premi al millor cant en un concurs de cant, però està decidit de què guanyi Eoban.

Així i tal con ha d´ésser, Eoban és declarat guanyador amb una cançó sobre la mort del rebel fill del rei David, Absolom, malgrat que el poble prefereix clarament el cant de Sachs sobre l´amor i la pàtria.

Mentrestant, Görg, l´aprenent de Sachs, fa servir una de les millors cançons del seu mestre, per a presentar-la com a pròpia a la seva estimada Kordula (cosina de Kunigunde), provocant la seva admiració.

Dissortadament, oblida el manuscrit quan acaba la cançó i aquest cau en mans de l´Emperador Maximilià que acaba d´arribar a Nuremberg per assistir a la sessió del Parlament.

L´Emperador vol conèixer l´autor d´aquesta estupenda poesia. L´astut Eoban Hesse es vol aprofitar d´aquesta oportunitat i es presenta com el seu autor. Però l´Emperador vol que la canti, i el fals autor la canta d´una forma miserable i horrible, la confon i la barreja amb el seu "Absolom" i tot el món es riu d´ell.

S´anticipa així, l´escena de Beckmesser de Els Mestres Cantaires de Wagner, quan barreja el ´´Somni Matutí´´ de Walther amb la seva ridícula serenata de la nit anterior.

Görg confessa l´origen de la cançó i en aquest moment es presenta Sachs i recita el poema de forma correcta, declarant-se el seu autor. Com a premi, aconsegueix poder casar-se amb Kunigunda.

L´òpera de Lortzing acaba amb el poble lloant l´Emperador i amb un cant de Sachs en honor de la Pàtria i de l´Emperador.

 

DUES OBRES MOLT POC CONEGUDES SOBRE EL TEMA DELS MESTRES I SACHS

 

A Catalunya tenim un compositor que ha escrit una petita obra inspirada en Els Mestres Cantaires, i n´hi ha un altre d´espanyol. Ambdues obres són molt poc conegudes.

- Enric Granados: En la seva obra "Escenas Poéticas", llibre I, per a guitarra i orquestra, podem trobar la composició "Eva i Walter", inspirada en l´amor que s´exposa a Els Mestres Cantaires.

- Joaquín Turina: En la seva obra "En la Zapatería", op 71, 1932, piano, es troba la peça "Hans Sachs".

 

AUDICIONS:

 

Desgraciadament, l´òpera de Gyrowetz "Hans Sachs al final de la seva vida" no està enregistrada.

En canvi, es pot gaudir de l´enregistrament del "Hans Sachs" de Lortzing, Òpera popular en 3 actes. D´aquesta obra, és especialment interessant el cant "El Gremi dels sabaters certament subsisteix" per Görg i "Armant Esvalot", pel Cor. O el final, amb el cant de Sachs en honor de la Pàtria (Vaterland) i en honor de l´Emperador. 

 

-´Hans Sachs´ de Lortzing. Òpera popular en 3 actes. Versió de 1950.

            Nuremberg Landesorchester.

 

-´El Gremi dels sabaters certament subsisteix´, per Görg (Karl Mikorey)

 

-´Fent avalot´, pel Cor.

 

-´Final de Sachs´ (Karl Schmitt-Walter)

 

 

-Enric Granados: ´Eva i Walter´, de ´Escenes Poètiques´, llibre I, per a

            Guitarra i orquestra. Guitarra: Norbert Kraft.

 

-Joaquín Turina: ´En la zapatería´, op 71, 1932, piano. Dins d´aquesta peça:

            ´Hans Sachs´. Piano: Antonio Soria.

 

Final: ´Cant romàntic de Walther´

 

 

 

- LA FAMOSA FRASE FINAL SOBRE L´IMPERI GERMÀNIC

 

Realment, tots els ingredients bàsics de l´obra acabada, es poden trobar en aquest esbós de 1845, que porta afegit, al final, com a últim pensament, dues expressions sobre "El Sagrat Imperi Romà" i "El Sagrat Art Germànic".

"Des del Sagrat Imperi Romà, dissolt en la boira,

Persistirà per a nosaltres l´Art Germànic"

Les darreres paraules de Sachs són eco de les de Schiller, escrites cinquanta anys enrere: ´´Mentre l´Imperi Polític vacil·la,´´ va dir Schiller, ´´l´Imperi Espiritual s´incrementa, segur i més perfecte.´´

 

Nuremberg va ser una ciutat imperial, lliure des del segle XIII, governada per un poderós Consell Ciutadà, directament responsable davant l´Emperador, però no pas davant d´altres prínceps i dirigents. No va formar part de Baviera fins el 1806. L´Emperador, en l´època en què Lortzing situa el seu drama, 1517, era Maximilià I. Maximilià I era un gran protector de les arts i de les ciències, i es rodejava d´estudiosos que situava en diversos llocs de la seva Cort. Durant el seu regnat, va tenir lloc la primera florida del Renaixement a la Germania.  En l´òpera de Lortzing, Maximilià apareix en escena resolent conflictes i instaurant harmonia, com han de fer els bons monarques.

En Els Mestres Cantaires, Sachs parla en el seu discurs final sobre les "boires estrangeres" i les "estrangeres vanitats", frases provocatives per les oïdes modernes, però que reflecteixen una realitat històrica... la inseguretat va caure sobre la degradació cultural de l´Emperador i de part de la seva gent. Això va succeir a partir de la mort de Maximilià el 1519. El successor de Maximilià va ser Carles V d´Aragó i Castella, que pregonava que parlava espanyol amb Déu, italià amb les dones, francès amb els homes i alemany amb els seus cavalls. El va succeir el seu germà Ferran I que va ser Emperador durant el període en què estan situats Els Mestres Cantaires. Malgrat això, ni ell ni cap altra figura política apareix en l´obra de Wagner... contràriament de la de Lortzing.

 

Quan l´Emperador Maximilià introdueix el final feliç, expressa els desigs del poble. Tal com Sachs és el poeta del poble, Maximilià és l´Emperador del poble. "No és el pare del seu poble?" pregunta Sachs en el primer acte. "Hi ha algú a l´Imperi que no estimi a l´Emperador?"

 

Aquesta combinació d´amor i pàtria és proclamada repetidament per Sachs, sobre tot en el seu cant del premi. Sachs està immers en la convicció de què l´Emperador el porta en el seu pensament i aquest és un tema recurrent i consolador al llarg de tota l´obra.

El monòleg "Wahn" té una contrapartida en l´òpera de Lortzing en el monòleg de Sachs del primer acte: "On estàs Sachs? En el centre d´un somni?"

 

l'ATENEU BARCELONÈS 2009-05-11