Associació Wagneriana de Barcelona

Eva Muns

Tema: Die Meistersinger von Nürnberg

Bona tarda.

Anem a començar aquest tercer acte de Els Mestres Cantaires,  comentant el primer quadre i continuant amb la sèrie de conferències i petites introduccions que hem fet a cada acte. Volem agrair la vostra presència i també donar gràcies a l´Ateneu perquè ens donen l´oportunitat de poder fer aquestes sessions.

Wagner acaba de composar aquesta obra just quan té enllestida gairebé bona part de la Tetralogia i del Tristany. Així com en la resta de les seves obres, Wagner s´inspira en llegendes i mitologies, com en el Rienzi, L´Anell en totes les seves Jornades, L´Holandès o Tannhäuser, en aquesta, Wagner s´inspira en esdeveniments de la vida, en situacions quotidianes emprades amb l´objectiu d´enaltir l´art, creant un argument amb una història d´amor inclosa, en el què les relacions humanes, els sentiments, les qualitats i els defectes de les persones hi són ben reflectits.

També els personatges de l´obra són extrets d´exemples de la societat en què viu Wagner i els fa servir en l´obra per demostrar que en tots els àmbits es poden trobar caràcters ben variats, pertanyents a diferents ambients socials. Així, al llarg de l´obra podem trobar l´argenter Pogner què és el pare de la donzella Eva, el sabater-poeta Sachs protagonista de l´obra, els servents David i Magdalena, el llauner Nachtigall, l´advocat Beckmesser, el cavaller Walter von Stolzing, els ciutadans de Nuremberg i també els Mestres Cantaires, que són presents i participen activament al llarg de l´obra.

Wagner ja havia fet un esborrany pels Mestres l´any 1845. Curiosament, el personatge de Sachs era ben diferent del que seria protagonista de la seva obra posteriorment. En aquest primer esborrany, Sachs era un jove combatiu, idealista, entusiasta, que lluitava per l´art, però l´amor no formava part del seu imaginari. En aquell primer argument, Sachs no estava enamorat de l´Eva.

L´any 1861, quinze anys més tard, quan Wagner ja té quaranta-vuit anys, reprèn l´obra en l´aspecte literari i acaba tot just de renunciar definitivament a Mathilde, el seu amor impossible, i és aleshores quan Wagner modifica el personatge de Sachs dotant-lo del perfil que ja coneixem, un sabater-poeta, d´edat madura, savi, comprensiu, generós i bondadós, i fa que Sachs es converteixi en el centre de la seva pròpia identitat i que la renúncia envers l´Eva sigui reflex de la seva pròpia renúncia envers Mathilde. La música trigarà a compondre-la gairebé set anys, des del 1862 al 1869.

Fins aquí una mica d´història i ara, començant amb aquest tercer acte, i concretament en el seu inici, Wagner expressa més clarament aquesta renuncia de Sachs, el seu amor i la seva entrega, el seu dolor i la seva tendresa. El primer quadre d´aquest tercer acte que avui comentem, consta de quatre escenes. És l´acte més dramàtic de l´obra, el més Wagnerià podríem dir i  constitueix el centre de l´obra, especialment les escenes dos i quatre que ara veurem.

En aquest acte hi participen tots els personatges principals, però ens fixarem sobre tot en la figura de Sachs que és el protagonista, perquè la seva actuació representa el nus de tota l´obra. La durada total del quadre és de vuitanta-dos minuts, per tant faré una introducció breu per acabar abans de les nou, què és l´hora que ens demana l´Ateneu que finalitzem.

En el preludi d´inici de l´acte, una melodia melancòlica reflexa el veritable sentiment de Sachs, la càrrega emocional que el seu renunciament comporta, el seu estat d´ànim. «Aquest preludi -diu Wagner- expressa la queixa amarga d´un home resignat que malgrat els seu sentiment mostra davant de tothom un rostre impregnat d´alegria i d´energia». Per a Houston Stewart Chamberlain, què és un teòric wagnerià, com saben vostès, la introducció a aquest tercer acte pot ser considerada el punt culminant del drama. La música, en aquest cas -estem parlant del preludi sense acompanyament de veu- és prou descriptiva i ens deixa sentir primer el tema de la queixa de Sachs junt amb un sentiment de compassió per sí mateix, si bé al final es repeteix aquest tema, però aquesta vegada es desenvolupa amb una força extraordinària per a convertir-se en un tema alegre de resignació acceptada. Entremig es van desenvolupant altres temes, com el de Sant Joan, el de la reforma de Luter, etcètera.  

De l´escena primera, destacaria que així com David, l´aprenent, quan entra en escena dintre el taller de Sachs, sembla preocupat pel que pugui pensar el seu senyor per haver participat en la trifulga de la nit anterior per l´escàndol que va muntar en contra de Beckmesser, que vam veure quan va cloure el segon acte en  l´última sessió, Sachs està llegint tranquil·lament no semblant que tal cosa el preocupi el més mínim i demana al seu ajudant que entoni la tonada dedicada a Sant Joan, cosa que fa l´aprenent a continuació i que li serveix per adonar-se amb entusiasme i alhora avergonyit, que s´ha oblidat que és el dia de Sant Joan, el sant del seu patró. Tot i que Sachs acaba de decidir que no pot lluitar contra l´enamorament de l´Eva envers Walther i renuncia al seu propòsit, ho fa amb resignació i serenitat, amb generositat i sense ressentiment. No se´ns presenta un Sachs deprimit, ni pessimista ni passiu, com podríem pensar que seria l´estat d´una persona que ha cedit voluntàriament a la felicitat al costat de la dona que estima, sinó que Wagner dota aquest personatge dels valors necessaris per transmetre al públic, aquest positivisme i bonhomia que l´intèrpret tan bé representa en la projecció que tot seguit veurem.

Alfred Ernst remarca el sentit poètic d´aquest fragment dient: "Aquesta pàgina val tant poèticament com les més belles dels més grans poetes. La dolcesa de la música, les pauses expressives, el to de la veu ens transmeten fidelment l´emoció, la tendresa de l´home que veu arribada l´hora del sacrifici" i és que en aquest cas, l´hora del sacrifici és doble, perquè Sachs, tal com va comentar Maria Infiesta en la sessió anterior, renuncia a l´amor i també renuncia a guanyar el concurs declinant voluntàriament presentar-se com a cantaire, quan és un dels millors Mestres de Nuremberg i tenia moltes possibilitats de resultar guanyador. En aquesta escena, voldria cridar la seva atenció respecte a la traducció de la versió que tot seguit veurem; Sachs repeteix en diverses ocasions la paraula "Wahn". Com podran comprovar, en el text del vídeo es tradueix per "locura" (bogeria). Anna d´Ax en aquest passatge denominat "Wahn monolog" analitza la intenció de Sachs en pronunciar aquest mot i arriba a la conclusió de què tal paraula, si bé en alemany es pot traduir per "bogeria" o "desvari", creu que el sentit que cal donar-li com més adient a l´escena i al sentiment de Sachs en aquell moment és el de "il·lusió" i jo he tingut en compte aquesta advertència que la trobo molt encertada, per tant els convido a substituir el terme "bogeria" per "il·lusió" quan vegin el vídeo, perquè s´adapta millor a l´esperit de l´obra i al sentiment que Wagner va voler impregnar a Hans Sachs, ja que el terme "bogeria" es pot entendre com a despectiu, com a denigrant, com a un qualificatiu amb connotacions negatives, quan justament la decisió que pren Sachs i la seva actuació al llarg de tota l´obra i molt concretament en aquest acte, no en té res de bogeria, ans tot el contrari, és ben meditada, responsable i generosa.

En la segona escena, voldria destacar un tret positiu de Sachs: la seva bondat. Es manifesta en el fet de què Sachs dona al seu contrincant Walther les pautes per fer art, el guia per fer les dues estrofes de la cançó del premi i així, pugui guanyar el concurs, tot i que va contra dels seus propis interessos, als que com ja hem vist, ha renunciat definitivament. Sachs li diu: "Deixa´t portar per la inspiració i pels propis sentiments i sàpiga´ls transmetre. La resta ja ho arreglarà el propi Sachs", i així ho fa. Walther inicia la Cançó del Somni, la famosa "Morgenlich leuchtend" en la que si bé en l´aspecte musical és molt inspirat, cal que també ens fixem amb la lletra molt ben trobada, que resulta ser un veritable cant a la natura i a l´amor, una cançó que s´emmarca dins els cànons del romanticisme més exaltat, ja que ens parla de l´alba, de les flors, de les fragàncies, del capvespre, de la nit, dels estels, paraules que broten del cor d´un jove enamorat que està fent tot el possible per a conquerir la seva estimada dedicant-li la més bella cançó.

En aquesta escena, Wagner també posa en boca de Sachs un missatge molt interessant i és el de què cal valorar amb objectivitat les noves creacions artístiques. Sachs valora la renovació de l´art, personificada en Walther, una renovació de l´art dintre del gust popular i tradicional. Si el resultat de l´obra expressa els sentiments i arriba com és el cas de Walther al poble, cal valorar l´obra de l´artista sense tenir en compte altres elements com l´estatus social, les idees polítiques, els lligams familiars, l´estretor de les normes, etcètera. Quan aquest aspecte, Anna d´Ax en la seva obra "Wagner vist per mi" també es mostra partidària de l´objectivitat en la valoració dels mèrits de les persones, i fa seves les paraules de Sachs quan diu: "Si els homes tinguessin l´amplitud de mires de Sachs, no veuríem desqualificats i allunyats dels seus càrrecs a causa de les seves idees socials o polítiques, persones de veritable valer i ocupats els seus llocs per altres servils o incompetents". És a dir, que aquí, a més de fer seves les paraules de Sachs, també fa una crítica social important.

En la tercera escena, en la que la intervenció de Beckmesser apareix donant aquell punt còmic buscat per Wagner pel personatge, també recull l´ajuda desinteressada i la noblesa de Sachs en contraposició amb l´astúcia i la mala intenció de Beckmesser, que en agafar o robar d´alguna manera el paper amb la lletra de la Cançó del Somni, que Sachs havia anat escrivint al dictat de Walther, i quan Sachs nega que vulgui participar en el concurs, no s´ho pot creure, i en el seu interior creu que Sachs no li està dient la veritat, que el vol enganyar, que tot plegat és mentida. Com a contrapartida, al final de l´escena, ens adonem que Wagner també dona a Beckmesser una dimensió positiva, fent que aquest reconegui i agraeixi la col·laboració de Sachs en cedir-li la lletra de la cançó. Fins i tot, en aquesta versió que veurem, Beckmesser li fa un petó al cap a Sachs, com a mostra d´agraïment i també com a representació de la comicitat del seu personatge, amb la qual cosa podem afirmar que el personatge de Beckmesser que se´ns presenta fins aquí com una persona envejosa, engalipadora i tramposa, en aquesta escena Wagner no el vol deixar tant malament i li reconeix una certa explicació a la seva actitud, atribuïble al seu enamorament, a la gelosia, a la falsa esperança de poder optar a la mà de l´estimada.

L´escena quarta i última d´aquest primer quadre, és la més dramàtica, en la que s´uneixen l´amor, el dolor, la renuncia i l´agraïment. Si bé Sachs dissimula per tal de no donar a conèixer d´una manera explícita la seva íntima tristesa, sí que la manifesta de manera indirecta a mida que va arreglant les sabates de l´Eva, en la que existeix un doble llenguatge, doncs mentre fa comentaris sobre quelcom tan vulgar com són les molèsties de les sabates, està al·ludint al trist moment que està vivint, de deixar passar voluntàriament l´oportunitat de conquerir el cor de la noia estimada, i en adonar-se´n que l´Eva no li està fent cas i no l´està escoltant perquè ha arribat Walther. Sachs s´enfada, si bé superat aquell moment, també cerca el missatge positiu de la situació, manifestant que encara que només és sabater, té també la gran sort de ser poeta, la qual cosa li proporciona la il·lusió i l´evasió del món i sense això, la seva existència seria difícil.

Tot seguit es manifesta la declaració d´agraïment de l´Eva, que és un cant sincer, entonat des del cor, com a lloança i reconeixement al Mestre Sachs, qui li ha ensenyat tantes coses per anar per la vida, però és un reconeixement d´amor filial, d´una filla cap al seu pare, perquè l´amor verdader l´ha experimentat en conèixer a Walther, un jove que ha despertat en ella el veritable amor. La resposta de Sachs a aquestes paraules, constitueix un dels fragments més dramàtics i inspirats de l´obra. El propi Sachs fa el paral·lelisme amb el rei Marke del Tristany. Aquí se´ns presenta la mateixa situació dolorosa que van viure el propi Wagner i Mathilde mesos abans d´escriure aquest passatge.  La resposta de Sachs equival a la queixa de Marke. Sachs diu a l´Eva: "El teu Tristany no es vol convertir en el rei Marke" en el sentit que creu que l´amor que pugui sentir l´Eva vers ell, seria més aviat compassiu, l´estimació d´una filla vers el seu pare, d´una persona jove respecte a una persona gran, però no l´amor que pot sentir per Walther, un amor juvenil, exaltat i apassionat i per això creu que ha fet bé en renunciar a ella. Tots aquests sentiments es deixen anar en l´inspirada pàgina del "quintet" que clou aquest primer quadre, en la que tots els personatges, l´Eva i el Walther, el David i la Magdalena i Sachs, alhora, entonen la melodia invocant la felicitat pròpia del moment             que estan vivint, mentre Sachs, segur que els demés en el seu entusiasmat fervor amorós no captaran les seves paraules, deixa anar el seu lament, reflex de tristesa, de resignació i d´enyorança i diu: "Jo també cantaria content a aquesta bonica i divina noia, però hauré de guardar en el fons del cor aquesta dolça càrrega. Va ser un bonic somni matinal però gairebé no m´atreveixo a recordar-lo". I amb aquest fragment s´acaba aquesta quarta escena del tercer acte, que tot seguit veurem, i que continuarà amb el segon quadre que comentarem en la propera sessió, amb la qual finalitza l´obra.

Res més, moltes gràcies.

l'ATENEU BARCELONÈS 2009-02-09