Associació Wagneriana de Barcelona

Maria-Mercè Guix Gros

Tema: Parsifal

MÚSICA: Preludi de Lohengrin. Orquestra Festival de Bayreuth, 19-7-1936. Director: Furtwängler. CD 2, track 3 de: "In Memoriam Furtwängler". Harmonia Mund.

Bona tarda,
Avui intentarem fer un doble viatge, un ens portarà per les llegendes artúriques del Grial i l'altre, tot cercant quines fonts literaries va fer servir Wagner per el seu Lohengrin i Parsifal ens durà a entendre una mica més les inquietuds espirituals d'aquest  gran músic.

I donat que les llegendes de l'Edad Mitja normalment comencen amb una "merveille" que cotempla el cavaller protagonista, hem volgut començar amb el Preludi del Lohengrin, que ens explica com el Grial fou portat pels àngels cap a la terra per a ser custodiat per Titurel.

La tria d'un material o un altre, com a punt de sortida, alhora de fer una composició, un drama, etc, ens mostra sens dubte el gust estètic de qui escolleix, però en Wagner, a més, ens apropa a les seves inquietuds ètiques.
Avui, el que intentarem veure serà que l'estructura de les llegendes de la demanda del Grial és idonea per no dir única, alhora de transmet la idea schopenhauriana de l'ètica per la compassió.

Però com a introducció ens agradaria presentar-los unes notes sobre que és i que no és el Grial, i també uns comentaris sobre les diferents obres literàries medievals que en parlen.

El Grial. Buscat per tots.
Si anem a donar una volta per llibreries, biblioteques o fem una cerca a Internet trobarem un bé de Déu de material que parla sobre el Grial, ara bé, que valgui la pena, que sigui corrrecte acadèmicament parlant, això ja són figues d'un altre paner.

Deixant a una banda el que són novel·les o pel·lícules, que són ficció  i per tant no ens aporten més que l'entreteniment, queden encara un bon grapat de pseudo-assaigs dels que convé desconfiar.
d'entrada cal dir que hi ha editorials que editen fusions de diferents textes medievals, convenientment retocats i sense advertir al lector que el que té a les mans no és una obra original del segle XII, sino una refosa feta ara.
Sobre aquests texts "genuïnament falsificats" es basteixen tot tipus de teories, amb conspiració o sense, amb elements esotèrics, new age, i tot el que calgui per vendre ràpid i bé.
Aquests materials, presuntament científics, tenen el costum de no portar bibliografia, argumentar de manera tautològica i considerar que les relacions causals no tenen perque estar constrenyides per l'espai-temps.
Però donat que nosaltres som clàssics, sí que creiem que la història, la filologia i la teologia tenen a dir en aquest camp. I més i millor que cap il·luminat.
La BIBLIOGRAFIA, que s'ha repartit no és extensiva, però sí exclusiva i intenta ser equilibrada.

d'entrada comencem per el nom GRIAL. Aquest és el correcte en català i castella, sent Grail o Graal els idonis en llengües com l'anglés o l'alemany.
Qué vol dir?
Segons el diccionari de la RAE és: " vaso o plato místico de que se habla en los libros de caballeria"
I d'on vé?
Del llatí cratale. En el segle XIV, grial es feia servir com a sinònim de "escudilla" en castellà, grezal, de vas o plat en provençal i en català gresal volia dir plat. Avui en dia encara es fa servir aquest mot per denominar als crisols dels laboratoris.
Es troba per primer cop la paraula Sankgreall com a sinònim de Sant Grial a l'obra de Malory, "La mort d'Arthur" del segle XV, fent-se ressò de les traduccions irlandeses i galeses, però s'estan referint al Grial com el vas on es va transformar el vi  en sang en l'Últim Sopar.
No hi ha per tant, cap misteri ocult en el nom.
Doncs, els misteris deuen ser on es troba o millor on no es troba per la conspiració de qui sigui?
Anem a aclarir el camí.
De les versions, que es podrien catalogar com de poc fiables, hi ha diverses  opcions:

1. Els càtars: no és objetiu d'aquesta conferència, però hi ha algú que es deixi matar per allò que no creu? El catarisme negava els sacraments, en especial  l'Eucaristia.
2. Els celtes, sense negar l'influencia literària de la mitologia cèltica en les construccions narratives de l'Edad Mitja, el Grial, que apareix per primer cop en Li comte de Grial de Chretien de Troyes, on és clarament cristià al estar relacionat amb l'Eucaristia,  és anterior a la primera llegenda celta que el tractarà, el Peredur.

Pot semblar estrany, pero "la nit dels temps plena d'herois celtes" és una construcció romántica.
I de fet moltes tesis que es presenten com a veritables interpretacions de que és el Grial i on es troba o es trobarà no són més que amplificacions de teories romàntiques i neoromàntiques que volen beure en un pasat "més gloriós" que el cristianisme, i que intententaven llegir la història en clau nacionalista i per tant era important ser el "primer en" o "l'únic en"
Per anar-nos situant, el Grial com objecte de la búsqueda dels cavallers medievals apareix en el segle XII i dura uns 70 anys i és en el camp de la literatura on es troba del cert.

Com i què és?
En aquest 70 anys de producció literaria, el Grial es presentarà com un vas místic relacionat gairebé sempre amb l'Eucaristia, en algunes històries serà una metàfora de la Transubstanciació i sempre hi ha una vinculació amb l'Esperit Sant.
Tot i així, es poden agrupar aquestes llegendes segons si els elements que el caracteritzen siguin predominatment cristians, celtes o bé de caire oriental.
Tot i així, en les llegendes ens el poden descriure o no.
Si ho fan, en les cristianes, pot ser una copa, un calze ( com ens diu Tennyson i Wagner), d'àgata, ònix o maragda, o d'or (Joseph d'Arimathea), o bé ser la safata on estava el corder pascual en l'Últim Sopar (Estoire i la Quête del Saint Graal).
En aquestes narracions, és el calze o copa que Jesús va fer servir el Dijous Sant i/o la copa on Josep d'Arimatea va recollir la sang de Crist en el Calvari.
Tots els evangelis descriuen el fets de Dijous i Divendres Sants, però cap parla de que es recollís sang de Crist.
Els evangelis apócrifs de la Passió, en especial el de Nicodemus, s'extenen més en la sepultura i explicant les vicissituds que Josep d'Arimatea va haver de fer front per obtenir el cos de Crist, però tampoc mencionen el Grial.
La relació entre Josep d'Arimatea i el Grial no apareix fins a l'Interpolació de la primera Continuació ( de l'escrit de Chrétien) en el segle XIII. En algun moment abans es devia establir aquesta conexió.
De les moltes classificacions que es poden fer amb les llegendes del Grial, una es la que les cataloga segons ens expliquin com el Grial ha arrivat a on està o les que ens presenten els cavallers de la Taula Rodona que el troben o busquen per atzar.
Les que narren el viatge del Grial cap a Europa, poden al seu torn, segons el lloc d'arribada ser dividides entre les que acabaran a Glastonboury o rodalies i les que passan per San Juan de la Peña o algún altre indret ibèric.
Les anglo-bretones extreuen el material de Joseph d'Arimatea, de Boron o Histoire du Sant Graal o Estoire du Saint Graal o Grand-Saint-Graal.
I es relacionarà el Grial amb Josep d'Arimatea i Merlin i la Taula Rodona.
Venen a dir que mentres Josep d'Arimatea rentava el cos de Crist i el preparava per a ser enterrat va recollir la seva sang en la copa que va fer servir el Dijous Sant. Un cop resucitat Jesucrist, Josep d'Arimatea va ser acusat de fer desaparèixer el cos de Jesús i empresonat sense aliments durant molts anys. Allà se li aparegué Jesús i el va instruir en els misteris de la Missa i li va confiar la custòdia de la copa, on hi apareixia cada dia un colom que hi dipositava una hostia, que l'alimentava miraculosament durant els anys de cautiveri. Un cop acabat el presidi es va exiliar amb la seva germana i el marit d'aquesta, Bron o Boron conegut com a "Ric Pescador".
Van construir la Primera Taula del Grial, que representa la del Últim Sopar. En aquesta taula el lloc de Jesús està representat per un peix i el lloc de Judas, el 13, és el "lloc perillós" que estarà buit fins que no arrivi l'escollit.
Josep d'Arimatea hauria arribat a la Gran Bretaña. Hi ha qui diu a Corbenic, hi ha qui diu Avaron, hi ha qui parla de Glastonboury, on hauria fundat la primera esglèsia cristiana d'allà, dedicant-la a la Verge Maria. En aquesta esglèsia estaria el Grial.
Però en el catàleg de relíquies d'aquesta abadia, escrit per Johannes Glastoniensis de 1726 (Chronica), no surt cap vas o calze, trobant-se això sí, entre d'altres: part de la taula del Últim Sopar, fragments del pilar on va ser fuetejat, el fuet, l'esponja amb que li van acostar vinagre, part del forat on es va fixar la creu.....a banda dels sepulcres del rei Artur i la reina Ginebra "trobats" en el 1191.
Va ser en l'època victoriana en que es va crear la llegenda que vincula un Grial enterrat en un aiguaneix d'aigua salutífera, proper a les ruïnes d'aquesta abadia. No hi ha cap font medieval que ho pogui sostenir, malgrat això, ha tingut i té un gran ressò.
Tornant als textos medievals, ens diuen que allà es va fundar la Segona Taula i l'orde dels Cavallers del Grial per a custodiar-lo, i que desprès de Bron el tercer custodi va ser Alain.
No sempre qui arriba amb el calze és Josep d'Arimatea, a cops és Bron i en d'altres histories és Alain.
I segons Ludovico de Cearea, el Grial no va anar a la Gran Bretaña, sinó que d'Alain l'hauria passat a un rei de la dinastia dels Abgaros i el bisbe d'Antioquia l'hauria portat a Roma, el seu primer destí occidental. Hi ha qui diu que el va portar San Pere.
Sigui com sigui en l'any 300, creient el Sant Pare que la reliquia estava  en perill la va confiar a Recader el Just, qui a peu i descalç, la va portar fins a Espanya, orientat per un colom, que es va col·locar a l'entrada d'una cova fonda, la de Yebra, que queda oculta per una cascada durant part de l'any.
Recader hi va fundar una comunitat d'ermitans que custodiaven el Grial. Hi ha qui diu que aquests custodis eren templers.
La copa consta en l'inventari de bens del rei Martí l'Humà de  1410, on  es diu que en el 1399 estava a la cort, a l'Alfajeria de Zaragoza  i va pasar a la Capella Reial. Alfons el Magnànim en 1424 la va traslladar a València, primer al palau reial i desprès a la Catedral, on encara hi és, com a penyora per un emprèstit. Tant Ferran el Catòlic, com Carles I le volgueren desempenyorar però no van poder.
1er BLOC DE DIAPOSITIVES:

• 1 i 2: abadia de Glastonboury
• 3: sepulcres del rei Artur i la reina Ginebra
• 4: San Juan de la Peña
• 5 i 6: el Grial de Valencia

És un calze tallat en àgata-cornalina que podria ser de l'època de Crist. La peça actual presenta unes nanses i un peu ornamentat posterior.
Hi ha més possibilitats:
Podria ser que San Indaleci, un deixeble de Recadero, el portés a Almeria.
O que el Sant Pare Sixto, quan va repartir els bens de l‘esglèsia, hagués pogut donar el calze a Sant LLorens, que el portaria a Osca, al monastir de San Juan de la Peña, que està semiocult per una roca, on hi va estar durant 6 segles.
Resumint, els camins ibèrics tots pasen pel Pirineu d'Osca: San Juan de la Peña i acaben a la catedral de València.
Curiosament l'unic text sacre que menciona el Grial és el llibre de Gamaliel, escrit en català per Pere Pasqual, bisbe de Jaen, mort cap el 1300.
A la catedral de Gènova es custodia el Catino Esmeralda. Es tracta d'una maragda irregular tallada amb un diamant.
En aquest cas hauria estat Nicodemus el que hauria recollit la sang de Crist amb el Catino, que habia estat comprat per la reina de Saba al temple d'Hercules de Tiro i l'hauria ofert a Salomó per a la construcció del temple de Jerusalem.

En la Pascua jueva s'omplia de sang de corder i s'espargia en els dintells recordant els fets d'Egipte.
Va estar en mans dels Apóstols, de cristians fugitius dels romans, dels gregs de Bizancio, dels perses, dels otomans i finalment els genovesos comandats per Guillem Embriago el van obtenir el 1101 com a botí de la creuada organitzada pel Sant Pare Pasqual II.

Hi ha qui diu que els genovesos el van obtenir com a premi per el seu auxili a les forces dels reis de Castella i d'Aragó en la conquesta d'Almeria el 1147, on també es trobaria el Grial de València.
Només aquests dos calzes es coserven en catedrals. N'hi havia un tercer, a prop de Paris, que es va destruir quan la Revolució Francesa.
Cal assenyalar que en l'abundant iconografia religiosa sobre la Passió de Crist, només apareixen imatges relacionades amb el Grial, com a un vas on es recull la sang de Jesús, sigui a la creu o en l'enterrament, en les miniatures que il·lustren els manuscrits de les llegendes artúriques que en fan referència.
Els atributs cristians del Grial els podren trobar en els relats de Robert de Boron, "l'Histoire du Graal" i en els anònims "Perlesvaus Li Haut Livre du Graal " i "La Quête du Saint Graal".
El món celta donarà els atributs màgics del Grial pel que respecta a les seves propietats nutritives: pot donar aliment de tot tipus i molt exquisits a aquells que el custodien.
En els relats continguts en el Mabinogi es troba un calder màgic amb un cap ensangonat en el seu interior. És un recipient de renaixament, inspiració i abundància. El custodia Braân un rei amb una ferida de llança que mai es cura.
Aquestes arrels celtes es troben en "Peredur the Son of Evrawe".

Quan s'imbriqui amb els elements cristians crearà una metàfora del Corpus Christi i les seves virtuts nutritives espirituals, como pasa a la Quête.
I en Lancelot adquirirà el poder de discriminar: el Grial negarà donar aliment a Gawain per no haver estat humil davant el vas sagrat. Aquesta facultat de discernir està present en els talismans celtes i el poder de refusar als pecadors també apareix en els miracles de l'Eucaristia.

I per acabar de caracteritzar el Grial, els atributs orientals.

Ens parlen d'una pedra, una maragda, que formava part de la corona de Lucifer i que en la seva caiguda, va ser portada a la Terra pels àngels, la "lapis lapsus ex caelis", que von Eschenbach contrau a "lapsit exillas".
Aquesta pedra pura podria fer referència a la pedra de transformació, la "lapis philosophorum" dels alquimistes, que buscaven la transmutació dels elements inferiors a estadis superiors de l'existència.
Per als hermetistes cristians, Crist era la verdadera Pedra Filosofal, la verdadera Pedra Angular.

Les propietats del Grial i d'altres pedres celestes d'altres tradicions són les mateixes: guareix malalties, va ser portada pels angels, només els escollits podien apropar-s'hi, és objecte de peregrinació, conserva la juventud, i preserva de la mort.

Aquesta "pedra del ejèrcits celestials" es troba en el Parzival de von Eschenbach, on es relaciona amb el mite de l'au Fènix, símbol solar i cíclic, conectat amb el simbolisme del Centre del Món, la montanya Qâf, situada sobre una roca maragda, que és a la vegada, extrem i centre del món, és el límit entre el que és visible i el que és invisible, intermediari entre el que és terrestre i el que és angèlic.

Les llegendes del Grial. Els seus buscadors

Les narracions sobre el Grial es poden agrupar  de moltes maneres: per la llengua en que estan escrites, cronològicament, segons l'estil, segons si els cavallers son mundans o místics, segons la natura del Grial, segons fossin un reclam per les creuades o una manera de divulgar la Transubstanciació....I també es poden agrupar seguint a Loomis en dos categories, segons expliquin com els cavallers del rei Artur troben el Grial o bé si explican la història del vas.
(En negreta es marquen les llegendes que estem segurs que coneixia Wagner.

Amb * estan assenyalades aquelles que no se sap si les coneixia o no, però que pels atributs del Grial presenten coincidències amb l'obra wagneriana. Podria ser que en conegués fragments o bé que li arribessin per refoses romàntiques, com l'obra de Tennyson. (Sobre les altres, només dir que no sabem si les conexia o no.)

A. Relats en que els cavallers del rei Artur troben el Grial:

1. Perceval ou le Conte du Graal
2. Les Continuacions (fb)
3. Parzival (im)
4. Peredur the Son of Evrawe (fb)
5. Didot Perceval  o Le Roman de l'Histoire du Graal  o Petit Saint Graal  (c)
6. Perlesvaus, Li Haut Livre du Graal o Perceval le Gallois (fb)
7. Lancelot  (c)
8. Quête du Saint Graal  *  (c)

B. Relats que expliquen la història del Grial:

1. Joseph d' Arimathie *
2. Histoire du Saint Graal  o Estoire du Saint Graal  o Grand -Saint-Graal *  (c)

També es poden diferenciar dos grups segons seguexin a Chrétien ( les Continuacions, Perceval, la Quête) o be, s'inspirin, per les nocions del Grial i els seus custodis, en fonts diferents (Boron, la Vulgata).
Segons el tipus de Demanda, es pot parlar, seguint a Markale, de tres famílies: 
--la franco-bretona (fb) amb una recerca mística on la Gràcia tant sols es dóna als escollits, seguint les tesis de Sant Agustí, i on la demanda es dóna, de vegades, barrejada amb les venjances de sang;
--la cistercenca (c) en que el Grial es presentat com la Gràcia de Déu que es dóna a qui la busca i vol rebre-la com deia Sant Bernard de Claraval, i on els elements cortesans i de la Minne no son rellevants;
--la indo-mediterrània (im) en què el missatge del Grial prové de la nit dels temps i el buscador, Parzival, és un cavaller compassiu, cridat per la Gràcia bernardina, que junta l'amor cortés i el camí místic.
Seguirem aquesta classificació que ens dóna més llum sobre l'obra de Wagner.
Wagner, pels valors i forma d'actuar del protagonista, segueix el relat de la familia indo-mediterrània, però sobre el significat del Grial va agafar elements de la cistercenca i de la franco-bretona.

Primera narració del Grial. "Perceval ou le conte du Graal" de Chrétien de Troyes.
Va ser escrita en francés antic entre el 1178 i el 1181 per ordre del seu protector Felip de Flandes, creuat i fill de cavaller creuat, net per banda materna del rei de Jerusalem. Va intentar ajudar al seu cosí Balduí IV, rei de Jerusalem, paralític i leprós a recompondre el regne que Godofred de Bouillon havia fundat un segle endarrera. Però va fracassar. I demanà a Chrétien una història que motivés als cavallers a deixar els plaers de les corts i emprendre el camí de Jerusalem.
Aquests cortesans eren gent lletrada en les seves llengües, però no dominaven el llatí, que queda aleshores en el domini dels clergues. Per això volen històries explicades en les llengües vulgars, que els hi oferien els juglars i trovadors, però també volien les traduccions dels clàssics greco-llatins. I Chrétien, justament, es va iniciar com a traductor de les obres d'Ovidi, el que li donarà el coneixement dels elements fantàstics i la psicologia de l'amor que aplicarà desprès a les seves obres.
A més, Chrétien tenia com a fonts literaries la "Historia Regum Britanniae" del monjo bretó, mestre d'Oxford, Geoffroy de Monmouth, de 1135, on es troba l'inici del temes artúrics en la literatura europea. No hi apareix el Grial, però sí: llegendes celtes, les merevelles, l'ideal cavalleresc, i una genealogia molt encimbellada per la casa regnant anglesa, els Plantagenet, ja que els fa descendents d'Artur rei mític, descendent al seu torn de Bruto, net d'Eneas de Troia. Així podien emular als descendents de l'històric emperador Carlemagne.
La primera traducció al francés d'aquesta obra és de 1155, deguda a Wace. Hi apareix la Taula Rodona.
També influirà en la seva obra el món refinat i cortés de les corts de la Chapagne i Flandes on viu i treballa.
Aquest poema inacabat de 9234 versos octosilàbics en rima consonàntica, té com a protagonista a Perceval que visita el castell de Grial, aquí la copa de l'Últim Sopar, quedant merevellat pel calze i la llança, però no pregunta res.

I què escriu Chrétien?
Quan llegim aquests relats en sorprèn una sèrie de coses: la reiteració de les aventures, la manca de lògica de moltes accions, la desproporció entre algun error comès i la pena que se'n deriva....i moltes coses més.
Anem a intentar posar en el seu contexte tot això que ens atabala de la literatura medieval. Seguirem a Victoria Cirlot:

1. Reiteració de gestes: El cavaller dins de la moral cristiana i les normes de cavalleria no pot aconsseguir el trionf amb una sola gesta, ja que podria ser superat per un altre cavaller, cal que superi un seguit continu de fets, proves, treballs i tribulacions, d'aventures.
2. Merveille i aventure: Quan hem començat la conferència escoltant el preludi del Lohengrin i hem seguit sense donar explicacions, pot ser que hagin pensat que estàvem oblidant alguna cosa.
   En la literatura cavalleresca, el protagonista comença per observar un fet prodigiós, una merveille, un fet sobrenatural i acaba amb una aventure, un adveniment, on el cavaller pasa a ser el subjecte de l'episodi, que li permet la transformació interior.
   En Wagner podem reconèixer aquesta estructura: en el Preludi de Lohengrin ens explica com els àngels van deixar en custòdia a Titurel el Grial, una merveille; quan s'aixequi el teló passarem a estar dins l'aventure d'Elsa i Lohengrin.
   l'aventure, del llatí adventus / eventus, fa referència a l'atzar i al destí, a la fortuna i al perill. El cavaller surt lliurement a l'aventura, està obert a tot el que pogui passar, s'uneix així aventure i queste.
3. Queste, questionner, preguntar: Perceval fracassa en la seva primera visita al castell del Grial per no preguntar, questionner i es dedicarà a la recerca, quête o queste. l'etimologia llatina d'aquestes dos paraules és la mateixa, quaerere. La recerca és una forma de preguntar i preguntar és una manera de reestablir el diàleg, de construir un pont entre dos mons: el corporal i l'espiritual, el terrenal i el celestial, ja que no poden quedar separats.
   En aquest sentit la recerca segueix el camí que va de l'apariencia al ser.
   De nou, un element que trobarem en Wagner. Pensem en Brünnhilde, en el 2on acte de La Walkiria, quan es troba amb Siegmund i pel que li explica ell, entèn que hi ha coses més importants que la tasca que ha fet fins aleshores.
   Chrétien parlant de Perceval, ens parla del pas de la joventud arrogant i ignorant, caracteritzada per l'arc i les fletxes del protagonista quan es jove, a la maduresa sàvia i compassiva que se'ns mostra amb el cavaller armat amb llança i espasa.
   Aquest pas el trobem clarament en el Parsifal de Wagner i també en La Tetralogia,onSiegfried, mort madur, havent viscut arrogant i ignorant.
4. Errar, el laberint: Del llatí error en francés antic deriven: errer, que fa referència a la vagabunderia física o moral; erroier, que significa extraviar-se, errar; erre, que significa camí; errement sería aventura, ordre, disposició, procés legal; i error, desig ardent, confusió, dificultad, patiment.
   El laberint, el perdre's en camins i frondes com a metàfora del laberint moral pot tenir dos orígens. Pot venir de Boeci i a la seva idea del món com a presó, que és d'arrel gnóstica o bé pot ser d'origen platònic essent el món una meravella que incita a l'erràtica.
   Anem a veure molt ràpidament la resta de narracions en les que apareix la cerca  del Grial.
   En la família franco-bretona, hi trobem narracions en les que:
   1. Hi ha elements celtes: com un cap tallat dins d'un calder màgic, iniciació sagnant del protagonista, cerca d'objectes com a pas previ a la demanda.
   2. Hi ha elements de cavalleria: l'ingenu es format en l'art de les armes per cavallers i en el camí espiritual per ermitans.
   3. Hi ha elements de l'amor cortès.
   Agrupa:
   a) El "Peredur", d'orígen galès, de principis del segle XIII. Aquí la venjança de sang és molt important.
   b) El "Perlesvaus, Li Haut Livre du Graal" o "Peceval le Gallois", escrit cap el 1215 en prosa, una novetat. La venjança és també molt important i és un relat molt violent.
   c) Les cuatre Continuacions del relat de Chrétien, que en època de Wagner es pensaven que eren un tot.
   La "Primère Continuation de Perceval ou Continuation Gauvain" de pseudo Wachier de Denain, de finals del segle XII la versió curta i la llarga de principis del XIII.      
   Segueix més les aventures de Gawain que les de Perceval.
   Se centra en Perceval i el Grial.
   La "Troisième Continuation" de Manessier va ser escrita entre 1225 i 1230. Comença un cop Perceval ha fet la pregunta. En aquest relat Perceval succeirà al rei Pescador com a rei del Grial.
   La "Continuation Le conte du Graal" de Gerbert de Montreuil escrita entre 1226 i 1230 emmarca el Grial dins la religió.
   Aquestes dos últimes van ser escrites ignorant-se mutuament.

En la família cistercenca hi trobem relats que presenten:

1. Elements simbòlics clarament cristians: el cavaller-soldat-monjo deixa pas a un buscador que trobarà el Grial per la via ascètica. Les seves armes seràn l'oració i l'Esperit Sant.
2. Els elements de l'amor cortès i les gestes d'armes desapareixen.
3. El Grial exigeix l'adhesió de l'ànima a l'Esperit. Mitjançant l'ascesi, la terna: cos-ànima-esperit s'ha de soldar, com en d'altres relats cal soldar una espasa.
4. Són un vehicle per il·lustrar la Transubtanciació proclamada com a dogma en el Concili de Letran en 1215, però que estava present des de el segle IX. El Grial crístic neix de la necesitat mística d'experimentar aquest dogma.

Hi trobem:
a) "Le Roman de l'Histoire du Graal" o "Petit Saint Graal" de Robert Boron, escrit cap el 1200. Aquí el títol parla de Histoire no de Conte i encara que inicialment es va escriure en vers, posteriorment va ser reelaborada en prosa: es volia donar serietat a la narració. Es relaten fets fantàstics, però volen ser presentats com creïbles. Aquí es presenta la genealogia del Grial relacionant-ho amb Josep d'Arimatea, el que havia aparegut per primer cop en l'Interpolació a la "Primère Continuation" .
Les fonts d'aquest autor són els evangelis apòcrifs, Chrétien i Wace per el personatge de Merlin que relata als cavallers del rei Artur la història del Grial que el mateix Boron havia escrit en la seva obra "Joseph d'Arimathea". Només hi haurà tres custòdis del Grial, en referència a la Trinitat, Josep d'Arimatea, el seu cunyat Bron i el net d'aquest últim: Alain, pare de Perceval.
El Grial simbolitza tres plans interconectats: Crist mort, el calze del Sant Sopar i la copa que conté la Sang Reial. La taula on hi està, serà el Sepulcre Sant, els Apóstols o l'Altar.
s'entrecreuen tres nivells simbòlics: la Crucifixió, l'Últim Sopar i l'Eucaristia.
b) La "Quête du Saint Graal"  o "Y seint Graal"  i l'"Histoire du Saint Graal" que es troben dins el Cicle Lancelot.-Graal o Cicle de la Vulgata. Van ser escrites entre 1215 i 1235 les versions en vers i les escrites en prosa cap el 1220.
La "Quête du Saint Graal" presenta la cerca per tots els cavallers de la Taula Rodona i els seus errors ens mostraràn les seves debilitats. Només tres cavallers veuràn el Grial: Bohor, Perceval i Galahad. El primer vol veure el Grial, però el seu camí és penós i està en contínua lluita per evitar la tentació; Perceval no cau en la tentació per intercessió de la gràcia divina i Galahad és el cavaller verdaderament pur i predestinat, que supera al seu pare Lancelot.
Aquí el Grial és una visió beatífica, que concedeix la gràcia divina a qui s'ho mereix.
El cercador no fa cap pregunta perquè no hi ha cap pont a restablir, la queste s'allunya progressivament del món terrenal per apropar-se al de més enllà.
Els enemigs del cercador són els enemigs de l'ànima.
En aquest relat la cavalleria artúrica cau de genolls front l'austeritat del cristianisme.
La "Histoire du Saint Graal" o "Estoire du Saint Graal" o "Grand -Saint-Graal" és un prefaci i justificació de les llegendes artúriques. l'obra es presenta com una visió, que hauria estat dictada a l'autor per Déu.
Segueix en part el Joseph de Boron. El castell del Grial s'hauria fundat a Corbenic.
Té elements celtes.

La familia indo-mediterrània presenta el Parzival de Wolfram von Eschenbach, obra de 25000 versos, escrita entre 1200 i 1210.
l'autor  diu que Chrétien s'equivocava en el què és el Grial, ja que ell coneix per Kyot de Catalunya la veritable història, que li arriba gràcies al savi jueu Flegetanis que l'ha llegit en un manuscrit àrab trobat a Toledo.
Kyot  és  molt probablement una invenció literaria de von Eschenbach, però aquesta pirueta li permet unir el Grial amb les corrents místiques de les altres religions del llibre.
El Parzival de von Eschenbach presenta elements dramàtics nous:

1. l'assimilació dels cavallers del Grial amb els templaris ( encara que el professor Barber diu que el mot empreat per von Eschenbach no és el que es feia servir per designar a aquesta orde, la majoria d'estudiosos de l'obra d'aquest autor creuen que realment es referia als templers, com el propi Wagner va fer)
2. La natura com a manifestació del Creador.
3. El parentiu de la majoria de personatges: el llinatge de Lohengrin i del Preste Joan.
4. La natura, abans comentada, del Grial.
5. Un cert orientalisme, com es veu en la descripció de les propietats ocultes de les gemes, la magnificiència del seguici del Grial o els elogis que dedica als coneixements del pagans.

El protagonista és compassiu. El més compassiu de tots els que cerquen i   que surten en la literatura medieval. Quan retorna al castell i finalment fa la pregunta, aquesta és:" Amfortes, oncle meu, què us afligeix, què us pertorba?"
No pregunta per les meravelles o misteris del vas, pregunta al seu oncle, Amfortes que li passa. Pregunta a l'altre, per l'altre.
La compassió serà adquirida per Parzival de forma gradual i intuitiva. Aquest és, i no cap dels altres, el protagonista de l'obra de Wagner.
En aquesta obra hi ha un paralelisme entre l'amor com a camí de perfecció dels trovadors i la Demanda. El protagonista concilía l'amor a la seva muller Condwiramus ("la que condueix a l'amor") amb la queste, ja que l'amor que li professa és el que obra la compassió en ell. El camí cap el Grial és un camí terrenal.
I ara els proposem un mena de joc. Passarem unes diapositives que il·lustren el Parzival de von Eschenbach, intentin reconèixer les escènes del Parsifal de Wagner.
És practicament imposible, ja que Wagner es quedarà amb la història central, reduirà el nombre de personatges i de elements accesoris, tot seguint el model del teatre grec, que des de "l'Holandés Erant" és clar en la seva obra. És a dir,  pocs personatges, l'obra comença poc abans del desenllaç, i són obres de passió i no d'acció.
2on BLOC DIAPOSITIVES:
1. Veu passar als cavallers. En Wagner, ens ho expliquen.
2. En el castell del Grial. Ho veu i no ho enten. Semblant en Wagner.
3. l'ermità Trevezent l'explica els misteris del camí espiritual. En Wagner el personatge que fa aquest rol és Gurnemanz, que a més, és cavaller, fusionant així dos personatges de von Eschenbach.
4 i 5. Les dues aparicions de Kundry, la dona sàvia de von Eschenbach, no tenen paral·lel en Wagner. Aquí en una, a l'inici de l'obra, requereix als cavallers que busquin el castell del Grial i en la segona aparició els recrimina per no haver-ho fet. En Wagner el personatge de Kundry assimilarà les doncelles que li mostren el camí de l'amor cortés, les dames que li donen saviesa amb el seu patiment i la dona sàvia, a més de la fetillera sota les ordres de Klingsor.
6. Trobada amb el seu mig germà Feirefiz. No es troba en Wagner.

El viatge artístic i camí espiritual de Wagner.
Wagner trobarà, doncs, en la literatura de l'Edad Mitja, no sols inspiració i trames argumentals, sinó també una estructura narrativa i uns valors que li permetran expressar les seves idees morals.
Aquesta literatura té uns trets disitintius que li permetran ser el contenidor idoni per transmetre l'idea schopenhauriana de l'ètica per la compassió.
Són:

1. El pas del que és sensible al que és inteligible, del que és visible al que és invisible.
2. La maduració del protagonista, que passa de l'ignorancia arrogant a la saviesa humil, reflexant les edats de l'home, i per tant, sent un camí llarg i complicat. Un camí que va de la'apariència al ser.
3. En aquest camí, el cavaller passarà, com hem dit, de comtemplar una merveille a ser protagonista d'una aventura, que suposa atzar i destí, fortuna i perill.
4. La transformació de l'ànima té lloc en la soledat del bosc.
5. l'intuició precedeix al coneixement intel·lectual i per tant és superior.

l'element medieval es obvi en Tannhäuser, Lohengrin, Tristan und Isolde i Parsifal. Argumets, personatges i estructura hi són clars.
Però també es poden veure en l'Holandés Errant, La Tetratologia i Els Mestres cantaires.
En aquestes obres, com en tota la producció wagneriana, hi trobarem ganes d'explicar-nos els perills del materialisme, i com només amb la renúncia i l'abnegació es poden conquerir les fites més altes.
Wagner era una persona d' inquietuds intel·lectuals molt amplies que coneixía abastament la història i la literatura universal, però també sentia una gran atracció ple camp de la metafísica. Ell, home curiós i erudit, buscava experiències espirituals i coneixements metafísics. Coneixia no solament els místics cristians, com Eckhart gràcies a Schopenhauer, sino que també havia llegit al poeta persa sufí Hafiz, coneixía la Kabbala i el Talmud i era un gran admirador del budisme, creient en la reencarnació.

Segons ell, les idees espirituals que es troben en les religions són comunes i universals. Les corrents mísitiques de diferents creencies tenen en comú la cerca dels mateixos valors profunds.
Per això deia que l'Art, la música, pot trascendir les fronteres de les religions i donar un missatge espiritual universal.
I en les seves obres es pot trobar aquest missatge. En totes elles hi ha uns trets que sempre hi són  presents: la renúncia (algú renúncia a quelcom, no dificil d'obtenir, sino que té a l'abast) i la redempció per l'amor que permet un desenllaç metafísic, donat que el verdader amor entre els protagonistes només es podrà realitzar fora del món físic.
En Wagner, la redempció és la meta de l'amor.

Wagner va ser un home, doncs, per qui l'espiritualitat, entesa com camí allunyat i oposat al materialisme, era molt important. Segons Alan David Aberbach, Wagner oposava espiritualitat a la religió, entesa aquesta última com només un seguit de dogmes i rituals, ja que creia, per una banda, que les institucions religioses havien oblidat el verdader missatge cristià de l'amor, i només actuaven com a autoritats tradicionals, pervertint la veritat i lligant l'individu, i per altra, que el missatge de Déu no seria efectiu pels miracles, sino per l'esforç que faci la humanitat per arrivar-hi.

l'existència de la fraternitat humana suposa no buscar a Déu amb rituals, sinó amb la preparació interna de l'espiritualitat. La barrera a saltar és el "jo". La societat té l'obligació, deia, de donar a conèixer els aspectes positius del cristianisme, es a dir: la fraternitat, la compasió i l'amor. Segons Alan David Aberbach,  a qui seguiré en gran part per la resta de la conferència, els arguments de les obres wagnerianes es poden prendre com a metàfores espirituals, veient-hi el conflicte entre ànima i voluntat, entre lliure albir i destí.

Anem a fer un cop d'ull somer als drames wagnerians tot i remarcant els aspectes espirituals:
l'Holandés Errant: El mar simbolitza les tormentes que pateix l'ànima en la vida terrenal. l'Holandès és l'intelecte conscient de l'ànima. Només la Gràcia de Déu pot acabar amb la seva vida terrenal. l'Holandès no busca l'amor, sino la Gràcia que inclou amor i compassió. És una reflexió al·legòrica de la vida.
Tannhäuser:  En tota l'obra hi ha la lluita entre l'ànima divina i l'animal (voluntad), que es manifesta clarament en el 2on. acte, en l'escena del torneig. Des de l'inici fins al final, el drama ens fa pensar que cal anar en compte amb la pròpia natura. Tannhäuser, en el Venusberg, se sent humà i enyora la creació. I ha de prendre decisions, ja que té lliure albir.
Lohengrin: És la continuació en termes espirituals, no argumentals del Tannhäuser. Aquí l'amor es dóna entre Déu i la creació humana. "Voluntat" no sols s'associa aquí, amb el plaer, com en Tannhäuser, sinó també amb el poder i possessió. El Grial és el símbol d'un món millor superior al món sensible, mèdium diví entre el món espìritual i físic, metàfora de l'espiritualitat de l'amor diví i no necessariament ha de ser  interpretat  en termes cristians.
En Tannhäuser veiem el conflicte individual de qui intenta vèncer la natura animal de la seva voluntat. En Lohengrin hi ha la lluita espiritual pel control, es planteja si l'ànima tindrà prou força per guanyar. La força de la fe d'Elsa ha d'escollir entre Lohengrin i Ortrud. De fet, han d'apartar-se del costat fosc de tota psique, com era la serp respecte de l'Eva; ho són Venus i i Ortrud respecte de l'Elizabeth  i Elsa. Elsa ens presenta un conflicte mental: dubte i Tannhäuser moral: l'ànima. Tots dos poden ser receptacles de la llum divina.

En els Diaris de Cósima trobem que:
"El Grial és la llibertat. Renuncia, repudi de la voluntat. El rei del Grial és sublim i lliure perquè actua no per si mateix, sino pels altres, no desitja res per ell."
Ni Lohengrin ni Parsifal s'han de veure com imatges de Déu, sinó com a  enviats seus.
Els cavallers del Grial no són ni éssers físics, ni espirituals, sinó les dues coses alhora.

MÚSICA:
En totes les obres de Wagner podem trobar fragments que il·lustrin les seves inquietuds espirituals. Hem triat el final del 2on acte del Tannhäuser on es veu l'intervenció d'Elizabeth salvant a Tannhäuser de les ires dels altres cavallers i l'opció que pren el protagonista.

I ara, un moment per parlar de Jesus von Nazareth, un esbós per a un drama que mai va composar, però que ens permet veure molt bé les idees que sobre religió i espiritualitat tenía Wagner.
Segons ell, Jesus va transcendir la llei mosaica i el seu missatge és per tota la humanitat, que busca constantment la veritat, els valors i el coneixement que transcendeix el temps i l'espai. És un símbol universal per a una societat universal que transcendeix  religió i nacionalitat.

Només hi ha un esperit universal superior i cada consciència humana és una part d'aquest tot. I donat que l'ànima és esperit no es pot distingir color, raça, religió, nació, poble o génere.
Per superar aquestes estretes barreres la persona ha d'establir una relació espiritual verdadera amb l'ànima superior. La clau per entendre l'espiritualitat de Wagner i el seu misticisme es troba en la seva proposició: cal estimar a Déu com ell ens estima. El millor camí per mostrar el nostre amor a Déu és estimar a totes les criatures i per sobre de totes, a la humanitat, ja que en ella Déu existeix. Déu està dins nostre i en la unitat de la Natura. És el coneixement d'un mateix. Déu i l'home són un. Wagner diu que Jesús no és l'únic fill de Déu, en el sentit que tota persona pot arribar a aquest coneixement i pràctica de l'Amor de Déu. La Gràcia de Déu determina quan i com i sí això serà així.
Per Wagner la llei mosaica emfasitzava la llei més que l'espiritualitat. Jesús ho supera, de manera que qui actua per amor pot errar per ignorància, però això no és pecat, ja que la llum és Amor i tot el que es fa per amor no pot ser pecat.

Viure en la voluntat de Déu vol dir seguir el camí de l'amor fratern. Cap possessió material o intelectual pot preparar per aquest camí intern que és llarg i comença amb la fe que ve de  l'amor. Amor i compassió són dominants en l'Holandés, Tannhäuser  i Lohengrin. I la compassió i la fraternitat són centrals en Parsifal. La feina a fer durant aquesta vida és alliberar la voluntat de les apetències dels sentits i a  l'ànima de la voluntat.
Quan s'obre l'ull intern, el dualisme entre voluntat i ànima, desapareix.

Qué s'interposa? Els sistemes teològics i les institucions religioses que substitueixen la llei de l'amor de Déu per lleis arbitràries humanes, reflectint la voluntat i no l'ànima. Les idees intuïtives de Wagner reflecteixen els conflictes entre religió, espiritualitat i misticisme. I també la dualitat lliure albir i gràcia, que sembla que Wagner confonia.

En la Tetralogia també trobem les inquietuds espirituals de Wagner. Siegfried, arquetip de la llibertad individual, actua com si les seves accions fossin producte del lliure albir, però en el fons és un ésser manipulat i conduit de tal forma, que és el personatge menys lliure de tot l'Anell. El destí actua tant com la voluntat.
Si cal resumir la Tetratologia en poques paraules, aquestes podrien ser: no al materialisme. Tots els problemes que allà sorgeixen són fills de l'ambició de poder, que encega a tots. Amb excepcions: Erda, arquetip de la saviesa intuïtiva, és la veu de la consciència.
Aquest personatge ens permet veure el contínuum amb les primeres obres comentades, ja que tant Erda com Senta i Elsa adquireixen el coneixement intuïtiu a través de la meditació.
Desprès d'escriure Jesus von Nazareth i abans d'acabar la Tetratologia, Wagner va llegir a Hafiz i a Schopenhauer.
Hi ha qui diu que el persa Hafiz, per qui el món és il·lusió, deia en poesía el que el filòsof alemany va escriure molts anys després en prosa. Sigui com sigui, Schopenhauer ofereix a Wagner explicacions i racionalitza el que ja intuïa, però no comprenia.

A Wagner, Schopenhauer li aporta també el coneixement del mísitc cristià Eckhart i l'introdueix en el hinduisme i el budisme, donant-li una ampliació del marc que li permetrà entendre millor el contínuum espiritual entre Jesús i Hafiz.
Tant Eckhart com Hafiz coincideixen en que l'origen de la destrucció espiritual és el materialisme, i per tant cal apartar-se dels factors materials, que porten la llavor de la destruccció espiritual. I Wagner deia que Jesús hauria d‘haver tipificat com a pecat a la propietat privada. Aquestes coincidències que es donen en creences diferents manifesten el valor universal intrínsec de totes les religions. En el cristianisme, judaisme, islam, budisme i hinduisme, la triada: amor, fraternitat i compassió és el nucli del seu missatge.

Schopenhauer ofereix al músic dos conceptes: l'anulació de la voluntad i l'auto-abnegació. d'on sortirà Brünhilde.
En Tristan und Isolde és clar que l'amor d'ells dos no es pot donar en aquest món material i si pot ser en el de Walter i Eva en Die Meistersinger és per la renúncia del savi sabater Hans Sachs.
Parsifal, per segons quins autors, es pot entendre com el 4art. acte de "Tristany", de la mateixa manera que Lohengrin és la continuació de Tanhäuser.
Més enllà de l'amor hi ha la compassió, la simpatia universal, que redimeix a tothom. La redempció com a fita de l'amor.
El camí espiritual és estret i cal més que la intel·ligència o la raó.
El lliure albir en oposició a la predestinació, reencarnació, karma, està en el ser humà i li dóna la possibilitat d'actuar bé, malament o de les dues maneres. És  una capacitat molt àmplia, més que els marges que marquen les religions.
La llibertat és actuar d'acord amb les pròpies creences, és integritat interior, com podem trobar en molts personatges wagnerians.

MÚSICA:
Per acabar els oferirem, primer un fragment d'un assaig dels Encanteris del Divendres Sant, on el director Erich Leinsdorf, primer intenta explicar el que vol dels músics amb termes musicals i finalment decideix explicar-los el que ha de transmetre aquesta música. I desprès concluirem aquesta conferència amb el preludi de Parsifal, interpretat per l'orquesta simfònica de Südwestfunk Baden-Baden, dirigida per Erich Leinsdorf, de "Erich Leinsdorf in rehearsal". ArtHaus Musik. Track 3 i 4
Moltes gràcies.

BIBLIOGRAFIA
Sobre el Grial. Textes crítics
BARBER, Richard W. "The Holy Grail. Imagination and Belief ". Harvard University Press. Cambridge, 2004.
BONILLA Y SAN MARTÍN, Adolfo. "Las leyendas de Wagner en la literatura española". Apéndice con fragmentos del "Lanzarote del Lago"             castellano. Asociación Wagneriana de Madrid. Madrid, 1913.
CIRLOT, Victoria. "Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval".  Ediciones Siruela. Madrid, 2005.
GUTIÉRREZ, Fátima. "El cantar de lo eterno". Revista Wagnermania,  nº 45, setiembre 2004. Zaragoza. w.w.w.wagnermania.com
JONAS, Hans.  "La religión gnóstica. El mensaje del Dios Extraño y  los comienzos del cristianismo". Título original:"The Gnostic Religion. The Message of the Alien God and the Beginnings of Christianity" (1954, versión revisada de la obra de 1927).Ediciones Siruela. Madrid, 2003.
LIZT, Franz. "Lohengrin. Comentari crític". Epílogo Jordi Mota. Edicions l'Holandès Errant. Barcelona, 1987.
LOOMIS, Roger Sherman. "The Grail. From Celtic myth to Christian symbol" ( 1963). Mythos.Princenton     University Press.New Jersey, 1991.
MARKALE, Jean.  "La trama oculta del Grial". Tikal Ediciones. Girona,1995
MAYER, Hans Eberhard "Historia de las cruzadas".Título original: " Geschichte der Kreuzzüge" (1995, versión revisada de la obra de 1965). Istmo. Madrid, 2001.
MOTA, Jordi.  "España y el Santo Grial". Revista Hirmondó, año 5, nº 3, otoño 2003, Budapest.
NELLI, René. "Los cátaros del Languedoc en el siglo XIII. Vida cotidiana"(1969).Título original: "La vie quotidienne des cathares du Languedoc au XIIIe siècle". Editorial: José J. de Olañeta, Palma de Mallorca, 2002.
PONSOYE, Pierre. "El Islam y el Grial". Título original: "l'Islam et le Graal" (1976). Olañeta Editor. Palma de Mallorca,             1984.
SANTOS OTERO, Aurelio de. (editor) "Los Evangelios apócrifos". Estudios introductorios y versión de los textos originales de Aurelio de Santos Otero. BAC. Madrid, 2005.
VIÑAS, Francisco.  "Parsifal". Salvat Editores. Barcelona, 1934.
V.V.A.A. "Antología del Minnesang". Selección,traducción,prólogo y notas de Bernd Dietz.Ediciones Hiperión.Madrid,1981
V.V.A.A. "El legado secreto de los cátaros". Título original: "Il libro dei due principi e altri testi catari." Edición de Francesco Zambon de los textos cátaros:El libro de los dos principios; Tratado cátaro; Ritual occitano y Comentario al Padre  Nuestro. Traducción de César Palma. Ediciones Siruela. Madrid 1997, 2004.
V.V.A.A. "Poesía de Trovadores, Trouvères y Minnesinger. De finales del s. XII a principios del s. XIII. Traducción y antología de Carlos Alvar. Alianza Editorial. Madrid, 1999 (5ºedición)
www.ac-versailles.fr / pedagogi / Lettres / perceval / Graal_reecritus.html
www.casateiner.com.ar
www.enciclopediacatolica.com
www.geocities.com/ Paris / 5339 / Graal.html

Wagner, Schopenhauer i textes crítics
ABRIL, Manuel. "La filosofía de Parsifal". Asociación Wagneriana de Madrid. Madrid, 1914.
ABERBACH, Alan David. "Richard Wagner's Spiritual Pilgrimage". The Edwin Mellen Press. Lewiston, Queenston, Lampeter, 1998.
BAU, Ramón. "El Wagnerianismo como concepción del mundo". Associació Wagneriana. Barcelona, 2002.
BECKETTT, Lucy. "Richard Wagner: Parsifal". Cambridge Opera Handbooks. Cambridge     University Press, 1981,
CHAMBERLAIN, Houston Stewart. "El drama wagneriano", Título original: "Das Drama Richard Wagners", 1892. Serie monografías Monsalvat nº5. Ediciones de Nuevo Arte Thor. Barcelona,1980.
d'AX, Anna. "Wagner vist per mi". Editorial WA-L-IMP. Barcelona, 1951.
ERNST, Alfred. "l'art de Ricart Wagner. l'obra poetica. l'obra musical". Traducción de Geroni Zanné. Associació Wagneriana. Barcelona, 1910.
GREGOR-DELLIN, Martin. "Richard Wagner". Título original: "Richard Wagner" (1980). Traducción e introducción de Ángel-Fernando Mayo. vol.1. 1821-1864, vol.2.1864-1883.Alianza Música. Madrid, 1983.
GUAL, Adrià. "l'art escénica y el drama wagnerià". En: XXV Conferencies donades a la Associació Wagneriana (1902-1906). Associació Wagneriana. Barcelona,1908.
http.// home.c2i.net/monsalvat/conwide5.htm
KUFFERATH, Maurice. "Parsifal de Richard Wagner. Legénde-Drame-Partition." Librairie Fischbacher.Paris, 1890.
LEIGHTON CLEATHER, Alice y CRUMP, Basil. "Lohengrin y Parsifal. Descripción e interpretación con arreglo a los escritos de Wagner". Gustavo Gili Editor. Barcelona, 1927.
MAGEE, Bryan. "The Tristan Chord. Wagner and Philosophy". A Metropolitan / Owl Books.Henry Holt and Company. New York, 2002. Título original: "Wagner and Philosophy".  Allen Lane, Penguin Press. London, 2000.
"The Philosophy of Schopenhauer". Clarendonn Press-Oxford. Oxford University Press-New York, 1983.
MARSILLACH, Joaquín. "Parsifal. Peregrinación a la meca del porvenir". En Arte y Letras, Fidel Giró, Barcelona, 1882.
MAYO, Angel-Fernando "Wagner. Discografía recomendada. Obra completa comentada". Guías Scherzo. Península. Barcelona, 2001.
MEDRANO, Antonio "Parsifal y la vida del Budha". En Cielo Y Tierra. Revista de Metafísica y Simbolismo. Barcelona, otoño 1984, nº9, volumen 3.
NIETZSCHE, Friedrich. "Ecce homo. Como se llega a ser lo que se es". Título original: "Ecce homo.Wie man wird, was man ist" (1888). Traduccción:Andrés Sánchez Pascual. Alianza Editorial. Madrid, 1976.
"Epistolario". Edición de Jacobo Muñoz.Traducción: Luis López-Ballesteros y de Torres. Biblioteca Nueva. Madrid, 1999
"Sobre el porvenir de nuestras escuelas". Título original: "Über die Zukunft unserer Bildungsanstalten" (De Obras de Friedrich Nietzsche, vol.III, tomo 2 de la edición italiana dirigida por Giorgio Colli y Massino Montinari). Introducción: Giorgio Colli. Traducción: Carlos Manzano. Tusquets editores. Barcelona, 2000.
ROVIRA BELLOSO, Josep Mª. "Les idees religioses de Wagner i Parsifal". En: Fe i Pensament, 1986, pag.626-628.
SANS, Edouard. "Richard Wagner et Schopenhauer". Editions Universitaires du Sud.Toulouse, 1999. Primera edición: "Richard Wagner et la pensée schopenhauerienne". Klincksieck. Paris, 1969.
SCHOPENHAUER, Arthur. "El mundo como  voluntad y representación" ( Die Welt als Wille und Vorstellung). Edición de Roberto R. Aramayo. Fondo de Cultura Económica.Círculo de Lectores. Madrid, 2003.
"Los dos problemas fundamentales de la ética" ( Die beiden Grundprobleme der Ethik). Edición de Pilar López de Santa María. SigloXXI.Madrid, 2002.
"Pensamiento, palabras y música".Edición de Dionisio Garzón. Biblioteca Edaf. Madrid, 1998.
WAGNER, Richard. "Mi vida". Traducción y apéndice de Eulogio Guridi. Ediciones Lauro. Barcelona,1944            .
"Obres teoriques y critiques, vol. I. Musica del pervindre. l'art y la revolució". Traducción de Joaquim Pena. Associació Wagneriana. Barcelona, 1909.
"Sobre el significado de Parsifal". Carta escrita a Mathilde Wesendonck el 30-5-1859. Traducción del Dr. Carlos J. Duverges.En Wagneriana, nº28. Barcelona, 1998.
von WOLZOGEN, Hans. "Guía temática completa del  Parsifal. Estudio del poema literario y musical".    Imp. de Gabriel del Hoyo. Madrid,1914.
www.archivowagner.info
www.richard–wagner–web.de
www.trell.org/wagner
www.wagnermania.com

l'ATENEU BARCELONÈS 2006-01-09