Associació Wagneriana de Barcelona

Maria-Mercè Guix Gros

Tema: Parsifal

 

           Bona tarda.

M´han convidat a parlar sobre el Parsifal de Wagner i ho faré amb molt de gust donat que és una obra que em produeix sensacions i emocions molt especials, i sols espero poder compartir-les amb tots vostès.

           He estructurat aquesta introducció al Parsifal de Wagner en tres apartats, essent el primer el més llarg.

           Per començar cal explicar l´argument, però en aquest cas potser és millor emfatitzar el "No argument".

           Parsifal és com totes les obres de maduresa de Wagner un drama de passió i no d´acció. Una obra on uns pocs personantges realitzen ben poc... si mesurem l´acció com fer, però si considerem el ser, s´ha de dir que és una obra intensa en dramatisme donat que estem davant l´evolució personal, del camí d´autoconeixement, de la via espiritual que portarà al ingenu adolescent a ser el rei del Grial, a ser el redemptor redimit.

           L´estructura de l´obra es podria descriure com simètrica donat que està dividida en tres actes, de dues escenes cada un d´ells, passant el primer i tercer en el mateix lloc: els voltants i dins el castell del Grial, però en diferents circunstàncies temporals.

           Desprès d´un preludi d´una serenó i elegancia indiscutibles, al aixecar-se el teló ens trobem a Gurnemanz, un cavaller del Grial qui en llevar-se el dia resa i desperta i reuneix a uns escuders.

           Aquest rol es cantat per un baríton, sobre qui recau una part molt important de l´obra des del punt de vista del temps que ha de cantar, però no és una tesitura complicada donat que aquest cavaller ha estat sempre fidel als ideals que custodia i no ens ha de transmetre angoixa, sino que ens explica, ens calma i ens asserena en tot moment.

           L´escena transcorra en un bosc ombrívol, amb un rierol, a prop del castell de Montsalvat. Segons Geroni Zanné i Joaquim Pena, de qui recullo les descripcions escèniques, en aixecar-se el teló veiem:

 

"Selva obaga i d´aspecte sever, emperò no llòbrec. Terreny pedregós. Al bell mig de l´escena, una clariana. A l´esquerra, un camí qui munta vers el burg del Grial. De la clariana enllà, una rampa davalla cap a un estany qui s´esten més baix, al fons de l´escena. Trenc d´auba"

 

Entra Kundry en escena portant un balsam per guarir a Amfortas.

Kundry d´aspecte salvatge està sempre disposada a servir i ajudar, pero no troba la pau.

És un paper molt complicat tant si ho canta una soprano, ja que té registres baixos, com si l´assoleix una mezzo ja que també té registre agut. Aquest requeriment tècnic és la via per expresar l´angoixa d´aquella qui està condemnada a vagar pel món, per haver-se burlat del Salvador, i el seu desig, trobar el descans, la salvació, la portarà a fer accions contradictòries, fins a ser redimida.

De moment, en el primer acte se´ns presenta com a servidora fidel del Grial, com ens diu Gurnemanz, al recriminar a uns escuders que l´ofenen.

Entrarà en escena un seguici que porta en andes a Amfortes, rei del Grial, qui busca en el bany diari un alleugeriment imposible per la ferida que li va produir Klingsor amb la Llança de Longinus (la que va ferir el costat de Jesus a la Creu), desprès de prendre-li aquesta relíquia, al haver caigut en un parany, que l´allunyà de la seva promesa de custodi del Grial.

Amfortes té un paper més curt que el Gurnemanz, però és molt intens, per això cal un baríton amb una gran capacitat per modular i expressar el patiment i el dolor, de qui sap que ha fallat, a si mateix i a la seva comunitat. El dolor de la ferida ens arribarà en escoltar com se sent i com només oficia la cerimònia del Grial per obligació envers el seu pare, Titurel.

Recapitulant, en la primera part de la primera escena Gurnemanz  ens explicarà, referint als escuders, que les terres del castell del Grial estan ermes degut a què un cavaller anomenat Klingsor, qui volia ser admès a la comunitat del Grial, però no tenint prou forces per seguir un camí ascètic de castedat, va decidir castrar-se, cosa que l´allunyà definitivament del Grial, i per això va construir un castell rodejat d´un jardí màgic on hi són atrets els cavallers.

Amfortes acompanyat per Gurnemanz hi van anar per fer front al mag. Però Amfortes va ser seduït per Kundry i aleshores, Klingsor amb la llança que custodiava Amfortes el va ferir de tal manera que la ferida no guarirà mai, i mentre això sigui així, les terres i els cavallers del Grial envelliran i perdran les seves forces.

Com en altres obres wagnerianes aquí, quan s´aixeca el teló estem a punt pel desenllaç final, com succeeix en les tragèdies gregues tant estimades per Wagner. L´acció que ha portat a l´estat actual de les coses ja ha passat, ara cal esperar i veure com esdevindran els fets.

I un fet aparentment banal esdevindrà capdal.

Un grup d´escuders entra portant a un jove atordit, qui ha matat un cigne amb una fletxa.

Gurnemanz, li fa tocar la ferida del cigne i aquí, per primer cop el jove sent compassió. Amb molta il·lusió Gurnemanz espera que sigui el que pugui redimir,  l´ingenu pur que tots estan esperant.

I així comença el transit cap a la segona escena, Parsifal i Gurnemanz faran el camí cap a Montsalvat discorrent per la música dels manaments del Grial.

Recordem la descripció que del canvi d´escena feien Geroni Zanné i Joaquim Pena:

 

"De poc en poc, mentre que Gurnemanz i Parsifal sembla que caminin, la transmutació de l´escena ha esdevinguda més i més perceptible: el bosc desapareix i en els murs de roques qui´l substitueixen s´obre una porta per on ambdós personatges també desapareixen.

Va apareixent un enfilall de galeries qui munten, obertes en les roques, per les quals d´en tant en tant hom veu passar aquells.

Mentretant se senten sòns de trompetes qui s´eixamplen dolçament i aprés tritlleigs de cloques sempre més propers"

 

I així arrivem al temple del Grial:

 

"L´escena s´es transmutada per complert, apareixent la grandiosa nau del temple del Grial: un peristil sosté la volta de la cúpula central, qui dóna pas lliure a la llum i dessota la qual hi ha el refetor, on se celebra la sagrada cerimònia. Al fons de l´escena hi ha una gran porta per banda."

 

En aquesta segona  escena Amfortes ens commourà al transmetre´ns el seu dolor.

Un seguici de cavallers s´apleguen al voltant de l´altar on dins un cofre està el Grial. Titurel, pare d´Amfortes i primer rei del Grial el commina a realitzar la cerimònia, ja que sino tots envelliran i ell morirà. Però l´ofici produeix un intens dolor a Amfortes.

El jove pur se sent commogut pel que passa. Ha fet un pas més en el seu camí.

Però no es suficient.

Quan en acabar la cerimònia, Gurnemanz li pregunta que ha vist, que ha entès i Parsifal li contesta, sense parlar i només movent el cap, que no ha entès res, el fa fora del castell.

 

MÚSICA: Del primer acte escoltaràn tres fragments, el primer és el primer pas compassiu de Parsifal: quan Gurnemanz el fa reflexionar sobre el cigne que ha mort, el tercer tall ens mostrarà un pas més: la seva compasió vers el patiment d´Amfortes, que es mostra amb la interpretació no vocal, excel·lent de Siegfried Jerusalem, i al mig el segon fragment és la música  del canvi d´escena.

Tots els talls musicals són de la grabació del Metropolitan.

DVD 1

              9.  Weh!Weh!                                 5,40 min

            12. Verwandlungmusik                       5,12 min

            14. Mein Sohn Amfortes                    11,45 min

 

 

El segon acte passsa en el castell encantat de Klingsor:

 

"Masmorra en una torre, oberta de part de dalt. Uns graons de pedra condueixen al marge emmarletat de la muralla. La fosca cobreix la part més pregona, on s´hi davalla per un relleix del propi mur qui forma´l sol de l´escena. Instruments de màgica i atuells de nigromància, escampats arreu."

 

El mag Klingsor mirant-se en un mirall de metall està convençut que ha arribat el moment de conquerir el Grial, Amfortes va caure i ara atraurà a Parsifal el jove pur, per evitar que redreci la situació.

Per això crida a Kundry, la desperta i l´obliga a seduir al jove, cosa que ella no vol fer, però està sota la màgia de Klingsor i tot aquell qui sigui seduït per ella no la podrà redimir, només ho podrà fer:

 

                                          "Qui´t planti cara, deu deslliurar´t:

                                          assaja amb el noi qui ara ve!"

 

Com  li diu Klingsor.

El diàleg entre el mag i Kundry és molt tens i ens dóna la mesura exacta del personatge de Kundry i el seu patiment.

La segona escena transcorra en un jardí màgic:

 

"L´escena s´es transformada en un jardí plè de vegetació tropical; arreu esplèndides flors d´ufana luxuriosa. Al fons, el verger és clos per els marlets de la muralla, flanquejada dels murs en relleix i les terraces del propi castell, del més ric estil alarb.

Parcival és dret dalt de la muralla, esguardant meravellat el jardí. De tots indrets, tant del jardí com del palau, ixen corrent i en desordre xamoses Noies, de primer d´una a una i després en gran nombre; van abillades amb uns tenuus vels de colors delicades, simulant que s´han cobert amb ells apressadament, com si acabessin de despertar esglaiades."

Aquestes noies encerclen i juguen amb Parsifal, fins que la veu de Kundry el crida. I aquí és on sentim el seu nom per primer cop.

Les noies desapareixen i Kundry, aquí com una dona guapa i esplèndida intenta seduir a Parsifal, qui primer recorda a la seva mare en veure a Kundry i quan intenta donar-li un petó sent el dolor de la ferida de la llança i rebutja a Kundry, desfermant l´odi de Klingsor qui apareix amb la llança al capdamunt de les muralles. Parsifal atura la llança que li ha tirat Klingsor i fent amb ella  la senyal de la creu, el castell i el jardí desapareixen per sempre.

Parsifal ha donat un altre pas en el seu camí: rebutjant a Kundry l´allibera.

 

                                          "Eternament

                                           seràs dammada amb mi,

                                           si sols una hora

                                           jo oblido ma missió gran

                                           en els teus braços mòrbids!

                                           També duc salvació per´ tu,

                                           si d´eix desig restessis lluny.

                                           El bàlsam qui´ls teus mals acabi,

                                           no´l dón la dèu d´on són brollats;

                                           salut mai no´t serà atorgada,

                                           si ans eixa dèu no s´ha estroncat..."

 

MÚSICA: Escoltaran 4 fragments: el primer és el diàleg entre Klingsor i Kundry, el segon és on Kundry anomena a Parsifal pel seu nom per primer cop, el tercer Parsifal es desespera al saber de la mort de la seva mare i en el quart descobrirà la compassió universal, al sentir el dolor de la ferida.

DVD 2

                        3. Erwachst du? Ha!                                              8,57 min.

                        6. Parsifal- Weile                                                 7,02 min.

                        8. Wehe! Wehe! was tat ich? Wo war ich?                5,44 min.

                        9. Amfortes! Die Wunde                                         5,22 min.

 

El tercer acte comença com el primer, a prop de Montsalvat, però es primavera i tot està florit.

 

"Encontrada primaverenca i plasent: ampla i florida prada qui munta suaument vers el fons. A primer terme, l´entrada d´un bosc qui s´estén per la dreta en pujada pedregosa. Al prosceni de la banda del bosc, una font; a ´altra banda, un xic més baix, una humil cabana d´ermità, adossada a una roca. Trenc d´auba."

 

Un gemec atrau a Gurnemanz. És Kundry, ajaguda en el bosc. Gurnemanz la reanima i apareix un cavaller totalment armat.

Gurnemanz s´hi atansa. Pregunta, el cavaller no respon. Gurnemanz neguitós li diu:

                                          "Si´l vot qui´t lliga

                                          t´imposa aital silenci,

                                          també m´ordena´l meu

                                          que ara´t digui´l que´t convé.

                                          Tu ets ací en lloc sagrat:

                                          jamai un hom armat no hi ve,

                                          elm clos duent, broquer i espeut....

                                          i menys avui!

                                          Doncs, no saps pas

                                          en quin sant dia som?

(Parsifal ho nega amb el cap)

 

                                           Les armes lleva´t!

                                           Gens no ofenguis Déu, qui avui,

                                           defensa no havent, l´augusta sang

                                           donà, per expiâ´ls pecats del món!"

 

Parsifal es desarma i resa de genolls en terra. Gurnemanz el reconeix i ho senyala a Kundry.

I nosaltres reconeixerem en aquest fragment, el geni musical i dramàtic de Wagner, ja que "els Encanteris del Divendres Sant" transporten a qui´ls escolta i l´eleven fins al Paradís.

Aquest clima musical ens acompanyarà fins el final de l´obra.

Parsifal, serà informat dels infortunis que han patit les terres del Grial, en els llargs anys que ell ha estat ausent, donat que Amfortes no ha volgut celebrar més el Misteri.

Abans d´anar al castell, batejarà a Kundry, qui trobarà per fi la pau i el descans etern.

Com en el primer acte hi ha un canvi d´escena gradual per portar-nos de nou al temple de Grial, on el seguici fúnebre de Titurel s´encreua amb el del Grial.

Amfortes es dol per la mort del seu pare i quan clama per morir, Parsifal en tocar la ferida amb la llança sagrada el guareix.

Com a nou rei del Grial, Parsifal celebra la cerimònia i així conclou aquest drama sacre.

 

MÚSICA: Escoltaràn els Encants del Divendres Sant, el camí cap el Grial, el seguici dels cavallers que porten el taüd de Titurel i el Grial i els cors finals desprès del guariment d´Amfortes.

DVD 2

                        18. Du sichst, das is nicht so                            6,24 min.

                        19. Mittag. Die Stund´ ist da                            4,43 min.

                        20. Geleiten wir im bergenden Schrein...            4,41 min.

                        23. Höchsten Heiles                                        7,00 min.

 

Com a segona part d´aquesta conferència voldria comentar, alguns documentals i pel·lícules que s´han fet sobre el Parsifal de Wagner i que es poden trobar en les botigues de música, en el ben entès que em considero wagneriana conservadora-lliberal (en etiquetatge d´Angel Fernández-Mayo) es a dir, intento disfrutar i entendre l´obra de Wagner des de Wagner fins a Wagner, sense interpretacions exòtiques, polítiques o tendències alienes a l´art.

Si hom busca Wagner i no una visió il·luminada de l´obra, la versió enregistrada en el Metropolitan Opera House en el 1993 amb James Levine dirigint l´orquestra, els decorats de Gunther Schneider-Siemssen i interpretat, entre d´altres, per Siegfried Jerusalem (P), Bernd Weikl (A), Kurt Moll (G), Waltraud Meier (K) és la millor.

El documental Parsifal dirigit per Tony Palmer, comentat per Plácido Domingo es bo en la selecció dels fragments musicals, que són interpetats per Plácido Domingo, Violeta Urmana, Matti Salminen, Nicolai Putilin i l´orquestra del Teatre Kirov sota la direcció de Valery Gergiev; i en les explicacions sentides sobre el Grial i el que significa per Plácido Domingo, qui demostra així que és un dels millors Parsifals de l´història no solament per les seves facultats vocals sino pel coneixement del personatge i del seu context literari i artístic.

Però, el director del documental, Palmer, cau en la demagògia fàcil d´entrevistar a un escriptor, Gutman, que s´ha fet famós en el món wagnerià per les seves assercions indemostrables. Pesenta el Parsifal com una obra racista i antisemita sense justificar-ho, entre d´altres coses per que no es pot. També relaciona alegrement les Creuades amb el nazisme. Son 10 minuts penosos en un  documental molt acceptable.

I si hom vol endinsar-se en el món dels prejudicis, i abomina de la bellesa i de la feina ben feta, decididament el seu Parsifal és el de Syberberg, qui fa sortir actors, doblats per cantants.

En el preludi en obsequia amb una mena de ninotets que escenifiquen escenes tergiversades de la vida de Wagner, els nazis i els tòpics més recurrents de la postmodernitat. Parsifal és interpretat per dos actors, un noi i una noia. Els decorats estan plens d´elements onírics que no responen a l´obra wagneriana i són del tot incomprensibles si hom no té els mateixos referents ideològics. Es a dir, si hom no combrega amb rodes de molí.

L´obra és presentada com "la pel·lícula definitiva sobre el Parsifal"

En canvi, una obra digna i wagneriana com és el Parsifal de Mangrané, no cal que la busquin, perque en  aquesta ciutat, on en el 31 de decembre de 1913, a les 11 de la nit, alguns dels nostres besavis asistiren a la primera representació "legal" de Parsifal fora de Bayreuth, avui, els besnets, podem trobar tot tipus d´enregistraments i pel·lícules matusseres, això sí foranies, que vesteixen molt, però les produccions catalanes i més si tenen qualitat, són introbables.

L´obra de Mangrané es presenta com a "versió lliure de diferents relats de l´Edad Mitja i del Parsifal de Wagner"

Al finalitzar aquesta conferència passarem uns 5 min. d´aquesta pel·lícula: el seguici d´Amfortes i els Encants del Divendres Sant

 

En la tercera i última part voldria reflexionar sobre el contingut de Parsifal, encara que això es podrà fer més abastament en el proper any en la conferència dedicada al Grial.

La literatura medieval va tractar la recerca del Grial i els buscadors de forma intensa durant 70 anys, començant al voltar l´any 1200. De totes les llegendes que en parlen i que són moltes i molt variades, Wagner coneixent-ne bastants d´elles es centra en la de von Eschenbach, que ens presenta el Parsifal més humà i alhora espiritual. I també és la que permet una interpretació més oberta.

Casualitat?

No. Wagner en Parsifal vol transmetre´ns la idea schopenhauriana de l´ètica per la compassió i per fer-ho li cal una base literària ni violenta ni excloent.

Una paraula que sentirem moltes vegades en el transcurs de l´obra i sempre lligada a una gran intensitat musical i dramàtica és Wunde (ferida). Apareix quan Gurnemanz fa tocar a Parsifal la ferida que aquest ha fet en el cigne. El jove ingenu comença a sentir simpatia, compassió, pel dolor del cigne. Aquesta obertura emocional el predisposarà a la simpatia, a commoures amb el dolor d´Amfortes, i podrà acabar el seu rodar pel món quan aquesta simpatia particular esdevingui universal, i pugui esdevindre el redemptor redimit, el que redimeix per la compassió.

Plácido Domingo en el  llibre "Plácido Domingo. Mis personajes, mi vida" comenta sobre el Parsifal:

           

"Parsifal, como personaje, es igualmente único; uno de esos seres iluminados como Lohengrin y Juan Bautista en "Herodiade", cuya dimensión mística es muy difícil de comunicar con éxito en escena. Sin embargo, algo acerca  de la diáfana espiritualidad de esos personajes conecta con mi propio mundo interior. Encuentro en ellos algo de mi mismo, en el sentido de que puedes tener una parte de ti, que es compleja y mundana, pero también guardar interiormente una cierta inocencia infantil, una cualidad que en gran medida, también forma parte de estos personajes.."

 

Parlant de l´escena de Kundry i Parsifal en el 2on Acte, diu:

           

"En el transcurso de esta escena vemos a Parsifal que crece y crece progresivamente. Por primera vez en su vida, experimenta el dolor; vemos como alcanza el punto culminante y como se produce su transformación: el beso de Kundry, el momento clave de este acto. Hasta entonces, Parsifal es consciente a medias, está medio despierto. Pero con este beso todo se aclarará en él. Es la última prueba y superándola se transforma y madura. Ahora es ya un hombre. Ahora entiende el sufrimiento de Amfortas, y comprende exactamente lo que sucedió. Y esta nueva madurez debe reflejarse en su voz. En adelante, cantas con un color vocal totalmente distinto..."

 

I com a cloenda, tot desitjant que hagin disfrutat amb els fragments que hem triat, només recordar l´especial vinculació de Parsifal amb el teatre de Bayreuth, ja que està pensada per a ser representada allà, tant per raons acústiques com per raons de respecte envers a aquest drama sacre.

Si bé les raons que fan del teatre de Bayreuth un lloc únic per escoltar els cors i l´orquestra del Parsifal continuen sent les mateixes que en vida de Wagner, les que fan referència al respecte del llegat wagnerià no és pot dir que es mantinguin, ja que avui no és el lloc més idoni per trobar-hi l´esperit d´aquest drama sacre.

Esperant que els directius del festival trobin el camí verdader cap a Montsalvat,

Moltes gracies i fins l´any vinent.

 

l'ATENEU BARCELONÈS 2005-06-13