Associació Wagneriana de Barcelona

Director d´orquestra britànic. Format a Cambridge, dirigeix inicialment òperes de Verdi a l´Òpera de Sidney. Del 1979 al 1993 és director de l´English National Opera. Del 1992 al 1995 dirigeix l´Orquestra Simfònica de Birmingham. És nomenat director musical de l´Orquestra de Hallé el 1999.

Bayreuth: Els Mestres Cantaires el 1981.

Director d´orquestra alemany. Estudia a Colònia amb Steinbach i en la seva ciutat natal amb Hermann Abendroth. Debuta a Düsseldorf el 1916. La seva fama de wagnerià s´estén per tot Europa. 

Bayreuth: Tristany i Isolda el 1927, 1928 i 1938, Tannhäuser el 1930, L´Anell del Nibelung el 1930, 1931, 1933, 1934 i 1942, Els Mestres Cantaires el 1933 i 1934 i L´Holandès Errant el 1939, 1940 i 1941.

Liceu de Barcelona: Lohengrin el 1935, Tristany i Isolda el 1942 i 1952, Els Mestres Cantaires el 1935, L´Or del Rin el 1936 i 1952, La Walkiria el 1935, 1936 i 1952, Siegfried el 1936 i El capvespre dels déus el 1936,  

Director d´orquestra italià. Estudia en la seva ciutat natal i a Milà, a Basilea amb Weingartner i a Dresde amb Fritz Busch. Debuta el 1930 a l´Accademia de Santa Cecilia de Roma. Triomfa a Europa i als Estats Units. Especialitzat en el repertori wagnerià i italià.

Bayreuth: Lohengrin el 1968.

Director d´orquestra alemany. Estudia piano i direcció d´orquestra a Colònia i Hamburg. El 1972 debuta com a director d´orquestra a Hamburg. Del 1982 al 1986 és director de l´Orquestra de la Tonhalle de Zuric. Del 1988 al 1999 és director de l´Orquestra Simfònica de Houston.  El 2005 dirigeix L´Anell del Nibelung en el Téâtre du Châtelet de París. El 2003 debuta amb l´Orquestra Filharmònica de Viena.

Bayreuth: Parsifal el 2000.

"Els Mestres Cantaires" de setembre a desembre de 2009 a Grazer Oper

Director d´escena alemany.  El 1969 és nomenat director de la Münchner Kammerspielen. A partir de 1965 es dedica a la direcció d´escena. Des de 1981 dirigeix els Teatres Estatals de Baviera.

Bayreuth: dirigeix la posada en escena de L´Holandès Errant el 1969 i Tristany i Isolda el 1974 (pura llum i sò en un escenari pràcticament buit).