Diccionarios de la asociación
OBRAS
- CANIGÓ (Antoni Massana)
Òpera en tres actes d´Antoni Massana (1890-1966). Llibret de Josep Carner inspirat en l´obra homònima de Mn. Cinto Verdaguer. Estrenada en el Liceu de Barcelona el 21 de maig de 1953. L´acció transcorre a l´ermita de Sant Martí del Canigó. La partitura respira inspiració wagneriana i influències de Richard Strauss. Amb anterioritat es va realitzar el 1910, una versió escènica amb text de Josep Carner i música de Jaume Pahissa.
- CANIGÓ (Jaume Pahissa)
Obra lírica en tres actes de Jaume Pahissa (1880-1969). Llibret de Josep Carner sobre un text de Mn. Cinto Verdaguer. Estrenada el 10 de juny de 1910 a les Arenes de Figueres, amb direcció escènica d´Adrià Gual i dirigida pel propi Pahissa.
Es tracta d´unes il·lustracions musicals per a l´obra escènica. De música episòdica i pintoresca, recorda en ocasions certs moments orquestrals wagnerians. Són temes populars de l´obra Muntanyes regalades, Muntanyes del Canigó, Sardana de Griselda i Gentil i El combat.
- CAPVESPRE DELS DÉUS, EL (GÖTTERDÄMMERUNG) (Richard Wagner)
Tercera jornada en un pròleg i tres actes de la Tetralogia o L´Anell del Nibelung de Richard Wagner (1813-1883). Llibret del compositor. L´escena final és una síntesi de la Tetralogia. És estrenada a Bayreuth el 17 d´agost de 1876, dirigida per Hans Richter. Es representa per primer cop al Liceu de Barcelona el 16 de novembre de 1901.
- CELESTINA, LA (Felip Pedrell)
Òpera en quatre actes de Felip Pedrell (1841-1922). Segona part de la Trilogía. Basada en l´obra de Fernando de Rojas "Tragicomedia de Calisto i Melibea". La seva música té una clara influència wagneriana. Pedrell no la va veure estrenar.
- COLOMBA (Amadeu Vives)
Òpera d´Amadeu Vives (1871-1932). Adaptació de l´obra de Prosper Merimée. Estrenada en el Teatre Real de Madrid el 15 de gener de 1910. L´acció, derivada d´una llegenda corsa, transcorre a Petanera, on hi vien dues famílies rivals.
- COMTE ARNAU, EL (Felip Pedrell)
"Festival líric popular" de Felip Pedrell (1841-1922). Composat en col·laboració amb Joan Maragall. S´allunya completament de la forma del drama musical, per adoptar la de "poema simfònic coral" amb una gran aproximació al romanticisme alemany.