Associació Wagneriana de Barcelona

Sieglinde "La Walkiria" 2012: La Plata / 

"La Walkiria": Helmwige 2012 Giessen; 2012, 2013 Dusseldorf; 2013 Duisburg; // "L'Holandès Errant": Senta 2013, 2018 Dusseldorf; // "Parsifal": Kundry 2013, 2014 Braunschweig; 2017 Chemnitz; // "L'Anell": Tercera Norna 2018, 2019 Dusseldorf; //

"Rienzi": Baroncelli 2013 // 

Liceu de Barcelona: "Parsifal": Primer cavaller 2023 //

"L'Anell": Woglinde 2018 Londres; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2023 Zurich //

Rossweisse "L'Anell" 2014 Erl; //

Tenor navarrès. Considerat un dels millors tenors wagnerians. Emigra a Buenos Aires als 15 anys i després de col·laborar en diverses revistes és escoltat per Titta Ruffo, qui el recomana a mestres de cant de Milà. Traslladat a Itàlia, obté una beca del Conservatori de Parma. El 1920 debuta a Madrid amb Sanson i Dalila, estrenant el mateix any a Bilbao l´òpera Amaya de Guridi. Especialitzat en Wagner, interpreta primerament els papers de Siegmund (La Walkiria) i el de Parsifal, obtenint el primer gran èxit al Teatre San Carlos de Lisboa i dedicant-se quasi exclusivament a L´Anell del Nibelung, Tristany i Isolda i Parsifal. El 1923 viatja a Itàlia obtenint grans èxits a Parma, Bolonya, Roma i Nàpols. També al Teatro Colón de Buenos Aires canta el paper de Parsifal. Arturo Toscanini el contracta per cantar a La Scala de Milà el paper de Siegmund en la primera representació completa de L´Anell, presentant-se al públic el 15 de novembre de 1925 amb La Walkiria, seguint amb Siegfried, El capvespre dels déus,  Parsifal i L´Holandès errant. Canta en aquest teatre onze anys consecutius i set vegades el paper de Parsifal. El 1937 abandona Itàlia quan s´assabenta del bombardeig de Gernika. El 1953 resideix a Buenos Aires, on desenvolupa la seva afició d´escriptor.  

Veu de l'ocell "L'Anell" 2011: Berlín / Patge "Tannhäuser" 2011: Berlín / Noia Flor "Parsifal" 2012, 2013: Berlín / Un Pastor "Tannhäuser" 2012, 2013: Berlín; 2013 Londres BBC Proms; / 

"L'Or del Rhin": Woglinde 2019 Praga; //

"Rienzi": Baroncelli 2010, 2013 Liepzig; // "Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2010, 2011, 2012, 2013 Leipzig; Kunz Vogelgesang 2015 Mainz; // "Tristany i Isolda": Un Mariner 2011 Leipzig; // "Parsifal": Escuder 2013 Leipzig; // "L'Holandès Errant": Timoner 2023 Viena, //

Bayreuth: "Rienzi": Baroncelli 2013; //

"El capvespre dels déus": Primera Niorna 2019 Taiwan; // "Tannhäuser": Venus 2021 Taichung //

Wotan "L'Or del Rhin" 2014 Victoria; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2016 Tourcoing; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2022 Moscow; //

Baix-baríton hongarès. Format a Budapest. Debuta el 1949 com Zúñiga de Carmen. És un dels principals intèrprets wagnerians, destacant les seves interpretacions de Friedrich von Telramund, L´holandès, Wotan, Fasolt i Alberich. També és important el seu Boris Godunov.

"Tannhäuser": Pastor 2016 Tourcoing; //

2009-2010: El guardia de nit (Els Mestres Cantaires) al Stadtteater Hildesheim.

Heinrich "Lohengrin" 2015 Sao Paulo; //

Tannhäuser "Tannhäuser" 2012, 2013 Hamburg; 2018 Zittau; // Tristany "Tristany i Isolda" 2013 Antwerpen; //

"Lohengrin": Patge 2017 París; //

"L'Anell": Siegrune 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; Sieglinde 2015, 2016 Erl; 2018 Innsbruck; //

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2016 Raleigh; //

Erik "L'Holandès Errant" 2013 Nordhausen / 

"L'Anell": Helmwige 2019 New York; // L'"Or del Rin: Freia 2023 Atlanta; "La Walkiria": Helmwige 2022 Detroit; //

Mezzosoprano alemanya. Formada en el Conservatori de Nuremberg amb el seu pare, el baríton Willi Domgraf-Fassbaender. Debuta el 1961 en l´Òpera de Munic com Nicklaus de Els contes de Hoffmann. Canta per primera vegada el paper d´Octavian a Der Rosenkavalier el 1967 a Munic, repetint aquest paper el 1971 en el Covent Garden i el 1974 en el Metropolitan. Especialitzada en papers de transvestit (Cherubino, Sexto, Octavio) i dramàtics (Éboli, Amneris, Brangäne, Fricka) assoleix fama internacional. També destaca com a concertista de lieder. El 2009 ha posat en escena L´Or del Rin a Innsbruck.

Liceu de Barcelona: de Barcelona, és Brangäne (Tristany i Isolda) la temporada 1988-89.

"L'Anell": Fasolt 2023 Basel // "L'Or del Rhin": Fasolt 2021 Erl // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2022 Frankfurt //

Liceu de Barcelona: "El capvespre dels déus": Primera Norna 2016; //

"Lohengrn": Noble brabantí 2022 Salzburg //

Soprano italiana. Formada musicalment a Bolonya. Debuta amb el pseudònim de Maria Bianchi en el Teatre Ponchielli de Cremona. El 1927 canta a Parma Turandot.  Al mateix any és contractada per Toscanini per a La Scala on hi debuta el 1929 amb Els Mestres Cantaires de Nuremberg i segueix en aquest teatre fins el 1942. El 1937 canta a Londres i el 1938 canta en el Metropolitan i a l´Òpera de San Francisco. El seu gran èxit és Manon de Massenet. Es retira dels escenaris el 1954.

"Els Mestres Cantaires"Hans Foltz 2013 Amsterdam; Guarda de Nit 2013 Amsterdam; 2018 Beijing; // "L'Holandès Errant": Daland 2014, 2016 Essen; 2022 Berlín // "L'Or del Rhin": Fasolt 2021 Colonia, 2023 Dresdner // "La Walkiria": Hunding 2015, 2018 Essen; // "Tristany i Isolda": Marke 2017 Essen; // "Tannhäuser": Hermann 2022 Heidenhein, 2022 Modena // "Parsifal": Gurnemanz 2023 Minden //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2016 Minnesota; //

Mezzosoprano ukrainesa.

Els seus principals rols són Ulrica (Un ballo in maschera), Amneris (Aida), Klytämnestra (Elektra), Adalgisa (Norma).

"L'Or del Rin": Wellgunde 2009, 2010, 2011 Hannover; Erda 2010, 2011, 2013 Halle, 2016 Mannheim, 2023 Kassel; Flosshilde 2016 Mannheim; // "El capvespre dels déus": Wellgunde 2011 Hannover; // "La Walkiria": Fricka 2011, 2013 Halle, 2022 Coburg;  Schwertleite 2013, 2014, 2019 Amsterdam, 2022 Coburg // "Siegfried": Erda 2012 Halle, 2020 Mannheim // "Tannhäuser": Venus 2014 Lübeck; // "L'Anell": Erda 2016, 2022 Mannheim, 2023 Kassel; Flosshilde 2016 Mannheim; Primera Norna 2022 Mannheim; Schwertlwite 2023 Kassel // "Tannhäuser": Venus 2015 Bielefeld; // "Parsifal": Escuder 2017 a 2020 Mannheim; Noia Flor 2018 a 2020, Mannheim; Una veu de dalt 2018 a 2020 Mannheim; Kundry 2022 Mannheim // "Tristany i Isolda": Brangäne 2019 Hagen, 2020, 2021, 2022 Mannheim  //

"L'Anell": Gerhilde 2022 Dusseldorf //

"L'Or del Rin": Flosshilde 2009, 2010, 2011 Hannover; Erda 2020 Würzburg // "L'Anell": Flosshilde 2017 a 2019 Leipzig; Schwertleite 2018, 2019 Leipzig; // "Parsifal": Una veu de dalt 2018 Leipzig; Noia Flor 2018 Leipzig; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2019 Würzburg; //

Balthasar Zorn "Els Mestres Cantaires" 2009-2010-2012; Colònia /

"L'Anell": Woglinde 2023 Basel //

Sixtus Beckmesser "Els Mestres Cantaires" 2010: Kassel / Friedrick "Lohengrin" 2011: Kassel / Amfortas "Parsifal" 2012: Kassel / 

"Parsifal": Escuder 2018 Stuttgart; Noia Flor 2018 Stuttgart; //

"Tristany i Isolda": Brangäne 2023 Wuppertal //

Erick "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Budapest; //

Erik "L'Holandès Errant" 2015 Budapest; //

"L'Anell": Wotan 2016, 2017, 2018 St. Petersburg; Vianant 2016, St. Petersburg; // "Tannhäuser": Hermann 2019, 2020 St. Petersburg; //

Kurwenal "Tristany i Isolda" 2013: Magdeburg / 

Erik "L'Holandès Errant" 2013: Bolonya / 

"L'Anell": Siegfried 2017, 2018 Karlsruhe; //

Baríton-baix alemany. Autodidacta. Debuta el 1927 en la seva ciutat natal com a Hermann Örtel d´Els Mestres Cantaires. El 1932 a Chemnitz. El 1937 a l´Òpera de Munic, contractat per Clemens Krauss. Canta en el Metropolitan, la Scala i el Covent Garden. S´especialitza en papers wagnerians. Dirigit per Wilhelm Furtwängler intervé en L´Anell del Nibelung el 1953 i en La Walkiria el 1954. Amb Rudolf Kempes canta Els Mestres Cantaires el 1957.

"La Walkiria": Rossweisse 2013 Dusseldorf; 2013, 2014 Duisburg; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2023 Zurich // "L'Anell": Sieglinde 2018, 2019, 2022 Dusseldorf; 2019 Duisburg; Waltraute 2018, 2019 Dusseldorf; Segona Norna 2018, 2019 Dusseldorf; // "L'Holandès Errant": Mary 2013, 2015 Dusseldorf; 2014 Duisburg; // "Parsifal": Kundry 2023 Dusseldorf //

"Parsifal": Segona Noia FLor 2016 Berlín; // "Tannhäuser": Un pastor 2017 Berlín; //

"L'Or del Rhin": Fricka 2018 Montreal; //

Wellgunde "El capvespre dels déus" 2012 Säo Paulo; // Wellgunde "L'Or del Rhin" 2013 Säo Paulo; //

"La prohibició d'estimar": Dorella 2017 Teatro Colón; // "L'Holandès Errant": Senta 2020 Santiago //

"El capvespre dels déus; Wellgunde 2010 La Coruña; // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2013 Oviedo; // "La Walkiria": Waltraute 2015 Oviedo; 2020 Madrid; //

Venus "Tannhäuser" 2013 Clermont-Ferrand; //

"La Walkiria": Siegrune 2015, 2018 Essen; // "El capvespre dels déus": Wellgunde 2017 Bühnen; //

Froh "L'Or del Rhin" 2010: Sevilla / 

"Tannhäuser": Walther 2020 Rouen //

"L'Anell": Primera Norna 2016 Melbourne; //

"Els Mestres Cantaires": Konrad Nachtigall 2017 La Scala; //

"Lohengrin": Herals 2022 Darmstadt //

Escuder i Noia Flor "Parsifal" 2012: Saarbrücken / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2022 Moscow; //

Sisena Noia Flor "Parsifal" 2012, 2013: Lübeck / 

Escuder "Parsifal" 2011: Basel / 

Ortrud "Lohengrin" 2012 Kiel; // Mary "L'Holandès Errant" 2013, 2015 Kiel; // Brangäne "Tristany i Isolda" 2014 Kiel; //

Veu de l'ocell "L'Anell" 2013 Melbourne; Gutrune 2016 Melbourne; //

"Tristany i Isolda": Isolda 2023 Antwerp // "L'Holandès Errant": Senta 2023 Sao Paulo //

Mary "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Belgrad; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2018 Zagreb; //

"Lohengrin": Tercer Patge 2022 Bolonya //

Konrad Nachtigall "Els Mestres Cantaires" 2014 Karlsruhe; //

Senta "L'Holandès Errant" 2010: Kaiserslautern / Noia Flor "Parsifal" 2012: Kaiserslautern / 

Primer Cavaller del Grial "Parsifal" 2010-2011: Dusseldorf / 

"L'Or del Rhin": Alberich 2011 Venècia; 2018 Phoenix; // "L'Anell": Alberich 2010, 2011, 2012, 2013 New York; 2013 Seattle; // l "Tristany i Isolda": Kurwenal 2012 Venecia; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2014 Calgary; //

"L'Anell": Fafner 2014, 2015, 2016, 2017, 2020, 2021, 2022 Budapest; Hunding 2014, 2015 Budapest; // "Parsifal": Titurel 2018 Baden-Baden; // "La Walkiria": Hunding 2019 Augsburg; //

Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2012: Colònia / 

"Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2011, 2016 Glyndebourne, 2016 París; 2024 Madrid; // "Parsifal": Amfortas 2013 Londres; // "Tannhäuser": Wolfram 2015 Chicago, 2023 Londres // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2023 Berlín //

Mezzosoprano escocesa. Debuta el 1976 el la Scottish Opera de Glasgow. Premi Kathleen Ferrier el 1977. Canta en els principals escenaris d´Europa i Amèrica.

Bayreuth: interpreta els papers de Fricka, Siegrune i Segona Norna (L´Anell del Nibelung) del 1988 al 1992.

Herald "Lohengrin" 2013, 2014 Würzburg; //

Baríton alemany. Format en la seva ciutat natal. El 1947 comença la seva carrera professional a Alemanya cantant el Réquiem Alemany de Brahms. Debuta el 1948 a l´Òpera de Berlín com a Posa de Don Carlos. Posteriorment és invitat a les Òperes de Viena i Munic. El 1949 canta a Anglaterra, Holanda, Suïssa, França i Itàlia. Entre els anys 1954 i 1961 apareix regularment en el Festival de Bayreuth, i del 1956 al 1970 en el de Salzburg. El 1965 debuta en el Covent Garden amb Arabella. El 1953 comença una gira de concerts pels Estats Units. Les seves destacades intervencions en obres de Wagner són: Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) produïda per Wieland Wagner en el seu debut BAYREUTH:, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires de Nuremberg), Kurwenal (Tristany i Isolda), Friedrich von Telramund (Lohengrin), Wotan (L´Or del Rin), Gunther (El capvespre dels déus) i Amfortas (Parsifal). La seva carrera és triomfal, com a cantant d´òpera i de lieder, en els més importants escenaris.

Bayreuth: és l´Herald (Lohengrin) el 1954, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1954, 1955 i 1961, Amfortas (Parsifal) el 1955 i 1956 i Fritz Kothner (Els Mestres Cantaires) el 1956.

"L'Or del Rhin": Fricka 2013 Cottbus; // "El capvespre dels déus": Segona Norna 2014 Cottbus; // "L'Holandès Errant": Mary 2019, 2020, 2021, 2022 Cottbus; 2020 Brandenburg //

"L'Holandès Errant": Timoner 2020, 2022 Duisburg //

"La Walkiria": Fricka 2022 Copenhaguen // "El capvespre dels déus: Waltraute 2011 Estrasburg; Segona Norna 2011: Estrasburg; // "Parsifal": Noia Flor 2011, 2012 Copenhague; Una veu de dalt 2012 Copenhague, 2021 Kobenhavn // "Tristany i Isolda": Brangäne 2019 Kobenhavn; //

"La prohibició d'estimar": Mariana 2022 Leipzig // "La Walkiria": Helmwige 2023 Nàpols, //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2013 Monte-Carlo; Erda 2023 Stuttgart; // "Parsifal": Noia Flor 2018 Stuttgart; Una veu de dalt 2018 Stuttgart; // "La Walkiria": Grimgerde 2019 Frankfurt; Erda 2021 Stuttgart; Schwertleite 2022, 2023 Stuttgart // "Siegfried": Erda 2022 Stuttgart; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2023 Stuttgart //

"La Walkiria": Gerhilde 2022 Dortmund //

"Tannhäuser": Hermann 2010, 2011 Londres; 2011 Paris; 2012 Toulouse; 2012, 2013 Munich; // "Lohengrin": Heinrich 2011, 2019 Munich; 2014, 2015, 2017 Zurich; 2019, 2020, 2022 Hamburg; // "Tristany i Isolda": Marke 2011, 2017 Lyon, 2013 Houston, 2014 Chemnitz, 2023 Viena // "Parsifal": Gurnemanz 2013 Estocolm, 2018 Zurich, 2022 Munich // "L'Holandès Errant": Daland 2014, 2016 Zurich, 2021 Munich // "L'Anell": Fafner 2015 Munich; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2016, 2019 a 2021 Munich; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2017 Baden-Baden, 2021 Munich // "La Walkiria": Hunding 2022 Zurich; //

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2013: Amsterdam / 

Mezzo-soprano (1988). És Dorabella (Cosi fan tutte); Kate Pinkerton (Madama Butterfly); Segona Dama (La Flauta Màgica); Magdalene (Els Mestres Cantaires);

"Els Mestres Cantaires": Magdalene 2016 Berlín; //

Liceu de Barcelona: Segona Dama (La Flauta Màgica) el 2016.

Soprano australiana. Formada en la seva ciutat natal. Debuta el 1932 com Hermione de Cadmus et Hermione de Lully. El 1948 apareix com la Leonora de Beethoven en el Covent Garden, on hi roman deu anys. Destacada intèrpret d´òperes de Britten. Obté grans èxits en el repertori wagnerià, essent Sieglinde (La Walkiria) el 1952 a l´Òpera de Roma amb Kirsten Flagstad i direcció d´Erich Kleiber. En el Covent Garden és Senta (L´Holandès Errant),  Gutrune (El capvespre dels déus)  i Isolda.

Soprano noruega. Formada a Estocolm i a Oslo, on debuta el 1913 com Nuri de Tiefland de D´Albert. Canta en el Teatre municipal de Gotemburg des del 1928 al 1932. Comença cantant opereta i rols lírics durant més de 10 anys, assumint més tard papers operístics més dramàtics com Tosca i Aida. El 1932 canta el paper d´Isolda. Debuta en el Metropolitan com a Sieglinde (La Walkiria) el 2 de febrer de 1935. Quatre dies més tard canta el paper d´Isolda i després el de Brünnhilde (La Walkiria i El capvespre dels déus). Segueixen els d´Elsa (Lohengrin), Elisabeth (Tannhäuser) i Kundry (Parsifal). El 1937 debuta a l´Òpera de Chicago. El 1936 i 1937 en el Covent Garden interpreta els papers d´Isolda, Brünnhilde (La Walkiria) i Senta (L´Holandès Errant). El primer  d´abril de 1942 dona el seu recital de comiat en el Metropolitan. És la millor soprano dramàtica de la seva generació i una de les més grans cantants wagnerianes de tots els temps. La seva interpretació d´Isolda encara no ha estat superada.

Bayreuth: és contractada el 1932 per una audició, interpretant el primer any papers menors i després el d´Ortlinde (La Walkiria) el 1933 i els de Sieglinde de La Walkiria i Gutrune (El capvespre dels déus) el 1934.

Liceu de Barcelona: debuta el 1950 en els papers de Isolda i Brünnhilde (La Walkiria i El capvespre dels déus).

Soprano dramàtica.

Gutrune "L'Or del Rhin" 2009, 2010 Viena; // Gerhilde "L'Anell" 2011, 2012 Darmstadt; // Gerhilde "La Walkiria" 2013 Florencia; 2013 Valencia: // Brünnhilde, Gerhilde "L'Anell" 2014 Erl; //

Soprano alemanya. Formada en el Conservatori de Colònia. Debuta a Dresden el 1894 amb El caçador furtiu. Actua regularment a Viena, Berlín i en el Covent Garden (Sieglinde, Eva i Elisabeth 1905-1907). Elisabeth en el Metropolitan el 1906.

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) i Gutrune (El capvespre dels déus) el 1904, Brangäne (Tristany i Isolda) el 1906, Sieglinde (La Walkiria) el 1906 i 1908 i Elsa (Lohengrin) el 1908.

Tenor aragonès. Estudia en el Conservatori de Barcelona amb Lluïsa Pierrick. El 1919 debuta a Trieste amb Francesca de Rimini de Zandonai. El 1923 debuta en el Metropolitan amb Tosca i obté un clamorós èxit amb Rigoletto, segueixen L´amico Fritz, Aida, I Pagliacci i Carmen. El 1925 canta La Bohème en el Teatro Real de Madrid. El 1926 estrena Turandot a La Scala de Milà amb direcció de Toscanini. Canta l´última Carmen a Lisboa el 1937. Ha deixat una àmplia discografia entre la que destaca Tosca, I Puritani, La bohème, Lohengrin, Carmen i Aida. Obté molt d´èxit amb les sarsueles Marina, Doña Francisquita i Luisa Fernanda.

Liceu de Barcelona: va ser Lohengrin l´any 1926, bisant el  "racconto" en català. 

"Parsifal": Escuder 2012 Kaiserslautern; // "Rienzi": Baroncelli 2019 Kaiserslautern; //

Donner "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

"L'Anell": Donner 2017 Estocolm; // "Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2021 Estocolm //

Konrad Nachtigall "Els Mestres Cantaires" 2013: Hamburg / 

"Tannhäuser": Un pastor 2016, 2017 Putbus; 2017 Szczecin; //

Soprano holandesa. Formada en el Conservatori d´Amsterdam. Intervé en sessions operístiques a Amsterdam patrocinades per la Societat Wagneriana d´aquesta ciutat. Debuta del 16 al 18 de juny de 1938 com Erda de Siegfried, amb direcció d´Erick Kleiber. El 1939 és Grimgerde de La Walkiria.

Bayreuth: és Mary (L´Holandès Errant) i Erda del 1939 al 1941, Ortlinde el 1939 i 1940, Segona Norna  el 1940 i 1941 i Grimherde el 1941 (L´Anell del Nibelung).

Mime "Siegfried" 2014 Nancy; //

"L'Anell": Ortlinde 2014, 2016, 2017, 2022, 2023 Budapest; Waltraute 2016 Budapest; // "Parsifal": Noia Flor 2021, 2022, 2023 Budapest //

"L'Anell": Schwertleite 2022 Budapest //

"L'Anell": Wellgunde 2014, 2016, 2017, 2022, 2023 Budapest; Waltraute 2014, 2017, 2022, 2023 Budapest; Ortlinde 2016 Budapest; // "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2018 Budapest; //

"Lohengrin": Elsa 2013 Bratislava; 2017 Atenas;  // "Tannhäuser": Venus 2014, 2015 Praga; // 

Froh "L'Or del Rhin" 2012: La Plata / 

"Siegfried": Alberich 2011, 2012 Enschede; 2011 Bergen; // "Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2016 Glyndsebourne; //

Noia Flor "Parsifal" 2012: Saarbrücken / 

"L'Or del Rhin": Freia 2013 Cottbus; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2014 Cottbus; // "L'Holandès Errant": Senta 2019, 2020 Cottbus; 2020 Brandenburg //

Tristany "Tristany i Isolda" 2010 Seattle; 2015 Amsterdam; // Siegmund "La Walkiria" 2015 Toronto; // 

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2015 Helsinki; //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2011 Estocolm; // "Lohengrin": Heinrich 2012 Estocolm; // "La Walkiria": Hunding 2013, 2020, 2021 Estocolm; // "Tannhäuser": Hrrmann 2014 Estocolm; // "Tristany i Isolda": Marke 2015 Estocolm; // "Parsifal": Gurnemanz 2016 Estocolm; // "L'Anell": Fasolt 2017 Estocolm; Fafner 2017 Estocolm; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2021 Estocolm //

Soprano alemanya. Considerada una gran soprano wagneriana en els papers de Brünnhilde i Sieglinde.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) el 1914.

Waltraute "La Walkiria" 2015 Toronto; //

"L'Holandès Errant": L'Holandès 2020 Lüneburg // "El capvespre dels déus": Gunther 2024 Coburg //

"El capvespre dels déus": Gunther 2016 Leeds; 2016 Londres; // "L'Or del Rhin": Donner 2016 Leeds, 2023 Brussel.les // "Lohengrin" Friedrich von Telramund 2018 Brussel.les, 2020, 2021 Erl // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2019 Brussel-les; //

Soprano britànica (1975). Estudia al Conservatori de Birmingham fins el 1995. Completa els estudis al Royal Nothern College of Music. El 2001 entra com a membre al Nationaltheater de Weimar.

Consta en el seu repertori els rols de Mimí (La Bohème), Leonora (Fidelio), Abigaille (Nabucco).  Els wagnerians Elisabeth (Tannhäuser), Senta (L'Holandès Errant), Isolda (Tristany i Isolda). // "La Walkiria": Brünnhilde 2010, 2011 Essen, 2013, 2014 Amsterdam // "Tristany i Isolda": Isolda 2011 Frankfurt, 2012 Oslo, 2017 Gelsenkirchen, 2019 Berna, 2020 Bolonya, 2020, 2021, 2022 Wiesbaden, 2023 Cottbus // "L'Anell": Brünnhilde 2011 Karlsruhe, 2011 Weimar, 2011 Helsinki, 2012, 2013 Hamburg, 2012 Essen, 2012 Berlín, 2016 Washington, 2017, 2018, 2021 Wiesbaden, 2019, 2021, 2022 Budapest, 2022 Dresdner; Gerhilde 2015 Munich; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2011, 2012 Riga; 2013, 2014 Amsterdam; // "Siegfried": Brünnhilde 2013 Hamburg, 2014 Amsterdam // "L'Holandès Errant": Senta 2017 València; 2019, 2021 Berlín; //

Bayreuth: "L'Anell": Brünnhilde 2013 a 2017, 2023, 2024 // "La Walkiria": Brünnhilde 2018; // "Tristany i Isolda": Isolda 2022, 2023 //

Liceu de Barcelona: "La Walkiria": Brünnhilde 2014; // "Siegfried": Brünnhilde 2015; // 

"La Walkiria": Gerhilde 2015 Munich; // "L'Anell": Gerhilde 2018 Munich; Helmwige 2019 Ginebra; Tercera Norna 2019 Ginebra; //

"La Walkiria": Helmwige 2010 Los Angeles; 2010, 2011 Milà; 2012, 2013 Berlín; // "L'Anell": Helmwige 2013 Milà; 2013 Londres BBC Proms; 2015 Munich; 2016 Berlín; // 

"El capvespre dels déus": Tercera Norna 2018 Budapest; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2009 Graz; // "Tristany i Isolda": Un pastor 2016 Graz; Un jove mariner 2016 Graz; //

Konrad Nachtigall "Els Mestres Cantaires" 2011-2012: Londres / 

"Parsifal": Klingsor 2011 Londres; 2013 Londres; // "La Walkiria": Wotan 2013 Ginebra; // L'Anell": Alberich 2019 Ginebra; //

"L'Or del Rhin": Fafner 2022 Berna // "La Walkiria": Hunding 2023 Berna //

Loge "L'Or del Rhin" 2011: Darmstadt / 

Balthazar Zorn "Els Mestres Cantaires" 2011-2012: Londres / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2013, 2014 Wiesbaden; Erik 2019 Ulm; //

"Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2019 Salzburg; //

Elsa "Lohengrin" 2013, 2014 Zagreb; //

Kurwenal "Tristany i Isolda" 2012: Copenhague / 

"L'Holandès Errant": Mary 2016, 2017 Heidelberg; //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2013 Bogota; 2014, 2015 Praga; 2014 Estocolm; 2017 Berna; 2018 Leipzig; 2019 Hong Kong; // "Lohengrin": Lohengrin 2015 Berna; // "Siegfried": Siegfried 2016 Leeds; 2016 Londres; 2023 Dortmund // "L'Anell": Siegfried 2017 Estocolm; 2017, 2018 Karlsruhe; 2018 Leipzig; 2023 Kassel; Siegmund 2018, 2019 Dusseldorf; // "La Walkiria": Siegmund 2022 Dortmund // "El capvespre dels déus": Siegfried 2018, 2019 Karlsruhe; 2020, 2022 Kassel // "Tristany i Isolda": Tristany 2019 Berna, 2023 Luxemburg, 2023 Liepzig // "Parsifal": Parsifal 2023 Dusseldorf //

"La Walkiria": Hunding 2010 Enschede; // "L'Or del Rhin": Fafner 2011 Leeds; // "Siegfried": Fafner 2011 Enschede; // "L'Anell": Hagen 2013 Frankfurt; // "L'Holandès Errant": Daland 2013 Boston; 2014 Copenhague; 2016 Helsinki; 2017 Ciutat del Cabo; // "Lohengrin": Heinrich 2015 Rennes; //

"Siegfried": Mutterwesen 2015 Halle; //

"Tristany i Isolda": Melot 2021 Nordhausen //

Woglinde "L'Or del Rin" 2009-2010-2011: Hannover / Woglinde "El capvespre dels déus" 2011: Hannover / 

"Tristany i Isolda": Tristany 2010, 2011 Budapest; 2011 Ruhr; 2012 Hamburg; 2012 París; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2010, 2011, 2013  Hamburg; // "L'Anell": Loge 2014, 2016, 2017, 2019, 2021, 2022, 2023 Budapest; Siegmund 2014 Budapest; , Siegfried 2014, 2015, 2017 Budapest; 2011, 2012 Hamburg; 2013 Karlsruhe;   // "L'Or del Rhin": Loge 2013 Hamburg; 2015 Budapest; // "La Walkiria": Siegmund 2011, 2013 Hamburg; // "Siegfried": Siegfried 2011 Bergen; 2013 Hamburg; 2015 Liepzig; 2019 Otsu; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2020 Ötsu //"Parsifal": Parsifal 2011 Catania, 2014 Tokyo, 2022 Ötsu // "Rienzi": Cola Rienzi 2013 Hamburg; // 

Liceu de Barcelona: Cola Rienzi "Rienzi" 2013; 

"Tristany i Isolda": Un pastor 2018 Amsterdam; //

Fasdolt "L'Anell" 2011: Karlstad / 

"Lohengrin": Elsa 2020 Erfurt; // "L'Anell": Freia 2023 Kassel; Gutrune 2023 Kassel; Gerhilde 2023 Kassel // "El Capvespre dels déus": Gutrune 2022 Kassel // "Parsifal": Noia Flor 2023 Bergen //

"L'Anell": Gutrune 2022 Berlín, //

"Els Mestres Cantaires": Guarda de Nit 2021 Estocolm //

"La Walkiria": Schwertleite 2018 Toulouse; // "L'Anell": Schwertleite 2019 New York; //

Klingsor "Parsifal" 2011, 2015 Zagreb; // 

 "L'Or del Rhin": Woglinde 2010 Lübeck; 2015 Halle;  // "L'Anell": Woglinde 2010, 2011 Lübeck // "La Walkiria": Gerhilde 2011 Lübeck // "Tannhäuser": Un pastor 2011, 2012, 2014, 2019, 2020 Eisenach; 2012, 2015 a 2019 Meiningen; // "La prohibició d'estimar": Dorella 2011, 2012, 2013 Meiningen // 

"Tristany i Isolda: Rei Marke 2012 Oslo; // "Parsifal": Gurnemanz 2013 Essen; // "L'Holandès Errant": Daland 2014, 2015 Oslo; // "Lohengrin: Heinrich 2015 Oslo; //

"La Prohibició d'estimar": Lucio 2012 Radebeul; // "L'Holandès Errant": Pilot 2022 Sachsen; //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2013 Braunschweig; // "L'Holandès Errant": Timoner 2014, 2016 Duisburg; 2015, 2018 Dusseldorf; // "L'Or del Rhin": Mime 2017 Dusseldorf; Loge 2019 Geisenkirchen; // "L'Anell": Mime 2019, 2020 Duisburg, 2019, 2020 Dusseldorf, 2022 Budapest // "Siegfried": Mime 2023 Dusseldorf // "Els Mestres Cantaires": David 2023 Budapest //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2018, 2019 Linz; Mariner 2018, 2019 Linz; // "Parsifal": Escuder 2020 Linz // "Tannhäuser": Walther 2022 Essen; //

Tenor canadenc. Format a Toronto. Debuta en aquesta ciutat com Werther el 1976. Posteriorment canta el paper de Rodolfo de La bohème i Alfredo de La Traviata. El 1978 és contractat pel Stadttheater Basilea on canta Werther i Fidelio. El 1986 substitueix a Peter Hofmann com a Lohengrin a Mannheim. Els seus papers wagnerians més importants són Lohengrin, Parsifal, Erik i Walther. Debuta el 1987 en el Metropolitan amb Ariadne auf Naxos i el 1988 en el Covent Garden amb Lohengrin substituint a Plácido Domingo. Especialitzat en Strauss i en Wagner, canta en els més importants escenaris.

Bayreuth: és contractat per Wolfgang Wagner on hi debuta el 1987 com a Lohengrin, cantant aquest paper en el Festival fins el 1993.

Baix alemany. Format a Stuttgart. Va ser alumne de Fritz Windgassen, pare del tenor Wolfgang Windgassen. Del 1927 al 1934 és membre de l´Òpera estatal de Stuttgart. El 1938 entra en l´equip de Karl Böhm a l´Òpera de Dresde. El 1950 és contractat per la Deutsche Oper de Berlín i per cantar en el Metropolitan. És un dels baixos profunds més importants del segle XX.  Destaca en papers wagnerians: Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), Daland (L´Holandès Errant), Hunding, Hagen i Fasolt (L´Anell del Nibelung) i  Gurnemanz (Parsifal)

"Tannhäuser": Elisabeth 2022, 2023 Kaiserslautern //

"Parsifal": Escuder 2017, 2018 Poznan; // "Els Mestres Cantaires": David 2018, 2019 Poznan; //

"Lohengrin" Patge 2015 Berna; //

"Lohengrin": Heinrich 2011 Budapest; // "Tannhäuser": Hermann 2012, 2014 Budapest; // "El cpvespre dels déus": Hagen 2018 Budapest; //

Bayreuth: Venus "Tannhäuser" 2011 / 

Noia Flor "Parsifal" 2011: Zurich / 

"Parsifal": Noia Flor 2018 Zurich; Una veu de dalt 2018 Zurich; // "El capvespre dels déus": Segona Norna 2023 Zurich //

"La Walkiria": Helmwige 2022 Norfolk; //

"Les Fades": Ada 2017, 2018 Kosice; //

"Parsifal": Noia Flor 2010 Dusseldorf, // "L'Anell": Freia 2022 Berlín; Ortlinde 2022 Berlín, // "L'Or del Rhin": Freia 2023 Brussel.les //

"Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2009 Graz; 2013 Hamburg; 2019 Berlín;  // "Les Fades": Arindal 2011 Frankfurt; // "Lohengrin": Lohengrin 2011 Budapest; 2013 Hamburg; 2016 Viena;  // "Rienzi": Rienzi 2012 Madrid; // "Tristany i Isolda": Tristany 2013 Toronto, 2022 Sarrebruck //  "L'Holandès Errant": Erik 2013 Leipzig; 2016 Colònia; // "Parsifal": Parsifal 2015 Chemnitz; 2015 Birmingham; 2019 Melbourne; 2019 Munich;  // "Tannhäuser": Tannhäuser 2015 Gent; 2015 Antwerpen; 2017 Berlín; 2018 Leipzig; // "L'Anell": Siegmund 2017 Leipzig, 2021 Londres // "Siegfried": Siegfried 2018, 2020 Chicago; 2023 Budapest // "El capvespre dels déus": Siegfried 2019 Edinburgh; //

Bayreuth: Walther von Stolzing "Els Mestres Cantaires" 2011 / Parsifal "Parsifal" 2012 / 

"La Walkiria": Schwertleite 2010 Frankfurt, 2014 Linz; 2016 Budapest; 2020 Madrid;  // "L'Anell": Rossweisse 2012, 2013 Frankfurt; Erda 2015 Linz, 2017 Wiesbaden, 2017 Budapest, 2021 Niza; Schwertleite 2015 Linz; 2016 Frankfurt; Waltraute 2015 Linz; 2017 Wiesbaden; Primera Norna 2015 Linz; 2016 Frankfurt; 2017 Wiesbaden; Erda 2018, 2019 Chemnitz; // "L'Or del Rhin": Erda 2013 a 2015 Linz; 2016 Frankfurt; "Siegfried": Erda 2014, 2015 Linz; //

Primera Noia Flor "Parsifal" 2012: Kassel / 

2009-2010: Kunz Vogelgesang i David (Els Mestres Cantaires) al Stadtteater Hildesheim.

"La Walkiria": Gerhilde 2019 Nürnberg; //

Un Mariner "Tristany i Isolda" 2013: Magdeburg / 

"La Walkiria": Waltraute 2010, 2011 Milà; 2011, 2012, 2013 Berlín; 2019 Napols; // "L'Anell": Fricka 2011 Karlstad; Grimgerde 2011 Karlstad; Waltraute 2013 Milá; 2013 Londres; // "Parsifal": Kundry 2023 Dornach //

Friedrich von Telramund "Lohengrin" 2012 Erl; // Klingsor "Parsifal" 2012 Erl; // Donner, Alberich "L'Anell" 2014 Erl; // 

"Siegfried": La veu de l'ocell 2020 París //

Soprano alemanya. Formada en la seva ciutat natal, Munic i Milà. El 1928 debuta com a concertista. Del 1930 al 1936 s´incorpora a l´Òpera de Dresde, convertint-se en soprano dramàtica. Triomfa amb repertori de Wagner, Strauss i Mozart.

Bayreuth: és Kundry (Parsifal) del 1933 al 1937, Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) del 1938 al 1942 i Isolda el 1938.

Froh "L'Or del Rhin" 2015 Leipzig; //

Brangäne "Tristany i Isolda" 2011: La Plata / Brünnhilde "La Walkiria" 2012: La Plata / 

Ortlinde "La Walkiria" 2012: Hannover / 

"Tannhäuser": Patge 2018 Mannheim; //

Mezzosoprano japonesa. Especialista en repertori wagnerià.

"Parsifal": Kundry 2009 Munic; 2012 París; 2015 Birmingham; Una veu de dalt 2009 Munich; 2012 París; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2012 Londres; // "L'Anell": Fricka 2017 Viena; 2018 Hamburg; // "La Walkiria": Fricka 2018 Hamburg, 2021 Tokyo  // "L'Holandès Errant": Mary 2020 Nova York // "Tristany i Isolda": Brangäne 2024 Tokyo //

Liceu de Barcelona: Fricka "L'Or del Rhin" 2013; // Fricka "La Walkiria" 2014; // 

Bayreuth: és Fricka del 2002 al 2004 i 2010. Waltraute el 2004, 2006 i 2007. Erda (L´Anell del Nibelung) el 2006, 2007 i 2009 . Brangäne (Tristany i Isolda) el 2005. Kundry (Parsifal) el 2008 i 2009.

"Tannhäuser": Tannhäuser 2012 Ötsu; // "L'Holandès Errant": Erik 2016 Ötsu; // "L'Or del Rhin": Froh 2017 Ötsu; // "Parsifal": Parsifal 2022 Ötsu, 2022 Tokyo //

"Els Mestres Cantaires": Walther von Stolzing 2023 Otsu //

Un Pastor "Tannhäuser" 2012: Otsu / 

"El capvespre dels déus": Primera Norna 2011 Estrasburg; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2016 Northington; // "La Walkiria": Fricka 2017 Grange Park Opera; //

"La Walkiria": Helmwige 2020 Passau, 2020 Straubing, 2022 Landshut // "Siegfried": Veu de l'ocell 2022, 2023 Landshut // "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2023 Landshut; Woglinde 2023 Landshut, //

"Parsifal": Noia Flor 2022 Ötsu //

Kundry "Parsifal" 2011 Basel; 2012 Kassel; // Isolda "Tristany i Isolda" 2013, 2014 Meiningen; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2022 Chemnitz //

"Parsifal": Segon escuder 2020, 2021 Budapest // "L'Anell": Grimgerde 2022 Budapest; Primera Norna 2022 Budapest //

"Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2010 Cincinnati; // "L¡Holandès Errant": Erik 2015, 2016, 2018 Wiesbaden; 2018 Budapest;  // "L'Anell": Siegmund 2017, 2018 Wiesbaden; 2023 Basel //  "La Walkiria": Siegmund 2018 Magdeburg //

Bayreuth: "Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2021 //

"Tristany i Isolda": Mariner 2017 Longborough; Un Pastor 2017 Longborough; //

"L'Anell": Donner 2013 Melbourne; Alberich 2016 Melbourne, 2020 Wotan // "La Walkiria": Wotan 2022 Melbourne // "Parsifal": Klingsor 2017 Sydney; // "Els Mestres Cantaires" Sixtus Beckmesser 2018 Melbourne; // "Lohengrin": Herald 2020 Melbourne, 2022 Sydney //