Conferencias dadas
En pocas palabras...
Realizamos conferencias, conciertos, audiciones o proyecciones, con una periodicidad mensual
La mayor parte de nuestras actividades están abiertas a todo el mundo.
WAGNER I EL PIANO
Maria Rosa Fernando Mesegué
Tema: Análisis de su obra en general: musicológico, dramático, político
I - INTRODUCCIÓ
RICHARD WAGNER (Leipzig 1813 - Venècia 1883) és un músic conegut arreu del món, en especial per les seves grandioses òperes, però bastant desconegut en quant a composicions per a piano. Malgrat aquest desconeixement, aquestes obres no han d´ésser menyspreades, pel fet de què van ser escrites de forma més o menys esporàdica, no comparar-les amb les seves grans òperes dramàtiques.
A l´edat de 13 anys començà a estudiar tragèdies gregues i piano (ambició com a dramaturg). WAGNER ja llegia J.W. von Goethe -Faust-, W. Shakespeare i Dante Alighieri. Però serà L. van BEETHOVEN amb les seves simfonies, el que influenciarà la seva vida, i que determinarà la seva vocació.
El gener de 1827 asisteix a Leipzig per primera vegada a la representació d´una simfonia de BEETHOVEN, la Simfonia nº 7 en la major, op. 92. Més tard, el mes de març, escolta la Simfonia nº 9 en re menor, op. 125. Malauradament, aquest mes de març, el dia 26 mor BEETHOVEN a Viena, a l´edat de 56 anys.
Aprèn composició copiant i recopiant les simfonies de BEETHOVEN, en particular la Novena, la qual exercí sobre WAGNER una fascinació determinant, convertint-se en una experiència fonamental per al jove. Fou tanta l´admiració, que fins i tot arribà a fer un arranjament d´aquesta simfonia per a piano (inèdita). WAGNER tenia aleshores 17 anys (1831) demostrant des de la seva joventut, aptitud per l´instrument.
II - OBRES PER A PIANO
Segons el musicòleg HENRI PERRIER, que va ser un dels fundadors del Cercle Richard Wagner - Lyon, l´any 1982, podríem classificar aquestes obres per a piano en 3 categories:
1. OBRES D´APRENENTATGE (4)
2. OBRES DE CIRCUMSTÀNCIES (7)
3. MÚSIQUES D´ACOMPANYAMENT D´OBRES VOCALS (vàries)
1 - OBRES D´APRENENTATGE
De l´any 1829 al 1831 WAGNER estudià violí i teoria a l´escola Schröeder de Leipzig. Escriu les seves primeres sonates: una en re menor i l´altre en fa menor. Totes dues desaparegudes o inèdites.
Entra a la Universitat de Leipzig i treballa les 4 primeres composicions sota la guia del seu professor de música WEINLIG, a la tardor del 1831, quan WAGNER tenia 18 anys.
CHRISTIAN THEODOR WEINLIG (1780 - 1842) era professor de música, compositor i director del Cor a la Kreuzschule de Dresden i a l´escola de Santo Tomàs de Leipzig, on va conèixer a WAGNER.
Weinlig va ser també professor de la pianista Clara Schumann.
D´aquest professor va adquirir tots els coneixements d´harmonia i contrapunt.
HARMONIA: És la música que relaciona els sons simultànis (acords). Es pot entendre com l´aspecte "vertical de la música"
CONTRAPUNT: Composició musical d´una combinació de 2 o més línies melòdiques independents, amb la finalitat d´obtenir un equilibri harmònic, li dóna el color i serveix per completar la línia melòdica. Es pot entendre com l´aspecte "horitzontal de la música"
A partir de l´estudi dels manuscrits originals, esborranys i anotacions, s´ha establert un Catàleg d´Obres de Wagner, conegut com a WAGNER-WERK-VERZEICHNIS, normalment abreviat com a WWV. Aquesta guia indexada i musicològica conté un total de 113 obres musicals. De totes elles, ens centrarem única i exclusivament en les composicions per a piano.
1.1 - Sonate in B-Dur / Sonata en si bemoll major, WWV21, Op. 1 (1831)
Aquesta sonata li va dedicar al ja esmentat professor Weinlig a la tardor del 1831.
La sonata consta de 5 temps:
1) Allegro con brio
2) Larghetto (en Mi bemoll major)
3) MENUETTO / Allegro
4) TRIO / Meno Allegro
5) Allegro vivace
Està ben construïda tant harmònicament com melòdicament sempre seguint les directrius del seu mestre, que li va donar el vist-i-plau, però és excessivament llarga.
Té una extensió de 26 pàgines i dura uns 25 minuts. Aquesta sonata també la va escriure per a 4 mans, però també desapareguda.
1.2 - Polonaise fur Klavier zu vier Händen / Polonesa per a piano en re major, a quatre mans - a dues mans, WWV23B (1831 - 1832)
També igual que la Sonata en Si bemoll, estructurades en els treballs de conservatori.
Aquesta Polonesa no està enregistrada. També la va composar per a dues mans.
1.3 - Fantasia fis-Moll / Fantasia en fa sostingut menor, WWV22 (1831)
La va escriure a la tardor del 1831 ja en completa llibertat, doncs no tenia obligacions formals com les dues anteriors. La seva estructura és com el seu nom diu "Fantasia", introduint la forma de Recitatiu.
RECITATIU: És una forma musical com si fos un discurs melòdic musicat. Es troba normalment en òperes, oratoris i similars. En aquest cas, WAGNER li dóna un aire diferent, ja que tot és piano, però són com frases melòdiques entre mig, durant tota l´obra.
Consta de 4 temps:
1) Un poco lento (fa sostingut menor)
2) Allegro agitato (re menor)
3) Adagio moltó e cantabile (re major)
4) Poco lento (acabant amb la seva tonalitat principal de fa sostingut menor)
Com es pot observar, és una obra plena de colorit, jugant amb tonalitats, ritmes i recitatius.
1.4 - Grosse Sonate A-Dur / Gran sonata en la major, WWV26 (1832)
Aquesta sonata està fortament influenciada pel model de Beethoven, escrita a principis de 1832.
Consta de 4 temps:
1) Allegro con moto
2) Adagio molto e assai espressivo
3) Maestoso
4) Allegro molto
També és molt llarga, doncs té moltes repeticions i dura aproximadament 30 minuts.
Aquí s´acaba el cicle de les obres d´aprenentatge que formen juntament amb les altres obres la integral per a piano de WAGNER.
2 - OBRES DE CIRCUMSTÀNCIES
2.1 - Albumblatt fur Ernst Benedikt Kietz "Lied ohne Worte", en mi major, WWV64 (1840)
"Lied ohne Worte" ("Cançó sense paraules")
La va composar probablement el desembre del 1840; és una obra agradable i sense pretensions, tendre, però amb molta sensibilitat.
Li va dedicar al seu íntim amic Benedikt Kietz, durant la seva estància a París, amb qui havia compartit moltes penúries i també moltes diversions un tant bohèmies.
JULIUS BENEDIKT KIETZ (1815 - 1892) retratista i litògraf a París, on treballava al taller del pintor Paül DELAROCHE (1797 - 1859) i estava aprenent a fer pintura a l´oli. Va ser un dels amics més fidels que va tenir WAGNER.
Quan WAGNER va deixar París l´abril de 1842, l´emotiu comiat amb Kietz el va emocionar, per la seva infinita i quasi infantil bondat. Kietz es va pensar que WAGNER no tenia suficients diners pel viatge, i tant si com no li va donar una moneda de 5 francs i un paquet de "rapè" francès. No és d´estranyar, doncs, que li composés una "cançó sense paraules". Segons WAGNER a "Mein leben" va marxar de París amb llàgrimes als ulls.
2.2 - Polka en sol major, WWV84 (1853)
Consta de 23 compassos, per tant és una obra molt curta i molt modesta.
Dedicada a Mathilde Wesendonck, amor platònic i indubtablement causa de les seves múltiples frustracions. Es va enamorar apassionadament d´ella, amb qui va trobar l´heroïna perfecta. Li va enviar el 29 de maig de 1853.
MATHILDE WESENDONCK (1828 - 1902) Va néixer a Wuppertal, ara cor industrial d´Alemanya. Era filla d´un comerciant: Karl Luckemeyer i de Johanna Stein. Es va casar amb el banquer Otto Wesendonck (13 anys més gran que Mathilde). Otto era gran admirador i mecenes de WAGNER. Al 1857 va ser convidar a viure a l´Asyl (casa d´hostes) de la Villa Wesendonck.
En aquesta època WAGNER deixa de banda el seu treball en Sigfrid al final del II acte per composar les celebres "cançons de Mathilde" amb 5 poemes d´ella, doncs era una poetessa menor. Dos d´aquests poemes se´ls va quedar com a estudi per a "Tristan i Isolda", inspirada en l´amor impossible a Mathilde.
2.3 - Eine sonate fur das Àlbum von frau M.W. en la bemoll, WWV85 (1853)
Va ser també un regal de WAGNER a Mathilde Wesendonck. Aquesta sonata no va ser publicada fins el 1878 (Any de l´Exposició Universal a París).
Aquesta sonata és una de les obres més importants per a piano, per no dir la millor que va composar d´aquest estil. Peça d´un sol moviment, que té una duració de 10 minuts aproximadament. Escrita el juny del 1853, després de la Polka.
És una obra que reflecteix l´estat d´ànim de WAGNER en aquesta època de la seva vida. Tendres sentiments per Mathilde i la necessitat de tornar de nou en el món de l´òpera, doncs portava 5 anys d´interrupció des de la finalització de "Lohengrin".
ESTRUCTURA:
A.1 - Tranquilo (La bemoll major)
B.1 - Tranquilo (com abans, deixa la tonalitat per un moment i torna a La bemoll major)
C.2 - MOVIMENT GRADUALMENT CREIXENT, però canviant de compàs.
A.2 - Tranquilo (com la 1ª vegada i torna al compàs inicial)
Hi ha més d´una opinió, si és d´un sol moviment o no. Té els esquemes d´una sonata una mica canviant, però el moviment sempre és el mateix, tranquil i reposat. El que si té és l´estructura modificada.
2.4 - Züricher Vielliebchen-Walzer, en mi bemoll major, WWV88 (1854)
Dedicada a Maria Luckenmeyar, germana de Mathilde Wesendonck, li va enviar el 31 de maig de 1854. Composada a Zurich i amb la dedicatòria:
"Dedicada a la considerada millor ballarina de Saxonia", Richard, el creador d´un vals amb la salutació "Bon dia estimada".
És un Vals en Mi bemoll major "TANT DIVERTIT COM SIGUI POSSIBLE, PERÒ APASSIONAT".
És una peça molt curta. Amable i divertida de 33 compassos.
2.5 - In das Àlbum der Fürstin M / En l´àlbum de la Princesa Pauline von Metternich en do major, WWV94 (1861)
En l´any 1861 durant la segona estància de WAGNER a París, va escriure dues peces l´àlbum, regal dedicat a dues dones de 2 diplomàtics que li foren favorable.
"En l´àlbum de la Princesa Metternich"
PRINCESA PAULINA CLEMENTINA DE METTERNICH, aristòcrata casada amb l´ambaixador d´Àustria a París, el Príncep Ricardo von Metternich. Va tractar de popularitzar la música de WAGNER, era molt amiga de Eugenia de Montijo esposa de l´emperador Napoleó III, i va ser responsable de l´estrena a París de "Tannhäuser" al 1861. WAGNER amb agraïment i d´una manera molt dolça li va composar aquesta obra.
"Fulles d´àlbum" no és una obra gaire extensa, doncs consta de 83 compassos, amb un tempo"Leicht bewegt" (moviment fàcil), que es manté durant tota l´obra.
Segons Henri Perrier, és una peça fàcil i coqueta del gènere de música de saló. Segons l´editorial Schott, eren dues peces idíl·liques de l´Àlbum.
2.6 - Ankunft bei den schwarzen Schwänen, WWV95 (1861)
"Arribada del cigne negre". Composada a París. Enviada el 29 de juliol de 1861 a la Comtessa de Portalés.
ANNA VON PORTUALES esposa de l´ambaixador de Prusia a París, i que va fer possible que WAGNER tingués una comfortable acollida durant la seva segona estancia a París.
WAGNER li va enviar amb una dedicatòria que fa referència a una frase de "Tannhäuser" "SEI MIR GEGRÚSST" (Permetin-me saludar").
Aquesta obra en La bemoll Major, és una mica més grau que l´anterior, de temps Langsam (Lento) i de 78 compassos. Amb acords desplegats de tònica al final.
2.7 - Albumblatt fur Frau Betty Schott, en Mi bemoll major, WWV108 (1875)
WAGNER restà fidelitat a l´editorial Schott fins i tot després de la mort de Franz Schott al 1874.
Aquesta peça va ser composada a Bayreuth el gener de 1875, i conté reminiscències de certs motius dels Mestres Cantors.
Li va dedicar a la vídua, la Sra. Betty Schott amb una dedicatòria també d´agraïment.
Aquesta obra està en Mi bemoll major, en tempo moderat i repeteix molt els motius inicials. És una mica més llarga que les anteriors, té 95 compassos. És dolça, íntima però una mica monòtona.
3 - OBRES AMB ACOMPANYAMENT DE PIANO I ARRANJAMENTS
1828 - 1830 Lieder
1830 - 1831 Reducció per a piano de la NOVENA SIMFONIA de Beethoven en re menor.
1831 7 Lieder sobre FAUST - GOETHE (Composa 7 cançons per la 1ª part del Faust de Goethe) Reducció per a piano de la SINFONIA 103 a Haydn en Mi bemoll Major.
1832 Lieder GLOCKENTÖNE (sons de campana nocturn) desapareguda.
1838? Lieder DER TANNENBAUM (L´avet)
1839 - 1840 8 cançons per a piano
1840 - 1842? Arranjament per a piano a 4 mans de GRAN FANTASIA sobre la Romanesca, famosa dansa del segle XVI de Henri Herz.
1857 - 1858 WESENDONCK lieder (5)
1858 ES IST BESTIMMT IN GOTTES RAT (És determinant el consell de Déu) en La menor.
1871 - 1880 KLEINERE LIEDKOMPOSITIONEN (Petites composicions de cançons).
El 12 de febrer de 1883, poques hores abans de morir, RICHARD WAGNER va tocar al piano el "Cant de les filles del Rin". AQUEST ERA EL SEU MÓN.
Vull acabar amb aquestes declaracions fetes pel prestigiós músic, director d´orquestra i pianista DANIEL BARENBOIM (Buenos Aires, 1942)
"En el nostre segle la música de Wagner s´ha fet servir malament i se n´ha abusat arbitràriament com a símbol. Continuar marginant Wagner significa donar raons precisament a aquells que l´han utilitzat malament i han abusat d´ella. No som només els músics els que abonem la idea de projectar l´obra de Wagner sota una llum diferent, perquè la música del compositor alemany no és de cap manera una obra de sentit antisemita i els seus valors estrictament musicals són de dimensions universals".
Local Social de l'ORQUESTRA DE CAMBRA AMICS DELS CLÀSSICS 2013-04-29
