Associació Wagneriana de Barcelona

Maria Infiesta

Tema: Die Meistersinger von Nürnberg

Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies com sempre per ser aquí i per compartir amb nosaltres aquesta estona de reflexió wagneriana.

Avui ens toca el segon acte dels Mestres Cantaires. Abans de centrar-me amb el que és el segon acte, recordaré una mica el que hem anat dient en altres xerrades, perquè no sabem si tots vostès han vingut sempre. Recorda´ls que Els Mestres Cantaires ocupen un lloc molt important dins la producció dramàtica de Richard Wagner, que és una obra diferent de tot el que estava fent en aquell moment, perquè tot just acabava de composar el Tristany i Isolda, era l´època de la Tetralogia, i llavors fa aquests Mestres Cantaires en els quals, orquestralment l´element líric és l´important en la partitura, molt més que en les altres obres que fa. De fet, havia començat Els Mestres Cantaires el 1845, però van succeir una sèrie de coses molt importants per a ell, com la Revolució de Dresde, en la que es va involucrar, la seva fugida a Suïssa, el seu coneixement de Mathilde Wesendonck, el seu enamorament, després la seva obligatòria marxa de Suïssa cap a Venècia, que van ser uns moments, que es podrien dir decisius en la seva vida.

No va ser fins l´any 1861 a París, que va tornar a reprendre el projecte d´aquests Mestres Cantaires. El seu amor per Mathilde Wesendonck el va marcar ja, per tota la seva vida. Encara que sempre es parli de què Mathilde és Isolda, a partir del seu amor per a ella, Mathilde va ser Isolda, va ser Eva, va ser Brunilda i fins el final de la seva vida va continuar enamorat de Mathilde, encara que per les circumstàncies de la vida no va poder ser, va estar amb Cosima i van viure molt feliços tots dos.

Mentre composava Els Mestres Cantaires, va escriure varies cartes a Mathilde i per posar un curt exemple, llegiré un petit fragment escrit al desembre de 1861 en què Wagner li diu:   «Quins ulls us faran obrir Els Mestres Cantaires. Quant a Sachs, aneu en compte amb el vostre cor, us en podríeu enamorar. És un treball del tot meravellós. Si!, s´ha d´haver estat al paradís per saber el que hi ha en una obra com aquesta ", referint-se a la seva estada junts a Suïssa. Pensem que personalment, Wagner es troba en aquest moment al mig d´una tragèdia terrible. S´ha quedat sense el gran amor de la seva vida i està en una situació econòmica penosa, és a dir, en un moment crític. Un moment en el què qualsevol persona es deprimiria, no tindria ganes de fer res, estaria fatal. Llavors, Wagner en contra de composar una obra depriment, composa Els Mestres Cantaires, que és una obra serena, amb una enorme filosofia, plena d´alegria, de conformitat i és una obra que ens dóna un missatge de resignació enorme i també una defensa de l´art d´una manera total.

Quant a la música, també la partitura de Els Mestres Cantaires és d´una complexitat enorme, i demostra què en aquells moments, Wagner ja dominava totalment l´orquestració. Tant en els trossos en què es canta com en els que es recita, l´orquestra envolta sempre la veu humana, d´una manera meravellosa i és el complement, doncs ja sabem que per Wagner tant la paraula com la música, era important. També en Els Mestres Cantaires, Wagner va voler fer una obra popular, sempre va tenir molt en compte que la gent que no tingués recursos pogués gaudir de la música com la gent que els tenia, per això va entrar en la revolució de Dresde, per això va tenir de fugir d´Alemanya, per la seva defensa dels músics en l´orquestra i fins el final de la seva vida, tots sabem que a Bayreuth va lluitar sempre perquè l´entrada en els Festivals de Bayreuth sigui de franc, cosa que no va aconseguir, però ell volia que la gent pogués entrar de franc als Festivals. 

Per fer l´obra popular, fa molts conjunts corals, concretament en aquest acte segon que veurem avui, tenim al principi la Cançó dels Aprenents, i després de la mitja part, cap al final, hi ha tota l´escena entre Walther, l´Eva, Sachs i Beckmesser on canten els quatre a la vegada i ja s´ajunten al final de la baralla, fent tot això molt assequible per a la gent. Després en la serenata de Beckmesser també s´ha de recalcar què és una serenata que ens pot resultar o sonar com a ridícula, i en canvi, el compositor va investigar molt sobre la manera de compondre de l´antic estil de l´època dels Mestres i llavors, totes aquestes floritures que fa Beckmesser, és tal com composaven els Mestres en aquella època. Per això posa la serenata en la veu de Beckmesser que representa què és el Mestre inamovible, que no vol desenvolupar i anar cap endavant. Després, tots els leit-motiv com en totes les obres de Wagner, en què cada personatge té el seu propi leit-motiv. Llavors quan apareix Sachs o quan apareix l´Eva, a mida que es va coneixent l´obra, te´n vas adonant, perquè en les obres de Wagner, ja se sap què tens d´intentar que t´agradin, i a mida que et vas endinsant et van agradant més. La primera o primeres vegades és una mica més difícil.

Quant als personatges que surten en l´acte d´avui, que pràcticament són tots, recordar que Hans Sachs va ser un personatge real, que no hi ha dubte que Wagner es retrata en la persona de Hans Sachs, encara que hi ha estudiosos que també diuen que en el personatge de Hans Sachs també va voler retratar altres persones que el van ajudar en la seva vida com és Franz Liszt, que tots sabem que es va dedicar a ajudar als demés, a difondre la música dels altres compositors molt més que la seva pròpia i també a Lluís Segon de Baviera, que també el va ajudar molt i que va ser un gran defensor de l´art, i que amb la construcció dels seus castells va donar feina a molta gent de Baviera i que a més a més va defensar l´obra wagneriana.

En el personatge de Sachs, veiem tota la filosofia de Wagner. Sachs és una ànima superior, és una ànima bondadosa, és una ànima que no pensa en ell, que pensa en els demés, es decideix a sacrificar-se pels altres i no ho fa amb tristesa o dolent-se sinó que ho fa amb alegria i és un personatge exemplar, i en el vessant de l´art, també és un personatge que s´adona de què no es té de ser ni massa inamovible ni massa "modern" sinó que es té d´intentar fer veure als Mestres que l´art té d´evolucionar, i també fer veure a Walther de què no es pot prescindir de la tradició, què és important per tirar endavant. Pensem que Sachs sacrifica dues coses, per un costat sacrifica el seu amor per Eva quan ell podria guanyar-la, però no tan sols sacrifica així sinó que sacrifica també el ser el guanyador del concurs de cant, és a dir que no es presenta en el concurs tot i ser el millor cantor de Nuremberg d´aquella època.

Veiem que el seu caràcter és doble, o sigui que per una part és bromista, i per una altra part és una persona greu. De vegades és sarcàstic, d´altres també és molt ingenu, tendre per un costat i molt ferm per un altre.

Realment, és el gran èxit de Wagner. De tota la seva composició al llarg de la seva vida, si es té de dir quin és el millor personatge creat per Wagner, personalment crec que aquest és Hans Sachs.

Dels grans estudiosos de Wagner, un dels que admirem més, Houston Stewart Chamberlain, diu que "la veritable acció del drama és totalment interior i només la podem entreveure mitjançant la música. Si només escoltem les paraules no ens assabentem realment del que està succeint en el cor de Sachs". D´això en parlarem ara quan ho fem de l´acte.

Els altres personatges, molt breument, Walther és un jove d´aquella època com podria ser un jove d´ara. No necessitem les posades en escena modernes per veure que això es pot aplicar als nostres dies. Walther arriba a Nuremberg i creu que pot fer el què li doni la gana, que ell té de ser independent i que els convencionalismes no estan amb ell, i llavors pensa que no té de respectar res, però també com avui en dia, quan agafem un jove i se li fan algunes reflexions, també escolta i s´adona de què realment hi ha una tradició, que tenim un bagatge cultural al darrere i que d´això se´n té d´aprofitar, que realment té de renovar, però aprofitant tot el què s´ha creat al llarg de la història.

Quant a l´Eva, és el prototip de la nena burgesa, que tot li surt bé, que sempre se´n surt amb la seva, però és una persona ingènua però bona, és trapella, però sense mala fe, és alegre, com ho pot ser una joveneta d´avui dia, de setze o disset anys, que encara no ha trobat problemes en la vida i tot li sembla divertit.

Respecte a Beckmesser, ja Ramon Bau en va parlar l´altre dia, de què es deia que representava a Hanslick, el crític vienès que estava més en contra de Wagner. Realment, penso que en el personatge de Beckmesser, Wagner vol descriure a tots els seus enemics i no només a Hanslick. Veiem que Beckmesser és un personatge agressiu amb tothom, menys amb Hans Sachs. Amb Sachs és molt cautelós perquè ell sap que Sachs és superior a ell i el que vol és intentar treure-l´hi coses a Sachs per aprofitar-les ell i beneficiar-se´n. El de Beckmesser és un paper que no es té d´exagerar, no es té de fer massa grotesc encara que de vegades es fa, i és un personatge que tindria d´ésser com el dolent, però Wagner no vol que sigui realment dolent, de fet, al final ens fa més pena que odi. A mi, realment, em recorda a tanta gent prepotent que estem veient cada dia, que quan entren a la sala, es pensen que ells són els millors, que tot té de recaure sobre ells, i de fet, el que t´inspiren és compassió i un somriure de dir: que important que et creus i que poqueta cosa ets. Per això dic que tots els personatges es podrien aplicar avui en dia.

Quan a Pogner, el pare de l´Eva, és un Mestre que no és tant tancat com els altres Mestres, està una mica entre tots i Sachs, i evidentment, quan proposa el concurs, és ben segur que no vol que guanyi Beckmesser ni que la seva filla es casi amb ell, això és evident. Suposa que qui guanyarà serà Hans Sachs, però s´adona en el primer acte, que quan ell fa la proposta, Sachs no la veu clara i llavors en aquest segon acte veurem que ell voldria parlar amb Sachs i aclarir la situació, però al final no gosa.

Finalment tenim els personatges de Magdalena i David, que són els personatges divertits, ella s´apropa a la quarantena i té por de què David, que és molt més jove que ella, la deixi. David, segons Wagner, el que tenia amb Magdalena, era una relació estomacal; ell sempre està intentant que Magdalena li doni coses bones per menjar. En aquest segon acte, veurem al principi, que quan es troben, de fet el que realment li interessa és veure quins boníssims menjars porta ella dins la cistella, per cruspir-se´ls.

Parlant una mica d´aquest acte segon, comença amb un petit preludi en el que sentim el tema de la cançó de la Festa de Sant Joan. Si ho recordem, en el primer acte, hem sentit aquest tema cantat per Pogner, quan ell explica el que vol fer en el concurs de cant. Pogner ho va cantar molt majestuós i en canvi ara  aquí, en el preludi, ho sentirem cantat d´una manera molt més alegre i juganera.

L´acció transcorre a Nuremberg a l´any 1560 i en aquest acte se´ns presenta un carrer estret de la ciutat amb les cases amb els sostres punxeguts i els balcons que sobresurten. D´això, realment, la versió més preciosa que hem vist al llarg de la nostra vida, va ser la que va fer Josep Mestres Cabanes pel Gran Teatre del Liceu i que malauradament no existeix amb DVD i per això avui hem seleccionat una altra versió. Mestres Cabanes va brodar la representació d´aquest segon acte.

Els aprenents surten de treballar, David i Magdalena es troben, tothom es riu d´ells i llavors tornen de passejar Pogner i l´Eva. És el moment en què Pogner voldria comentar amb Sachs, però no s´atreveix. Sachs obre la porta del seu taller i té intenció de posar-se a treballar. Quan Sachs obre la porta i surt, els violins i les violes toquen el tema de Sachs i si ens hi fixem, ens quedarem amb el tema del sabater, però resulta que la nit és tant bonica, tot està tan tranquil, sent el perfum de la lila que envolta tota la seva casa i intenta treballar, però no pot perquè comença a somniar. A més a més li ve al cap la intervenció de Walther del primer acte en la seva prova davant els Mestres. Llavors, quan Sachs està pensant amb això, sentim els temes de la Cançó de Walther del primer acte, el del Foc Jovenívol i el de la Primavera. Mentre ell dóna cops de martell, de fet, l´orquestra ens està tocant la Cançó de Walther.

Finalment, es veu incapaç de treballar i comença a cantar, en un dels fragments més bonics d´aquest acte, que és el que es diu el "Flieder Monolog" que vol dir el monòleg de les liles, en el que ell comença dient que aquell perfum l´invita a pensar, es descriu a ell mateix, com una persona senzilla, que no és cap savi per dir grans coses, però comença parlant de la cançó de Walther, que realment aquesta sí que sonava a nou, però que en canvi hi havia alguna cosa, i és quan fa aquesta defensa de què es té de buscar la compensació, que es té de composar amb llibertat, que es té buscar una inspiració, però que aquesta inspiració no té d´estar deslligada de la tradició. En aquest monòleg, en el que parla de l´art i de la inspiració, la música ens està parlant dels sentiments que ell sent en el seu cor, però ell no parla d´això, ell no es queixa, ell no està trist, ell no diu res, de tot això en n´assabentem nosaltres per mitjà de la música. Alguna vegada veiem que es queda com quiet, pensatiu, però de fet, ell no diu res. De totes les maneres, on es veu millor això, és en el tercer acte que veurem en el proper dia, en un altre monòleg impressionant d´aquesta obra que és el "Wahn Monolog", el monòleg de la il·lusió, on realment Sachs desvetllarà el seu cor.

Una visita inesperada el fa despertar del seu somni; és l´Eva que surt de casa del seu pare i de puntetes s´apropa cap a ell. Quan això passa, sentim el Tema de l´Eva i el Tema de l´Ansietat, perquè ella està preocupada, perquè vol que guanyi Walther. En la versió del DVD que hem triat per avui, personalment  crec que aquest tros Karita Mattila el representa d´una manera sensacional. De fet ella, ja sap que Walther no va triomfar en la prova del dia anterior i té una por terrible de què guanyi Beckmesser, això la terroritza i llavors li diu a Sachs si no pot participar un vidu, perquè ella ja estaria disposada a casar-se amb un vidu i de fet ella sap que Sachs guanyarà de totes totes a Beckmesser. Seuen al banc que hi ha al costat de la casa de Sachs i en una posta en escena ideal, -aquesta està molt bé- tindríem de veure Sachs treballant en el seu banc, l´Eva al costat i tot el taller envoltat de les liles que donen aquest fantàstic perfum i els rajos de la lluna que il·luminen tot això. Això no és el que veuran vostès aquest any en el Gran Teatre del Liceu, però ho he descrit, perquè sàpiguen el que tindrien de veure. Aquesta és una de les escenes més importants d´aquest acte, perquè en aquesta escena serà quan Sachs decidirà que no lluitarà per l´Eva, de la qual ell n´està enamorat i que lluitarà per l´Eva i per Walther, perquè triomfi el seu amor.

Tot el que Sachs va parlant en aquest acte, semblen coses vulgars, per exemple, quan parlen de les sabates que ha fet a l´Eva per estrenar el dia següent, Sachs diu: "Mes tu les duràs con núvia demà" i en canvi en aquell moment la música ens diu que el cor d´ell ja ha decidit renunciar a ella, i té el cor esquinçat. L´Eva li pregunta pel nuvi, qui serà el nuvi i ell va parlant com sense donar importància a res. Llavors, és molt divertit, veure que de fet l´Eva vol estirar de la llengua a Sachs i ell vol estirar de la llengua a l´Eva. Ella vol saber què passarà amb Walther i ell vol esbrinar què passa amb ella, si realment està enamorada o no. Sachs decideix ficar-se amb Walther per veure com reacciona ella, i li diu: "Que eix noi tan noble lluny se´n vagi; volti el món cercant la lluita!". L´Eva s´enfada moltíssim i se´n va. En tot aquest tros, anem sentint per exemple, quan ella li està preguntant sobre el concurs i Sachs li diu que no va triomfar, el tema de Beckmesser del primer acte, quan aquest va marcant les faltes a Walther.

Eva se´n va cap a casa molt enfadada i llavors, en aquest moment, és quan sentim el Tema de la Grandesa d´Esperit de Sachs, perquè és el moment exacte, quan ella se´n va enfadada cap a casa, quan ell diu: "Ja ho creia així" , ara ja veig que està enamorada de Walther, "doncs bé, pensem..." a veure que puc fer per facilitar-los les coses. Però, quan una mica més endavant descobreix que l´Eva i Walther volen fugir, ell diu "Això jamai!", vosaltres heu de triomfar, el vostre amor ha de guanyar i té d´ésser un amor amb honra, no pot ser una deshonrosa fugida. Llavors és quan il·lumina el carrer, perquè no puguin escapar-se. En aquest moment és quan arriba Beckmesser per cantar-li la serenata a l´Eva. Els enamorats s´amaguen sota el til·ler i Sachs aprofita el moment per treure la taula al carrer i evitar d´aquesta manera que els enamorats puguin fugir. Aquí canta una cançó que té un doble sentit, en la que nosaltres estem escoltant una cançó de tres estrofes que ens parla de l´Eva bíblica, però ell de fet, s´està referint a l´Eva. Aquí expressa el dolor que sent ell, perquè ha renunciat a l´Eva. La cançó explica que Eva va ser expulsada del Paradís en companyia d´un tal Adan, que ja sabem qui són i un àngel sabater li va fer unes sabates, perquè no es fes mal als peus que duia nusos. L´Eva, quan escolta  aquesta cançó, no ho entén massa bé, ella pensa que va per a ella i se sent angoixada, però no sap realment que passa, l´únic que vol és fugir per passar aquest mal tràngol. És un moment en el què l´Eva s´angoixa per Sachs, però és una cosa que dura molt poc, perquè de seguida se´n oblida i només li interessa l´amor per Walther.

A la tercera estrofa, Sachs acaba dient que la inspiració de la seva musa, l´eleva tant per sobre del món, que aconsegueix que sigui a la vegada sabater i poeta i el tema musical que acompanya aquest fragment és el de la Contemplació de Sachs que ens mostra el seu dolor al renunciar. Aquest és el fragment que es desenvoluparà en el tercer acte, el fragment que he dit que és fantàstic perquè canten a la vegada Sachs expressant el seu dolor del que nosaltres només ens n´assabentem mitjançant la música, Beckmesser està intentant infructuosament interpretar la seva serenata i Walther i l´Eva només pensen en fugir.

Beckmesser està desesperat i al final arriba a un acord amb Sachs, que el deixi cantar la serenata i que llavors Sachs pugui fer de marcador i que cada vegada que s´equivoqui, doni un cop de martell. Aquí també veiem que la intenció de Sachs és la de donar-li una lliçó a Beckmesser, tal faràs, tal trobaràs, com t´has portat tu amb Walther i el desagradable que és que t´estiguin marcant tota l´estona com tu vas fer ahir amb ell, i realment, amb els cops de martell no l´hi deixa cantar la serenata.

Hi ha un llibre molt curiós que es titula "El Arte y la Moral" que inclou tota una sèrie de conferències i una d´elles de Manuel de Montoliu que es titula "La catarsi grega" que parla de com el geni de l´artista pot transformar una cosa lletja en una bonica, que els voldria llegir, perquè a part de què la idea em sembla molt original, trobo que està escrit en un català preciós. Diu això Manuel de Montoliu: "Aquest problema concret que ara escatim, és en el fons el mateix tant discutit pels estètics de l´expressió bella de la lletjor. Així com l´artista té el secret de representar lo ridícul, lo grotesc, lo repulsiu en forma bella, també té el diví poder de transfigurar el mal voltant-lo de la llum de la bellesa, elevant-lo a un pla superior d´espiritual idealitat. Haveu considerat alguna vegada l´interessant problema estètic que planteja la figura estrafolària de Beckmesser en Els Mestres Cantors?. Wagner, amb la creació d´aquest ridícul personatge es proposa donar la sensació d´una música francament dolenta. Quan ell fa sonar el destemprat llaüt en les mans malastrugues d´aquell pedant, Wagner vol que l´espectador rebi la impressió d´estar escoltant un disbarat, un bunyol musical. No cal insistir en declarar que ho aconsegueix meravellosament i això no obstant, "Quina alta fruïció estètica la que ens fa gustar aquella grotesca serenata, en que el petulant enamorat d´Eva, ve a profanar el silenci d´aquella nit inflamada dels puríssims anhels del cor desil·lusionat del pobre Hans Sachs! Quina refrigerant i serena bellesa la d´aquella pàgina musical constituïda pels desguitarrats arpegis i l´esgargamellada cantúria d´aquell pobre diable!".  Jo, aquest fragment el trobo molt, molt bonic.

Arribem a l´escena final on, amb el soroll de la serenata i els cops del martell comencen aparèixer veïns, Mestres, aprenents i això sembla com sortit d´un western americà. Resulta que la baralla comença, perquè David creu que Beckmesser està cantant la serenata a Magdalena i comença a pegar a Beckmesser, però de cop, un pega a un altre, l´altre a un altre, i al final ningú sap el perquè però tothom s´està pegant entre ells mateixos. La música d´aquest final és impressionant, perquè Wagner agafa l´estrambòtic ritornello de la serenata de Beckmesser i amb aquest ritornello fa una fuga que va creixent i creixent fins que arriba al seu zenit. Amb lo qual resulta que Beckmesser és apallissat amb la seva pròpia serenata. Aquesta pallissa també va de forma progressiva i al final acaba fet un desastre.

Walther i l´Eva intenten aprofitar l´ocasió per fugir, però Sachs els ho impedeix, agafa Walther, el fica dins el seu taller i empeny a l´Eva cap a casa seva. L´arribada de la nit posa fi a l´incident, acabant l´acte amb els carrers en silenci i amb la lluna plena per sobre de l´Església de Sant Llorenç de Nuremberg.

Pel que fa a la interpretació de l´obra, en els assajos de l´estrena, Wagner digué: "Si tinc l´oportunitat d´assajar els Mestres amb una companyia de joves intel·ligents, els hi demanaria primer de tot, que llegissin l´obra i la representessin i no més després els faria estudiar la música". O sigui que queda palesa la importància que donava Wagner a la part literària. També diu, en ocasió d´aquesta estrena que va tenir lloc el 21 de juny del 1868 a Munic, amb un teatre ple de gom a gom, i amb Wagner assegut al costat del rei Lluïs Segon de Baviera, a la llotja reial. Diu d´aquesta estrena: "No m´he sentit mai més satisfet d´una companyia d´òpera que en ocasió de l´estrena de « Els Mestres Cantaires ». Quan va acabar, em vaig veure impulsat a expressar la meva alegria, al copsar la rapidesa en què havien rebutjat tot hàbit operístic, adoptant una forma de representar totalment convençuts de la seva propietat.

Encara que un enginyós amic comparés la meva partitura amb una fuga continua transformada en òpera, els meus cantants i coristes saben que en l´execució dels seus dificilíssims papers musicals, van arribar al domini d´un continu diàleg que finalment va ser per a ells tan fàcil i natural com una conversa corrent. Tots aquells que anteriorment, quan "cantaven òperes", havien cregut necessari caure en els espasmes d´un fals sentimentalisme, ara arriben a assolir fàcilment el zenit de l´emoció conduïts per la fidelitat d´aquest diàleg tallat i viu, reconeixent amb sorpresa que d´aquesta manera produïen un efecte que abans no havien aconseguit amb els més convulsius esforços "

Per acabar, la moralitat de l´obra, jo l´he trobada molt ben expressada en l´obra d´un altre investigador wagnerià, Duverges, que ha escrit sobre tots els drames de Wagner i que ens ve a dir què la moralitat és tant sols insistir en el sentit purament humà que tenen els Mestres Cantaires, és a dir, ¿quina és la filosofia de Sachs?: tenir bona voluntat quan ens trobem al davant de persones que són sinceres i naturals, que seria el Cant de Walther, no ser egoistes, sinó intentar ajudar als demés fins i tot per sobre dels nostres interessos i que la resignació ha d´ésser una resignació tranquil·la, que no té de deixar-nos trists ni ha d´ésser el final de la vida, sinó que la resignació por ser el principi de tot. 

Per entendre el missatge de Els Mestres Cantaires, no cal una presentació de l´obra ultramoderna i actual. El públic no som tant burros com per no poder comprendre aquesta filosofia si se´ns mostra amb decorats del segle XVI. Nosaltres sols, arribem a comprendre que el problema de Sachs continua vigent avui en dia, que justament ara més que mai, renunciar als propis somnis en favor dels somnis dels demés, que arribar a ser humil sense buscar fama i notorietat són temes totalment vigents. La seva pròpia vigència, la trobem en aquests "régisseurs" que només pensen en ells mateixos, en la seva glòria i en el seu ego, i que en contra de sacrificar aquest ego en benefici de l´obra d´un altre, en aquest cas en benefici de Richard Wagner, miren d´enfonsar-lo com a vulgars Beckmessers mirant d´atènyer un reconeixement per part del públic i una glòria personal que de cap de les maneres poden arribar a tenir, perquè senzillament no estan qualificats per rebre-la.

Ens hauria agradat projectar com he dit, la representació de Mestres Cabanes, que va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu el 1989, com a reconeixement pels seus noranta anys de vida i de treball, perquè va ser gravat en el seu moment per Televisió Espanyola. Hem intentat en diverses ocasions fins i tot amb l´ajut de la filla de Mestres Cabanes, Isabel Mestres, que ens donessin permís, tenir una còpia, mirar si es pot fer una mena de producció, però el silenci ha estat total. És per això que hem triat una altra versió.

Si posen una mica d´atenció, i hi ha silenci, escoltaran aplaudiments al principi de tot, quan s´apuja el teló. Aquesta producció es va estrenar l´any 2001 en una època en què les posades en escena ja acostumaven a ser problemàtiques, i el públic va deixar patent aquí la seva conformitat i no només això, el seu entusiasme per la feina assolida pel tàndem Otto Schenk - Günther Schneider-Siemssen. Penso que en el nostre Liceu i també gairebé en tots els teatres d´Europa, fa bastants anys que no se senten aplaudiments només pujar el teló per recompensar el que els nostres ulls veuen sobre de l´escenari. Aquí també, com en Els Mestres Cantaires del propi Wagner, la lliçó d´humilitat de Schenk - Schneider-Siemssen es veu reconeguda i recompensada. En Els Mestres Cantaires és el poble de Nuremberg el que recompensa Wagner, en aquesta versió és el públic el que reconeix Schneider-Siemssen i Otto Schenk.

Aquest segon acte dura una hora i cinc minuts. No sé si m´he allargat massa, però en tot cas has estat amb la millor voluntat.

 

l'ATENEU BARCELONÈS 2009-01-19