Conferencias dadas
En pocas palabras...
Realizamos conferencias, conciertos, audiciones o proyecciones, con una periodicidad mensual
La mayor parte de nuestras actividades están abiertas a todo el mundo.
WAGNER POETA I MÚSIC. TRANSCRIPCIONS ORQUESTRALS DEL TRISTANY
Eva Muns
Tema: Tristan und Isolde
Bona tarda.
El tema d´aquesta sessió d´avui, com vostès saben, tracta sobre les transcripcions per a diferents instruments i també orquestrals del Tristany i Isolda, dintre del cicle que hem dedicat en aquest curs a aquest drama de Richard Wagner.
El Diccionari de la Música, defineix "transcripció" com l´arranjament d´una obra musical per a veus o instruments diferents pels quals ha estat escrita originàriament. És un treball que por emanar o no, del seu autor, i que consisteix en modificar íntegrament o parcialment una obra per fer-ne una altra similar però introduint-hi diferents instruments, modificacions de tempo, etc.
Les "paràfrasis" comporten més llibertats i l´aplicació d´elements creatius propis i tendeixen a utilitzar el virtuosisme per part de qui les fa, i poden modificar el desenvolupament i la cronologia de l´obra.
Es pot dir, que amb l´arribada del disc, la ràdio i tots els invents moderns actuals, les transcripcions han passat de moda, però el seu valor artístic perdura, encara que la seva utilitat hagi perdut interès.
Les transcripcions es poden presentar sota diverses formes; així podem parlar de transcripcions referint-nos a allò que normalment es coneix per "plagi", que són apropiacions per un músic de l´obra o part de l´obra d´un altre, feta d´una manera malintencionada, de tal manera que no es menciona el nom del seu veritable compositor original i el que fa el plagi s´atribueix la creació de l´obra.
També com a terme "transcripció" es pot parlar dels arranjaments, on un músic fa una versió diferent de part o de la totalitat de l´obra escrita originalment.
El "préstec" de fet és una paràfrasi o una transcripció i és l´adaptació d´un fragment d´una obra d´un autor, que un altre compositor, inclou voluntàriament dins d´una obra seva. Així tenim, per exemple, que Debussy va prendre prestats alguns acords del Tristany, curiosament, per inserir-los en una peça per a piano. També ho han fet altres autors amb altres obres.
El "pastitx" o "poutpurri" és una barreja de diversos moviments d´una obra que es fa com una compilació de la composició original d´un autor.
Les "reduccions" també són una mena de paràfrasis o de transcripcions que consisteixen en tornar a escriure una obra per a un o dos instruments, quan havia estat originalment escrita per un conjunt instrumental més important o per una orquestra simfònica.
Durant molts anys, l´actitud reverent envers el text i la sonoritat original de les obres musicals, eliminava tota possibilitat de fer-ne transcripcions, però davant la impossibilitat de poder escoltar en viu les peces simfòniques i molt abans de què existís el disc i els enregistraments, l´única manera de conèixer aproximadament les obres dels compositors era a través de les transcripcions que altres autors o el propi feien de les seves obres.
Així, per exemple, simfonies de Beethoven, de Bruckner, les obres de Wagner i altres compositors van poder ser conegudes en petita escala - podríem dir - a traves de les paràfrasis o arranjaments de les mateixes, ja sigui per a piano, per a piano a quatre mans, per a conjunts de corda, etc.
Amb les paràfrasis, doncs, a més de donar divulgació a les obres dels seus autors originals, es donaven a conèixer noves obres inspirades en les peces originals i es facilitaven les partitures per a poder ser interpretades com a peça d´estudi o de concert per la gent.
Són conegudes, ja des del segle XVI, algunes edicions de llaüt que transcriuen per aquest instrument motets i composicions polifòniques de Palestrina, per exemple, i posteriorment se´n coneixen de Lully, de Bach qui va transcriure per a orgue concerts per a violí de Vivaldi, de Liszt, de Bussoni, etc.
Han estat molts, els músics que al llarg del temps han hagut de recórrer a aquest invent de fer transcripcions o paràfrasis com una forma per guanyar-se la vida. Així, el mateix Mozart a l´any 1782 li escriu al seu pare: "Tinc una feina molt feixuga. Estic adaptant per a banda d´instruments de vent la meva òpera "El rapte del serrall" pel diumenge que ve, per tal de què ningú ho faci abans que jo i així poder-me beneficiar jo mateix dels guanys. És a dir que molts músics, com veurem al llarg del temps, s´han aprofitat d´aquests coneixements que ells tenen per poder fer aquestes reduccions o transcripcions d´obres importants d´altres compositors o de la seva pròpia obra.
Wagner no va ser una excepció - ja saben vostès que va passar unes penalitats econòmiques i circumstancies personals complicades - i va veure´s obligat a fer transcripcions o arranjaments orquestrals d´obres d´altres autors. En el seu catàleg d´obres, es troben vint obres transcrites de diferents autors, com ara de Gluck, de Halévy, de Rossini, de Spontini, de Palestrina, fins a vint títols. És a dir, que pràcticament durant tot el segle XIX, la transcripció era una forma més que empraven molts músics per divulgar obres d´altres i també per poder obtenir uns guanys superiors. Les obres de Richard Wagner han fascinat als músics de diferents èpoques i per això no és d´estranyar que també hagin estat transcrites o arranjades.
Feta aquesta petita introducció, ens centrarem en les paràfrasis de Tristany i Isolda que és el tema que avui ens ocupa.
Si en situem en el temps, tenim que en l´any 1857, Wagner està vivint a Zuric en "l´asil", la petita caseta que li cedeix el matrimoni Wesendonck. Està en una època una mica confosa i li arriben de Mathilde Wesendonck uns poemes. Entre d´ells hi ha "L´Àngel" que és el primer poema que formen els cinc lieder de Mathilde Wesendonck i es pot entendre que és com una introducció del Tristany i Isolda. Aquest poema és musicat per Wagner en dos dies, i es considera com l´inspirador del Tristany. Wagner el composa per a veu i piano. Ara l´escoltarem en una transcripció versionada per arpa i flauta, per Abigaïl Prat (arpa) i Albert Mora (flauta), músics catalans actuals i la transcripció està efectuada per ells mateixos. Transcripcions per a flauta i arpa del CD "A night at the opera" dels citats artistes. Barcelona.
Wagner no ho hauria pensat en aquell moment, - ja que la seva composició és per a veu i piano -, que amb els anys, se´n hauria fet aquesta transcripció, però com han pogut escoltar és molt bonica i recull tota la sensibilitat que el poema, amb la seva lletra concentra i que els intèrprets ens transmeten amb molta delicadesa.
Considerat com una inspiració de Tristany i Isolda escoltarem a continuació el cinquè poema de Mathilde Wesendonck titulat "Somnis" (Traüme), que li arriba a Wagner poc després del que hem escoltat anteriorment. El sentirem en una transcripció, ja no per a veu i piano con va ser escrit originalment, sinó per a piano i cello en un enregistrament fet en el castell de Hohenschwangau, que havia estat residència de Lluïs II de Baviera, CD Musik in Hohenschwangau.
Con dèiem, l´any 1857 a Zuric, Wagner feia petites reunions musicals amb amics i el seus deixebles. En la seva obra "La meva Vida", Wagner escriu:
"El mes de setembre de l´any 1857 va transcorre per a nosaltres molt agradablement. Vaig acabar tot el poema de Tristany i Hans - es refereix a Hans von Bülow, que era un dels seus més fidels amics i col·laboradors - va passar a net acte per acte i a mesura que els anava acabant, els llegia als meus amics". És a dir, que el setembre de 1857, Wagner acaba el text del poema. Finalment - diu - "els hi vaig donar a conèixer l´obra sencera i crec que els va impressionar favorablement. A la senyora Wesendonck li causà gran emoció el darrer acte, i per consolar-la vaig dir-li que no hi havia motiu per entristir-se, ja que en el millor dels casos no es podia donar a aquella situació un desenllaç diferent del que jo havia imaginat, a la qual cosa, Cosima assentí. Vàrem fer també música, doncs Bülow havia trobat finalment un pianista que estava a l´alçada dels dificultosos arranjaments que Klindworth - que és un altre amic músic seu, anglès en aquest cas - havia fet de Els Nibelungs. I encara Hans va arribar a interpretar els dos actes de Siegfried que només estaven anotats en un esborrany. Els desxifrà con si es tractés d´un verdader arranjament per a piano, i per part meva, seguint el meu costum, vaig cantar les particel·les". És a dir, que feien aquestes reunions musicals, en les que Wagner sondejava quin era el parer o les reaccions dels seus més amics i col·laboradors.
En referència a aquest jove, Karl Klindworth, que hem citat anteriorment, que era un bon músic i un transcriptor de Siegfried, ens diu Wagner a "La meva Vida":
"La meva estada a Londres es va caracteritzar per les diferents relacions personals que vaig travar en el curs de la mateixa. A poc d´arribar - parlem del març de 1855 - vaig rebre la visita d´un dels deixebles preferits de Liszt, el jove Karl Klindworth, que havia de ser després un dels més grans i fidels amics. No obstant la seva joventut - Klindworth deuria tenir uns setze o disset anys - i el poc temps que feia que residia a Londres, Klindworth ja tenia formada la seva opinió envers del moviment musical anglès, i tot i que les seves opinions em van semblar molt pessimistes, no vaig trigar en adonar-me´n de la seva justesa. Incapaç d´abocar-se als singulars cercles musicals britànics, Klindworth aviat va perdre la confiança de trobar en ells l´aquiescència que es mereixia. Estava, doncs, resignat i es guanyava la vida amb prou feines donant lliçons a domicili. Excel·lent músic i destacat pianista, l´alumne de Liszt era massa orgullós per a concedir la més mínima atenció vers els influents crítics que es van cebar en ell tan bon punt va arribar - Klindworth no era britànic, havia nascut a Hannover -. Em demanà autorització per fer un arranjament per a piano de la meva partitura de L´Or del Rhin, destinada únicament a executants de primera, però una greu malaltia seva que feia temps que patia, em va privar de la seva agradable companyia".
Al llarg de la seva obra "La meva Vida", Wagner va explicant que ha fet reunions amb els seus amics, i fent referència a un arranjament de Klindworth, explica que "era summament difícil, i un pianista i compositor que es deia Baumgartner va haver d´assajar-lo diverses vegades. Més tard, el músic Teodor Kirchner, que residia a Winterthour i venia amb freqüència a Zuric, va donar mostres d´una notable destresa en l´execució d´alguns d´aquells fragments". És a dir, que va repetint en aquesta època, que diferents músics i amics coneguts que fan transcripcions de les obres de Wagner.
Hi ha un altre fragment de la seva obra "La meva Vida" on parla de què va fer un concert a casa de la senyora Viardot a Zuric. Diu Wagner: "aquest concert íntim tingué lloc a casa de la senyora Viardot, i a part de la senyora Kalergis - que era una coneguda seva - en honor de la qual es feia el concert, l´únic oient present va ser Berlioz".
Karl Klindworth va ser professor del Conservatori de Moscou i de Berlín, col·laborà amb von Bülow, era pianista, director d´orquestra i professor i va ser el pare adoptiu de Winifred Williams que es casarà l´any 1917 amb Siegfried Wagner, fill de Richard Wagner, amb qui compartirà durant molts anys la direcció dels Festivals de Bayreuth.
A l´agost de 1858, Wagner va a Itàlia, a Venècia concretament. En la seva obra explica que a la seva arribada no va ser gaire entusiasta, perquè ho veia tot amb molt de pessimisme, degut a què anava amb els ànims una mica trists. S´estableix a Venècia i quan es va veure més ben instal·lat, és quan va entendre que allà acabaría el Tristany.
Mentre està a Venècia, hi ha altres compositors per tot Europa que s´inspiren en les obres de Wagner i fan transcripcions. Un d´aquests músics és Karl Tausig, qui va rebre del seu pare les primeres lliçons de piano, essent posteriorment alumne de Taubert. Més endavant, quan tenia catorze anys, Tausig va ser deixeble de Liszt - que era el professor dels pianistes més importants d´aquella època -, va ser admirador de Wagner i va fer la transcripció completa de Els Mestres Cantaires. Amb la seva característica força juvenil, va transcriure també la Cavalcada de les Walkiries per a piano, amb una força impressionant. Va ser director d´orquestra i va conèixer a Wagner personalment.
Sobre la seva obra, Wagner escriu: "A Viena, l´any 1859, vaig trobar a Karl Tausig. Havia vingut a conquerir la capital austríaca amb les obres de Liszt. L´hivern anterior jo havia treballat amb ell mateix dirigint i organitzant una sèrie de concerts. També va arribar a Viena Peter Cornelius, un altre músic important i que havia conegut a Basilea l´any 1853. Tots dos, Tausig i Cornelius, assolien una verdadera exaltació quan s´ajuntaven per interpretar l´arranjament de Tristany per a piano que Bülow acabava de fer".
Ara escoltarem una transcripció d´un fragment del Tristany que es titula "Brangäne gesang" de la que és autor Karl Tausig. El pianista és Michael Ponti. CD Michael Ponti, piano. 1996. En aquesta transcripció es pot apreciar que la dificultat tècnica és important, i de la mateixa manera que les transcripcions de Liszt, es tracta de peces per a pianistes avançats.
Un altre transcriptor de les obres de Wagner és Siegfried Karl Elert nascut el 1877 i mor el 1966. Va fer transcripcions per a orgue. Va ser admirador de Liszt i amic de Max Reger.
Friedrich August Kummer va ser un altre transcriptor, que tocava l´oboè i també en va fer algunes transcripcions. Ara escoltarem un passatge per a trombó de la tonada de Tristany, que també està transcrita per un altre instrument i no per l´oboè originalment pensat per Wagner. En els vibrats s´aprecia que recull tota la sensibilitat i tota l´emoció del tema de la tonada trista de Tristany. Del CD "The singing trombone" interpretat per Jay Friedman.
Les transcripcions de les obres de Wagner van arribar per tot Europa. Bèlgica també es va fer ressò de l´obra wagneriana. El punt de partida arrenca de l´any 1850 quan Charles-Louis Hanssens demana a Wagner que vagi al Teatre de la Monnaie d´on ell és director, a fer uns concerts. Wagner no hi va fins passats deu anys, però durant aquest temps, la música de Wagner és coneguda a Bèlgica gràcies a diferents músics i directors com Dupont, Kufferath, Guide, etc. i també per la influència d´una obra escrita per Edmond Evenopoel de consulta encara avui dia, que es titula "El Wagnerisme fora d´Alemanya". Degut a aquesta influència wagnerista a Bèlgica, hi ha diversos autors com Jacques Gregoir, Adrien François Servais, Jean Louis Gobbaerts, Jean Baptiste Singelée, que són bons compositors i s´inspiren en les obres de Wagner i també en fan transcripcions.
Un altre autor danès, nascut a Copenhaguen, que es trasllada a Brussel·les als dos anys, és Eduard Lassen que va ser estudiant de piano i composició al Conservatori de Brussel·les, va anar a Alemanya, va conèixer a Liszt, i el va succeir des del 1858 al 1895 com a mestre de capella del Teatre de Weimar. Lassen, que és danès de naixement, nacionalitzat belga i que després s´establirà a Alemanya, dirigirà L´Holandès, Tannhäuser, Lohengrin i Els Mestres Cantaires. Va compondre diverses obres, destacant dues transcripcions de música de saló de Els Mestres Cantaires i sis peces líriques que titula com a "Estudis del Tristany i Isolda", per a piano a quatre mans.
Ara escoltarem un fragment d´aquesta obra integrada per diversos fragments que es titulen: "Ària de bravura de Kurwenal", "Isolda i Brangania", "Duo d´amor", "Tristany parla amb Isolda", "Isolda interroga a Tristany". N´escoltarem un fragment per a piano a quatre mans, extret del CD "Wagner chez les Belges. Musique en Wallonie" Dominique Cornil i Johan Schmidt, pianos. Bèlgica 2003.
A Itàlia també va haver-hi influència wagneriana. Els principals transcriptors de les seves obres són Ferruccio Bussoni, que després de Liszt és considerat el millor i el més intensiu transcriptor de les obres de Wagner. La seva transcripció de la "Marxa fúnebre" de Siegfried és impressionant i també va transcriure obres de Bach, Beethoven, Chopin, Schumann, etc. Un altre transcriptor italià és Vittorio Monti que va composar unes Czardes wagnerianes d´alguns fragments de la Tetralogia.
A França també hi va haver compositors que van transcriure obres de Wagner. Entre ells tenim a Gabriel Faure, Louis Brassin que la seva passió per Wagner se centrava en la Tetralogia i les seves transcripcions són només d´aquesta obra per a piano, tenint una gran força i sabent portar al piano tots els matisos de l´orquestració wagneriana. També Emmanuel Chabrier és transcriptor d´algunes obres de Wagner.
Entre els britànics, apart de Klindworth, que ja hem mencionat abans, tenim a Edwin Henry Lemare i Paul Hindemith, que va fer una transcripció de L´Holandès errant. A continuació escoltarem una transcripció curiosa. Es tracta d´una fantasia del Tristany, per a vuit trompes, del CD "Fantasia de Tristany per a 8 trompes". Per Herman Jeurissen. 1952. Fins aquí hem parlat de músics antics, contemporanis de Wagner o poc posteriors al mestre.
Ara, voldria fer una petita ressenya dels músics contemporanis, que han fet transcripcions de l´obra wagneriana i concretament del Tristany, que és l´obra que analitzem avui. Podrem comprovar que la qualitat de les paràfrasis dels diversos autors moderns que tot seguit escoltarem, basades en l´obra romàntica que comentem, és ben variada i s´estén des de la mediocritat a l´excel·lència.
Entre els exemples que podríem dir mediocres, voldria comentar concretament un disc que es titula "Parsifal goes La Habana" de l´any 2003. A la caràtula es veu Wagner vestit a la "Castro", és a dir, la silueta de Wagner amb la boina i l´estrelleta cubana característica del líder cubà. El disc és produït per Ben Lierhouse, nord-americà, que ha volgut donar popularitat (entre cometes) a l´obra de Wagner i n´ha fet unes transcripcions que - n´estic del tot segura - no serien refrendades pel propi Wagner. El CD conté alguns errors, com per exemple el del fragment que escoltarem titulat "Adios a Cuba / Tristan e Isolda" i vostès sentiran que la melodia no es de Tristany i Isolda sinó que són fragments de Parsifal, la qual cosa impresa i amb un disc a la venda, ja demostra que és una manca de rigor considerable. Aquest arranjament, conté diversos ritmes i s´utilitzen els diversos instruments propis dels aires cubans; així veiem que en alguns fragments es poden sentir el "tres", la guitarra, percussió, violins, saxòfon, com unes veus en off com si fos un aeroport i també com uns missatges subliminals, la qual cosa no deixa de ser una versió molt particular, eclèctica i irreverent de la peça tan inspirada de Richard Wagner. En el mateix disc hi ha diferents fragments de diverses obres; per exemple, l´Idil·li de Siegfried que titula "Morning en Pinar del Rio", que és una població cubana i comença amb uns primers acords que se senten els Murmuris de la Selva, tan bonics, tocats amb instruments moderns, no típics d´una orquestra simfònica, ben interpretats, però a continuació, als pocs segons, se sent la tonada de la cançó "El Manisero" i una veu que canta "Maní es rico, rico, rico", i penses que això no té res a veure amb Siegfried ni amb els Murmuris de la Selva, i que és una manera poc seriosa d´inspirar-se i de difondre l´obra del Mestre Wagner. El fragment que ara sentirem és el que titula "Adios a Cuba / Tristan e Isolda" amb ritme de bolero i percussió. Del CD "Parsifal goes La Habana" 2003. Jutgin vostès mateixos.
Hauran comprovat que es tracta d´una enganyifa, No és Parsifal, no és Wagner, i no és Tristany. És l´invent de Lierhouse que ha repetit l´experiència presentant un altre CD "Siegfried Olé in Spain" en el qual intercala melodies del Siegfried amb música de compositors espanyols com Granados i Falla. També sembla que té un altre projecte eclèctic entre mans, que es titularà "Tristan Isolda in Harlem".
Seguim ara amb una transcripció curiosa i en aquest cas tenim imatges. Es tracta d´un concert que es va fer a Munic en el qual s´interpreten transcripcions del Tristany. És una fantasia de Tristany per a sis pianos a quatre mans. És una peça curiosa i molt poc coneguda que es titula: "Fantasia del Tristany per a vint-i-quatre mans". També és un invent i en la que destaca la dificultat tècnica i l´habilitat dels intèrprets, però no té cap expressivitat, ni romanticisme.
Ara, també dintre dels productors dels discos moderns que s´han dedicat a fer transcripcions del Tristany, tenim per escoltar un fragment d´un concert que es va fer en el Gran Caffè Quadri de Venècia, on Wagner hi anava sovint quan residia en aquella preciosa ciutat. Aquest concert va tenir lloc l´any 1997 per l´Uri Caine Ensemble. Uri Caine és nord-americà, pianista, director d´orquestra i dirigeix aquest Ensemble instrumental. Va fer un homenatge de jazz dedicat a Gustav Mahler i ha reelaborat obres de Bach, de Beethoven, de Schumann i de Mozart. En aquest cas va reelaborar fragments del Tristany i Isolda en el citat Caffè Quadri essent un enregistrament en directe. No deixa de ser un invent, com acostumen a fer els autors moderns, per fer coses diferents. En aquest cas ho han fet en el Cafè citat, se sent tot l´aldarull de la gent i tot d´una comença a tocar l´orquestra. Sentiran que es fa un silenci total i el conjunt de l´Uri Caine format per un primer violí, un segon violí, un cello, un contrabaix, Uri Caine al piano i un acordió que substitueix l´arpa comença a tocar. Aquest és un arranjament amb gust, bonic i molt acceptable i respectuós amb l´obra original. Tota la concurrència present al Cafè, devia quedar agradablement sorpresa a jutjar pel silenci que es fa a l´inici de l´obra i al llarg de la interpretació i els aplaudiments que s´escolten en acabar la peça.
Ara voldria parlar d´un altre arranjament del Tristany i Isolda fet per un altre músic contemporani, Henk de Vlieger. És un músic i director holandès que juntament amb el gran director Edo de Waart van fer un treball titulat "El Ring: Una aventura orquestral" que és una compilació simfònica de L´Anell del Nibelung feta per aquests músics. Degut a l´èxit obtingut per aquest Anell, van fer un altre treball que es titula "An Orquestral Passion" l´any 1994, per encàrrec de la Ràdio Televisió Holandesa. Es tracta d´una compilació de tot el Tristany i Isolda en seixanta minuts dividits en set parts. És una manera simple de resumir el Tristany i Isolda però és una obra molt reeixida i una transcripció molt correcta i inspirada. L´orquestra que els acompanya és la Filharmònica de la Ràdio Holandesa, formada per un piccolo, tres flautes, tres oboès, un corn anglès, tres clarinets, tres fagots, vuit trompes incloent quatre tubes Wagner, tres trompetes, tres trombons, dos timbals, tres percussionistes i dues arpes. Del CD "An Orchestral Passion" 1994.
I per acabar, escoltarem la versió de la "Mort d´Isolda", que l´he volgut reservar pel final. Personalment prefereixo la transcripció que va fer Franz Liszt, però avui escoltarem la de Moris Moskowsky que potser no és tan coneguda, però també és mont reeixida i potser no té la dificultat tècnica de la de Liszt. Moris Moskowsky va ser mestre de piano a Berlín, virtuós de l´instrument, va escriure diverses obres per a piano, una òpera que es titula "Boabdil, rei dels moros", un poema simfònic "Joana d´Arc" i diversos concerts per a violí i piano i transcripcions diverses de varis autors. Doncs ara, per acabar i com a final de la sessió els convido a escoltar la "Mort d´Isolda" segons la transcripció per a piano d´aquest compositor. Interpretada pel pianista Michael Ponti. CD "Michael Ponti, piano". 1996.
Finalment només voldria dir que com a material il·lustratiu d´aquesta conferència, he intentat triar diversos fragments per a diferents instruments per no repetir exemples musicals, i que l´última peça escoltada em sembla que ha estat una bona manera d´acabar la sessió i també el cicle que hem dedicat enguany a Tristany i Isolda.
Res més. Agraïm la seva col·laboració i assistència.
l'ATENEU BARCELONÈS 2010-05-17