Associació Wagneriana de Barcelona

Maria-Mercè Guix Gros

Tema: Tetralogia / Der Ring des Nibelungen

DURACIÓ: 1h. 22min. 23s: L´acció d´aquest acte està dividida en dos quadres i tres escenes.

PRELUDI ORQUESTRAL:
    L´oratge bufa enmig de la tempesta. El tema del Vianant i el de Erda es complementen.
    Cal remarcar que el tema d´Erda ho és quan és ascendent i és el de la Posta dels deus quan és descendent.
    Aquest breu preludi ens porta al:

QUADRE PRIMER:
ESCENA PRIMERA:
    És possiblement una de les escenes clau de la Tetralogia, juntament amb el parlament de Waltraute i Brünnhilde de l´acte 1er. de La Posta dels Deus, ja que ens transmet amb claredat la distància que hi ha entre voler i poder.
    Wotan, el Vianant, està eufòric: el seu net, el fill dels Welses ha acabat amb el drac Fafner i amb Mime, sembla doncs, que podrà capgirar-ho tot.
    Crida a Erda, la deessa sàvia de la terra amb qui ha engendrat les Walkyries i li demana "grans consells de saviesa"
    Ella li pregunta perquè no els demana a les Nornes, i ell respón: "perquè elles no poden fer que res canviï". I perquè no ho demanes a la Walkyria?, "perquè va anar contra aquell qu´l torb domina" i per això ha estat castigada.
    Wotan  explica a Erda el que nosaltres ja sabem que ha ocurregut en La Walkyria.
    Potser és bo reflexionar un moment sobre el perquè Wagner ens explica un cop i un altre el mateix, narrat pels diferents protagonistes.
    Qui s´acosta a Wagner superficialment troba aquest element dramàtic feixuc i reiteratiu.
    Però qui reconeix a Wagner com un dels hereus de la tragèdia grega, sabrà que els seus drames son drames interns, de passió, no externs, d´acció, com abastament hem explicat en aquests cicles de conferències.
    Per això, quan cada un dels personatges ens explica el que ja ha passat, ho fa segons el seu punt de vista i per tant, això ens permet acostar-nos més a la psicologia de cada un d´ells.
    Tornant a l´acció, Erda expressa la seva torbació. La confiança optimista de Wotan topa amb el coneixement realista del món i de les lleis inexorables que el governen, més enllà de les apariències.
    Erda dirà a Wotan: "tu no ets el que expresses" i Wotan replica a Erda: "tu no ets el que imagines"
    Wotan expresa una idea molt important:

                                         Per la fi dels Deus
                                         ja no m´angoixo
                                         des que tant la vull.
                                         Tot lo que en mitj d´afrosos dubtes
                                         furiós un jorn decidí,
                                         ple de joya
                                         ara lliure complesch.

I dóna la seva herència al Welsa lliure que ha desfet la maledicció d´Alberich.
    Erda retorna al món subterrani i Wotan s´atansa a l´entrada de la cova.

ESCENA II
    Arriba Siegfried seguint el vol de l´ocell, que el deixa. Wotan li surt al pas.
    Wotan pregunta al jove d´on ve, que ha fet, com i què busca i Siegfried impetuós com és, no farà cap cas al Vianant, ni mostrarà por.
    Wotan li barra el pas amb la llança que ha matat al seu pare i en un breu duel entre net i avi, aquesta es trenca en dos fragments.
    L´ordre del mon vell ha quedat destruit! S´escolta el tema de la malaurança.
    I Siegfried continua el seu camí cap a la roca envoltada de flames de la Walkyria.
    Aquest serà l´ultim moment en que veurem en escena a Wotan, qui ha anat difuminant-se al llarg de la Tetralogia. En l´Or, tota l´acció va i torna a ell. En La Walkyria és encara qui domina, però no pot fer del tot la seva voluntat. En Siegfried, ens ha arribat com el Vianant, sembla un espectador dels fets i no el déu del Walhalla. En La Posta dels Déus només tindrem referències d´ell en el parlament de Waltraute a Brünnhilde i al final de tot, en una imatge.

QUADRE SEGON:
    S´ inicia desprès d´un interludi orquestral que expressa el renaixement de la natura.
    Les flames es van apagant al pas de Siegfried i en arribar al cim veu el cavall de Brünnhilde, Grane, i a ella sota l´escut, a qui pren per un guerrer.
Li desfarà l´armadura i descobrirà que no és un home, sonen els temes del llaç d´amor i ardor amorós i també de nou la malaurança. Invoca a la seva mare i finalment, Brünnhilde obrirà els ulls.
    Aquí el fill de la natura, el que no ha tingut mai por, se sentirà defallir per primer cop en la seva  vida.
    Pensem per un moment en l´asimetria que es dóna entre els dos cantants:
---el tenor ha estat en escena pràcticament tota l´obra, que és llarga i difícil pel cantant ja que ha de demostar vocal i dramàticament que és jove, impetuós i un heroi sense por.
    No es d´estranyar que no tinguem Siegfrieds com cal, ara per ara.
---la soprano comença en aquell instant i una bona soprano pot fer-ho amb molta solvència.
    Com aconseguir que l´idil·li de Siegfried, una de les pàgines musicals de Wagner més famoses, soni bé? Qui te molt a fer és el director i en la versió d´avui tenim a James Levine, qui segons Birgitt Nilsson "respira amb els cantants" i aconsegueix un idil·li memorable.
    Tornant a l´acció, Siegfried comença creient que està davant de la seva mare i Brünnhilde s´adona que com dona mortal que ara és, estarà amb un home i recorda quan Siegmund li explica el seu amor humà per Sieglinde.
    I així aniran fluint cap l´amor d´un vers l´altre.
    Siegfried de manera irreflexiva; Brünnhilde sabem bé d´on ve.
    I avui, escoltant a l´amor triunfant ens acomiadarem fins el curs vinent en el que ens retrobarem a la roca de la Walkyria per iniciar l´audició de La Posta dels Déus.

l'ATENEU BARCELONÈS 2007-05-14