Conferencias dadas
En pocas palabras...
Realizamos conferencias, conciertos, audiciones o proyecciones, con una periodicidad mensual
La mayor parte de nuestras actividades están abiertas a todo el mundo.
WAGNER POETA I MÚSIC. EL CAPVESPRE DELS DÉUS. ACTE SEGON
Maria-Mercè Guix Gros
Tema: Tetralogia / Der Ring des Nibelungen
Bona tarda,
El meu avi, el wagnerià, deia que allà on hi havia dos wagnerians sorgien com a mínim tres opinions.
I crec que tenia raó.
En la sessió anterior, el Sr Bau comentava que el 1er Acte de La Posta dels Déus era el més feble, dramàticament parlant, de tota la Tetralogia, ja que intervé la màgia, el filtre de l´oblit, que desfermerà una conducta innoble en Siegfried i donarà pas al desenllaç fatal que tots coneixem.
Però, en el meu mode de veure, el fet màgic és només un ropatge vistós i planer d´entendre, que ens recorda que no hi pot haver cap solució que mantingui el statuo quo, sino que cal la catarsi definitiva.
L´origen de tot el drama ha estat la cobdícia, les ganes de posseir, sense donar res a canvi.
Wotan talla el Freixe, per aconseguir el poder, vol un Walhalla, que no pot pagar i per això es vol quedar amb el tresor d´Alberich, que al seu torn ha renunciat a l´amor per robar l´Or, violant tots dos, així, l´ordre de la Natura.
L´Alberich Lluminós (tal i com s´anomena a Wotan) i el Fosc, es perpetuaran en nissagues en un va intent de continuar les seves lluites al marge de l´ordre natural.
Reminiscències de la Tragèdia grega, on els Déus apareixen per intentar tant sols salvar-se a ells mateixos.
Els Welses, les Walkyries i Siegfried, per una banda. Mime i Hagen, manipulador aquest últim, dels Gribixungs; Gunther i Gutruna, per un altre.
Si? Permeteu-me un breu repàs:
Els Welses, han tingut un fill, Siegfried, però ho han fet amb amor, amb passió, i aquest amor i aquesta passió han estat el motor que ha canviat a Brünhilde, que decideix no seguir més les ordres del seu pare i enfrontar-se a la pèrdua de la divinitat i seguir el seu camí, que l´ha portat als braços de Siegfried.
Era aquest el pla de Wotan? Segons ens ha explicat Waltraut, el pare dels Déus está esperant la fi inexorable. L´Alberich Alb s´ha retirat de la contesa.
I Siegfried? Vol aventures i per això viatja pel Rin i troba la terra dels Gribixungs. Estant amb Brünhilde li calen més emocions? Recordem que és un jove ingenu i impulsiu.
I és l´impuls, a voltes agermanat amb la supèrbia i sempre allunyat de la reflexió i la modèstia, que el porten riu avall, on beurà el beuratge.
El filtre esdevé doncs, tant sols un subratllat del que hauria passat. Perquè ha de passar.
En la primera escena d´aquest 2on acte que avui escoltarem, Alberich s´apareix a Hagen. L´Alberich Fosc continua batallant.
Alberich comenta a Hagen el que us acabo d´explicar:
Qui un jorn l´Anell me prengué,
Wotan,
el lladre iradissim,
vençut per sa
raça
fou per a sempre:
pendre l Welsa li feia
força i poder
ab l´esbart dels Déus que l volta,
sa fi ab angoixa veu vindre.
I Hagen contesta:
Dels Déus el poder
Qui´l deurà heredar
Hagen és un perllongament, ombra ben fosca, d´Alberich.
Hagen promet a Alberich que aconseguirà l´Anell.
Els temes que anirem escoltant, més que cap altra, són els de la dominació, l´odi, l´Anell, la renúncia, la sumissió.
No ens cansarem de dir que quan cada personatge explica alló que hem vist i hem escoltat altres cops en altres protagonistes, no s´estan repetint, sino que tenim l´oportunitat de copsar la psicologia de cada un d´ells, ja que no ho dirà de la mateixa manera i la música ens recordarà el que sí ha passat.
La segona escena comença amb l´entrada de Siegfried, que torna a presentar la seva figura, pregunta per Gutruna a qui vol explicar com ha aconseguit vèncer a Brünhilde, qui amb Gunther viatja en un altra barca.
Siegfried dóna detalls a Gutruna de que no ha tocat a Brünhilde, no sols perquè s´esposarà amb Gunther, sino perquè sols pensava amb ella, amb Gutruna.
A l´escena tercera hi trobarem per primer cop en tota la Tetralogia els cors, que com a poble dels Gribixungs, contesten a Hagen, que els crida per comunicar-los el doble matrimoni de Siegfried i Gutruna i el de Gunther amb Brünhilde.
L´escena quarta s´obre amb l´arribada de Gunther i Brünhilde, qui mira esglaiada a Siegfried i durant una bona estona, el que fa que tothom s´hi fixi. L´ira l´omple quan veu que Siegfried no la reconeix i aquest li diu que està casat amb Gutruna. A la música sentirem el tema de la perturbació, el destí, l´amor de Brünhilde, l´Anell, la maledicció, la renúncia.
Una de les escenes més curtes i més intensament dramátiques i humanes. Sentir-se traït sense motiu ens porta a navegar per un oceà de sentiments: incomprensió, fúria, impotència, ràbia...
I quan veu l´Anell a la mà de Siegfried, fa un crit terrible.
I Hagen ho aprofita: demana al poble que escolti el plany de Brünhilde.
Amb els temes de l´odi i l´oblit, Brünhilde pegunta a Siegfried com pot tenir ell l´Anell si Gunther li ha pres fent-la així la seva dona. Siegfried replica que ell va guanyar l´Anell.
Brünhlde pregunta a Gunther on té l´Anell que li va robar. Gunther calla.
I ella diu:
Ah! ...Eix va esser
el qui m prengué l´Anell.
Siegfried!
L´astut furtador!
Tothom mira a Siegfried, qui explica que el va obtenir d´un drac i no pas de cap dona.
Hagen dirà:
Brünhilde, dóna ardiida
bé has conegut l´Anell
Si aquest l´has a Gunther dat,
llavors es seu;
si Siegfrid furt´-li ab engany,
que l traidor pagui son vil fet!
Brünhilde des del dolor més intens clama;
Engany!
I explica a tothom que ella és l´esposa de Siegfried i no la de Gunther.
Siegfried proposa jurar sobre un arma per desmentir el que diu la Walkyria. I qui li oferix la seva llança? Hagen, per suposat.
Siegfried jura sobre la llança. Brünhilde s´hi atansa i aparta la mà de Siegfried, jura al seu torn.
Siegfried dirigint-se a Gunther i a tots ridiculitza el que diu Brünhilde, com una xerrameca de dones i agafant a Gutruna entra en el Palau.
Hagen ha fet molt bé la seva feina, però encara no hi és tot el que necessita.
Ho obtindrà a l´escena quinta. Brünhilde que ja no és omniscient, no enten què està passant i demana una espasa. Hagen li diu que cofiï en ell. Ell sap que Siegfried l´ ha traïda i vol ajudar-la. I així Brünhilde li explica que lluitant Siegfrid és invencible, però per l´esquena, sí que es vulnerable, ja que mai la donarà a un enemic. Hagen promet venjança.
I aquí entrem a una pàgina musical de les més impressionants de la història ja que son les notes les que ens aclareixen els estats d´ànim dels tres; Brünhilde, Gunther i Hagen, més enllà del que diuen i del que es diuen.
Tots planegen matar a Siegfried, tots vessant odi, Gunther perquè se sent un secundari davant l´heroi, Hagen perquè és la seva natura i destí com a fill d´Alberich i Brünhilde perquè està absolutament descentrada per la traició del seu estimat.
Gunther vol l´Anell, Hagen també.
Brünhilde dignitat!
Acabará l´acte, desprès d´aquest trio amb els seguicis nupcials. Qui ajudarà a què Gunther i Brünhilde vagin junts? Hagen, per suposat.
Tornant al principi, Siegfried traeix a Brünhilde degut al filtre, però no és només el filtre el desencadenant de l´acció, és l´actuació d´Hagen qui porta a Brünhilde a traïr a Siegfried. És Hagen, doncs, qui està marcant tot el camí. Brünhilde a soles hauria reflexionat, però en cap moment Hagen ho permet, com tampoc que Gunther torni enrrera.
No és la màgia. És l´odi qui marca el fil conductor d´aquest acte.
I la lluita és entre la Natura i l´Anell. Ho veurem en el 3er Acte.
Moltes gràcies.
l'ATENEU BARCELONÈS 2007-12-10
