Associació Wagneriana de Barcelona

Òpera en tres actes de Hans Pfitzner (1869-1949). Llibret del compositor. Estrenada en el Residenztheater de Munic el 12 de juny de 1917 per Karl Erb, dirigida per Bruno Walter. D´influència wagneriana, el seu impressionant repartiment dificulta la seva programació.

Festival sacre en tres actes de Richard Wagner (1813-1883). Llibret del compositor. Estrenada en el Festspielhaus de Bayreuth el 26 de juliol de 1882, sota la direcció d´Hermann Levi. Última òpera del compositor i culminació de totes les seves idees, el seu exprés desig és que sigui representada exclusivament al Festival de Bayreuth. El 1914 passa a ésser del domini públic, essent estrenada Liceu de Barcelona a l´hora zero del dia 1 de gener de 1914. 

Òpera en dos actes d´Isaac Albéniz (1860-1909). Basada en l´obra de Juan Valera amb llibret de F.B. Money-Coutts. Estrenada en el Liceu de Barcelona el 5 de gener de 1896. Posteriorment, a Praga el 1897, a Brussel·les el 1905 i a París el 1923. Narra la història d´un jove seminarista, Luis de Vargas que s´enamora de la jove vídua Pepita Jimenez, promesa del seu pare Don Pedro de Vargas. El seminarista comprèn que la seva passió per Pepita és més forta que la seva vocació sacerdotal.

Òpera en un acte d´Enric Granados (1867-1916) sobre un poema d´Apel·les Mestres. Posa en escena una somniada reunió de Laura i de Petrarca després de la mort d´aquest. No ha estat representada, restant desconeguda pel públic i fins i tot pels músics.

Òpera en un acte d´Enric Granados (1867-1916) sobre un poema d´Apel·les Mestres. Estrenada el 23 de febrer de 1901 en el Teatre Tívoli de Barcelona. Estudia la psicologia d´un bufó enamorat de la filla del comte per qui treballa. De clara inspiració wagneriana, conté un cor final que recorda Lohengrin.

Òpera de Felip Pedrell (1841-1922). Estrenada en el Liceu de Barcelona el 4 de gener de 1902. Basada en el poema de Víctor Balaguer. Primera part de la Trilogía. Està estructurada en un pròleg i tres parts: Pròleg: "Alma Mater" on el bard dels Pirineus explica els mals que pot produir l´odi entre els homes. 1ª part: "El comte de Foix" on tracta del frustrat assalt del castell de Foix per l´exèrcit papal. 2ª part: "Raig de Llum": Vint i cinc anys després, la pàtria es troba oprimida per la Inquisició i els seus aliats francesos. Tan sols resisteix el castell de Foix que acaba en poder de la Inquisició. 3ª part: "La jornada de Panissars": Quaranta anys després, les tropes franceses es retiren al haver fracassat la seva temptativa de conquistar Catalunya. Els Almogàvers cauen sobre la rereguarda, destruint-la totalment. Utilitza el "leitmotiv". Els temes fonamentals que s´encarreguen a les veus no destorben l´orquestra i aquesta tampoc a les veus. Amb la intenció de fer una "Òpera Nacional" utilitza quasi exclusivament cançons nacionals.

Obra lírica en un acte i cinc quadres de Jaume Pahissa (1880-1969). Estrenada el 16 de març de 1906 en el Teatre Principal dins dels Espectacles i Audicions Graner, sobre un text d´Adrià Gual. La princesa Marguerida, filla del baró i neta del rei d´Hongria, enamorada d´un pastor condemnat a mort, demana la clau de la presó al seu pare. Ell no cedeix i Marguerida disfressada de noi es barreja amb els presoners i mor amb el seu estimat.

Òpera en tres actes i cinc quadres de Jaume Pahissa (1880 - 1969). Text d´Adrià Gual sobre La presó de Lleida, amb el mateix argument de la seva obra anterior. Estrenada en el Liceu de Barcelona el 8 de febrer de 1928. En aquesta òpera, Pahissa utilitza el "Leitmotiv", saturat de Wagner, com ell mateix explica.

Segona òpera de Richard Wagner (1813-1883). Òpera en dos actes amb llibret del propi Wagner, basada en l´obra teatral "Mesura per Mesura" de William Shakespeare. Estrenada en el Stadttheater de Magdeburg el 29 de març de 1836. Inicialment portava el títol de La Novícia de Palerm.