Associació Wagneriana de Barcelona

Compositor i musicòleg català. Inicia estudis de Ciències i Arquitectura a la Universitat de Barcelona. Decideix dedicar-se plenament a la música formant-se amb Enric Morera sobre harmonia, contrapunt, fuga i composició. Professor del Conservatori del Liceu i Director de l´Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1937 s´instala a Buenos Aires. La seva obra, de marcat estil wagnerià, evoluciona des del modernisme català, fent fins i tot alguna obra de tendència innovadora. Autor de música simfònica, instrumental, de cambra, coral, cançons (Liliana, Enyor, Cançò del lladre i d´altres) i òperes (La presó de Lleida, Canigó, Gal·la Placídia, La Morisca, Marianela, La princesa Marguerida).

Compositor i musicòleg català. Format en la seva ciutat natal, Barcelona, Roma i París. Un dels introductors a Catalunya i Espanya de la música de Wagner. Fundador d´escoles de musicología. El 1867 funda la "Sociedad Wagner" oferint al Mestre la presidència honorífica, que accepta. El 13 de gener de 1902 pronuncia la primera conferència en la naixent Associació Wagneriana, amb el títol "De música nacionalitzada". Publica articles a "La España Musical" i "Notas Musicales i Literarias" amb el pseudònim de "Un músico viejo". Compositor d´òperes, obres líriques, poemes simfònics, música religiosa i de cambra. Mestre d´Albéniz, Granados i Falla. En la seva música apareixen la tradició espanyola, el folklore i l´esperit wagnerià. Vol realitzar una autèntica Trilogia sobre els temes del Gai Saber: "Pàtria", "Amor" i "Fe". Autor de nou òperes, entre les que figuren El último Abencerraje (1874), Els Pirineus (1893) primera part de la Trilogía (Pàtria), La Celestina (1902) segona part de la Trilogía (Amor), El comte Arnau (1904), les tres de caràcter wagnerià, Quasimodo (1875) i La Matinada (1906).

Escriptor, crític musical i traductor al català dels drames de Wagner adaptant la rima a la música. Primer president de l´Associació Wagneriana en la seva fundació el 1901. Acèrrim defensor de què els drames de Wagner fossin representats amb la major dignitat possible. Emprèn una gran tasca educativa i difusora, contribuint a què el nom de Barcelona ocupi un lloc destacat en el món artístic. Del 1916 al 1920 publica  "Hojas Musicales" amb tota mena d´informació sobre músics, artistes, poetes i filòsofs. Formà part de la comissió de l´Orfeó Català i fou secretari de l´Orquestra Pau Casals. Va fer donació de la seva biblioteca a la "Institució del Teatre" que passà més endavant a la Biblioteca de Catalunya.