Associació Wagneriana de Barcelona

Compositor i violinista espanyol. Encara que és més conegut com a intèrpret, assoleix un gran èxit en el seu moment la seva òpera Acté, de clara influència wagneriana. És autor d´altres òperes injustament desaparegudes del repertori.

Poeta català. Estudia la carrera de Dret obtenint la llicenciatura el 1884. Col·labora en revistes com ´L´Avenç´ i ´Catalònia´ i escriu articles per ´La Veu de Catalunya´ i ´ Diario de Barcelona´, entre els que figuren comentaris sobre representacions wagnerianes. El 1894 obté l´Englantina als Jocs Florals de Barcelona. El 1904 obté la Flor Natural i és proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. Va ser President de l´Ateneu Barcelonès. És important el seu treball com a traductor d´autors grecs, francesos i alemanys: Homer, Daudet, Goethe, Nietzche, Schiller i Wagner entre d´altres.

Profund estudiós de l´obre de Wagner. Una malaltia pulmonar el porta a Suïssa, on entra en contacte amb la música del Mestre. El 1878 publica el seu llibre "Ricardo Wagner", inspirat en "El drama musical" de Schuré. El 1882 assisteix al Festival de Bayreuth a l´estrena de Parsifal, esdevenint molt amic de Wagner a qui ja havia conegut el 1881. Fundador el 1870 de la "Sociedad Wagner" amb Felip Pedrell, Andreu Vidal Llimona, Claudi Martínez Imbert i Josep de Letamendi. El 1881 és nomenat crític musical del diari "La Renaixença" i publica una sèrie d´articles dels que destaquen "La Historia del Lohengrin", "Un entreacto del Lohengrin" i "Peregrinación a la Meca del Porvenir".

Compositor espanyol, format a Barcelona i Roma. Deixeble de Granados, Morera i Pedrell. Sacerdot jesuïta llicenciat en música gregoriana a Roma. Admirador de Wagner, Debussy i Strauss va composar tres òperes. L´Òpera més coneguda és Canigó (1934), desgraciadament desapareguda del repertori.

Compositor i director de cor català. Estudia piano, harmonia i composició al Conservatori del Liceu de Barcelona. Deixeble de Felip Pedrell. Als 17 anys dirigeix el Cor la Lira de Sant Cugat del Vallès. Al 1891, juntament amb Amadeu Vives funda l´Orfeó Català, del que va ser director del Cor. El 1904 crea la ´Revista Musical Catalana - Butlletí de l´Orfeó Català´ publicada fins el 1936. Considerat com un destacat representant del ´Modernisme musical´. Compositor de peces, composicions i harmonitzacions de cançons populars. Autor de ´El Cant de la Senyera´. Escriptor de diversos articles per a la ´Revista Musical Catalana´ i ´La Veu de Catalunya´ en el que destaca un comentari de la representació a Bayreuth de L´Anell del Nibelung de juliol de 1895.  

Compositor català. Format a Córdoba (Argentina), Barcelona (amb Isaac Albéniz i Felip Pedrell) i Brussel·les. L´any 1901 funda el Teatre Líric Català. Autor d´una Missa de Requiem (1899), obres líriques (El ferrer de tall, El comte Arnau i d´altres), obres i poemes simfònics, sardanes (La sardana de les monges, L´Empordà i d´altres), i òperes, entre les que destaquen La fada, Empòrium, Bruniselda, Titayna i Tassarba, d´influència wagneriana.